Becada al Montseny Guilleries

En Josep Maria Bas de la UdG va observar ahir una becada (Scolopax rusticola) entre Espinelves i Sant Sadurní d'Osormort. Potser un dels pocs exemplars reproductors al Montseny Guilleries. 

Racons de la Selva

Paisatges que val més que no siguin gaire coneguts i que es preservin sense intervenció i en l'anonimat. Comarca de la Selva.

Fes un cop d'ull al tuit de @alfonsdg: https://twitter.com/alfonsdg/status/860919789623152640?s=09

Birding, local patch, #SCFarners, parc de Sant Salvador

Notable entrada de tord comú (Turdus philomelos) i tallarol de casquet (Sylvia atricapilla).

Vipera aspis (presumiblement), juvenil víctima de trànsit, #SCFarners, el Rocar

Mallerenga d'aigua (Parus palustris)

dissabte 5 gener 2013, 1 individu, Brunyola, Joan Ventura

Cigonya negra (Ciconia nigra)

Arbúcies, 7 individus, dilluns 15 octubre 2012, Josep Bel

Eliminats 560 crancs exòtics del Montseny i de les Guilleries

http://www.ecodiari.cat/noticia/6948/eliminats/560/crancs/exotics/montseny/guilleries

En una acció nocturna realitzada divendres a la riera Major de Sant Sadurní d'Osormort

L'acció nocturna va ser realitzada divendres a la riera Major de Sant Sadurní d'Osormort. Foto: Servei de Premsa DdB.

La nit de divendres passat, voluntaris del Cercle d'Amics dels Parcs Naturals van col·laborar en una acció per eradicar crancs exòtics invasors que es troben en rius del Parc Natural del Montseny i de l'Espai Natural de Guilleries –Savassona i que posen en perill les poblacions de cranc autòcton. Concretament, i en col·laboració amb els tècnics, guardes dels parcs i agents rurals, van capturar 560 crancs senyal a la riera Major de Sant Sadurní d'Osormort per tal d'evitar que no arribessin als torrents més alts, on s'hi conserva el cranc ibèric autòcton.

El Parc Natural del Montseny i l'Espai Natural de Guilleries-Savassona són dos dels pocs indrets de casa nostra on encara hi és present el cranc de riu autòcton, espècie protegida i que té un important paper ecològic en els torrents i rius mediterranis. L'objectiu de l'acció de divendres a la nit era conscienciar a la població en general de la problemàtica que suposen les espècies exòtiques per a la conservació del patrimoni natural.

Les espècies exòtiques i invasores que es troben en aquests dos parcs són el cranc americà (Procambarus clarkii) i el cranc senyal (Pacifastacus leniusculus), que posen en perill les poblacions del cranc autòcton perquè acaba desapareixent, ja que els crancs invasors  porten un fong que els infecta i els mata.

El Pla de la Diputació de Barcelona per eliminar espècies invasores va començar el maig de 2009. Tot i que es fan entre tres i quatre captures a l'any, és difícil valorar-ne els resultats ja que la ràpida reproducció dels crancs invasors fan complicada la seva completa eradicació.

L'acció es fa de nit perquè el cranc senyal només es deixa veure quan es fa fosc. Un cop capturats, s'obtenen mesures biològiques per analitzar-ne estadístiques, valorar l'estat de la població exòtica i extreure'n conclusions per a la seva eradicació. Els crancs capturats són retirats i sacrificats
.

Pinsà borroner (Pyrrhyla pyrrhula)

Sant Hilari Sacalm, la Vileta, mínim 1 ex. mascle, 01-06-11, Alfons Delgado-Garcia, Maite Garrigós

Aligot vesper (Pernis apivorus)

Sant Hilari Sacalm, camí de Vallclara, 8 ex. en vol est, 1 ex. en solitari, probablement resident, hores més tard, 01-06-11, Alfons Delgado-Garcia, Maite Garrigós

Voltor comú (Gyps fulvus)

Sant Hilari Sacalm, camí de Vallclara, 1 ex. en vol, 01-06-11, Alfons Delgado-Garcia i Maite Garrigós

Dactylorhiza majalis

Dactylorhiza majalis, Sant Hilari Sacalm, maig de 2011, nova espècie per a la comarca.

Fotografies i citacions de Josep Barnés.

L'escarabat del faig a la Selva

 L'escarabat o banyarriquer del faig (Rosalia alpina) és un coleòpter longicorni de la família Cerambycidae protegit per la Llei. Es tracta d'una espècie estretament lligada a la presència de fagedes madures, per la qual cosa és un insecte escàs i força rar al país i a tota la Mediterrània. La seva gran mida i la seva coloració, taques negres sobre fons blau cel, fan que sigui un dels coleòpters més espectaculars i bells d'Europa.


L'aprofitament i la gestió forestal actual en la majoria de masses forestals impedeix la presència de peus morts als boscos, fent desaparèixer la principal font d'aliment de les larves d'aquesta espècie. Per tant, una manera d'afavorir la presència d'aquesta espècie seria deixant la fusta morta als boscos, i, en casos excepcionals, acumular restes de troncs i de poda en determinats indrets per a que puguin ser aprofitats pel barraquinyer. Aquestes mesures de gestió, però, semblen ara per ara del tot inviables, degut a la manca de sensibilitat de les administracions i dels propietaris cap a la gestió conservacionista dels boscos, i menys si es tracta d'afavorir a un invertebrat.

A la comarca de la Selva les poques citacions conegudes es localitzen al Montseny, el Collsacabra i algunes zones molt concretes de les Guilleries, indrets que conserven retalls de fagedes madures on encara es poden observar el vol diürn dels adults durant els mesos d'estiu. No és agosarat assegurar que fa algunes dècades, quan els boscos humits de roure i faig encara no havien estat dràsticament reduïts per tal afavorir espècies d'un rendiment econòmic més ràpid, aquest escarabat devia ser molt més abundant que no pas avui dia, quan el podriem considerar una raresa a la comarca.

Fotografia: Alfons Delgado-Garcia, Artiga de Lin, Val d'Aran, agost de 2006

Picot negre (Dryocopus martius)

Arbúcies, 1 individu, dijous 3 març 2011, Alex Omedes Salinas

Camí de Vallclara, Sant Hilari Sacalm, 16-01-11

3 Tudons (Columba palumbus)


2 Picots garsers grossos (Dendrocopos major)

1 Cotoliu (Lullula arborea), dels pocs contactes a la zona

3 Cargolets (Troglodytes troglodytes)

3 Pit-rojos (Erithacus rubecula)

2 Merles (Turdus merula)

23 Bruels (Regulus ignicapilla)

8 Mallerengues cuallargues (Aedithalos caudatus)

9 Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)

46 Mallerengues petites (Periparus ater)

6 Mallerengues carboneres (Parus major)

4 Pica-soques blaus (Sitta europaea)

5 Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)

3 Gaigs (Garrulus glandarius)

15 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)

30 Lluers (Carduelis spinus)

5 Trencapinyes (Loxia curvirostra)

3 Pinsans borroners (Pyrrhula pyrrhula)

9 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)

Observadors: Alfons Delgado, Maite Garrigós, Farners Delgado i Alfons Delgado jr.

Lluer (Carduelis spinus)

Arbúcies, ≥150 individus, diumenge 12 desembre 2010, Andrés García Ródenas

La nevada a bosc

La nevada afecta la massa forestal de les Cadiretes i les Gavarres, amb menys afectació a les Guilleries.

Un extracte de les opinions reflexades al fòrum Naturmania al respecte:

La fusta morta pot produïr explossions demogràfiques d'insectes xilòfags, i l'obertura de clarianes i el canvi d'estructura de la superfície del sòl, amb acumulació de branques i soques mortes, pot provocar un canvi en la composició de les comunitats florístiques. I tot això provocaria una reacció en cadena, comportant també canvis en les comunitats d'invertebrats i de vertebrats.

En quant als bolets saprotròfics, que ajuden a descompondre la fusta, no solen sortir de seguida, i el seu creixement és lent. Els bolets micorrizògens s'estimen més els boscos nets i aclarits, amb la qual cosa, no sortiran a causa de la presència de brancatge i arbres al terra. Els que viuen sobre branquetes, fulles, etc., poden tenir un desenvolupament destacable, però els gransdescomponedors, trigaran més a aparèixer, i sempre depenent de les condicions climàtiques (manteniment de la humitat i absència de vent).

http://www.naciodigital.cat/diariforestal/noticia/2169/nevada/afecta/120000/hectarees/forestals

http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2010/03/19/dues-terceres-parts-dels-camins-gavarres-impracticables/394571.html



http://tossanatural.blogspot.com/2010/03/el-temporal-destrossa-boscos-i-eleva-el.html



Algunes fotografies:


http://www.naciodigital.cat/diariforestal/galeria/67/pagina1/efectes/nevada/boscos/catalans

Inoculen dues finques privades de Vilanova de Sau contra el xancre de castanyer

El 5 de novembre va tenir lloc la inoculació contra el xancre de castanyer de dues finques privades, Tortadés i Collsabena (Vilanova de Sau) de l'Espai de les Guilleries-Savassona. L'actuació es va fer llençant una dissolució d'espores de xancre hipovirulent des d'un aparell de fumigació situat en un vehicle pick up.

La inoculació. Autor: XPN

La inoculació es porta a terme en el marc del Projecte de tractament silvícola de millora del castanyer, que l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona porta a terme en conveni amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i la Universitat de Lleida, amb el finançament de l'Obra social 'La Caixa'.

Amb la inoculació, les defenses de l'arbre aconsegueixen aturar la infecció causada per un virus que el debilita i cicatritzar les ferides provocades pel fong.

El projecte es fa en finques públiques i privades del Parc Natural del Montseny, l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona i el Parc del Montnegre i el Corredor. La primera prova amb espores es va fer a Can Prat (el Montseny) l'abril del 2008. Com que s'ha demostrat l'efectivitat d'aquest tractament, l'Àrea d'Espais Naturals s'està plantejant generalitzar-lo en finques en conveni amb la Diputació perquè, a més, és senzill i barat.


Font de la informació

Espai Natural de les Guilleries-Savassona