Al parc d'Arusha, a peus del mont Meru, sopàvem en cadires i taula plegables, amb un petit llum de carburo i en plena selva. En silenci, escoltant els sorprenentment estridents crits de dik-diks i duiquers amagats entre la vegetació. I sempre vigilant les letrines (un grup de canyes que envoltaven un forat a terra), on, tal i com ens havia informat amb veu dolça el nostre guia, era millor no acostar-s'hi un cop es feia fosc perquè hi acostumava a rondar un lleopard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada