Tardor, en algunes raconades

Seria temps de cels grisos i de terra moll. De camps de plana inundats, de rieres baixant plenes i de pluges d’aigua, de fulles i d’ocells, d’aquests ocells que es deixen caure per passar els mesos freds a casa nostra. Temps d’éssers humits com els amfibis que busquen perpetuar-se abans no arribin els freds més intensos i la sequera hivernal. Seria el temps dels bruns apagats i càlids de les rouredes, les fagedes i les avellanedes, però també del verd lluent i impertorbable del grèvol, dels vermells, grocs i blancs dels fons amagats entre la fullaraca i dels fruits de tardor, com la cirera d’arboç i el propi grèvol, que esquitxen les postal muntanes més properes.

Però no tot és així. La fred no s’acaba de decidir, ni el vent que hauria d’empènyer la fulla. Ni tampoc s’acaba de decidir, ni molt menys, l’aigua. L’aigua que ha de cobrir-ho tot, dotar-lo de vida, encara que sigui de forma secreta, com una promesa de vida per a la propera primavera. No plou. O com a mínim no plou tant com ho hauria de fer. Alguns volem veure en això els canvis en el clima del que tant se’n parla i que alguns, mercantilistes de ment estreta, encara es neguen a creure. Les estacions més subtils, les més delicades i generoses, se’ns estan escurçant, diluint en una atmosfera de sequera i calor.

On descansaran els ànecs i els limícols si els estanys i els camps inundats són eixuts? On es reproduiran gripaus corredors i salamandres? On trobaran terres tous les becades i les fredelugues?

En l’entorn més immediat ja es poden sentir més veus que de costum, de merles, de rupits i de tallarols de casquet i capnegres, entre altres espècies. Són els ocells que en aquesta època canvien la boscúria per la duresa del ciment urbà, en busca d’uns pocs i vitals graus més de temperatura i d’un subministrament d’aliment més predictible i abundant. Encara no venen els ocells a les menjadores de casa, només algun pardal espavilat i còmode i una cotxa fumada matinera i tímida que probablement ha nascut al mateix carrer. Ja vindran. Espero.