Postal de paisatge: el Rocar

El Rocar, entre Santa Coloma de Farners i Riudarenes, amb el monestir de l'Argimont al fons.

La sureda (Quercetum ilicis galloprovinciae), com tots els alzinars, és una comunitat vegetal discretament alta i ombrívola, amb profusió de sotabosc i lianes (un bosc subtropical), malgrat que és menys fosc que els alzinars típics, permetent un sotabosc ric. Les principals espècies a la zona són el galzeran (Ruscus aculeatus), l'arboç (Arbutus unedo), el bruc boal (Erica arborea), el lligabosc (Lonicera implexa) les estepes (Cistus sp.) i els caps d'ase (Lavandulla stoechas).

La desaparició temporal de la vegetació, sovint provocada pels incendis forestals, deixa al descobert conjunts de roca granítica amb curioses formes degudes a la meteorització (descomposició química). Són característics els doms (agrupaments de roques arrodonides i irregulars), les torres, boles, dors de balena, etc. Aquestes formacions de roca formen ecosistemes en sí mateixos, semblants als famosos kopjes de les grans sabanes africanes. Illes de pedra en un mar de vegetació que enriqueixen florísticament i faunísticament el conjunt, a banda d'aportar detalls de gran bellesa al paisatge.