Les plantes mediterrànies no són brutícia

Les plantes mediterrànies no són brutícia: "

Un bon jardiner hauria de conèixer la vegetació pròpia de la regió, que diu coses sobre la climatologia, el sòl, el règim hídric... de l'entorn.

El poble on visc, Cabrils, és situat a la terra baixa mediterrània, i el substrat és fruit de la meteorització del granit, el conegut sauló. La vegetació està situada dins el domini de l'alzinar litoral amb brolles, màquies i garrigues, que són formacions arbustives denses.

Les plantes que trobem a l'àrea mediterrània presenten adaptacions a la manca d'aigua durant l'estiu, com l' esclerofil·lia: l'enduriment de les fulles per un alt contingut de fenols, lignines i ceres, que actua com una barrera contra les pèrdues d'aigua.

Algunes plantes fotografiades durant passejades pel Turó d'en Cirers:

El marfull (Viburnum tinus) sovint creix al sotabosc de les alzines. Fa unes inflorescències blanques molt boniques, i els seus fruits de color blau metàl·lic nodreixen als ocells frugívors durant l'hivern (veure post anterior).

La mata o llentiscle (Pistacia lentiscus) és un arbust preciós, que pertany a la família del festuc. El mateix nom de Mataró prové del terme “mata”. Els seus fruits rojos també són menjats pels ocells.



L’arítjol (Smilax aspera) és una liana que s’enfila en altres plantes amb els seus circells. Té les fulles en forma de cor, i també fa uns fruits vermells. És la coneguda “zarzaparrilla” dels barrufets.

L’arboç (Arbutus unedo) és un arbust-arbre que pot atènyer alçades considerables (hi ha magnífics exemplars al Turó de Cirers). Els seus fruits carnosos són les populars “cireretes d’arboç”.

Les estepes (Cistus sp.) : són plantes típiques de les nostres brolles, fan unes flors espectaculars a la primavera. Les estepes estan especialitzades a colonitzar espais cremats: les seves llavors germinen amb la calor fortíssima del foc.

I davant de tota aquesta bellesa, els ignorants continuen dient que el sotabosc és brutícia.

"