dimecres, 29 de juny del 2011

Binocles compactes?


 La setmana passada vaig estrenar binocles. Estava buscant uns compactes (en tinc uns de camp de grandària normal dels que us parlaré en una altra ocasió), però els que trobava no s'adequaven al que jo buscava o sobrepassaven les meves possibilitats econòmiques. Buscava uns binocles més aviat petits, que pugués encabir fàcilment en una bossa de mà o una motxilla petita i que no ocupés molt a l'hora de preparar un viatge (viatjar amb nens petits t'obliga a reduir el teu equipament en benefici d'ells; a més, m'agrada dur-los quan vaig a córrer a la motxilla o simplement quan passejo).

Després de buscar molt, vaig acabar per adquirir uns que em van agradar des d'un principi i que són de la mateixa casa dels que ja tinc: els Opticron Oregon LE WP 8x32. No són ben bé uns compactes, tenen un aspecte rabassut, però les mides i les prestacions s'adeqüen molt al que jo necessitava.

Aquí podeu veure'n les especificacions. Jo no vull ni en sé parlar de dades tècniques i em limitaré a explicar la meva impressió personal.


D'entrada cal reconèixer que són uns binocles macos, d'aparença elegant i sòlida. I realment és així. No queden ridículament petits en mà, ocupen poc però a l'hora de fer-los servir es nota que són robustos i fins i tot d'un pes molt raonable (no són molt lleugers) que els fa guanyar en estabilitat. L'òptica és sorprenentment bona, són molt lluminosos i amb una increíble capacitat d'enforcar a una molt curta distància (força menys de 2 m. !!!) amb molt nivell de detall, cosa que és molt d'agrair si estas observant invertebrats o hèrptils.

El més sorprenent de tot, però, és el preu. La majoria de comptactes d'una mínima qualitat tenen un preu mínim d'uns 200 €, però aquests binocles estan al voltant dels 100, cosa que a mi em sembla una molt bona relació qualitat-preu.

Total. Que estic molt content d'aquesta adquisició, que els penso dur arreu i que els cuidaré molt i espero que siguin els primers binocles que facin servir els meus fills quan ja no tinguin edat de creure que tot el que els dono és per menjar-s'ho o per fer-ho servir de martell.

Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar

  Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...