dilluns, 20 d’octubre del 2008

Qui deixa anar les miloques ???

Ningú !!!!!!!!!!

L'aligot comú (Buteo buteo) anomenat popularment com a miloca, és un rapinyaire de mitja grandària molt comú a la comarca de la Selva, on és l'au de rapinya més freqüent, sobretot durant l'hivernada.

Moltes són les històries, totalment falses, de personatges sinistres i amagadissos que alliberen rapinyaires i altres bèsties al medi natural, sempre d'amagat i amb intencions poc clares. Com a ornitòleg i naturalista he sigut protagonista d'algunes d'aquestes llegendes rurals, fins i tot en espais com l'estany de Sils, on algun cop m'he hagut de sentir que soc el responsable de l'alliberament d'ocellots que porto amagats al maleter del cotxe.

Al medi natural no s'alliberen animals criats en captiveri per part d'administracions ni entitats conservacionistes. A no ser que això formi part d'un pla de reintroducció degudament publicitat (als polítics els agrada molt sortir a la foto), o que es tracti d'animals que prèviament han ingressat en un hospital de fauna o un centre de recuperació i que, afortunadament, han estat recuperats per tornar a ser alliberats al medi natural.

L'aparició més o menys sobtada d'aligots o altres rapinyaires en determinats indrets respòn al cicle biològic d'aquestes i altres espècies. Quan les condicions ambientals varien, ells també canvïen d'hàbitat. Aligots vinguts de cotes més altes, com ara el Pirineu, però sobretot els vinguts del centre i nord d'Europa, fugint de les baixes temperatuers i de la neu, són els que veiem aquests dies a la plana de la Selva. Es concentren allà on la tranquil·litat i la disponibilitat d'aliment són prou bones com per garantir-los que passaran un hivern sense gaires privacions. Els veiem en vol, però sobretot aturats en pals de filats elèctrics o de telefonia, arran de carretera, esperant la rata o el talpó que vol sortir a l'espai obert.

De la mateixa manera actuen altres ocells, com ara els ànecs, els bernats o els becadells i altres limícols que veiem aparèixer i aumentar en nombre durant els mesos més freds. Es concentren allà on troben refugi i aliment, com ara les zones humides com l'Estany de Sils. I darrera d'ells, com no podia ser d'una altra manera, venen els seus depredadors, aligots i altres rapinyaires.

A l'estany de Sils i rodalies, l'aligot és un ocell freqüent. Com a nidificant compta amb dues o tres parelles dins els límits de l'espai protegit, però és sobretot durant la tardor i l'hivern quan són més conspicus. Si visiteu l'Estany aquests dies és més que probable que observeu més d'un exemplar (si sentiu un miolar al cel, també són ells).

Les que podem anomenar llegendes rurals fan molt de mal al coneixement social del nostre medi natural. No hi ha conspiracions perverses darrera l'aparició de determinades espècies en determinats punts o darrera les concentracions d'animals considerats per alguns com a nocius. Tot respon a interaccions entre espècies i ecosistemes, una forma natural de fer avançar la vida.


Fotografies de Xavier Romera Cabrera.

Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar

  Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...