divendres, 28 de novembre del 2008

Més ocells hivernants?

Aquests dies ens ha arribat una important davallada de temperatures, conseqüència de l'entrada de masses d'aire fred procedents del nord i centre d'Europa. Aquestes masses gèlides estan escombrant d'ocells els països de més al nord i els estan duent a latituds més meridionals, com per exemple la Gran Bretanya (vegeu la notícia de l'entrada d'ocell sedós). És un fet habitual, més o menys evident depenent de les condicions climàtiques. Més fred al nord, més ocells al sud. Les irrupcions d'ocells nòrdics són un fet conegut durant els hiverns especialment severs.
L'arribada d'ocells hivernants, especialment aquàtics, és un episodi que es veu any rera any a l'estany de Sils. Amb major o menor presència d'aquests depenent de les condicions climàtiques als països de més al nord i a la disponibilitat d'altres zones d'hivernada alternatives properes.
Aquest any els Aigüamolls de l'Empordà estan patint una greu sequera que ha modificat els hàbitats on hivernen les aus aquàtiques. A més, l'efecte de les llevantades han comportat una salinització de les llacunes dolces on es concentren la majoria d'espècies.
Això voldrà dir que zones d'hivernada alternativa, com ara l'estany de Sils o el delta de la Tordera, podran veure aquest any com augmenta considerablement els contingents d'aus hivernants? Opino que sí. L'estany de Banyoles està acollint un nombre de fotges (Fulica atra) inusualment alt, fa qüestió d'un mes que s'està veient un grupet de grues (Grus grus) rondant per la plana de la Selva... Potser, i depenent de la situació de les grans zones humides mediterrànies properes, com la Camarga i els deltes del Llobregat i de l'Ebre, podrem veure a Sils un nombre inusual d'ocells hivernants, així com constatar l'aparició d'algunes espècies més aviat rares.
La capacitat de càrrega actual de l'estany de Sils és més aviat petita, però no cal descartar algunes sorpreses (recordem el grup d'oques comunes que hi va hivernar fa un parell d'anys). Tant de bo la pluja pugui crear nous espais inundables dins la zona protegida, i que serveixin de refugi a aquests visitants.
Estiguem atents, tant pel que fa l'observació com a les conclusions que se'n puguin extreure d'aquestes noves situacions en vistes a la gestió d'aquest espai.

Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar

  Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...