dilluns, 4 de setembre del 2006

Novetats: la brama del cèrvol

Comença la brama del cèrvol

La tardor ens depara uns dels espectacles més esperats i corprenedors dels nostres boscos: la brama del cèrvol.

Amb les pluges de finals d'estiu arriba el zel dels cèrvols (Cervus elaphus) , que assoleix la màxima intensitat durant el setembre. Sembla que en alguns llocs de la península s'ha avançat la brama del cèrvol, però a les nostres latituds s'espera un màxim d'activitat durant les primeres setmanes de setembre.
En ple estiu, cap al juliol, s'han aparellat els cabirols (Capreolus capreolus), espècie cada cop més freqüent a la comarca, (fins i tot observada ja en alguns retalls de bosc de la plana), i a l'octubre ho faran les daines (Dama dama).

A Catalunya, un dels millors indrets per tal de gaudir d'aquest espectacle probablement sigui la serra de Boumort, on la densitat de cèrvol i el fet comptar amb paratges tranquils i ferèstecs fa que l'activitat d'aquesta espècie sigui fàcilment detectable i comparable a la d'alguns indrets de la península on és una espècie comuna (Andalusia, Extremadura, Castella i Lleó).

A la Selva el cèrvol és una espècie ocasional que només es presenta de forma esporàdica al nord de la comarca.
Indrets propers per a observar o sentir la brama del cèrvol són el Berguedà, la Garrotxa i sobretot el Ripollès.

A la serra de Montgrony (per sobre de Gombrèn) és relativament fàcil escoltar els mascles durant l'època de zel. La millor manera de fer-ho és esperar cap al tard en un indret elevat a que els cèrvols sortin de l'interior del bosc on han passat el dia. A mitja tarda ja és freqüent escoltar els brams dels mascles, i l'activitat es va intensificant a mesura que s'acosta el vespre.

A més, aquesta serralada ofereix altres atractius naturals. La barreja entre el bosc madur de pi roig i els caducifolis dibuixa paisatges d'alt atractiu cromàtic, i en el seu interior són molt abundants els bolets i les molses.
La presència d'aus rupícoles (gralla de bec vermell, falcó peregrí, voltor comú, merla roquera,...) en els cingles és també un valor afegit, així com la facilitat de trobar tritó pirinenc i la possibilitat d'un encontre més que probable amb picot negre. Cal afegir, a més, l'atractiu de trobar-se en una zona de gall fer.

Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar

  Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...