Fauna de la plana, juliol 2011

- Tortuga de rierol (Mauremys leprosa) a la Riera Gotarra (Campllong). Pont de la carretera a Sant Andreu Salou. 13-7-11. Dada esperançadora doncs aquesta riera sol anar massa contaminada per permetre espècies com aquesta. Aquest any l’aigua sembla més neta. Potserés que ha plogut més.
- Serp d’aigua (Natrix maura) Bassa de la pedrera (Estany de Sils) 17-7-11
- Tortuga de florida (Trachemys scripta) Bassa delapedrera (Estany de Sils) 17-7-11
- Escarbat longicorne (Ergates faber) i Escarbat rinoceront (Oryctes nasicornis) a Campllong el 5-7-11
- Vespa Xylocopa violascea a l’estany de Sils, el 18-7-11
- Cigarra Cicada orni a l’estany de Sils el 18-7-11

Antoni Mariné

Serp de collaret (Natrix natrix)

Natrix natrix adult predant un exemplar de Bufo bufo.
Parc de Sant Salvador, Santa Coloma de Farners, 4 de juliol de 2011, Òscar Bargalló

Tortuga d'estany a Sils

30-5-11, 4 exemplars de tortuga d’estany  (Emys orbicularis) a la sèquia  de Sils, Estany de Sils.
Antoni Mariné

Observacions de vertebrats a la plana de la Selva

- 1 llebre (Lepus europaea) a l’estany de Sils, zona de l’observatori vell. 1-3-11


- Abundants petjades, latrines i madrigueres actives de toixó (Meles meles) a Campllong, durant tot el mes de març.

- 1 conill (Oryctolagus cuniculus), veïnat de la bruguera, Campllong, el 10-3-11.

- 1 musaranya comuna (Crocidira russula) morta. Campllong 20-3-11.

- 1 visó americà (Neovison vison) a l’estany de Sils, el 26-3-11.

- 1 Serp verda (Malpolon monspessulanus) a l’estany de Sils, el 31-3-11.

- 1 conill (Oryctolagus cuniculus), veïnat de Can Bosc, Campllong, el 31-3-11.


Observador: Antoni Mariné

Servidor d’Informació d’Amfibis y Rèptils d’Espanya

(SIARE)

Asociación Herpetológica Española

http://siare.herpetologica.es/

Actualment la “Associación Herpetológica Española” (AHE) ha desenvolupat un servidor d'informació herpetològica (SIARE), que intenta ser un sistema de seguiment que pugui detectar la pèrdua de biodiversitat en l'herpetofauna espanyola.

El SIARE compta amb tres aplicacions complementàries. La primera és una base de dades herpetològica d'uns 200.000 registres d'amfibis i rèptils del territori espanyol. Aquesta aplicació està disponible en línia i permet consultar i / o aportar dades de distribució puntuals fent clic sobre el mapa d'Espanya. Aquestes dades es van acumulant en una base particular de l'observador i, alhora, a la base de dades general una vegada acceptades. L'usuari pot descarregar la seva base de dades particular en format Excel en qualsevol moment. Funciona per tant, com una base de dades personal accessible des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet i alhora, participa en un projecte global a nivell nacional. Lògicament, les dades que els usuaris incorporin es visualitzen geogràficament en format de presència a quadricula 10x10, però només seran descarregables pel propi usuari. Els usuaris que ho desitgin sempre podran demanar dades de quadrícules 10x10 que els interessen per a realitzar algun estudi (veure sol·licitud de dades a la web de l'AHE (http://www.herpetologica.org/). L'objectiu d'aquesta aplicació és poder detectar canvis en la distribució de les espècies al llarg del temps.

Una altra aplicació en línia disponible és el AHEnuario. Aquesta és una aplicació similar a l'anterior però adreçada a introduir observacions fenològiques (postes, cants, larves, galanteig, ...). Igual que la base de dades permet introduir i gestionar les observacions d'amfibis i rèptils pròpies i al mateix temps permet exportar-les per incorporar a la base de dades general. L'objectiu d'aquesta aplicació serà detectar els possibles canvis fenològics en les espècies.

Finalment, El SARE (Seguiment d'Amfibis i Rèptils d'Espanya) és un programa de voluntariat que pretén implicar tots els naturalistes, tècnics, biòlegs i gestors que ho vulguin en el seguiment a llarg termini de les poblacions d'amfibis i rèptils per obtenir sèries llargues que permetin determinar l'evolució de les poblacions. Al mateix temps permetrà determinar quins són els indicadors més fiables de cara a detectar possibles declivis o canvis en les comunitats.

.

Esperem i us agrairem la vostra participació

AHE

Errors perillosos a l'hora de triar parella

VENTANA DE OTROS OJOS // MIGUEL DELIBES DE CASTRO

* Profesor de investigación del CSIC

Pues no, siento decepcionarles, esta columna no se ocupa de las fiestas del magnate italiano ni va de jovencitas marroquíes. Hablo de batracios, de ranas, y lo cierto es que a las ranas macho (porque ranos suena muy feo) les gustan las hembras bien grandes, cuanto más grandes mejor (dentro de un orden, como veremos).

Evolutivamente les ha ido bien así, pues las hembras más grandes ponen más huevos y, en consecuencia, los machos que se aparean con ellas, si todo lo demás es igual, tienen mayor éxito reproductor. ¿Por qué razón, entonces, hablo de sexo con menores? El asunto surge cuando al país de las ranas normales accede una especie gigante foránea. Tal monstruo de más de medio kilo de peso es la rana toro, que vivía originalmente en América del Norte al este de las Rocosas y ha sido introducida desde hace un par de siglos en el oeste. Cuando en una charca del oeste se extirpan las ranas toro introducidas, la abundancia de anfibios nativos se multiplica por cuatro.

Los machos de la rana de patas rojas de California, una especie más pequeña, evitan a las grandes ranas toro porque, si pueden, estas se los comen. Las ranas toro juveniles de ambos sexos, en cambio, son tan sólo un poco mayores que las hembras de patas rojas y, en consecuencia, resultan para los machos aún más atractivas que sus parejas naturales. Como resultado, la frecuencia de cópulas (que en los batracios se llaman amplexos y consisten en abrazar con fuerza a la hembra por detrás esperando a que ponga, pues la fertilización es externa) de los machos de patas rojas es mucho más alta con la rana equivocada.

Cabe señalar que tal error no es muy raro, pues las ranas macho suelen ser poco selectivas en cuanto a especie y sexo, e intentan copular casi con cualquier otra rana. Sin embargo, los adultos a los que intentan forzar emiten un sonido que mueve al macho a darse cuenta de su equivocación y soltarlos. Las ranas toro jovencitas, en cambio, aún no han desarrollado el grito de suelta y tampoco pueden poner huevos, de modo que su única opción es esperar pacientemente a que su pareja abandone. Como es lógico, el amplexo con la rana toro “menor de edad”, que ocupa el tiempo y la energía de los machos de patas rojas, no origina descendencia, por eso la estudiosa Antonia D’Amore lo ha propuesto como un ejemplo de trampa evolutiva (escoger hembras grandes, que antes de la invasión de la rana toro era adaptativo, se ha vuelto ahora perjudicial).
"

Amfibis

28-02-11, centenars de larves de Bufo calamita en una petita bassa de poc més d'un metre quadrat en una parcel·la no edificada a les afores de Sta. Coloma. Caldran pluges aviat per salvar-les.

Moviments primaverals...

... en mamífers i rèptils. Els ratpenats s'observen cada dia abans de fer-se fosc. Probablement del gènere Pipistrellus o Myotis. Divendres 4 de febrer, un dragó (Tarentola mauretanica) adult i actiu al pati de casa.

Depredadors de dragons

Ahir, 19 de desembre, vam poder ser testimonis d'un fet natural molt curiós al pati de casa. Una de les cotxes fumades (Phoenicuris ochruros) que sovinteja les menjadores va estar una bona estona movent-se entre les plantes i entre els testos i les jardineres. Als pocs minuts va sortir amb alguna cosa que es recargolava al bec. La va colpejar repetidament contra el terra i en una de les ocasions en que va deixar anar la seva presa vam descobrir amb sorpresa que es tractava d'un juvenil de dragó comú (Tarendola mauritanica). Als pocs segons l'ocell va tornar a agafar al pobre rèptil i se'l va endur dalt la teulada, on el vam perdre de vista.

És sabuda la capacitat depredadora d'alguns túrdids que viuen en ambients de roca, merles roquera i blava, de depredar sobre petits vertebrats, però mai hagués pensat que un ocell tan aparentment tímid i discret com la cotxa fos capaç de buscar, atrapar i matar a un petit vertebrat.

Reineta blava

Exemplar de reineta (Hyla meridionalis) afectada de l'anomàlia pigmentària anomenada axantisme (manca de pigmentació groga), d'aquí el color blavós de la seva pell. Es tracta d'una anomalia freqüent en aquesta espècie.

Aquest exemplar va ser observat i fotografiat a Caldes de Malavella per Alba i Josep Barnés el setembre del 2010.

Granota pintada (Discoglossus pictus)

Diumenge 19/09 trobem un exemplar adult mort, aparentment intacte, prop de la riera de Santa Coloma.

Cigonyes i tigres

Ahir diumenge 19/09 vam fer una agradable passejada en paral·lel a la riera de Santa Coloma. Notable presència de pit-roig (Erithacus rubecula), fet que fa pensar en una arribada ja d'exemplars migrants. Encara una marcenca (Circaetus gallicus) sobre el turó de les Gatoses, molt a prop d'on creuen dos falcons de la reina (Falco eleonorae).

Un exemplar de granota pintada (Discoglosus pictus) mort a prop de la riera.

A la tarda, un grupet de vint-i-cinc cigonyes blanques (Ciconia ciconia) sobrevolant Santa Coloma. Fan intenció de baixar durant una bona estona però acaben enlairant-se molt alt.

A casa, segon exemplar de mosquit tigre (Aedes albopictus) que trobem.

Somien els herpetòlegs amb lluerts a la plana?

El lluert occidental (Lacerta bilineata), (recentment separat de l'espècie oriental L. viridis), és un llangardaix que al nostre país es distribueix per la Catalunya humida i la serralada pirinenca, en hàbitats amb presència de boscos caducifolis i vegetació de caire eurosiberià, tot i que defuig de l'interior de les masses forestals i es troba en els marges d'aquestes i en les clarianes on hi hagi una cobertura herbàcia o arbustiva prou densa per a servir-los de refugi. Són especialment adients per a l'espècie les zones de pastura i els prats de dall de muntanya.

A la Selva es relativament freqüent trobar-lo a les principals serralades d'interior, Collsacabra, Guilleries i Montseny, allà on troba les condicions necessàries als seus requeriments ecològics.

Però, només apareix a l'interior de la comarca? La plana de la Selva es caracteritza per tenir unes condicions climàtiques i ecològiques que la fan especialment particular i que la diferencïa d'altres planes properes, com ara la de l'Empordà. Les zones humides en forma d'aiguamoixos, estanys i petites llacunes (tots ells, antigament més abundants), la pluviositat, les freqüents boires, la presència de boscos planifolis com ara les rouredes humides, les freixenedes i altres formacions de ribera conformen un hàbitat adient per a no poques espècies de fauna i flora que són pròpies d'ecosistemes eurosiberians i gens representatives dels hàbitat mediterranis. A aquesta llista d'espècies "fora de lloc" hi podem afegir al llangardaix verd, lluert o vírbola (com és conegut a la muntanya de la Selva). Recents observacions d'aquesta mateixa primavera d'exemplars d'aquesta espècie al voltant de Caldes de Malavella, així ho confirmen.

Era aquest llangardaix més freqüent i abundant fa algunes dècades, quan l'hàbitat no es trobava tan degradat i tan diluit en el paisatge de la plana, com és ara??? Probablement sí, de la mateixa manera que tot el conjunt d'aquestes espècies eurosiberianes presents cada cop es trobem més localitzades, arraconades, podriem dir, a uns pocs punts. Sigui com sigui, la presència (redescoberta?) d'aquesta espècie afegeix un valor més a la rica diversitat biològica present a la malmesa i menystinguda plana selvatana.

Fotografia J. Ara Cajal / CENEAM-MMA

Menjadores també per a dragons

Durant l'estiu hem mantingut les menjadores per a ocells al pati de casa, sabent que únicament els pardals comuns, i alguna cuereta blanca de tant en tant, hi farien acte de presència. De pardals s'hi apleguen sovint més d'una vintena d'exemplars, amb polls que volen però que encara són alimentants pels progenitors (invariablement, les femelles).

Les menjadores també atreuen, com és lògic, a altra tipus de fauna, sempre invertebrada. Lepidòpters, algun coleòpter i, sobretot, himenòpters, amb majoria absoluta de formigues.

Un fet curiós és l'especial poder d'atracció que tenen les formiques sobre els dragons (Tarentola mauritanica). Aquests s'acosten a les menjadores a qualsevol hora del dia, sempre coincidint amb la major freqüentació per part de les formigues. Exemplars juvenils però també adults s'afanyen a devorar-les quan aquestes es concentren sobre alguna resta de menjar, saltant des dels testos propers o perseguint-les pel terra.

Un altra qüestió que teniem pendent, també relacionada amb la nostra intenció d'aportar aliment suplementari als dragons, era proporcionar-los una font d'aliment durant la nit. El mètode és ben senzill, només calia un llum encès per a que les arnes, les formiques alades i altres insectes s'hi acostessin irremeiablement atrets. La qüestió era no fer una despesa elètrica innecessària. Això ho vam aconseguir col·locant un fanalet amb una petita placa solar que carregava la bateria durant el dia i que s'engegava automàticament en arribar el vespre.

El fanalet, amb aparença d'espelma i disposat estratègicament entre le vegetació, vora les jardineres on es refugien els dragons, ha estat un èxit, i ara és habitual observar exemplars de diverses edats en la seva àrea d'influència, capturant tota mena d'invertebrats i disminuïnt les poblacions de pugons i de mosqueta blanca que ens atacaven les tomaqueres i carbassoneres.

Llangardaix verd (Lacerta bilineata)

Un exemplar de lluert ferit sobre l'asfalt, a Sant Hilari Sacalm. Juliol de 2010, Josep Barnés.

Tritó jaspiat

Tritons jaspiats (Triturus marmoratus), 24-04-10, bassa al terme municipal de Susqueda, a una 500 m. d'alçada sobre el nivell del mar. Fotografia: Josep Barnés

Camí dels avellaners

Diumenge 18-04-10, entre Brunyola i Sant Martí Sacalm:

Rossinyol (Luscinia megarhynchos), diversos cantant
Tallarol de garriga (Sylvia cantillans), diversos cantant
Cucut (Cuculus canorus), 2 o 3 cantant
Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca), 1 mascle
Polla d'aigua (Gallinula chloropus), un exemple en bassa de reg

Altres: Aligot comú, hirundínids, falciot negre, picot garser gros, picot verd, picasoques blau, raspinells, pàrids,...

Una Nymphalis antiopa en vol, més petits licènids no identificats i un hespèrid. Unes poques Podarcis hispanica. Cap orquídia.

Observadors: Alfons Delgado-Garcia, Maite Garrigós i Farners Delgado

Les primeres tortugues d'enguany

25-02-10, en una de les basses de Riudarenes, s'han vist les primeres tortugues d'estany (Emys orbicularis) de la temporada, en total 12 exemplars, dels quals sols 3 agoserats han sortit a prendre el sol sobre un tronc; la resta, treien el cap discretament entre les llenties.

Observador: Marc Granch

Fundació Emys signa 4 acords de custòdia sobre zones humides de la Selva

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/01/08/fundacio-emys-signa-4-acords-custodia-sobre-zones-humides-selva/379624.html

Aquests permetran la protecció d'espais naturals de Riudarenes i Santa Coloma de Farners

RIUDARENES DDG

La Fundació Emys ha tancat l'any 2009 amb la signatura de quatre nous acords de custòdia que permetran protegir diverses zones humides a Riudarenes i Santa Coloma de Farners. Un acord de custòdia és un contracte voluntari entre el propietari i una entitat per tal protegir i conservar el patrimoni natural d'una finca. L'últim dels acords signats durant l'any 2009 ha permès incloure la bassa de l'Escola de Capacitació Agrària i Forestal (ECAF )de Santa Coloma de Farners dins d'aquesta xarxa d'espais protegits. L'espai, propietat del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, permetrà que els alumnes de l'ECAF puguin realitzar diverses activitats de millora ambiental de la bassa amb l'assessorament dels tècnics de la Fundació Emys.Amb aquests nous acords, Fundació Emys disposa d'un total de nou acords de custòdia, alguns dels quals tenen més de 25 anys d'antiguitat, i que posen en custòdia prop de 100 ha d'espais naturals. Durant aquest any es faran diverses tasques de manteniment de les finques i potenciar-ne la connexió amb la resta d'espais humits.

Capçalera de l'Onyar 25-10-09

Un astor (Accipiter gentilis) femella aturat al costat del riu, al terra. Notable presència de picasoques blau (Sitta europaea), picots, entre ells un picot garser petit (Dendrocopos minor), i pàrids. Presència generalitzada de pinsà vulgar (Fringilla coelebs), merla (Turdus merula) i pit-roig (Erithacus rubecula).

Un mínim de tres espècies d'odonats en vol, una d'elles Aeshna sp. També un nounat de vidriol (Anguis fragilis).

Observadors: Alfons Delgado-Garcia, Maite Garrigós i Farners Delgado