Fa setmanes que és a la zona. Dorm refugiat a la propera pollancreda, una massa de color cendra camuflada entre els grisos de l'hivern i de les branques nues. A primera hora del matí s'estira i estarrufa el plomatge amb postures inversemblants.

Quan els primers raigs de sol espavilen l'herba, es decideix a abandonar la seva perxa nocturna. Baixa en un vol planer, aturant-se lluny de la bassa del prat, cap a on es va acostant amb pas parsimoniós, sense presses, amb caminar i postures heretades de llunyans parents cretàcics.

Pràcticament ha fet net de la població de gripaus corredors, que pul·lulaven arreu posseïts per un frenesí reproductor indomable. D'aquests, només han pogut aconseguir la seva fita els més noctàmbuls. Alguns fins i tot han pogut escapar i retornar als seus refugis, després del buidatge de gens que buscarà crear noves generacions d'amfibis que ara tenen forma de llargs collarets de perles negres.

Ara busca altres preses. Inspecciona cada racó del prat amb la mirada aguda, interceptant els moviments furtius dels talpons que s'afanyen a restaurar les seves galeries malmeses per l'aigua i la humitat conseqüent. S'atansa als solells buscant els darrers herbívors invertebrats que es resisteixen a sucumbir a la baixa de temperatures, i fins i tot farà un cop d'ull, si la gana estreny, a les mates d'arç i als esbarzers per mirar de sorprendre algun ocellet incaut.

Si els caçadors no emprenyen gaire i hi ha prou menjar, hi restarà unes setmanes més, les més fredes, transformat en l'aparença sòlida de les boires perennes de la plana.