Fuerteventura és l'esforç constant per part dels volcans per crear el seu fill al mig del mar. Un tros de terra que sempre es troba acaronat o castigat pel vent, il·luminat per un sol perenne i perfilat pels corrents d'aire i d'aigua. En aquesta illa de sorra i laves fredes la vida és una conspiració contra la sequera, la pols i la insolació constant.
Els vegetals són mostres estòiques de perseveració i tenacitat. Plantes discretes (fins a 17 endemismes) falsament esmorteïdes que busquen qualsevol racó per crèixer i omplir d'aromes i colors el paisatge quan les dures condicions ho permeten. Excepte en algunes raconades privilegiades on sobreviuen algunes espècies més delicades i més necessitades de sòl i d'aigua, d'entre les espècies de gran port, només les palmeres (Phoenix canariensis) repten al vent i a la sequera.
En aquest ambient es fa molt difícil la vida animal. Els invertebrats són abundants i freqüents, amb alguns endemismes, i la fauna vertebrada es troba caracteritzada per la presència d'espècies típiques d'estepes i semideserts. Hi trobem una espècie de llangardaix (Gallotia atlantica) endemisme compartit amb l'illa de Lanzarote, a més de la població més important del món de hubara canària (Chamydotis undulata fuerteventurae) i és l'únic refugi mundial del bitxac canari (Saxicola dacotidae).
El naturalista troba en aquesta illa i a Lanzarote el contrapunt de les illes més occidentals de l'arxipèlag, paradigmes dels boscos humits i verds. Fuerteventura combina l'espectacularitat del vulcanisme més recent amb la presència d'espècies de fauna i flora úniques. Una illa que ha de ser recorreguda i admirada amb calma. Deixant que la mirada s'allunyi en aquests paisatges amples i d'una lluminositat extrema.
.jpg)
Fotografia: esquelet de catxalot (Physeter macrocephalus) exposat a la platja de Morro Jable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada