Monfragüe
Declarat Parc Nacional l'any 2007, també és ZEPA i Reserva de la Biosfera de la Unesco. La visita a l'espai més típica és la que recorre a cotxe els diferents miradors situats a l'altra banda dels freqüents roquissars que acompanyen el riu, i on s'ubiquen els nius de multitud d'espècies. Existeixen diverses rutes a peu senyalitzades, però a l'estiu la calor fa poc aconsellable seguir-les, a menys que comptin amb trams a l'ombra i duem una bona provisió d'aigua fresca.
Venint de Trujillo (45'), la primera parada la podem fer a qualsevol lloc on el cotxe no molesti, ja que la presència d'ocells al cel és constant, però també la podem fer al castell, el qual constitueix un bon mirador sobre gran part de la zona protegida i ens brinda l'oportunitat d'observar algunes espècies de la zona: voltor comú i negre, milans i altres rapinyaires. Però l'espècie més interessant de buscar aquí és el falciot cuablanc africà. De fet és un del millors punts de la península per provar d'observar-lo. Aquí mateix hi trobem pintures rupestres del Paleolític.
El segon lloc on aturar-nos es troba molt proper al castell i és, probablement, el més emblemàtic i famós del Parc: el Salto del Gitano. Aquí hi ha una zona d'aparcament prou ampla i miradors condicionats sobre el riu i enfront la també famosa massa granítica de Peñafalcón. Molts grans ocells fan niu aquí, des del falcó pelegrí fins a l'abundant voltor comú. Però també aufrany, cigonya negra, merla blava, còlit negre, oreneta cuarogenca, corb, milans... El conjunt de roques que ens quedarà a l'esquena també està farcit d'ocells, i és un dels millors llocs per observar el còlit negre i el falcó pelegrí. Sempre s'ha de fer un cop d'ull als rius (Tajo i Tietar) per mirar d'enxampar mamífers (llúdrigues, cérvols, guilles...).
Seguint la carretera el següent punt on es pot aparcar el cotxe sense problemes (la carretera és força estreta i sinuosa) és el Puente del Francés, amb una extensa zona d'aparcament, font, àrea de pícnic i inici d'alguns itineraris a peu. Aquí és fàcil observar cérvols, acostumats a la presència humana i a l'esporàdica aportació d'aliment que fan alguns visitants amb poc seny.
Al pont hi ha una espectacular colònia de nidificació d'oreneta cuablanca, falciot negre i pàl·lid, ballester i algun niu de cuarogenca. Aquests ocells són tan abundants aquí que formen núvols compactes sobre el riu i són focus d'atracció per a rapinyaires (falcons pelegrí i mostatxut i fins i tot milans negres).
Seguint la carretera arribem a l'alçada del Puente del Cardenal, un pont sobre el riu datat del segle XV però que malauradament només és visible si el nivell de l'aigua és prou baix. La zona compta amb un mirador, una petita zona d'aparcament i un itinerari que ens acosta fins al pont.
Continuant camí sempre per la carretera EX-208 arribem a Villarreal de San Carlos, epicentre informatiu del Parc. Aquí trobarem punts de informació, centres d'interpretació, un amplíssim aparcament, zones de pícnic a l'ombra, reconstruccions d'edificacions tradicional i llocs on dormir i menjar. Bon punt per observar còlit ros i hortolà. De fet, els trams de carretera immediatament anterior i posterior a Villarreal són zones bones per a aquestes dues espècies i per al còlit negre.
Ull amb els cérvols a la carretera. Hi són a per tot i sovint molt a prop.
Un cop deixem Villarreal seguim per l'EX-208 però l'haurem de deixar (si voleu) al cap de cop, un quilòmetre aproximadament, on trobarem una rotonda i una carretera local a la dreta que és la que habitualment seguim i que va en paral·lel al riu. Anirem trobant diversos miradors en zones obertes i amb pocs arbres (van arrencar els eucaliptus que hi havia i s'ha cremat algun cop). Hi ha molt de conill, perdiu i cérvol, a més dels cólits i l'hortolà. Podeu parar a qualsevol mirador, però el destí d'interés més proper és la Tajadilla. Aquí hi ha zona d'aparcament, ombra, taules de pícnic i un mirador sobre una altra cinglera on nidifiquen rapinyaires i altres grans ocells. Les espècies presents, tant aquí com als altres cingles, varien d'un any a l'altre. La única que està assegurada com a nidificant i en abundància és el voltor comú.
Passada la Tajadilla creuem immediatament l'embassament i la carretera s'enfila ràpid amb un grapat de corbes força tancades, arribant a un altre mirador, el de la Malavuelta, on també hi ha zona d'aparcament i taules de pícnic a l'ombra.
La carretera s'enfila una mica més per passar a planejar, ja sense corbes tancades, i altre cop amb el riu a l'esquerra. Hi trobarem un parell de miradors més, els de la Bascula i el de la Higuerilla, amb panoràmiques sobre el riu i zones de matollar i devesa però sense cap element aparentment interessant. Llavors arribem a la Portilla del Tietar. Atenció aquí perquè la zona d'aparcament es troba a la dreta un centenar de metres abans d'arribar al mirador. Si ens passem, la possibilitat de fer mitja volta és força complicada. En trobar-se a distància del mirador, cal extremar les mesures de seguretat, ja que algun cop s'ha donat el cas de robatori en vehicles.
Des de la zona d'aparcament fins al mirador podem anar fent alguna parada per observar els petits cúmuls de roca que hi ha just sobre el nivell de l'aigua, i on sovint hi fan niu espècies interessants. Anys enrere hi havia vist cigonya negra, enguany, aufrany.
La Tajadilla és un mirador especialment interessant, és molt fàcil observar els omnipresents voltors comuns, però també voltor negre, aufrany i especialment l'àguila imperial ibèrica, la qual té aquí un territori i sovint el seu niu, situat en grans arbres, és visible des del mirador. Atenció aquí a la presència de llúdrigues.
I aquí ens habitualment on nosaltres girem cua i desfem el camí fet. Sovint, i depenent de l'hora, fem alguna aturada estratègica en alguns miradors, ja sigui perquè l'hora és millor, si és al vespre, o perquè ens ha faltat alguna espècie que crèiem assegurada.
Mèrida
Camí de Doñana vam fer aturada a Mèrida per dinar i visitar la ciutat. No puc aportar res més del que ja trobareu en molts portals especialitzats. Per exemple
http://turismomerida.org/inicio/
Només afegir que és una ciutat espectacular per les incomptables mostres d'arquitectura romana, des del teatre fins al temple de Diana i l'impressionant circ. A qualsevol racó on graten apareix algun jaciment arqueològic fascinant, fet que comporta que el desenvolupament urbà de la ciutat estigui condicionat en gran part per aquest fet.
Indispensable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada