L'escarabat o banyarriquer del faig (Rosalia alpina) és un coleòpter longicorni de la família Cerambycidae protegit per la Llei. Es tracta d'una espècie estretament lligada a la presència de fagedes madures, per la qual cosa és un insecte escàs i força rar al país i a tota la Mediterrània. La seva gran mida i la seva coloració, taques negres sobre fons blau cel, fan que sigui un dels coleòpters més espectaculars i bells d'Europa.
L'aprofitament i la gestió forestal actual en la majoria de masses forestals impedeix la presència de peus morts als boscos, fent desaparèixer la principal font d'aliment de les larves d'aquesta espècie. Per tant, una manera d'afavorir la presència d'aquesta espècie seria deixant la fusta morta als boscos, i, en casos excepcionals, acumular restes de troncs i de poda en determinats indrets per a que puguin ser aprofitats pel barraquinyer. Aquestes mesures de gestió, però, semblen ara per ara del tot inviables, degut a la manca de sensibilitat de les administracions i dels propietaris cap a la gestió conservacionista dels boscos, i menys si es tracta d'afavorir a un invertebrat.
L'aprofitament i la gestió forestal actual en la majoria de masses forestals impedeix la presència de peus morts als boscos, fent desaparèixer la principal font d'aliment de les larves d'aquesta espècie. Per tant, una manera d'afavorir la presència d'aquesta espècie seria deixant la fusta morta als boscos, i, en casos excepcionals, acumular restes de troncs i de poda en determinats indrets per a que puguin ser aprofitats pel barraquinyer. Aquestes mesures de gestió, però, semblen ara per ara del tot inviables, degut a la manca de sensibilitat de les administracions i dels propietaris cap a la gestió conservacionista dels boscos, i menys si es tracta d'afavorir a un invertebrat.
A la comarca de la Selva les poques citacions conegudes es localitzen al Montseny, el Collsacabra i algunes zones molt concretes de les Guilleries, indrets que conserven retalls de fagedes madures on encara es poden observar el vol diürn dels adults durant els mesos d'estiu. No és agosarat assegurar que fa algunes dècades, quan els boscos humits de roure i faig encara no havien estat dràsticament reduïts per tal afavorir espècies d'un rendiment econòmic més ràpid, aquest escarabat devia ser molt més abundant que no pas avui dia, quan el podriem considerar una raresa a la comarca.
Fotografia: Alfons Delgado-Garcia, Artiga de Lin, Val d'Aran, agost de 2006
3 comentaris:
Per no parlar del pànic que li té la gent a la fusta morta. Que si el bosc és brut... sembla que parlin del menjador de casa seva, carai.
No sabia que hi hagués Rosalia alpina a La Selva! jo només l'he vist a la Vall d'Aran, i poques vegades
A l'Albera també en tenim, és éspectacular. Fins i tot n'he vist a cotes baixes i molt lluny de les fagedes, suposo que empès per la tramuntana....
És extremadament rar i localitzat, però en queda alguna petita població a la Selva. Jo els cop que l'he vist en més ocasions també ha estat a l'Aran.
A l'Albera no, però també sabia que existia a través d'un escrit d'en Joan Budó.
Això del "bosc brut" ho sents dir a molta gent, fins i tot als que no tenen realment ni idea de què parlen. Quan hi ha un incendi forestal és el primer comentari que sents "Clar, el bosc és tan brut."
Però no únicament del bosc. A Sils les zones de canyissar també són considerades brutes per alguns, sobretot el canyissar que ocupa la sèquia, indret de nidificació i refugi per a molta fauna.
Publica un comentari a l'entrada