dijous, 19 de juliol de 2007

Costa Rica: els canals de Tortuguero



La segona jornada a Torguero havia d'incloure la navegació pels canals durant el matí i una curta excurió a peu a la tarda. Però no va ser així. Poc després d'embarcar, ja enfundats en botes d'aigua i capes impermeables, va començar a caure un plugim feble.
L'embarcació era una canoa amb motor, amb una borda a pocs centímetres de la superfície de l'aigua, donant la sensació que lliscaves directament pels canals, sentint l'aire a les galtes, per on ens regalimava la pluja.

Als pocs minuts vam observar alguns ardèids, garza-tigre cuellinuda (Tigrisoma mexicanum), garcilla verde (Butorides virescens) i garceta azul (Egretta caerulea), i una àguila pescadora (Pandion haliaetus) va aixecar al vol alarmada. Ens esforçàvem en descobrir a les branques més altes dels arbres la silueta d'algún peresós de tres dits (Bradypus variegatus), o d'una iguana (Iguana iguana), formes poc definides retallades en el clarobscur de la vegetació o, en el millor dels casos, sobre un cel gris. Aquí vam trobar el primer caimà (Caiman crocodilus), submergit, observant-nos amb ulls periscopis entre la vegetació flotant.

Malauradament, l'excursió es va frustrar aviat. El plugim es va convertit en aiguat, i de molta intensitat. Fins al punt que ens va inundar parcialment l'embarcació. Arribats a aquest punt, vam decidir tornar al lodge, esperar l'hora de dinar i ajornar la sortida en barca a la tarda, sacrificant la caminada.

Un cop eixuts i alimentats vam tornar a embarcar. Aquest cop el cel presentava millor aspecte, tot i que no deixava de ser un cel tancat i grisós. Els ànims eren bons, i sentiem un cert nerviosisme, un neguit natural previ a la descoberta. Estàvem espectants.
La successió d'espècies era continua, ardèids i blauets es creuaven continuament en el nostre camí. Ens vam fixar alguns objectius. La rara i escassa garza pechicastaña (Agamia agami) era probablement el més destacat. Vam endinsar-nos en els canals més estrets i tranquils, amb el motor apagat, navegant per aigües fosques i sota una pergola de vegetació, forçant la mirada per descobrir entre els racons poc il·luminats la raríssima au que finalment no es va deixar veure. Malgrat tot, la vigilància ens va dur sorpreses com el manaquin de cap vermell (Pipra mentalis) i el trogón coliplomizo (Trogon massena). Del primer vam tenir una visió fugaç d'un mascle creuant sobre la canoa, el trogón el vam observar a plaer, descobert aturat sobre una branca a pocs metres d'on ens trobàvem.

Altres espècies d'interès que van sobrepassar les nostres espectatives van ser el buscat buco collarejo (Notharchus macrorhynchos), una espècie molt buscada pels birdwatchers, el falcó
dels ratpenats, halcón cuelliblanco (Falco ruficollaris), a més dels blauets, martín pescador verde (Chloroceryle americana), martín pescador collarejo (Ceryle torquatus) i el martín pescador amazónico (Chloroceryle amazona).
Publica un comentari a l'entrada

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la mar...