dilluns, 4 de maig de 2009

No hi torno

No tornaré a visitar l'Estany un cap de setmana. No hi tornaré. Estic fart de discutir-me amb la resta de visitants que no compleixen amb el mínim civisme i sentit comú a l'hora de gaudir d'aquest espai natural PROTEGIT.

Sovint hi ha coneguts, amics i familiars que em demanen que els faci de guia a la zona, perquè tenen ganes de conèixer l'Estany o de tornar a repetir una experiència que els va entusiarmar. Ho sento però no. Fins i tot he deixat d'organitzar la sortida anual que feia a la zona.

Visitar la zona en cap de setmana o festiu significa haver de veure com circules vehicles a motor per on no poden circular, de veure com gent s'acosta fins arran d'aigua, pugen a la mota, s'endinsen caminant per on no poden fer-ho, criden, embruten i deixen anar els gossos lliurament. El darrer cop que hi vaig anar en cap de setmana ens va entrar un gos sense fermar, bordant i completament xop a l'aguait. Anava amb un grup de persones que s'havien dedicat a recollir flors, i no pas poques. Els vaig recriminar la seva actitud. En primera instància, una dona de mitjana edat em va dir que només havien deixat anar el gos per a que es refresqués a la llacuna i jugués una mica amb les ànecs (!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!), i que les flors eren tan maques que feia pena deixar-les on eren. Els vaig preguntar si sabien que es trobaven en un espai protegit i que hi havia una normativa a seguir. De seguida els seus acompanyants masculins es van veure en cor d'encarar-se'm, demanant que qui era jo per dir-los què havien de fer o que els demostrés que allò que feien estava prohibit. Sense donar-me dret a rèplica van girar cua encara renegant en veu alta i deixant anar improperis. Mentre la meva dona, la meva petita filla, espantada, i jo ens quedàvem allà, preguntant-nos fins a on arriba l'estupidesa humana.

Van continuar fent la seva, seguint pel camí de la sèquia on van trobar un altre passejant amb el gos deslligat. Tots dos gossos van perseguint-se entrant a la sèquia i a la zona de pastura dels cavalls. Evidentment no hi va quedar cap ocell allà per on passaven aquests "visitants".

En altres ocasions m'he enfrontat verbalment a altres personatges semblants, sempre amb educació i intentant fer pedagogia.Pràcticament mai he aconseguit alguna cosa positiva. En alguna ocasió, com quan vaig aturar cinc motoristes que circulaven amb motos de cross pel camí peatonal que envolat la llacuna, fins i tot vaig estar a punt de ser agredit físicament. Només la presència d'un veí de Sils que passejava per la zona va evitar que m'estomaquessin allà mateix. (soc molt tossut i orgullós i em costa d'arrencar a córrer tot i que tingui les de perdre).

Cal regular, informa i dirigir als visitants de l'Estany. L'Estany ha de ser un espai de lleure social, un espai obert a tothom, però també ha de ser respectat. Informar sobre què és pot fer i què no es pot fer, deixar clar que allò és un espai natural protegit per tal de conservar-ne els seus valors, i que no és un passeig amb una bassa amb ànecs on es pot fer allò que ens vingui amb gana. Potser caldrà la presència de informadors-vigilants que regulin les activitats no permeses durant aquests dies de màxima afluència. Vigilants contractats, personal de les administracions, voluntariat, .... No ho sé. Però alguna cosa s'haurà de fer.

Jo n'estic fart. Fart, fart, fart. N'estic fins als collons. No visitaré l'Estany si no és en dies en que sé que no hi trobaré ningú. No vull tornar a casa amb mal de ventre.


Publica un comentari a l'entrada

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la mar...