La riera de Vallcanera forma part d’una antiga zona d’aiguamolls que juntament a l’estany de Sils, l’antic estany de Riudarenes i els prats de Sant Sebastià, de Caldes, formaven una interessant àrea marjalenca amb vegetació d’aiguamoll interior, amb amplis espais que s’inundaven periòdicament.
Actualment la zona de més interès conservacionista es troba en l’aiguabarreig de les rieres de Vallcanera i de la Belladona, on trobem una verneda amb consolda (Lamio-Alnetum glutinosae), hàbitat inclòs en la Directiva Hàbitats de la UE com a hàbitat d’interès comunitari amb categoria de prioritari. Les antigues zones inundables i els aiguamoixos han estat transformats en plantacions d’arbres, en conreus o han estat sepultats pel quitrà o el ciment. Afortunadament, la riera de Vallcanera es troba actualment protegida, en estar inclosa dins l’Espai d’Interès Natural de l’Estany de Sils.
A banda de l’interès botànic, aquesta riera compta amb la presència d’espècies animals considerades també com a mereixedores de conservació prioritària per la Unió Europea. En destaquen l’espinós (Gasterosteus aculeatus), petit peix del qual encara subsisteix una població gens menyspreable, i els musclos de riu, en concret l’espècie Anodonta cygnea, l’única espècie d’aquest grup trobada fins al moment a la zona, tot i que també s’han trobat restes subfòssils d’una altra espècie, Unio elongatulus. També és de gran importància en ser zona de reproducció d’amfibis i àrea de dispersió de l’amenaçada tortuga d’estany (Emys orbicularis), a més de zona de nidificació d'algunes espècie d'aus pròpies d'espais humits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada