Eugeni Casanova. Periodista
Els caçadors aranesos són insaciables. La campanya desfermada a la vall d’Aran contra l’ós és producte directe d’aquest col·lectiu, que s’oposa a la presència de l’animal a les muntanyes perquè comporta protecció i control, i ells el que volen és caçar quan vulguin, com vulguin i on vulguin. La primera oposició va ser orquestrada en el moment de la reintroducció, els anys 1996 i 1997, per Carlos Barrera, que llavors era el síndic del país, un càrrec que alternava amb el de president d’una de les dues societats de caçadors. El supeditava, de fet, perquè quan va ser primera autoritat aranesa va actuar sempre com a cap de caçadors. Va manipular, difamar i criminalitzar l’ós fins a un punt en què semblava que tota la muntanya bramava contra el plantígrad. Sempre es va al·legar que els ramaders havien de passar per davant de l’animal. Però quins ramaders? si llavors no en quedaven més d’una vintena a tota la vall i ara la xifra no deu arribar a la meitat. Barrera va posar com a president de l’associació de ramaders un home de palla a qui els seus companys van exigir que aconseguís algun cap de bestiar, perquè altrament es notava massa. Es va acabar comprant una vintena de corders. Aquest “ramader” va ser un dels grans agitadors de la campanya.
Durant aquells dos anys vaig recórrer tota la serralada de mar a mar, a nord i a sud, per escriure un llibre que es titula L’ós del Pirineu. Crònica d’un extermini. Vaig parlar amb tothom que havia conegut Martin o Pè Descauç, com li deien a l’Aran: caçadors, pastors, pagesos, vilatans... Més d’un centenar de persones. Tots respectaven el plantígrad i deien que era inofensiu. Ningú que hagi conegut l’ós el blasma. Mai, mai, ni un sol cop en tota la història de les cròniques pirinenques un ós ha atacat una persona si no s’ha vist acorralat en una batuda. Això és el que ha passat aquest cop. Per què es fan batudes allà on és l’ós? Sabien perfectament que hi era i se les van heure amb un animal estressat. La població aranesa sempre havia deixat fer Martin, i aquest l’havia correspost. Els escopeters del jeep i la mira telescòpica van subvertir les lleis ancestrals i van empaitar l’animal fins a l’extermini. L’últim ós autòcton és documentat a la vall el 1994, a Carlac.
Els caçadors es consideren amos i senyors de la vida a muntanya. Potser aquest és el seu paper. El que no podíem esperar és que el nou síndic, un home cultivat, ataqués l’animal més emblemàtic de la fauna europea per una qüestió de populisme barroer. Hi ha moltíssima gent a l’Aran que és a favor de Martin, i algun poble com Es Bòrdes s’hi va mostrar a favor en referèndum. El que no podíem esperar tampoc és que el Departament de Medi Ambient (encapçalat per un ecologista!) s’avingui a capturar un animal protegit per la llei (una óssa, essencial per a la continuïtat de l’espècie). Fa dos anys, un caçador aranès va matar una persona en una batuda del senglar, un fet cíclic a la vall. Ningú el va capturar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada