dilluns, 10 de gener de 2011

Rata cellarda al gener

Del blog "La Natura al meu jardí"


Ocells típics i molta suavitat. La sorpresa: una rata cellarda: "Doncs això, dia totalment primaveral, molt suau per estar al mes de gener (10-20ºC) amb vent constant i ratxes de fins a 44 km/h.
El dia s'ha caracteritzat per el vol constant de les darreres fulles dels roures i per l'abundositat dels fríngil·lids (altre cop) , que tot i la bonança segueixen baixant en bon nombre a les menjadores. La gran sorpresa del dia... una rata cellarda o 'lirón careto' en castellà, de la qual en parlem al seguent pàrragraf.


Com he dit, començem amb la gran sorpresa o novetat de la jornada; la rata cellarda o "lirón careto".
Just arribar, a les 22:00, vam decidir omplir part de les menjadores perquè els ocells a primera hora poguessin estrenar-les, com és costum estàven totes buides. Al enfocar amb la llinterna a la menjadora de cacahuets, que es troba més amunt del roure, un moviment brusc la va moure. Tot i el vent fort que hi feia vam veure clar que aquest no era el causant. Al mirar amb més detall observàrem un petit mamífer que corría branca amunt. Seguint-lo amb la llinterna el vam descobrir inmòvil entre dues branques, les últimes prou gruixudes per aguantar-lo. Vam flanquejar l'arbre per descobrir de quina especie es podia tractar i en veure-li la cara no varem tenir cap dubte (tenia el típic antifaç de l'especie). Llàstima de no portar la càmera.

L'observació és molt destacable ja que:

- L'espai on es troba el jardí està bastant urbanitzat amb moltes cases als voltants i als costats.
- Es tracte d'una especie amb una gran període de letargia (octubre-maig), i estem a ple mes de gener!

És una especie amb hàbits nocturns, amb una punt màxim d'activitat cap a mitja-nit. Normalment es localitza sobre els arbres en tot tipus de terrenys arbrats incluint parcs i jardins (esporàdicament). Es pot trobar des de el nivell de mar fins asl 2500m d'altitud. Es caracteritza per la seva llarga letàrgia que va desde el primers freds fins ben entrada la primavera, en Estius llargs i secs té la costum de tornar a fer una petita letàrgia anomenada 'estiuització'. Dorm aproximadament el 50% dels dies de l'any.

Fotografia extreta del google:


-----


Els ocells, com he comentat, tot i la suavitat segueixen entrant a les menjadores en bon nombre. No s'ha vist cap especie rara o molt destacable.
Les mallerengues carboneres, emplomallades i blaves són molt abundants i enriqueixen el jardí amb els seus lluents colors cada segon del dia.
Els tords comuns (3-4 exemplars) i les merles (4-5 exemplars) segueixen presents però en nombre molt més baix. S'ha vist, però, un tord al camp de gespa més proper a la casa i una merla intentant agafar alguna cosa de la menjadora plana i picotejant les baies de les coníferes nanes.
Els pinsans vulgars (mínim 15 exemplars), segueixen buscant i menjant les llavors per totes les zones del jardí. Els lluers han tornat, i de quina manera! N'he contat mínim 30 exemplars i ben segur que n'hi han més. S'han acumulat fins a 16 exemplars junts a la menjadora i es mostren extremadament confiats.
El pardal de bardissa visita les menjadores en solitari, solitari com el rapinell comú que ha estat cantant al jardí durant bona part del matí.
S'ha deixat veure un grup de 8 caderneres en vol i buscant aliment pels camps de les parcel·les que encara queden verdes.
Tan sols hem rebut una sola visita frustrada del pica-soques blau, quan encara no haviem posat les pipes (el seu aliment preferent).
Els tudons han baixat el nombre i alguns començen a impressionar les femelles amb els seu caracterísic soroll
Encara es deixa veure la parella de tallarols de casquet 'hivernants' al jardí.
Un fet, també, molt destacable és l'escassetat del pardal xarrec. En anys anteriors dominavem les menjadores durant totes les estacions i mesos de l'any. Aquest any només en rebem visites de curta durada i de grups reduits.


Entrant en el tema de la 'vegetació';
Les fulles ja són escasses als roures i formen una frondosa catifa marronosa a les zones arreserades del vent.
A la troanella (Ligustrum Ovalifum) tampoc li queden, casi bé, fulles per restar totalment pelada. Els demés arbres caducifolis resten completament pelats.
Hem decidit comprar un arbre de 'caqui o palosanto' d'1,5m que ha estat plantat al costat de la prunera. La idea és que l'any que ve els seus fruits poguin atraure a les merles, tords, tallarols... A veure com evoluciona.

Comentar també que hem comprat una estació meteorològica més completa amb pluvíometre, anemòmetre... Amb la qual podrem saber la pluja exacte recollida i moltes més dades amb molta més fiabilitat.

La próxima setmana que hi pugem, prometo fer fotografies!

Ocells: Lluer, Cadernera, Pinsà vulgar, Pardal de bardissa, Pardal xarrec, Pardal comú, Estornell vulgar, Pit-roig, Pica-soques blau, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Rapinell comú, Tallarol de casquet, Garsa, Tudó, Merla, Tord comú, Cotxa fumada
"
Publica un comentari a l'entrada

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la mar...