Gotes de rosada llisquen pel plomatge de pissarra d'una femella de falcó pelegrí, aturada dalt d'un esquei de la Guilleria. Per la banda de marina emergeix un sol que ja té prou empenta com per esvair les bromes de muntanya però que encara no té res a fer amb les catifes de boira de la plana, arrapades als darrers prats inundables i als cursos d'aigua.
El falcó, amb el plomatge estufat i amb una pota arrecerada sota la panxa, observa. En cap moment abaixa la seva mirada al bosc, d'on emergeixen desenes de cants i reclams d'ocells forestals invisibles. Mira lluny, sempre. Espiant els vols de les aus més matineres que es desplacen a les àrees d'alimentació. Mira amb aquella seguretat de qui sap que tot el que observa és seu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada