Blog personal d'Alfons Delgado Garcia. Ornitologia i zoologia en general, botànica, literatura de Natura, viatges i altres temàtiques naturalistes.
dissabte, 12 de gener del 2013
Catalunya no és només país de boscos
dimecres, 15 de juny del 2011
divendres, 21 de gener del 2011
Cómo evitar que se electrocuten las aves
http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/01/110118_aves_electrocucion_lp.shtml
Cómo evitar que se electrocuten las aves
Laura Plitt
BBC Mundo, Medio Ambiente
Las aves que más se ven afectadas por los tendidos eléctricos son las de mediano y gran tamaño.
La electrocución es una de las principales causas de mortalidad en las aves, especialmente entre las más amenazadas por el peligro de extinción.
Y esta clase de accidente -que se produce cuando un ave de mediano o gran tamaño se posa a descansar en un poste de electricidad, o cuando sus patas entran en contacto con dos conductores- está causando estragos en las aves que habitan regiones en donde existe un tendido eléctrico. Es decir, en casi todo el mundo.
A simple vista, corregir esta situación parece una tarea relativamente sencilla: el problema se resolvería reemplazando las torres más peligrosas por otras de un diseño más moderno.
Sin embargo, modificar todos los tendidos eléctricos no es sólo una empresa monumental, sino también, excesivamente costosa. Y, además, innecesaria.
El águila imperial ibérica es una de las tantas que perece a causa de la electrocución.
Por lo menos eso afirma un equipo de investigadores españoles que diseñó un modelo matemático que permitiría reducir hasta en un 70% la mortalidad de las aves amenazadas modificando tan sólo el 6% de los apoyos eléctricos de mayor riesgo.
"Con unas simples correcciones, las torres peligrosas se vuelven inocuas", le dijo a BBC Mundo Joan Real Orti, del Departamento de Biología Animal de la Universidad de Barcelona, en España, y líder del proyecto.
"No hay que cambiar todas. Nuestro estudio permite optimizar los recursos, seleccionando aquellas que conviene alterar", añadió el investigador.
Datos clave
Lo que el modelo toma en cuenta son, en líneas generales, tres factores: las características técnicas del soporte (si es de metal, hormigón o madera), el hábitat en el que está emplazado y la distribución de las aves en dicha región.
"No hay que cambiar todas (las torres). Nuestro estudio permite optimizar los recursos porque permite seleccionar aquellas que conviene cambiar."
Joan Real Orti, Universidad de Barcelona
Ingresando todos estos datos, el modelo permite predecir qué probabilidades de riesgo tiene cada apoyo, y así se facilita la tarea de seleccionar a aquellos más peligrosos.
En Cataluña -donde se llevó a cabo el estudio y donde existen cerca de mil soportes diferentes, con distintos grados de peligrosidad para las aves- la electrocución es la es la primera causa de mortalidad del águila perdicera (Aquila fasciata). Y en el resto de la península ibérica, afecta en especial a la amenazada águila imperial ibérica (Aquila adalberti), además de otras especies de gran valor ecológico.
En otras regiones del mundo la situación es similar. "Es un fenómeno global, sobre todo donde hay fluido eléctrico y aves de gran tamaño. En Estados Unidos, Sudáfrica, Argentina y Chile, por ejemplo, hay muchas águilas y aguilillas del género buteo que sufren a raíz de la electrocución", explicó Real Orti.
Si bien el modelo se basa en estudios realizados en Cataluña, puede aplicarse con éxito en cualquier sistema mediterráneo, dicen los investigadores.
Y, si se le hacen las modificaciones pertinentes, puede probarse en otras zonas del planeta.
Colisión
Otro de los problemas que presentan los tendidos eléctricos es el de la colisión. Esta clase de accidente tiene lugar a lo largo de toda la red de transporte de energía de alta tensión.
Los tendidos de alta tensión tienen un cable muy fino que las aves no pueden ver y suelen chocarse con él.
Estos tendidos -que llevan una gran carga de electricidad desde los centros de producción, como puede ser una central nuclear o térmica, hacia las centrales de distribución- son los más peligrosos, ya que cuentan con un cable a tierra que corre en paralelo, y que es mucho más delgado que los otros cables.
La mayoría de las veces las aves no los ven, y perecen tras chocar con ellos en pleno vuelo.
La situación puede remediarse colocando visualizadores en algunos tramos del tendido, para que las aves puedan detectarlo.
Y, aquí también, el modelo creado por los investigadores de Barcelona es una herramienta extremadamente útil para determinar cuáles son los tramos más peligrosos de los tendidos de alta tensión que requieren correción, y, en el caso de que vaya a construirse una red nueva, cuál es el itinerario que menos perjudica a las aves de la región.
dijous, 13 de maig del 2010
Catalunya tindrà una llei pròpia per garantir la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural
"El Pla d’espais d’interès natural (PEIN) continua essent l’instrument de planificació global que vertebra el Sistema, amb caràcter de pla territorial sectorial." (??????????!!!!!!!!!!!!!!!!!)
(Virgencita, Virgencita, que me quede como estoy...)
divendres, 8 de gener del 2010
Fundació Emys signa 4 acords de custòdia sobre zones humides de la Selva
Aquests permetran la protecció d'espais naturals de Riudarenes i Santa Coloma de Farners
RIUDARENES DDG
La Fundació Emys ha tancat l'any 2009 amb la signatura de quatre nous acords de custòdia que permetran protegir diverses zones humides a Riudarenes i Santa Coloma de Farners. Un acord de custòdia és un contracte voluntari entre el propietari i una entitat per tal protegir i conservar el patrimoni natural d'una finca. L'últim dels acords signats durant l'any 2009 ha permès incloure la bassa de l'Escola de Capacitació Agrària i Forestal (ECAF )de Santa Coloma de Farners dins d'aquesta xarxa d'espais protegits. L'espai, propietat del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, permetrà que els alumnes de l'ECAF puguin realitzar diverses activitats de millora ambiental de la bassa amb l'assessorament dels tècnics de la Fundació Emys.Amb aquests nous acords, Fundació Emys disposa d'un total de nou acords de custòdia, alguns dels quals tenen més de 25 anys d'antiguitat, i que posen en custòdia prop de 100 ha d'espais naturals. Durant aquest any es faran diverses tasques de manteniment de les finques i potenciar-ne la connexió amb la resta d'espais humits.
dilluns, 4 de gener del 2010
El PP demana protegir el delta de la Tordera i fer-hi un lloc d´observació d´aus
divendres, 4 de desembre del 2009
La lluita contra la MAT continua
dimarts, 8 de setembre del 2009
Pla territorial de les comarques gironines
http://www10.gencat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2009/90903consultadeplansterritorials.jsp
dilluns, 6 de juliol del 2009
El falciot negre (Apus apus) en marcat descens poblacional al Regne Unit
Caldrà prendre nota.
"Summer visitor making a swift exit"
divendres, 26 de juny del 2009
Un càmping de Malgrat i una entitat ecologista pacten la conservació del delta de la Tordera
25/06/09 02:00 - Malgrat de Mar - t.m
El càmping La Tordera de Malgrat de Mar, a tocar del riu del qual agafa el nom, ha arribat a un acord amb l'entitat ecologista Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, per a la preservació d'aquest entorn paisatgístic. Segons un comunicat, les dues parts han signat un acord de custòdia «de la riba i la ribera de la desembocadura del riu Tordera a Malgrat». El compromís assolit, al qual es poden adherir altres entitats i administracions, pretén «garantir la preservació de la zona del delta i evitar-ne la degradació que experimenta». Amb la voluntat d'aconseguir-ho, els representants del càmping i de l'organització han fet una llista de les actuacions que són necessàries per poder garantir aquesta preservació. Entre altres punts, fixen com a prioritats la protecció, la restauració, el manteniment i la divulgació dels hàbitats naturals de l'espai i de les espècies animals i vegetals que hi viuen i la gestió dels usos de l'espai, «i que es corregeixin els perjudicials i es potenciïn els compatibles amb l'hàbitat i les espècies naturals». També proposen ordenar l'espai i dotar-lo de la infraestructura necessària «per a la seva interpretació i per al seu ús lúdic i educatiu», a més de «limitar els accessos a l'espai i dintre de l'espai mitjançant tanques de fusta i senyalitzacions».
El seguiment i manteniment de les actuacions o iniciatives dutes a terme a l'espai i la seva difusió han de possibilitar, segons els responsables, «la implicació de les administracions i la població en general en el seu ús correcte, manteniment i coneixement». Finalment, el càmping La Tordera i Orchis es mostren optimistes amb el futur del delta perquè assenyalen que ja han mantingut els primers contactes amb administracions «per establir actuacions que permetin la recuperació de l'espai natural».
dimarts, 23 de juny del 2009
Acord de custòdia al delta de la Tordera
Ambdues entitats estableixen les bases per a definir la protecció dels terrenys privats ubicats a la riba del riu Tordera a la zona del delta per a garantir-ne la preservació i evitar-ne la degradació que pateix.La desembocadura de La Tordera és un espai d’alt valor ecològic que alberga una gran quantitat d’hàbitats i espècies animals i vegetals típiques d’ambients aquàtics costaners, i alhora representa un punt estratègic com a lloc d’hivernada i repòs durant els passos migratoris de multitud d’aus.
És a la seva riba sud, als terrenys limítrofes amb el Càmping La Tordera de Malgrat de Mar, on s’ubiquen els hàbitats millor conservats de tot l’espai i que mereixen d’una ja improrrogable restauració, ordenació i gestió, i a la vegada, d’una co-participació entre la propietat, els diferents agents socials i les diferents administracions que hi concorren.L’Acord de Custòdia és un mecanisme pel qual s’estableixen uns principis i unes pautes entre dues parts com a eina per assolir uns determinats objectius compartits, a la vegada que facilita la participació i l’ajuda d’altres entitats i/o de les diferents administracions competents en l’execució i finançament de les actuacions i iniciatives encaminades en aquest sentit.
Aquest Acord de Custòdia és un procediment de caràcter voluntari, amb l’objectiu d’assegurar la conservació a llarg termini dels valors naturals de l’espai i possibilitar un ús correcte i compatible amb aquests.Amb aquesta voluntat, les dues parts consideren necessàries una sèrie d’actuacions i iniciatives encaminades a la recuperació, gestió, manteniment i seguiment de l’espai i dels seus valors, així com impulsar-les i participar en elles.
En aquest document es fixen de mutu acord els termes i mecanismes pels quals s’han d’assolir els objectius marcats, i s’estableixen les relacions entre la propietat i l’entitat. Entre d’altres, són objectius del present acord:
-La protecció, restauració, manteniment i divulgació dels hàbitats naturals de l’espai (bosc de ribera, formacions arbustives, herbassars, canyissars i altres comunitats vegetals).
Càmping La Tordera i Orchis, Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme mantenen contactes amb diferents administracions per establir actuacions que permetin la recuperació del delta. En aquest sentit, són optimistes al preveure actuacions concertades amb d’altres administracions per a garantir la preservació actual del delta més enllà dels criteris que tinguin cadascuna de les administracions implicades en la gestió del delta.
Malgrat de Mar, 19 de juny de 2009
Càmping La TorderaOrchis, Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme
divendres, 15 de maig del 2009
Tordera cuidarà els espais protegits conservant els seus valors naturals
Aquest compromís arriba després que els Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, Orchis, denunciessin que els treballs de manteniment -poda, sega- que realitza l'Ajuntament de Tordera en zones com ara l'estany de Cal Raba s'han realitzat de tal manera que afectaven a la fauna i a la seva protecció. Ja que com asseguren des d'Orchis, algunes aus fan servir els herbassars alts prop de l'aigua per ubicar els nius i quan se'ls elimina la vegetació herbàcia se'ls desprotegeix de depredadors naturals, gossos deslligats o fins i tot de vigilants de la zona.
Per tot això, han arribat a l'acord que es realitzaran aquestes tasques en dates no compreses entre l'1 d'abril i l'1 d'agost que és quan niden aquestes aus i és època de reproducció de molta fauna. I també, que quan es desbrossi la vegetació herbàcia a la zona humida s'haurà de deixar una franja mínima i sempre que sigui possible, d'entre dos i tres metres d'herba alta al voltant de la vegetació de ribera, entre d'altres.
Per tal que els compromisos es compleixin, l'Ajuntament de Tordera es fa responsable de comunicar el contingut d'aquest conveni als operaris dels treballs de manteniment. Tot i això, els naturalistes advertexen que faran un seguiment d'aquestes aspectes.
Aquest és el primer conveni que signa l'entitat Orchis, de recent creació amb l'Ajuntament. Aquesta a més, recorda que el municipi del Maresme té moltes zones humides i que gaudeixen de diverses figures de protecció legal i que històricament han patit una transformació del territori i d'una mala reputació fins a fragmentat i reduir la seva extensió a petits estanys i ambients aigualosos.
dimecres, 4 de març del 2009
El 75% dels ocells més comuns a Europa es troben en risc pel canvi climàtic
Climate change is already having a detectable impact on birds across Europe. This is the message from a group of scientists who have created the world’s first indicator of the impacts of climate change on wildlife at a continental scale. “We hear a lot about climate change, but our paper shows that its effects are being felt right now”, said lead author Dr Richard Gregory from the RSPB (BirdLife in the UK).
Of the 122 common species included in the analysis, 75% are predicted to experience declines across their ranges if they continue to respond to climatic warming in the way the models predict, and in the absence of other barriers. The remaining 25% are projected to increase.
“The results show the number of species being badly affected outnumbers the species that might benefit by three to one”, commented Dr Gregory. “Although we have only had a very small actual rise in global average temperature, it is staggering to realise how much change we are noticing in wildlife populations. If we don’t take our foot off the gas now, our indicator shows there will be many much worse effects to come. We must keep global temperature rise below the two degree ceiling; anything above this will create global havoc”.
Published in the journal PloS ONE, scientists showed a strong link between the observed population change of common and widespread European bird species and the projected range change associated with climate change. By pulling all the data together, the team compiled an indicator showing how climate change is affecting wildlife across Europe. The new indicator has already been included in a high profile set of indicators being used by the European Commission to assess progress towards the target of halting biodiversity loss by 2010.
The paper and the indicator were produced by a team of scientists from the RSPB (BirdLife in the UK), Durham University, the University of Cambridge, the European Bird Census Council, the Muséum National d’Histoire Naturelle, the Czech Society for Ornithology (BirdLife in the Czech Republic), and Statistics Netherlands.
The Climate Change Indicator combines two independent strands of work: bioclimate envelope modelling, and observed population trends in European birds, derived from the Pan-European Common Bird Monitoring Scheme. When a bird’s population changes in line with the projection, the indicator goes up. Species whose observed trend doesn’t fit the projection cause the indicator to go down.Dr Stephen Willis, of Durham University, said: “Our indicator is the biodiversity equivalent of the FTSE index, only instead of summarising the changing fortunes of businesses, it summarises how biodiversity is changing due to climate change. Unlike the FTSE, which is currently at a six year low, the climate change index has been increasing each year since the mid-1980s, indicating that climate is having an increasing impact on biodiversity".
“Those birds we predict should fare well under climate change have been increasing since the mid-80s, and those we predict should do badly have declined over the same period. The worry is that the declining group actually comprises 75% of the species we studied”.
The research shows that the populations of a number of species are projected to increase across Europe. The top ten increasing species (in order) are Sardinian Warbler Sylvia melanocephala; Subalpine Warbler Sylvia cantillans; European Bee-eater Merops apiaster; Cirl Bunting Emberiza cirlus; Cetti's Warbler Cettia cetti; Eurasian Hoopoe Upupa epops; Eurasian Golden Oriole Oriolus oriolus; European Goldfinch Carduelis carduelis; Eurasian Reed-warbler Acrocephalus scirpaceus; and Eurasian Collared-dove Streptopelia decaocto.
Of those species projected to decline across Europe, the top ten worst performers (in order) are Common Snipe Gallinago gallinago; Meadow Pipit Anthus pratensis; Brambling Fringilla montifringilla; Willow Tit Parus montanus; Northern Lapwing Vanellus vanellus; Thrush Nightingale Luscinia luscinia; Wood Warbler Phylloscopus sibilatrix; Spotted Nutcracker Nucifraga caryocatactes; Northern Wheatear Oenanthe oenanthe; and Lesser Spotted Woodpecker Dendrocopos minor.
Dr Gregory added:"This new work emphasises again the role played by skilled amateur birdwatchers right across Europe in advancing our understanding of the environment and the growing threat posed by climate change”.
“This is the first robust indicator of climate change impacts on biodiversity”, said Dr Stuart Butchart – BirdLife's Global Research and Indicators Coordinator. “There are numerous measures of how our climate is changing, and good evidence that these changes are impacting species and habitats, but to date there has been no simple indicator graph for decision makers to use to monitor these impacts over time. It provides another example of how information from birds – the best known class of organisms – can be used to monitor our growing footprint on the planet”.
Climate change threatens to undermine BirdLife’s global mission to conserve wild birds, their habitats and global biodiversity, by working with people towards sustainability in the use of natural resources. Climate change clearly poses new challenges to BirdLife’s main approaches to conserving species, Important Bird Areas and habitats.
BirdLife has drawn together scientific information, policy analysis and practical experience that provides a comprehensive rationale for taking action on climate change.
The BirdLife Partnership is now developing a programme of work to combat climate change. The position is, of necessity, complex and detailed. But its overall message is very simple: climate change is global in its causes and consequences and potentially disastrous for life on earth; we must act together and act now to mitigate against it and adapt to it.
Find out more at www.birdlife.org/climate_change.
"An indicator of the impact of climatic change on European bird populations" by Gregory R.D., Willis, S.G., Jiguet, F., Voříšek, P., Klvaňová, A., van Strien, A., Huntley, B Collingham, Y.C., Couvet, D. & Green, R.E. (2009). PLoS ONE. PLoS ONE 4(3): e4678. doi:10.1371/journal.pone.0004678, can be downloaded here.
If you want to be up-to-date with BirdLife International European stories, register to our electronic Newsletter "BirdLife Europe e-news" by clicking here. Or to hear about news from the global BirdLife network, please click here.
Credits: RSBP (BirdLife in UK)
divendres, 19 de desembre del 2008
La Generalitat de Catalunya aprova definitivament el nou Pla Especial de Protecció del Parc del Montseny
Nadal va signar a mitjan de desembre de 2008 l'aprovació definitiva del nou Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge del parc del Montseny, per tal de definir la correcta ordenació d'aquest espai natural. Aquest pla entrarà en vigor un cop es publiqui aquesta aprovació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). El Pla va ser sotmès a informació pública el maig del 2007 durant un mes, posteriorment es va donar audiència als ajuntaments. Durant aquest període es van presentar al legacions i propostes dels ajuntaments, així com de les institucions i particulars. Un cop revisades, analitzades i debatudes, s'han incorporat en la mesura del possible per tal d'aplegar el màxim consens en el document que ara s'ha aprovat de forma definitiva. El nou Pla especial ha estat redactat conjuntament per les diputacions de Barcelona i Girona, en desenvolupament de l'acord del Consell Coordinador del Parc del Montseny i dels acords plenaris dels diversos ajuntaments per formular de manera conjunta la revisió del Pla especial del Montseny.
dimarts, 9 de desembre del 2008
La Comisión presenta las opciones de actuación para poner en marcha una estrategia de la UE sobre especies invasoras
Stavros Dimas, Comisario Europeo de Medio Ambiente, ha señalado: «Las especies invasoras suponen una grave amenaza para la biodiversidad. No se podrá detener la pérdida de biodiversidad en la Unión Europea si no se aborda el problema de estos indeseados visitantes. Teniendo en cuenta que esas especies se establecen y propagan a toda velocidad, las medidas adoptadas por un Estado miembro pueden anularse totalmente si los países vecinos no actúan o si reaccionan de forma descoordinada. Las consecuencias ecológicas, económicas y sociales de las especies invasoras en la UE son considerables y exigen una respuesta coordinada.».
El problema de las especies invasoras
Las especies invasoras llegan a Europa bien por accidente bien deliberadamente para fines diversos, como su utilización en la agricultura y la silvicultura. El incremento constante de las actividades internacionales y europeas de comercio y transporte y la creciente movilidad de las personas por todo el mundo llevan consigo un aumento del número de especies invasoras.
El coipú y la rata almizclera, ambos traídos a Europa desde América por su piel, están hoy establecidos en toda Europa y provocan daños considerables en presas, canales y sistemas de regadío y de protección frente a las inundaciones. Una de las especies invasoras más célebres es el mejillón cebra, que, además de su importante impacto ecológico, causa enormes problemas a la industria al incrustarse en los desagües.
En el proyecto DAISIE[1], financiado con cargo al Sexto Programa marco comunitario de investigación, se identificaron 10 822 especies alóctonas en Europa, y se teme que entre el 10 % y el 15 % de esas especies tengan un impacto económico o ecológico negativo.
Las islas aisladas, ricas en biodiversidad, son excepcionalmente vulnerables a la invasión, que además puede tener un impacto desproporcionado sobre el sustento y las oportunidades culturales y económicas de las poblaciones locales.
Métodos actuales de lucha contra las especies invasoras en Europa
La legislación y las políticas existentes de la UE, como las relativas a la naturaleza y la sanidad animal y vegetal o la normativa sobre comercio de recursos hídricos, ya ofrecen una solución parcial al problema de las especies invasoras. Sin embargo, no existe un sistema armonizado ni un planteamiento coherente entre países vecinos que permita realizar el seguimiento y control de las especies invasoras y de sus efectos sobre la biodiversidad europea.
Desde las más altas esferas políticas se ha afirmado que es necesaria una acción coordinada para controlar el problema de las especies invasoras, y el Plan de Acción para detener la pérdida de biodiversidad para 2010 y más adelante contiene un compromiso para desarrollar una estrategia de la UE.
Este mismo año, la Comisión ha llevado a cabo una consulta pública a fin de recabar sugerencias para abordar la cuestión con eficacia a escala de la Unión.
Opciones propuestas para desarrollar una estrategia de la Unión Europea sobre especies invasoras
La Comisión propone una serie de opciones, una de las cuales es el recurso máximo a los instrumentos jurídicos existentes, junto con la adopción de medidas voluntarias. Esta opción implicaría realizar evaluaciones de riesgos recurriendo a instituciones existentes, tales como la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria. Entre las medidas voluntarias propuestas figuran la realización de controles fronterizos periódicos por parte de los Estados miembros y la elaboración de códigos de conducta voluntarios para estimular un comportamiento responsable por parte de minoristas y consumidores.
La Comisión propone la creación inmediata de un Sistema de Información y Alerta Rápida a escala europea para la comunicación de la llegada de nuevas especies. Esta propuesta está en consonancia con el enfoque en tres etapas acordado por la comunidad internacional para responder a las amenazas que plantean las especies invasoras, que se basa en la prevención, la pronta detección y la erradicación, así como en medidas de control y contención.
Otra de las opciones consiste en modificar la legislación existente para incluir una gama más amplia de organismos potencialmente invasores; esta opción podría implicar la ampliación de la lista de especies prohibidas con arreglo a la normativa sobre comercio de fauna y flora silvestres.
La última opción consiste en desarrollar un marco legislativo nuevo para las especies invasoras, con procedimientos independientes de evaluación e intervención. Podría crearse además una agencia específica que se ocupara de los aspectos técnicos de su aplicación. Asimismo, podrían establecerse procedimientos obligatorios de seguimiento y notificación y mecanismos eficaces de respuesta rápida.
Próximas etapas
En la ultimación de su propuesta para una estrategia de la UE, que tiene previsto presentar en 2010, la Comisión tomará en consideración las aportaciones de las partes interesadas y otras instituciones de la UE.
Para más información, visite:
http://ec.europa.eu/environment/nature/invasivealien/index_en.htmhttp://www.tvlink.org/home.cfm?dg=env
divendres, 28 de novembre del 2008
Molta diversitat en la VII Trobada d'Estudiosos del Montseny
La presentació de la trobada la van fer el diputat d'Espais Naturals i alcalde de Granollers, Josep Mayoral, i el vicepresident de la Diputació de Girona i alcalde d'Arbúcies, Roger Zamorano.La gran diversitat de temàtiques de les ponències presentades és un dels motius de satisfacció de la trobada. Les ponències es van agrupar per gestió, botànica i vegetació, història i patrimoni cultural, antropologia, educació ambiental, medi físic i fauna.Així mateix, cal destacar la procedència diversa dels ponents, que no es van circumscriure només a l'àmbit universitari i científic, sinó que procedien també de diferents entitats, museus locals i empreses privades.La gran quantitat de ponències va fer que les presentacions duressin dos dies i no hi hagués gaire temps per a les preguntes i el debat. Les ponències presentades es publicaran en forma de llibre properament.
Resum de les ponències.
Font de la informacióParc Natural del Montseny
Comença la redacció del nou Pla especial del Parc del Montnegre i el Corredor
El nou pla es farà en base al de 1989. El principal punt de partida serà l'anàlisi de l'experiència en la gestió així com el diagnòstic a partir dels canvis en el medi natural i socioeconòmic. Segurament, la revisió suposarà una ampliació dels límits del parc després d'estudiar les peticions que han fet diversos municipis, alguns dels quals no formen part actualment del perímetre protegit. Els tècnics de la Diputació de Barcelona es reuniran amb cada ajuntament per concretar les directrius acordades per a la revisió i estudiar la inclusió o no de nous espais en el parc.Segons aquestes directrius, el nou Pla especial ha de ser una proposta d'escenari territorial que ha d'afavorir la impulsió econòmica i social de la població dels municipis del parc en l'entorn que l'envolta. El tractament racional del territori i l'aprofitament ordenat dels seus recursos ha d'esdevenir així l'argument principal del desenvolupament futur dels municipis.
Un altre objectiu ha de ser garantir simultàniament la conservació del patrimoni natural i cultural que atresora, l'exercici de les activitats econòmiques que han modelat aquest paisatge, els drets derivats de la propietat i les oportunitats de gaudi de la natura per part dels visitants i usuaris del Parc. Així mateix, es pretén que el nou pla esdevingui un instrument prou acurat que permeti, tot sumant-se a d'altres projectes territorials en curs, donar resposta a aquelles situacions urbanístiques que encara estiguin pendents de resoldre.
La coordinació dels treballs la farà Albert Beltran, arquitecte de l'Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial treballant en col·laboració amb els tècnics de l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Ambdues oficines formen part de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. Una empresa externa (Serveis de Participació Interactiva, Delibera.info) conduirà el procés de participació que s'obrirà per fer participar les entitats i la societat civil en el nou pla.
Font de la informacióParc del Montnegre i el Corredor
Espai natural protegit és sinònim d'espai natural?
Font: Vilaweb-Punt Diarihttp://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3076851
PONÇ FELIU LATORRE
Regidor de Medi Natural de l'Ajuntament de Girona
Cada dia que passa més m'adono de la indissociable i errònia consideració, tan problemàtica i perillosa per a la conservació de la natura i la seva biodiversitat, que els espais naturals valuosos són únicament els espais naturals protegits. És a dir, espai natural protegit (EIN) es considera sinònim d'espai natural valuós i, el més greu, tot espai no protegit queda consegüentment relegat a espai sense valor natural. Quant de mal que ha fet la mala interpretació del pla d'espais d'interès natural (el famós PEIN) de l'any 1992, als nostres paisatges i ecosistemes!Només partint d'aquest erroni axioma entendrem per què molts estudis ambientals i paisatgístics, molts informes d'impacte ambiental i altres treballs realitzats al nostre país prioritzen la conservació d'aquestes taques en el territori, per sobre d'indrets que, objectivament, tècnicament, científicament, tenen més vàlua natural, paisatgística, ecològica.
En el seu moment, el PEIN va definir uns espais, sigui per l'excessiva valoració dels ecosistemes forestals (potser emmirallant-nos nord enllà, en l'Europa verda, boscosa, caducifòlia), sigui per l'avergonyiment col·lectiu de les tan diverses i riques brolles, garrigues i els valuosos conreus mediterranis esgrogueïts a l'estiu, sigui per la dificultat i risc de la protecció d'indrets llaminers per a la urbanització com les grans planes agrícoles, i va oblidar els espais agraris i arbustius, en clar benefici dels indrets boscosos i de muntanya. Si fem l'exercici, a les nostres comarques, de sobreposar la capa dels espais inclosos al PEIN i la capa de zones muntanyoses, són pràcticament iguals (amb l'excepció de les zones humides i litorals, afortunadament).
Quins són els grans espais oblidats? Els agrícoles, les pastures, els prats de dall, els conreus de secà i de regadiu, els arrossars, les closes, etc.; ecosistemes, tots ells, d'extremada importància per a la conservació del paisatge i la biodiversitat.I el mateix error s'està a punt de tornar a produir en la definició de la futura Xarxa Natura 2000, que ha de ser el futur full de ruta per a la conservació del patrimoni natural de casa nostra dins el marc europeu. Si espècies com ara el gaig blau, la terrerola, el torlit o la mateixa òliba, totes elles en regressió i nidificants a la plana selvatana, per exemple, no tenen als seus territoris cap capa de protecció, com s'assegura la seva supervivència en la creixent construcció d'infraestructures, polígons i àrees urbanes?
Ara mateix estic segur que alguns «renunciaríem» (si calgués i si poguéssim escollir) a 1.000 hectàrees de l'EIN Gavarres per «blindar-ne» 100 en prats de dall rics en orquídies, en closes i en pastures i en prats inundables de la plana selvatana. No perquè no siguin valuoses i atractives, les Gavarres, sinó perquè l'ecosistema de bosc mediterrani està salvaguardat en el futur per milers d'hectàrees, mentre que els hàbitats de plana, molt més amenaçats, pengen d'un fil, sense cap règim de protecció. Ni un. D'aquí la importància d'acords de custòdia (com hem fet des de l'Ajuntament de Girona a través de convenis amb els propietaris dels darrers conreus del municipi a Sant Daniel o les hortes de Santa Eugènia) i d'altres figures imaginatives com ara l'adquisició d'un ramat municipal, la creació d'hortes de lloguer, la gestió dels prats, fenassars i conreus de peu de Gavarres, etc.El mateix passa amb alguns estudis i propostes per assegurar la connectivitat ecològica i faunística. Alguns d'aquests només tenen en compte els petits torrents que uneixen les «taques verdes» dels sobrevalorats espais inclosos al PEIN, obviant tot allò que hi ha entremig que, algunes vegades (moltes, massa sovint) és més valuós paradoxalment que els espais naturals protegits per ells mateixos.
Cal no caure en apriorismes, cal estudiar tots els espais naturals; en casos com ara els de les polèmiques variants de Llambilles o la Bisbal, no per trepitjar alguns metres de Gavarres necessàriament han de ser les opcions més impactants pel medi, per la biodiversitat i per les espècies de fauna (en el cas de Llambilles, per exemple, si s'opta per no trepitjar les Gavarres, potser se sentenciaran els darrers conreus on crien torlits a la comarca i les darreres gorgues amb presència d'espinós).En definitiva, cal ser conscients dels valors reals dels nostres espais naturals. No perquè foren «tacats de verd» en un pla de l'any 1992 són territoris «sagrats i de valor ecològic inqüestionable» i, sobretot, al contrari: no perquè no foren «tacats de verd» en un pla de l'any 1992 deixen de ser valuosos i passen a ser prescindibles, urbanitzables, banals, el major exemple dels quals són els conreus de plana d'indrets agraris de les nostres comarques.
dimecres, 19 de novembre del 2008
Alerta al Regne Unit per la baixa de les poblacions d'ocells d'espais agrícoles

18-11-2008
The UK government has revealed that the populations of some iconic countryside birds fell last year to their lowest levels since 1970. The RSPB (BirdLife in UK) believes that following the removal of set-aside earlier this year, further declines in farmland birds are inevitable.
The UK Department for Environment, Food and Rural Affairs recently published data revealing further declines in the overall numbers of farmland birds across the UK. Analysis of the figures reveals that the collective population of farmland birds, including Grey Partridge Perdix perdix, Northern Lapwing Vanellus vanellus and European Turtle-dove Streptopelia turtur, has fallen to less than half of the level in 1970.
The RSPB is particularly concerned about further declines of farmland birds that will inevitably be triggered by the scrapping of set-aside earlier this year. This measure took farmland out of agricultural food production and provided beneficial habitats for many farmland birds.
Gareth Morgan added: "the declines in farmland birds reported today do not include those that will be lost because of the scrapping of set-aside. Unless compensatory measures can be put in place to cover the void left by the removal of set-aside, farmland birds will continue to slide, putting even more extreme pressure on some populations”.
Credits: RSPB
Fotografia: Cruixidell (Embereiza calandra), Xavier Romera
dilluns, 3 de novembre del 2008
La manipulació contra l’ós
Els caçadors aranesos són insaciables. La campanya desfermada a la vall d’Aran contra l’ós és producte directe d’aquest col·lectiu, que s’oposa a la presència de l’animal a les muntanyes perquè comporta protecció i control, i ells el que volen és caçar quan vulguin, com vulguin i on vulguin. La primera oposició va ser orquestrada en el moment de la reintroducció, els anys 1996 i 1997, per Carlos Barrera, que llavors era el síndic del país, un càrrec que alternava amb el de president d’una de les dues societats de caçadors. El supeditava, de fet, perquè quan va ser primera autoritat aranesa va actuar sempre com a cap de caçadors. Va manipular, difamar i criminalitzar l’ós fins a un punt en què semblava que tota la muntanya bramava contra el plantígrad. Sempre es va al·legar que els ramaders havien de passar per davant de l’animal. Però quins ramaders? si llavors no en quedaven més d’una vintena a tota la vall i ara la xifra no deu arribar a la meitat. Barrera va posar com a president de l’associació de ramaders un home de palla a qui els seus companys van exigir que aconseguís algun cap de bestiar, perquè altrament es notava massa. Es va acabar comprant una vintena de corders. Aquest “ramader” va ser un dels grans agitadors de la campanya.
L'illa dels Cíclops
A Sicília hi hem anat a parar de rebot, com qui diu. La idea inicial era viatjar cap al nord (en teoria més fresc) i deixar estar per un any...
-
Els resultats preliminars del cens d'aus aquàtiques hivernants, realitzat a l'estany de Sils aquest darrer cap de setmana, evidencia...
-
A principis d'hivern comença el zel del gat salvatge o gat fer (Felis silvestris). Les femelles mostren activitat nocturna i maulen inte...
-
Els resultats preliminars del cens d'aus aquàtiques hivernants, realitzat a l'estany de Sils aquest darrer cap de setmana, evidencia...
