dissabte, 12 de maig del 2012

SOCC a la Guilleria mediterrània


 Avui tocava SOCC al sector mediterrani de les Guilleries per sobre de Farners i del Rocar, el més antic que faig. Ha estat un cens divertit, malgrat les poques espècies d'ocells (poc més de vint, quan normalment es superen àmpliament les trenta) però amb molta activitat i vida al voltant. La calor, fins i tot a primera hora del matí, obligava a escoltar els cants dels ocells buscant l'ombra d'algun suro generós al costat de la pista.

La floració es troba en un punt exquisit, amb les plantes verdes i lluentes, malgrat els primers dies de calor intensa, i deixant anar aromes i perfums com si el món s'hagués d'acabar. D'aquí a unes setmanes ja estaran irreconeixibles. Estepes negres, blanques, burreres, caps d'ase, lligabosc, alzines, suros, ... Fins i tot he trobat força orquídies de l'espècie Limmodorum abortivum, arran de camí i a les clarianes del bosc. He aprofitat per fer una mica de col·lecta per a la ratafia.

Crec que no exagero si afirmo que cada mata en flor estava acompanyada o era visitada per un invertebrat. Heteròpters i coleòpters arreu, borratxos i empastifats de pol·len. Menys lepidòpters, malgrat haver trobat alguns de tan atractius com la Iphiclides podalirius.

Rastres, molts rastres i senyals de senglars arreu, i un esquirol que m'ha vingut a trobar a mig camí. Gros i fosc, amb una curiositat o miopia que m'ha fet dubtar de si realment era conscient o no de la meva presència.

Pel que fa a la ploma, poques novetats. Presència incontestable i abundant de rossinyol i tallarol de garriga. La tallareta cuallarga sembla haver baixat molt, des que fan les estassades de vegetació baixa. Pàrids i bruels en quantitats industrials, i molts falciots i ballesters creuant el cel i perseguint-se a crits. Sense notícies de merla blava que, malgrat tot, deu continuar a la zona, ni de botxí (aquest sí que sembla desaparegut). La novetat ha estat la presència de falcó pelegrí en la última secció, prop d'un territori de cria conegut des de fa dècades.

Ara a esperar uns quinze dies i a tornar-hi.
  



Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar

  Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...