diumenge, 14 d’octubre de 2007

Arribada d'hivernants i cacera


Dissabte 13-10 vam voltar una mica per la plana agrícola adjacent a Cassà. Ens vam acostar al camp on s'havia vist la guatlla maresa (Crex crex) sense èxit. Els caçadors ja estaven a per tot i els trets eren continus, encara que fóssin a tocar de pistes o del carril-bici, molt concorregut, per cert.

Pel que fa a la caça menor actualment, no hi ha mostra de covardia més gran que perseguir animals amb armes de foc i gossos per un hàbitat degradat i que ofereix poques possibilitats d'escapatòria. La temeritat, a més, sembla en augment. Els caçadors afebrats per un instint que només ells coneixen no tenen miraments a l'hora d'acostar-se a llocs humanitzats o molt concorreguts, amb el conseqüent perill que això ocasiona. En alguns casos, la línia divisòria entre temeritat i estúpida és molt súbtil, i el comportament de molts d'aquests escopetaires ho fa palès cada dia.

Amb l'inici de la temporada de caça sembla que ja no hi hagi cabuda per a cap més activitat en camps i boscos que no sigui disparar o intentar que no et disparin. Alguns caçadors demostren una actitud gens respectuosa amb els altres usuaris, ja siguin boletarires, ciclistes, excursionistes o simples observadors de la natura (viva).

En un medi tan malmès i degradat, on la riquesa faunística és cada cop més pobra, caldria plantejar-se seriosament si la caça menor que es practica actualment hi té cabuda. En primer lloc caldria revisar el sistema d'otorgament de llicències d'armes, que hauria de ser molt més exhaustiu, i després caldria reformar de dalt a baix la llei de caça, i imposar serioses restriccions pel que fa a la creació de refugis de fauna i al nombre d'espècies cinegètiques, així com al número total de captures que es poden realitzar. Tot en benefici de la majoria, inclosos els caçadors, que serien els primers beneficiats.

Malauradament, però, això no serà així. L'estament polític seria qui hauria de prendre aquestes decisions, i no hi ha classe més covarda, venuda i interessada que la política, encara que es titllin a ells mateixos d'esquerres i ecologistes de debò (el recent decret sobre la caça en barraca n'és un clar exemple).

Deixant de banda la cacera, aquests dies ja es constata una important arribada de passeriformes hivernants. A més dels omnipresents estornell (Sturnus vulgaris), ja es troben a per tot els pit-roigs (Erithacus rubecula), els pinsans (Fringilla coelebs) i els tords (Turdus philomelos), tot i que en menor nombre, al igual que les merles (Turdus merula). Alguna observació de titella (Anthus pratensis).

A la fotografia s'observa el prat de dall d'Esclet, encara sec, tot i les recents pluges. Un indret molt freqüentat i malmès pels caçadors.




Publica un comentari a l'entrada

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la mar...