dijous, 9 de novembre de 2006

Fauna: Mamífers de la Selva IV (rosegadors)

O. RODENTIA


F. Sciuridae

Esquirol (Sciurus vulgaris)
Present a les àrees forestals de tota la comarca, especialment a les serralades de l'interior, essent més escassa al litoral i trobant-se pràcticament absent de la plana, on només subsiteix en alguns boscos-illa, especialment de roures i pins.



F. Myoxidae

Rata cellarda (Elyomis quercinus)
Tot i que sembla pot comuna, la rata cellarda és present a tots els ambients mediterranis forestals de la comarca, malgrat que també és present als boscos de caire centreeuropeu. És especialment freqüent en rouredes, alzinars i suredes, tant del litoral com de l'interior. Sembla preferir aquells boscos més esclarissats, i sobretot els ecotons entre aquests i els espais oberts, encara més si hi ha petites acumulacions o parets de pedra propers.

Liró gris (Glis glis)
Escàs. Present únicament als boscos planifolis de les Guilleries, el Montseny i el Collsacabra. És relativament freqüent a fagedes i rouredes, tot i que també ocupa les perxades de castanyer i l'alzinar de muntana.



F. Muridae

Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus)
Freqüent i present a tota la comarca. Sembla ser més abundant a les zones forestades amb un sotabosc poc dens, però sobretot abunda als marges de bosc, en contacte amb espais agrícoles, marges d'ambients riberencs, etc.

Adult i cadellada de ratolí de bosc. Fotografies de Xavier Romera












Ratolí lleonat (Apodemus flavicollis)
Espècie escassa i de requeriments diferents al ratolí de bocs. El ratolí lleonat prefereix zones forestals més humides i umbrívoles que no pas el seu parent. És present als boscs de planifolis del Montseny, especialment a la Fageda, i es desconeix amb certesa si es troba present a les Guilleries i el Collsacabra.

Rata negra (Rattus rattus)
Espècie alòctona, d'origen aisàtic. L'origen de la seva presència a Europa és dubtosa. Probablement s'aprofità de les rutes comercials marítimes obertes entre Europa i Àsia, però hi ha qui situa la seva presència a Europa ja durant les darreres glaciacions, fet que podria apuntar a una arribada natural.
La rata negra es troba en ambients més naturals que no pas la rata de claveguera. A la Selva es distribueix preferentment per l'interior de la comarca, sovint en ambients agropecuaris propers a masses forestals. Al litoral i la plana és més escassa, degut a la pressió que exerceix sobre ella la rata de claveguera.

Rata comuna (Rattus norvegicus)
Espècie alòctona, d'origen asiàtic. És present a Europa com a mínim des de la Baixa Edat Mitja. Espècie altament antropòfila. Abundant i distribuïda arreu de la comarca, normalment sempre a prop de nuclis urbans i entorns molt humanitzats. Desplaça a la rata negra, la qual es distribueix per ambients més naturals.

Ratolí domèstic (Mus musculus)
Abundant i àmpliament distribuït a la comarca, en ambients antròpics i sobretot a l'interior de nuclis urbans. És més urbà que no pas el ratolí mediterrani. Absent de les grans àrees forestals.

Ratolí mediterrani (Mus spretus)
Àmpliament distribuït arreu d'espais agrícoles i mitjanament humanitzats. És molt rar en zones forestals extenses. Més amant dels espais ramaders i agrícoles que no pas el ratoló domèstic.


F. Arvicolidae

Talpó roig (Clethrionomys glareolus)
Es desconeix amb exactitud la seva distribució a la comarca. Sembla ser relativament freqüent a la meitat nord, entre el Montseny i el Collsacabra, on ocupa ambients mediterranis. No es coneix la seva presència al litoral.

Rata d’aigua (Arvicola sapidus)
En regressió a tota la comarca. Havia estat freqüent a la plana, però actualment sembla extingida de gran part del territori, essent molt localitzada. Ocupa tan basses artificials, com estanys, sèquies i altres cursos d'aigua lents, sempre i quan existeixin una cobertura vegetal ben conservada i la qualitat de les aigües sigui bona.

Talpó comú (Microtus duodecimcostatus)
El talpó més freqüent a la comarca. És localment abundant a la plana, en espais agrícoles, franges d'ecotó dels marges d'alzinars, pinedes i rouredes i l'interior d'aquestes, sempre i quan el sotabosc sigui poc espès.

Talpó muntanyenc (Microtus agrestis)
Sembla ser més abundant en alguns sectors de la meitat nord de la comarca, en ambients eurosiberians o submediterranis del Montseny, les Guilleries i el Collsacabra.


F. Myocastoridae

Coipú (Myocastor coypus)
Existeixen cites entre les décades dels 70 i 90 a la riera d'Arbúcies, probablement d'exemplars escapats d'alguna granja pelletera. Actualment sembla trobar-se absent de la zona.
Publica un comentari a l'entrada

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la mar...