El tram final de la riera de Santa Coloma es troba inclós dins l'Espai d'Interès Natural on també es troba l'estany de Sils i els turons de Maçanet. Té una extensió total de 56 ha, repartides entre els municipis de Riudarenes, Maçanet de la Selva, Massanes i Fogars de Tordera. En aquest espai són destacables els boscos de ribera, especialment les vernedes i les freixenedes, que presenten un estat de conservació acceptable.
La riera de Santa Coloma, de règim hidrològic mediterrani, forma en aquest tram esmentat alguns meandres i rep l’aportació d’aigües de la riera de l’Esparra, de la de Massanes i de la riera del Vilarràs, així com de la sèquia de Sils. El llit de la riera és de natura sorrenca, inestable i molt variable morfològicament a causa de les constants avingudes periòdiques a la que es veu sotmès.
Les comunitats vegetals de ribera han estat el valor principal pel qual s’ha inclòs aquest espais dins el PEIN. Hi trobem salzedes (Saponario-Salicetum purpurae) i el canyissar comú (Typho-Schoenoplecteum glauci). A les vores de l’aigua hi és present la gatelleda (Carici-Salicetum catalaunicae), i ja més allunyades de la primera línia d’aigua i trobem l’omeda amb mill (Lithospermo-Ulmetum minoris) i la verneda amb consolda (Lamio-Alnetum glutinosae), comunitat pròpia de la muntanya mitjana plujosa però que a la Selva és el bosc de ribera més freqüent.
Les comunitats vegetals de ribera han estat el valor principal pel qual s’ha inclòs aquest espais dins el PEIN. Hi trobem salzedes (Saponario-Salicetum purpurae) i el canyissar comú (Typho-Schoenoplecteum glauci). A les vores de l’aigua hi és present la gatelleda (Carici-Salicetum catalaunicae), i ja més allunyades de la primera línia d’aigua i trobem l’omeda amb mill (Lithospermo-Ulmetum minoris) i la verneda amb consolda (Lamio-Alnetum glutinosae), comunitat pròpia de la muntanya mitjana plujosa però que a la Selva és el bosc de ribera més freqüent.
La majoria d’aquestes comunitats vegetals es troben degradades a causa de l'acció humana, i en molts indrets han estat substituïdes per plantacions d’espècies foranies com el plàtan (Platanus hybrida), la robínia (Robinia pseudacacia) o els pollancres (Populus sp.).
La fauna més característica d’aquest indret està relacionada amb el medi aquàtic. Els amfibis i rèptils són especialment importants, en concret la reineta i la tortuga d’estany, que tenen a la zona poblacions destacables, i fins i tot s’han detectat alguns exemplars de tortuga de rierol (Mauremys leprosa).
Fotografia de Xavier Romera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada