Gener 2007
A les serralades i valls de l'interior no s'observa un increment notable dels efectius hivernants fins ben entrat el gener. Fins llavors hi ha una presència baixa de fringílids, quasi testimonial de pinsà vulgar (Fringilla coelebs), si bé ja s'hi detecten grups relativament nombrosos de fins a 60 exemplars de lluer (Carduelis spinus), i presència generalitzada de petits grups de pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) en fagedes i boscos de ribera de les Guilleries. Destaca una única observació de dos pinsans mecs (Fringilla montifringilla) al perímetre exterior del P.N. del Montseny, en zones de bosc caducifoli amb plantacions de coníferes alòctones.
La majoria dels fringílids ocupen formacions de coníferes, especialment de pi roig (Pinus sylvestris), el mateix hàbitat que ocupa la mallerenga petita (Parus ater) i el bruel (Regulus ignicapillus), espècies molt abundants. Cap a finals de mes els contingents d'ocells augmenten notablement i la presència de pinsà vulgar és generalitzada. En aquests ambients es detecta una presència baixa de becada (Scolopax rusticola).
També és freqüent el cargolet (Troglodytes troglodytes) en àrees de plantacions de coníferes amb sotabosc. Encara a principis de mes es detecta la presència escadussera de tallareta cuallarga (Sylvia undata) en formacions arbustives pures i matollars, hàbitat que és ocupat més comunament pel pardal de bardissa (Prunella modularis) i on es detecta una presència poc notable de sit negre (Emberiza cia). Pràcticament no es detecta tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) enlloc, però en canvi sí és destacable la presència de mosquiter comú (Phylloscopus collybita).
Als prats i espais agrícoles és present de forma generalitzada l'aligot comú (Buteo buteo), en canvi és molt més testimonial la presència de xoriguer comú (Falco tinnunculus). També en aquests espais s'hi detecten algunes titelles (Anthus campestris), sovint en companyia de cotolius (Alauda arvensis), aquesta última resident a la zona i que sembla rebre pocs efectius hivernants.
Es detecta presència de merla d'aigua (Cinclus cinclus) als territoris de nidificació, i és interessant observar com els dormidors de garsa (Pica pica) són, evidentment, més petits que els de la plana i s'ubiquen a l'interior de nuclis urbans.
A les serralades i valls de l'interior no s'observa un increment notable dels efectius hivernants fins ben entrat el gener. Fins llavors hi ha una presència baixa de fringílids, quasi testimonial de pinsà vulgar (Fringilla coelebs), si bé ja s'hi detecten grups relativament nombrosos de fins a 60 exemplars de lluer (Carduelis spinus), i presència generalitzada de petits grups de pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) en fagedes i boscos de ribera de les Guilleries. Destaca una única observació de dos pinsans mecs (Fringilla montifringilla) al perímetre exterior del P.N. del Montseny, en zones de bosc caducifoli amb plantacions de coníferes alòctones.
La majoria dels fringílids ocupen formacions de coníferes, especialment de pi roig (Pinus sylvestris), el mateix hàbitat que ocupa la mallerenga petita (Parus ater) i el bruel (Regulus ignicapillus), espècies molt abundants. Cap a finals de mes els contingents d'ocells augmenten notablement i la presència de pinsà vulgar és generalitzada. En aquests ambients es detecta una presència baixa de becada (Scolopax rusticola).
També és freqüent el cargolet (Troglodytes troglodytes) en àrees de plantacions de coníferes amb sotabosc. Encara a principis de mes es detecta la presència escadussera de tallareta cuallarga (Sylvia undata) en formacions arbustives pures i matollars, hàbitat que és ocupat més comunament pel pardal de bardissa (Prunella modularis) i on es detecta una presència poc notable de sit negre (Emberiza cia). Pràcticament no es detecta tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) enlloc, però en canvi sí és destacable la presència de mosquiter comú (Phylloscopus collybita).
Als prats i espais agrícoles és present de forma generalitzada l'aligot comú (Buteo buteo), en canvi és molt més testimonial la presència de xoriguer comú (Falco tinnunculus). També en aquests espais s'hi detecten algunes titelles (Anthus campestris), sovint en companyia de cotolius (Alauda arvensis), aquesta última resident a la zona i que sembla rebre pocs efectius hivernants.
Es detecta presència de merla d'aigua (Cinclus cinclus) als territoris de nidificació, i és interessant observar com els dormidors de garsa (Pica pica) són, evidentment, més petits que els de la plana i s'ubiquen a l'interior de nuclis urbans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada