dijous, 28 d’agost de 2008

Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya

Consulteu el text íntegre aquí.
.........................................................................
El nou registre inclou 59 espècies “en perill” (Annex 1) i 123 espècies “vulnerables” (Annex 2), fet que cal destacar perquè amb l’anterior legislació només hi havia protegides a tot el territori català 5 espècies. Entre d’altres, el catàleg inclou espècies pertanyents al grup de les orquídies (pe. la Cypripedium calceolus), de les falgueres, algunes espècies de lliris i de la família de les gencianes també (Gentiana acaulis subsp. angustifolia) així com l’emblemàtica flor de neu (Leontopodium alpinum).

D'aquesta manera, en funció del seu status de conservació i grau d’amenaça, l’administració ambiental està obligada a elaborar i aprovar plans de recuperació per a les espècies “en perill d’extinció” i dur a terme plans de conservació per a les espècies “vulnerables”, utilitzant els procediments de conservació in situ i ex situ que es considerin convenients.

La catalogació com a espècie o subespècie amenaçada comporta la prohibició de dur a terme qualsevol actuació no autoritzada amb el propòsit o resultat de destruir-les, mutilar-les, tallar-les o arrancar-les, així com la recol·lecció de les seves llavors, pol·len o espores. Tampoc no es permet posseir-les, naturalitzar-les, transportar-les, comercialitzar-les, exposar-les a la venda o importar-les, tant si es tracta d’exemplars vius o morts, així com els seus propàguls o restes, excepte en els casos previstos pel Decret. Nogensmenys, tampoc està permès alterar-ne l’hàbitat afectant negativament les seves poblacions.

Les espècies catalogades també s’han de tenir en compte en els tràmits d’avaluació d’impacte ambiental de qualsevol infraestructura o procés de transformació del territori que pugui tenir incidència en la conservació de l’espècie.

Les infraccions seran sancionades d’acord amb la legislació estatal (Llei 42/2007, de 13 de desembre, de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat), sens perjudici del rescabalament per danys i perjudicis a càrrec de l’infractor.

Com a règim transitori, s’inclou la obligació de comunicar, dins els termini de sis mesos o un any, qualsevol tinença, ja sigui de productors o particulars que tingui material vegetal viu de les espècies o subespècies catalogades, o de les col·leccions científiques adscrites a museus, centres de recerca o universitats, que també incloguin material viu o exemplars d’herbari de les espècies incloses en els annexes, per tal d’autoritzar-la a posteriori.

El Decret, deroga parcialment l’Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de flora autòctona amenaçada de Catalunya, únicament respecte a l’espècie Leontopodium alpinum, quina queda inclosa en el seu Annex 2, com a espècie cataloga de “vulnerable”.

Finalment, el Decret també disposa, en últim terme, la inclusió en el nou Catàleg Català de totes aquelles espècies o subespècies catalogades a nivell estatal, d’acord amb el Reial Decret 439/1990, de 30 de març, pel qual es regula el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades, mentres que dóna una nova redacció a l’Annex 3 del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural, per a les espècies de flora estrictament protegides a Catalunya.
Laura Goula, al fòrum dels Grup de Naturalistes d'Osona
Publica un comentari a l'entrada

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la mar...