dimarts, 26 de febrer del 2008

Rèptils i carreteres


Amb l'arribada dels dies més assolellats i benignes els rèptils abandonen els seus refugis hivernals i es comencen a desplaçar pels seus territoris. Una de les prioritats és aconseguir una bona insolació, bàsica en aquests dies en que encara el sol no fa pujar gaire la temperatura ambient. Per aconseguir-ho busquen preferentment els indrets oberts i nets de vegetació herbàcia, per això les vies asfaltades són tan freqüentades, convertint-se així en una trampa mortal per a molts exemplars.

A la fotografia d'en Lluís Llagostera, a la Cellera, s'observa un exemplar adult de serp blanca (Rinechis scalaris) atropellat.

4 comentaris:

Joan de Peiroton ha dit...

Al meu terreny de l'Albera, hi viuen la serp verda, la serp blanca, la serp verda i groga i també la serp llisa. Vaig salvar una serp llisa que s'havia caigut a la piscina l'estiu passat. I una serp verda molt jove que un dels meus gats va considerar com un joc però la serp no va deixar-se fer i l'atacava com un crotal. He pogut capturar-la i deixar-la un poc més lluny fora de vista dels gats. M'agraden molt els rèptils. Cal dir-ho: els gats són una plaga pels rèptils. Els meus gats són bastant vells, no constitueixen cap perill per als ocells. Ailàs, pels rèptils, encara si, desgràciadament.

Alfons ha dit...

A mi també m'agraden molt els rèptils, i en especial les serps. Les trobo fascinants tant per la seva biologia com per la càrrega mitològica que duen al damunt.
Els gats no tenen perquè ser un problema, sempre i quan no es dediquin a voltar lliures a per tot. Al costat d'una casa ja fan el seu servei i no crec que portin gaires problemes a la fauna local.

Joan de Peiroton ha dit...

He escrit crotal, volia dir cobra!!!!
bé, els gats son una calamitat per les sargantanes...A Tolosa (ciutat) n'hi havia molt més abans! Ara no tant, i penso que els gats en tenen la culpa. Cada any me'n maten molts, i no puc fer res....
A l'Albera, vaig poder sentir el cant d'un amfibià, jo diria un gripau comu, però no n'hi conec pas res. Tenim aquest bonic amfibià, mi- gripau, mi- rana, Pelodytes punctatus, com es diu??? I les ranetes Hylobates meridionalis, clar. aquestes si que els sé reconèixer!!! però estic inquiet perquè el correc no té molta aigua i va a secar rapidament si les pluges no venen. Això no és bo pels nostres amfibians....

Alfons ha dit...

El Discoglosus es diu granota pintada, per les diferents coloracions i taques que tenen.

Per la zona on suposo que dius, crec que es podria tractar d'un gripau comú. La reineta ja la deus conèixer quan canta i la granota de punts és molt característica, sembla ben bé una moto que no acaba d'arrencar.

Una salutació.

Alfons

P.D.: estem d'acord, els gats poden ser molt i molt perjudicials per las rèptils. Hi ha molts casos arreu, però és especialment preocupant en ecosistemes fràgils, com ara les illes (a Canàries la majoria dels llangardaixos endèmics estan pràcticament extingits per culpa dels gats)

Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar

  Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...