dissabte, 12 de gener de 2013

Catalunya no és només país de boscos


 Catalunya no és només un país de boscos. També ho és d'herbassars, de prats alpins i subalpins, de pseudoestepes, de matollars i màquies, de zones humides, de prats de fanerògames, de mosaics agroramaders, de comunitats bentòniques, de litorals sorrencs, de formacions dunars i de molts més hàbitats, sovint molt més rics i diversos que els propis boscos.

Associar natura a superfície arbrada pot ser contraproduent i desconsiderat envers els altres ecosistemes. Es pot crear la falsa idea de que la conservació de la natura està sempre lligada als arbres. D'aquesta manera, protegir masses arbrades podria donar a entendre que s'acompleix amb la quota de conservació del medi que s'autoimposen les administracions, imitant els paradigmes europeus i deixant desvalgudes i oblidades àrees molt més importants i interessants. Així, es construeixen vials de comunicació o faraònics canals de reg en zones de plana i secans, s'urbanitza el litoral fins al darrer racó, es planten molins de vent al mig del mar o en carenes de muntanya baixa o es destrossa el fons marí per regenerar les platges turístiques. Com que ja hem protegit aquell bosc de muntanya.

També caldria deixar clar que una massa arbrada no és sempre un bosc. No és el mateix una plantació de coníferes alineades rectes i tractades que un bosc de quercínies divers, ben estructurat i amb peus vells i morts.

Sovint tenim la biodiversitat al costat de casa i no sabem veure-la, mentre ens entestem en pensar que on de veritat i deu haver riquesa biològica és en aquella muntanya llunyana i coberta d'arbres. Ens cal molt pedagogia en molts àmbits, però potser que comencem pel que tenim més proper: el nostre entorn natural.




  

Publica un comentari a l'entrada

Racons de la Selva

Paisatges que val més que no siguin gaire coneguts i que es preservin sense intervenció i en l'anonimat. Comarca de la Selva. Fes un co...