Fauna i flora exòtiques. Cal una gestió ??

En la mateixa data en que vaig incloure l'enquesta sobre què calia fer amb les espècies de fauna exòtica vaig publicar un post amb fotografies de becs de corral (Estrilda astrid) i d'un trist (Cisticola juncidis).

Ambdues espècies van estar fotografiades a l'Estany de Sils, en la mateixa data i en el mateix hàbitat. La primera és una espècie exòtica, originària de l'Àfrica tropical; el trist és un dels ocells més característics dels espais agrícoles i de plana de la comarca.

L'aparença diminuta i simpàtica del bec de corall, amb el seu antifaç escarlata i els seus moviments inquiets, amaga la problemàtica que comporta la proliferació d'aquesta espècie en els ecosistemes on ha estat introduïda. En espais on el bec de corall és abundant, s'ha convertit en un autèntic problema. La seva elevada taxa de reproducció i el seu comportament territorial ha comportat que exclogui dels espais que ocupa a les espècies autòctones, entre les que s'hi troba el trist, però també el rossinyol bord (Cettia cetti) i altres ocells d'herbassars.

A la pregunta de si cal retirar o no del medi a les espècies exòtiques la majoria de respostes es decanten per a que sigui així, per suposar una amenaça per a la resta d'espècies. Evidentment això és així. La introducció d'espècies alòctones es considera la tercera causa en importància de pèrdua de biodiversitat mundial. És a dir, les espècies introduïdes causen la desaparició d'espècies autòctones.

En un tant per cent molt alt (que supera el 90%), la introducció d'espècies exòtiques en un ecosistema és un fracàs absolut. L'ecosistema compta amb els suficients recursos (biològics, climàtics o físics) per a eliminar aquestes introduccions, i l'espècie vinguda de fora no prospera i desapareix sense deixar rastre. Però hi ha un petit percentatge que sí que aconsegueix subsistir i encabir-se en un lloc que no està preparat per a rebre'l, afectant a la resta de l'ecosistema. Una espècie exòtica és una peça fora de lloc que fa desequilibrar la resta de la maquinària. Per tant, no tots els ecosistemes estan preparats per refusar les introduccions i no poden eliminar-les. Aquest fet ens serveix per diagnosticar l'estat d'un ecosistema, ja que les espècies vingudes de fora acostumen a tenir èxit en ecosistemes degradats, empobrits, on les espècies i els hàbitats propis de la zona han estat eliminats o molt castigats per l'acció humana.

Mai una espècie exòtica ha enriquit l'ecosistema. Al contrari, el degrada. La presència i l'activitat de l'espècie exòtica pot afectar de moltes maneres a la resta de components de l'ecosistema. Pot exercir una pressió mitjançant la predació, la competència o pot ser un vector de trasmissió de malalties, amb conseqüències nefastes.

Com actuar?

Calen protocols específics en la gestió de les espècies exòtiques. Gestors i estudiosos han de marcar les pautes a seguir en la gestió d'aquestes espècies o com a mínim hi ha d'haver unes normes clares de què fer en cas de tenir l'opció de retirar-les del medi.

Si cauen tortugues de Florida en els paranys destinats al seguiment (marcatge i posterior alliberament) de les tortugues autòctones, les tortugues americanes es retiren. S'han fet campanyes de captura i retirada de visó americà. Per què no es poden retirar, per exemple, els becs de corall que cauen en les xarxes destinades a l'anellament científic? Perquè són bonics?

Administracions, entitats i estudiosos han de posar fil a l'agulla en aquest tema. A l'Estany de Sils són cinc les espècies de fauna exòtica més problemàtiques: la gambússia (Gambussia holbrokii), el cranc roig americà (Procamburus clarckii), el visó americà (Mustela vison), la tortuga de Florida (Trachemys scripta) i el bec de corall (Estrilda astrid).

A aquest llistat també hi podriem afegir la majoria de peixos presents a la zona (carpes, carpins, etc.), a més de les dues rates (la de claveguera i la negra), gats i gossos assilvestrats i un nombre important de plantes. Però amb totes aquestes dues espècies, al igual que amb la gambússis i amb el cranc, la gestió pot resultar una empresa inútil per molt esforços que s'hi dediqui. Només una gestió acurada de l'espai i la recuperació d'hàbitats i d'espècies autòctones poden ajudar a mitigar-ne els efectes negatius.

Hi ha prioritats? Potser sí. El visó americà en seria un, però requereix de campanyes llargues i continues, que poden resultar cares i que necessiten de la implicació de varies administracions. Les tortugues de Florida poden ser un objectiu factible i on els resultats poden ser satisfactoris en un espai de temps i esforços raonables. Els becs de corall s'han de retirar del medi immediatament, ara que encara són pocs i estem a temps.

La divulgació i la pedagogia són una eina bàsica. La societat ha d'estar informada i ha de saber que l'alliberament d'espècies exòtiques al medi comporta un greu problema per a les altres espècies i per al bon funcionament de l'ecosistema.

Pel que fa a la flora exòtica, és qüestió que opinin els botànics, que tenen més coneixements i arguments que jo.