Fuerteventura: Cofete

Rondem els 800 m.s.m. quan la pista de sorra gira marcadament cap a la dreta i arribem al coll de muntanya. El vent bufa amb força, com intentant impedir-nos arribar a l'altra banda.

La imatge que apareix després del coll és sorprenent. Una platja de quilòmetres que es perd en l'horitzó. La idea mental del que és realment aquesta platja es va formant a la ment, després que la mirada curiosa del naturalista la va resseguint per adonar-se que aquest racó del món és un indret privilegiat: es tracta d'una platja verge.

La pista continua després del coll i inicia un descencs llarg que ens durà fins a peus del mar, lliscant entre les dunes litoral i les empinades vessants de l'inacabable istme de la Pared. Un cop arribats a peu de platja, un cel gris inabastable, la immensa extensió de sorra i dunes i la insistència tossuda del vent en fer-nos fora ens aclapara. Un grapat de persones, al costat dels vehicles, admira el paisatge o fa fotografies. Ningú es banya, ni és pràctica aconsellable. Caminem sense cap destí concret i sense cap intenció, només amb la intenció de fer-nos una idea de l'indret. La il·lusió idílica de la primera impressió s'enterboleix amb la presència de gran quantitat d'escombraria a la sorra. El vent i els forts corrents marins s'encarreguen de fer arribar aquí tota la deixalla generada i abocada pels humans a alta mar.

Ni rastre de corredors (Cursorius cursor) ni de cap altre ésser animat, amb excepció dels gavians de potes grogues (Larus michahellis), d'un grup de perdius africanes (Alectoris barbara), que se'ns aixeca a la tornada, i de les omnipresents piules de Berthelot (Anthus bertheloti).