Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 1): Trujillo, Llanos i Càceres

 

 

Peña Falcón des del mirador de El Salto del Gitano.

 A l'hora de viatjar per oci ens mou la Natura. No només, és clar, també la possibilitat d'adquirir nous coneixements, de visitar espais culturals (sona pedant?) i la simple i poc valorada tranquil·litat i relaxació, és a dir, no fotre ni brot o fer el que bonament et doni la gana. Aquest any ens ha costat decidir-nos, sobretot pel fet de trobar-nos encara en plena pandèmia, amb la incertesa que això crea, però també perquè no sabíem quina d'aquestes motivacions ja citades ens atreia més. Tot era una cortina de fum subconscient. Està clar que el que ens mou és la Naturan (i la Cultura!).

Com moltes altres decisions, aquesta de triar destí de vacances es va prendre de manera un tant sobtada al aparèixer en escena per casualitat una informació que potser també rondava inconscientment per les nostres ments però que no va acabar d'emergir fins que no va ser necessària. Així, doncs, després de rebutjar altres dos o tres destins que havien estat definitius successivament, vam acabar triant tres espais naturals d'Andalusia i Extremadura que ens asseguraven en un tant per cent molt alt emocions intenses i tranquil·litat (i cultura, sí. També).

Tot es va precipitar en recordar això: La Ruta 5 que el biòleg, periodista i viatger Alfonso Polvorinos ha ideat per tal de conèixer els espais on sobreviuen cinc de les espècies de fauna més escasses, difícils d'observar i més fascinants de la geografia ibèrica: l'ós bru, el llop ibèric, l'àguila imperial ibèrica, el voltor negre i el linx ibèric. Aquest itinerari, amb recomanacions de rutes, allotjaments i informació especial el trobareu més extensament explicat al seu llibre.

Estava clar que el nostre recorregut havia de ser forçosament més acotat en magnituds físiques i en temps. Per tant, i com que una de les idees inicials era visitar Andalusia, vam dissenyar un itinerari que s'adeqües als nostres objectius. En primer lloc visitaríem Càceres i els seus voltants (los Llanos, Monfragüe, etc.). Aquí faríem l'estada més llarga. Després viatjaríem cap al sud en busca de Doñana, fent una aturada a Mèrida, a mig camí de la ruta. Finalment, i després de passar uns dies a Doñana, faríem una estada més curta d'una única nit a Sierra Morena, a la Sierra d'Andújar, indret que ja havíem visitat en altres ocasions i que té un embruix que ens atreu irremeiablement. Vam rebatejar la nostra ruta coma la Ruta 3 menys 2: totes les espècies de la Ruta 5 menys l'ós i el llop. I vam crear una subruta 5 pròpia on, al voltor negre, el linx i la imperial hi vam incloure la cigonya negra i el pioc salvatge.

Ruta planificada. Trobar allotjament va ser fàcil. En aquesta època de l'any no són molts els que viatgen i el fatídic any que han viscut els establiments hotelers de tota mena han fet que els preus hagin baixat considerablement per atreure clients.

Els tres allotjaments van ser aquests. Tots ells fantàstics. L'únic que coneixíem prèviament era el d'Andújar.

El Hospedaje del Rey, a Trujillo, apartaments nous, amplis, amb esmorzar i a prop del centre.

Ardea purpurea, a l'entorn de Doñana, Villamanrique de la Condesa, habitacions i bungalows (chozas), tot amb estètica i disseny dels lodges que et pots trobar de viatge per Àfrica o Costa Rica. Espectaculars.

La Caracola, a Andújar, hotel petit, rural, amb piscina, bar i jardí. Molt tranquil i agradable.

Anem al gra. Miraré de ser breu i aportar dades i informacions concretes.

Trujillo

No aportaré res sobre la història de Trujillo i el seu patrimoni arquitectònic que no es pugui trobar en publicacions especialitzades. A partir de l'Alcazaba, els edificis històrics van lliscant turó avall fins a arribar a la plaça. Hi ha camp per correr, aquí, i les visites culturals ens poden ocupar un parell de jornades senceres si ens hi volem dedicar. El més destacable per a l'observador de natura, però, és que gran part de la trama urbana és Zona d'Especial Interès per a la Protecció de les Aus (una ZEPA urbana, sí). Centenars de xoriguers petits, falciots negres i pàl·lids, cigonyes blanques, gralles, pardals de passa i comú, en són alguns dels seus ocupants. Però és que a més és molt fàcil observar altres espècies d'ocells provinents dels espais naturals que envolten la petita ciutat: milans negre i reial, àguila calçada, marcenca, fins i tot sovint es veu creuar un pioc, una àguila imperial o una cigonya negra, entre altres.

Trujillo és una ciutat imponent però també decadent, i un punt calent per als ocellaires que visitin la zona. Hi ha allotjament abundant i es pot menjar bé a qualsevol dels establiments de la plaça i zones properes, encara que sigui a base de tapes.

Llanos de Càceres

Trujillo compta també amb els seus 'llanos', que bé mereixen una visita ornitològica, però la fama i la gran extensió dels Llanos de Càceres els acaben per eclipsar. La visita aquí és ineludible si es pretén trobar espècies estepàries de interés, difícils de trobar en altres punts però que aquí són força assequibles. Per a visitar la zona proposo un recorregut en cotxe amb aturades estratègiques, què sempre ens ha funcionat i ens ha permès observar espècies molt buscades (pioc, xurra, ganga...) . L'inici el podem situar tant a Trujillo com a Càceres. Sortint de Trujillo busquem la carretera N-521 direcció a Càceres i als pocs quilòmetres prenem el desviament cap a Sant Marta de Magasca. Aquesta carretera local és força tranquil·la i poc transitada (fa pocs anys ho era molt més). De seguida podem observar garses blaves, capsigranys, botxins, conills i alàudids. Cal estar atents als desviaments per pistes sense asfaltar que ens queden a la dreta. En un d'ells hi trobarem un gran cartell informatiu on s'explica que ens trobem en zona protegida, així com una relació de les espècies d'aus més habituals. Seguint durant un tram aquesta pista a baixa velocitat o a peu podem trobar multitud d'ocells. És molt habitual trobar-hi botxí, i és un punt molt bo per a observar pioc salvatge. També aquest és un dels punts més idonis per observar àguila imperial i voltor negre, provinents de les zones forestals més properes i què s'acosten a los Llanos en busca de menjar.

Los Llanos és una immensa planura no tan gran com La Serena, a Badajoz (per això mateix és més assequible) de caràcter pseudoestèpic fruit de segles d'aprofitament ramader de boví, sobretot, i agrícola de secà. El fet de que aquestes activitats es mantinguin, ha permès que la presència d'espècies molt escasses adaptades als espais oberts encara sigui possible. Per això es va acabar convertint en una gran àrea protegida on es fa poca cosa més per mantenir-la, només deixar que els que hi han viscut i treballat la terra durant tot aquest temps puguin continuar fent el mateix però essent conscients del gran valor natural que atresoren les seves terres. Així de simple.

Quan en tinguem prou, podem seguir camí reculant fins a la carretera que ens du a Santa Marta de Magasca. Abans d'entrar al poble hi ha petites deveses on és molt freqüents observar conills, llebres, garsa blau i altres ocells. Un cop creuat el pobre la carretera forma un angle de 90 graus i inicia un descens entre deveses cap al riu Magasca. 

Aquesta riera és especialment bonica i mereix una aturada. Depenent de l'època de l'any i de l'hora del dia (a l'estiu les hores de calor buiden el camp de fauna) hi hem trobat cigonya negra pescant, corriol petit, blauet, llúdriga, cabirols i altra fauna que s'acosta buscant aigua i frescor. Seguint la carretera, ara amb més corves, la devesa va deixant pas a una extensa àrea coberta per ginestes (Retama) i matollar, per acabar altre cop en la pseudoestepa més pura. A partir d'aquí ja són molt freqüents i abundants els xoriguers petits i els gaigs blaus. A l'estiu, al vespre, es poden veure desenes de xoriguers fent l'aleta i caçant sobre els camps, a més de multitud de gaig blau al terra o en els fils. Aquí cal fer una aturada en qualsevol punt on puguem deixar el cotxe sense que molesti, ja que a darrera hora de la tarda és molt fàcil sentir i veure les gangues que es dirigeixen en parelles o petits grups a les basses de bestiar per tal de beure. La presència de rapinyaires és constant (marcenca, milans, calçada, cendrosos, arpelles, aligots...). Cal estar sempre atents. Tornem a la carretera i seguim en direcció a Càceres. I altra cop trobarem una pista a la dreta amb un gran plafó informatiu. Si seguim aquesta pista, pavimentada en un tram curt, arribarem a un aguait de fusta elevat que queda a l'esquerra. Tot aquest tram, des de l'inici de la pista, és MOLT bo per a fer observacions de pioc, esparver cendrós, xurra i altres ocells esteparis. Aneu amb calca i atureu-vos tant com calgui revisant cada camp i cada raconada (els piocs són molt grossos però molt mimètics en el seu entorn). Aquesta pista deixa de ser pavimentada a l'alçada de l'aguait però segueix i s'endinsa al cor dels Llanos. Podeu seguir-la tant com vulgueu o recular quan en tingueu prou i retorneu a la carretera (mai l'hem feta del tot, sempre reculem, ja que el recorregut és molt llarg). Si tornem a la carretera i seguin en direcció trobarem altre cop la N-521, la qual ens durà fins a Càceres ciutat, una altra ZEPA urbana de gran interés i amb molt de patrimoni cultural i històric (allotjament i restauració a manta). 

Recordeu: s'ha d'estar sempre atents, perquè sovint els ocells, fins i tot els piocs, estan al costat de la carretera. A l'estiu són millor les hores del vespre o de bon matí (per experiència, les del vespre) i cal dur sempre aigua en abundància i barret o gorra (el sol és implacable).

Per qualsevol aclariment o dubte que tingueu alfons@gmail.com o a Twitter @alfonsdg