Quan fracassa un espai natural protegit?

Text enviat a diversos mitjans de comunicació escrits. Veurem quants el publiquen.

" Quan algú qualifica de fracàs la creació d'un parc natural hauria d'argumentar en què es basa per tal de fer aquesta rotunda afirmació. La finalitat primera d'un espai natural protegit és preservar els valors que l'han fet mereixedor d'aquesta protecció. Assolir aquests objectius marcaran l'èxit o el fracàs de l'espai, no el nombre de visitants que rep ni els beneficis econòmics que aporta al territori. S'ha d'entendre que la prioritat d'un parc natural no és la de ser un lloc d'esbarjo, un camp d'esports, o un generador de riquesa econòmica. Això és així i així ho haurien de saber explicar les administracions. Quan no calgui explicar-lo serà perquè ja no hi haurà res a protegir o perquè ja serem una societat madura.

Però això no ha de ser sempre així. El paisatge català actual és el resultat de segles d'interacció entre home i natura, un paisatge modelat per l'activitat antròpica que s'ha de tenir en compte a l'hora de preservar-lo.

L'agricultura, la pagesia i l'aprofitament forestal racionals haurien de ser l'eix vertebrador de la conservació del nostre territori. Aquestes activitats juguen un paper bàsic en la conservació del medi, i com a tal s'han de tenir en compte, no només a l'hora de protegir una àrea de determinada, sinó per tal d'aconseguir l'harmonia necessària que ha de conjuntar la preservació dels paisatges catalans, estiguin o no protegits per llei, i els legítims interessos dels sectors afectats.

Els que s'autoproclamen i denominen defensors del país en realitat utilitzen aquesta denominació per tal de confondre, però, siguem realistes, no enganyen a ningú.

Pagesia, conservacionistes, el món acadèmic i la societat en general haurien d'encapçalar el moviment que tingués prou força com per donar un gir a l'actual política de conservació del territori. Fer obrir els ulls als governants i fer-los entendre que si no segueixen el que la societat reclama seran substituïts. L'economia basada en el totxo i l'asfalt ha demostrat sobradament la seva ineptitud per aconseguir una situació social i econòmica que asseguri una riquesa repartida i sostenible i que no hipotequi el futur dels nostres fills.

La creació del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà ha estat i és un èxit mediambiental i econòmic, probablement no un èxit absolut, però un èxit al cap i a la fi, enfront el fracàs de l'urbanisme especulador."