Del blog http://canroldors.blogspot.com/
Aquesta primavera han nascut diversos pollets a casa. Una parella de pitroig va ser de les primeres a criar; durant uns dies rèiem veient els polls volanders perseguint el seu pare pidolant menjar, i fent petits vols pel jardí. El seu pare venia cap a nosaltres cada cop que sortíem al jardí, i sovint era obsequiat amb molles de pa, cucs, trossets de formatge...
Per motius mèdics he d'estar uns dies en repòs a Barcelona, a casa de la meva mare, i m'he endut la gossa. Només han calgut 2 dies d'absència de gos al jardí per que un gat assilvestrat hagi entrat a casa, i els pollets han desparegut. També hem trobat sargantanes mortes.
Quina ràbia he sentit, quina tristesa per aquesta mort inútil de 3 éssers, després de que els seus pares dediquessin setmanes a la construcció del niu, a covar els ous, a alimentar els pollets... tot aquest esforç per a que acabin menjats per un gat. Qui no ha vist l'esforç d'un ocell per pujar les seves cries potser no ho podrà entendre.
Amb tot això, vull induir a una reflexió sobre el greu problema de les colònies de gats lliures i feréstecs, animals que no pertanyen als ecosistemes, si no que han estat creats i afavorits per l'home. Les colònies de gats provoquen la mort de milers, milions, de petits animals (ocells, rèptils, petits mamífers com ratolins i mussaranyes...) cada any, sobretot a parcs, pobles i zones suburbanes. Els estudis recents estimen que, només al Regne Unit, els cats maten cada any uns 275 milions de preses, 55 milions de les quals són ocells. Els més vulnerables són els polls volanders.
Si estimem els animals (com és el meu cas) hauríem de ser coherents i estimar tots els animals sense favoritismes (almenys els vertebrats!).
Mentre hi hagi abandonaments de gats, aquests animals haurien d'estar en protectores, i no hauríem de permetre que proliferin lliurement, de la mateixa manera que fem amb els gossos. Més que alimentar els gats del carrer, caldria buscar-los refugis i pares adoptius. Les esterilitzacions són només una part de la solució, doncs sovint només serveixen per perpetuar el problema. No em serveix de res l'afirmació de que 'pobret, un gat pateix en una protectora'. Els gossos de les protectores també pateixen. I un ocell a qui li han mort els pollets, pateix encara més.
Qui estigui en contra d'aquestes afirmacions, haurà d'assumir que per salvar gats lliures a tota costa, indirectament estarà matant altres animals, que no tenen cap culpa. És la pura veritat.
Si nosaltres posseïm un gat i ens agrada que volti pel jardí o el carrer, hi ha una sèrie de mesures recomanades per a disminuir o evitar que caci altres animals. Més informació:
'Sylvester i Tweeter poden viure junts' recomanacions de la RSPB per a propietaris de gats.
Informació sobre l'impacte que poden tenir els gats sobre els ocells de jardí, i idees per a reduir aquest impacte (en anglès, website del RSPB)
Gats i ocells en ambients urbans (document redactat per l'Institut Català d'Ornitologia, si algú el vol li puc enviar)
Yard Cats and Birds (pàgina del Cornell Lab of Ornithology)
Mentre hi hagi abandonaments de gats, aquests animals haurien d'estar en protectores, i no hauríem de permetre que proliferin lliurement, de la mateixa manera que fem amb els gossos. Més que alimentar els gats del carrer, caldria buscar-los refugis i pares adoptius. Les esterilitzacions són només una part de la solució, doncs sovint només serveixen per perpetuar el problema. No em serveix de res l'afirmació de que 'pobret, un gat pateix en una protectora'. Els gossos de les protectores també pateixen. I un ocell a qui li han mort els pollets, pateix encara més.
Qui estigui en contra d'aquestes afirmacions, haurà d'assumir que per salvar gats lliures a tota costa, indirectament estarà matant altres animals, que no tenen cap culpa. És la pura veritat.
Si nosaltres posseïm un gat i ens agrada que volti pel jardí o el carrer, hi ha una sèrie de mesures recomanades per a disminuir o evitar que caci altres animals. Més informació:
'Sylvester i Tweeter poden viure junts' recomanacions de la RSPB per a propietaris de gats.
Informació sobre l'impacte que poden tenir els gats sobre els ocells de jardí, i idees per a reduir aquest impacte (en anglès, website del RSPB)
Gats i ocells en ambients urbans (document redactat per l'Institut Català d'Ornitologia, si algú el vol li puc enviar)
Yard Cats and Birds (pàgina del Cornell Lab of Ornithology)
2 comentaris:
Tens tota la raó. Quan jo era petit a casa n'hi havia un especialitzat a caçar cueretes...i garses!
Garses ! Deu n'hi do.
A mi ja m'estan bé els gats, a casa i amb cap possibilitat de intervenir en el medi.
Hi ha molt literatura científica sobre el mal que han fet i que fan els gats arreu, extingint espècies d'ocells i de rèptils, com qualsevol altre depredador fora de lloc (ara penso en les guineus a Oceania).
En fi. Difícil solució hi veig.
Publica un comentari a l'entrada