És dissabte, però ja de bon matí el bar és ple de gent esmorzant. L'atmosfera és carregada de veus fortes i del fum blavós dels caliquenyos. El terra s'enganxa a les soles de les sabates malgrat que sembla impecablement fregat. A tot el local hi suren aromes de rom i ratafia. Els cambrers surten fent equilibris portentosos duent tres o quatre plats amb mans i avantbraços. Plats de diàmetre considerable, a vessar de mongetes, botifarres, escalivada, cansalada viada, empedrat… Esmorzars de bosquerols, carregats de calories.
En Ditxo, que avui ens fa de guia, saluda l'amo, que fa cafès darrera la barra, caravermell i amb un somriure franc, satisfet de repartir felicitat de bon matí. ‘Nanos, tireu cap al final, allà al racó, que ara vindrà la noia a demanar-vos què voleu.’ I nosaltres tirem cap al final i seiem al voltant d'una petita taula rodona.
Avui l'ambient és distès. Es nota en els gestos i les converses del personal. Avui no s'ha de pencar i la manca de pressa permet allargar la conversa, l'anar d'una taula a l'altra a saludar o a fer bromes o comentaris de gust discutible però que fan riure a tothom, què coi.
Ve la noia. Seriosa i decidida per la feinada que té però d'una simpatia intel·ligent i franca. La veig estirar-se la cua de cavall i allisar-se els cabells mentre ve de camí. Quan arriba passa un drap per la taula i treu una llibreteta de sota del davantal blanc. ‘Què hi posem, macos?’
Demanem menjar tant contundent com la resta de comensals i un porró de vi, que hi afegeix en Ditxo. La noia marxa decidida i encara prenent notes.
Fora fa un dia ronso del mes de maig, d'aquells que dubten entre fotre un aiguat o fer lluir un sol que faci petar les pedres. Tant de bo aguanti així, amb el sol tapat i el ruixat que es reservi fins al vespre. Després d'esmorzar volem acostar-nos a la fageda on en Ditxo diu haver trobat una becada abans-d'ahir. A veure si encara la tindrem nidificant a les Guilleries!
Torna la noia amb el porró, gots i un platet d'arbequines. Faci sol o plogui el dia es presenta interessant. Àpat amb amics i misteris a la Natura. Omplim gots i brindem, reconeixent la nostra debilitat per aquests bars de poble que supuren humanitat per tot arreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada