Ja tornem a tenir aquí la brama del cérvol (Cervus elaphus).
A finals d'estiu, les darreres tempestes de calor fan que rebroti l'herba fresca de les clarianes del bosc i que entri en zel el més gran dels nostres ungulads.
Provem de fer una espera algun vespre del mes de setembre (millor cap a mitjans de mes) a la serra de Montgrony, al Ripollès, o a l'Alta Garrotxa. Busquem un indret elevat amb vista sobre prats o clarianes del bosc, o passegem per entre els arbres esperant sentir l'espectacular crit dels mascles.
Si volem anar una mica més lluny podem acostar-nos fins al Berguedà (P.N. del Cadí-Moixeró) o a la serra de Boumort.
Il·lustració: Alfons Delgado-Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada