divendres, 17 de setembre de 2010

Somien els herpetòlegs amb lluerts a la plana?


El lluert occidental (Lacerta bilineata), (recentment separat de l'espècie oriental L. viridis), és un llangardaix que al nostre país es distribueix per la Catalunya humida i la serralada pirinenca, en hàbitats amb presència de boscos caducifolis i vegetació de caire eurosiberià, tot i que defuig de l'interior de les masses forestals i es troba en els marges d'aquestes i en les clarianes on hi hagi una cobertura herbàcia o arbustiva prou densa per a servir-los de refugi. Són especialment adients per a l'espècie les zones de pastura i els prats de dall de muntanya.

A la Selva es relativament freqüent trobar-lo a les principals serralades d'interior, Collsacabra, Guilleries i Montseny, allà on troba les condicions necessàries als seus requeriments ecològics.

Però, només apareix a l'interior de la comarca? La plana de la Selva es caracteritza per tenir unes condicions climàtiques i ecològiques que la fan especialment particular i que la diferencïa d'altres planes properes, com ara la de l'Empordà. Les zones humides en forma d'aiguamoixos, estanys i petites llacunes (tots ells, antigament més abundants), la pluviositat, les freqüents boires, la presència de boscos planifolis com ara les rouredes humides, les freixenedes i altres formacions de ribera conformen un hàbitat adient per a no poques espècies de fauna i flora que són pròpies d'ecosistemes eurosiberians i gens representatives dels hàbitat mediterranis. A aquesta llista d'espècies "fora de lloc" hi podem afegir al llangardaix verd, lluert o vírbola (com és conegut a la muntanya de la Selva). Recents observacions d'aquesta mateixa primavera d'exemplars d'aquesta espècie al voltant de Caldes de Malavella, així ho confirmen.

Era aquest llangardaix més freqüent i abundant fa algunes dècades, quan l'hàbitat no es trobava tan degradat i tan diluit en el paisatge de la plana, com és ara??? Probablement sí, de la mateixa manera que tot el conjunt d'aquestes espècies eurosiberianes presents cada cop es trobem més localitzades, arraconades, podriem dir, a uns pocs punts. Sigui com sigui, la presència (redescoberta?) d'aquesta espècie afegeix un valor més a la rica diversitat biològica present a la malmesa i menystinguda plana selvatana.




Fotografia J. Ara Cajal / CENEAM-MMA






Publica un comentari a l'entrada

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la mar...