Aquest any hem endarrerit la sortida primaveral als secans de Lleida. En part per l'agenda i per les ciscumstàncies personals i en part per estratègia naturalista. Les pluges de primavera i la climatologia en general han fet que també la primavera s'endarrerís notablement, sobretot pel que a la floració de les espècies més mediterrànies i la nidificació dels ocells.
La ruta pròpiament naturalista la vam iniciar al sud de Mas de Melons, resseguint el riu Set. Va ser fàcil trobar les espècies d'ocells més típiques de la zona: còlit ros (Oenanthe hispanica), còlit negre (Oenanthe leucura), merla blava (Monticola solitarius), entre altres. Després vam continuar en aquest espai desplaçant-nos cap al nord, i aturant-nos sense presses observant els acolorits i variats camps del secà, on es barregen els conreus de cereal, els erms, els camps d'ametllers i els marges de pedra. Xixella (Columba oenas), sisó (Tetrax tetrax), ganga (Pterocles alchata) i abellerols (Merops apiaster) van ser algunes de les espècies més celebrades.
Per dinar ens vam entaular llargament a Artesa de Lleida, gaudint del menjar i de la conversa amiga. Vam decidir passar la tarda al secà de Bellmunt, un petit Ngorongoro dels secans. Una parella jove d'ornitòlegs nord-americans ens va demanar d'afegir-se al nostre passeig a peu pel gran sot pseudoestèpic. Més sisons observats a plaer, torlits (Burhinus oedicnemus), falcons cama-roigs (Falco vespertinus), cucuts reials (Clamator glandarius) i esparvers cendrosos (Circus pygargus) van aconseguir fer-nos passar a tots una bona estona.
Fotografies: Sisó (Tetrax tetrax) mascle en vol, secà de Bellmunt, cucut reial (Clamator glandarius), parella de cucuts reials, mascle de còlit ros (Oenanthe hispanica) i sisó en vol al secà de Bellmunt.
Key words: Lleida steppe-land, Bellmunt, Little Bustard, Great Spotted Cuckoo, Black-eared Wheatear
Fotografies: Isidre Cos Arnau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada