dijous, 18 de febrer de 2010

Comentari sobre els comentaris dels alumnes de l’Institut de Sils


He tingut la grata sorpresa de trobar un bon recull de comentaris recents al blog. En primer lloc agrair tots els elogis i bones paraules que ha rebut el blog, i encoratjar-vos a donar un pas més i continuar aprenent i descobrint nous aspectes sobre aquest espai natural tan envejable que teniu. Sou joves científics (no en dubteu !) i ara és el moment d’aprofitar l’oportunitat que teniu per tal de conèixer i donar a conèixer als altres els valors naturals de l’Estany i de la natura que ens és més propera.


M’agradaria donar-vos més informació sobre alguns dels aspectes que heu comentat, sobretot per si us pot servir d'ajuda.

Les poblacions d’ocells d’arreu, inclòs l’Estany, es troben en canvi continu. Són animals molt mòbils i es desplacen i canvien de localitat i d’hàbitat depenent de mots factors (alimentació, condicions climàtiques, canvis en els hàbitats, pertorbacions i molèsties, etc.), a més de per la pròpia fenologia de cada espècie (la fenologia és la relació que hi ha entre l’activitat dels éssers vius i els factors climàtics). Per això hi ha diferents espècies d’ocells a cada estació de l’any, tot i que hi ha algunes que hi són sempre (són les que podríem anomenar com a residents).

Si cliqueu aquí
http://sites.google.com/site/naturacomarcaselva/Home/documents
busqueu un document que es diu “Cens ocella aquàtics hivernants” i podreu veure les dades comparades de tots els anys (per fer aquests censos, que requereixen una intromissió en les zones més tranquil·les per als ocells i que no són accessibles al públic, calen permisos especials). Les tendències de les poblacions d’ocells s’han d’avaluar tenint en compte una sèrie prou llarga d’anys. Si es fa una gràfica amb els resultats es pot saber si les poblacions d’ocells pugen o baixen.


El blauet és una espècie típica i força freqüent a l’Estany. El fet que durant un cens es comptabilitzin més o menys depèn de molts factors, entre ells el fet que els censos hivernals que es fan a l’Estany cada any no estan pensats per contactar amb aquesta espècie (és un ocell relativament petit que es mou molt i amb un vol ràpid i els que fem els censos anem molt lents caminant entre la vegetació i amb aigua o fang fins als genolls intentant comptar sobretot ànecs i ocells més grans però que s’amaguen força). De blauets a l’Estany n’hi ha tot l’any, i en algunes èpoques és molt abundant, sobretot a l’estiu i a la tardor, quan arriben els ocells joves que han nascut en zones properes, a l’hivern és més escàs. Es troben a per tot, a la riera de Vallcanera, a la sèquia, a les llacunes... A l’Estany hi ha molta gambússia i això els agrada molt.

Les fotges són una espècie més rara a l’Estany. Normalment es veuen unes poques durant la primavera, en època de migració. Durant l’hivern és molt més rara encara. El 2009 va ser un any excepcional en aquest sentit. Ara, amb el dessecament de la llacuna principal i la retirada de carpes, es vol aconseguir que l’aigua sigui més neta i transparent per a que creixin plantes subaquàtiques, que són indispensables per a que si quedin les fotges. Veurem si s’acaba aconseguint.

Aquest any hi ha hagut diverses onades de fred que han afectat el centre i nord d’Europa. Això ha fet que molts dels ocells que en condicions normals es quedaven a França i altres països del centreeuropeus hagin sigut empesos fins aquí, fugint del fred i la neu. Aquest any han arribat milers de fredelugues a Catalunya, i aquesta arribada també s’ha notat a l’Estany.
Mirant els censos d’altres anys es pot comprovar que hi ha hagut hiverns anteriors en que se n’han comptabilitzat encara menys d’ànecs collverds. Aquests ocells es reparteixen per tots els punts amb aigua propers: basses, llacunes, sèquia, recs, rieres,... Fent els censos a vegades s’encertà on són i a vegades no. De fet aquesta espècie té una població força important a l’Estany, i segurament es troba en augment.

En general, s’han detectat més ocells durant el cens d’aquest hivern 2010 que durant el 2009, bàsicament perquè s’han trobat moltes més fredelugues, xarxets i becadells, altres espècies que també fugen dels terres glaçats i amb neu o de l’aigua glaçada.

L’oca és un ocell excepcional a l’Estany. Que els hiverns del 2008 i del 2009 hi haguessin uns pocs exemplars és tota una notícia de la que fins i tot els diaris comarcals se’n van fer ressò. Normalment aquest ocell busca llocs més tranquils i amb més espai disponible on buscar menjar (durant els censos d’aquells anys no vam entrar a la llacuna on es trobaven, per tal de no destorbar-les i evitar que marxessin).

El fet de dessecar la llacuna principal per tal de treure espècies exòtiques ha comportat certs canvis pel que fa als ocells que hi havia a l’Estany. Han desaparegut moltes carpes i gambússies, peixos que servien d’aliment a ocells com martinets, bernats pescaires, cabussets i corbs marins. D’aquesta manera alguns exemplars d’aquests ocells s’han hagut de desplaçar a altres indrets en busca de menjar (ja hem parlat abans de la gran mobilitat dels ocells). Si abans es concentraven a la llacuna principal, ara es reparteixen pels camps inundats, altres llacunes, les rieres, etc. Els corbs marins segurament s’han desplaçat cap als embassaments del Pasteral i Susqueda o cap a la costa, on hi ha centenars d’exemplars.

Pel que fa als rapinyaires com l’aligot i el xoriguer, aquests no són ocells aquàtics, per tant a l’Estany s’observen a les rodalies, en els camps i arbredes propers. Si un any en que hi hagi poca gent fent el cens, per exemple, no es poden visitar aquestes zones, doncs el resultat és que sortiran pocs rapinyaires, cosa que no vol dir que o hi siguin. D’aligots n’hi ha tot l’any, la majoria només durant l’hivern, però hi ha alguns que es queden a nidificar. De xoriguers sempre n’hi ha algun, però en els camps dels voltants, rarament prop de les llacunes i les zones amb aigua.

Gràcies a tots i totes pels comentaris i fins la propera.
Publica un comentari a l'entrada

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la mar...