CLASSE MAMMALIA
ORDRE INSECTIVORA
Família Soricidae
Musaranya cua-quadrada (Sorex araneus)
Espècie de requeriments eurosiberians. La seva àrea de distribució a la Selva sembla restringida a alguns sectors del Montseny i les Guilleries més humides, en ambients frescos propers a rouredes i fagedes.
Musaranya menuda (Sorex minutus)
Escassa i molt localitzada en cotes altes del Montseny, en ambients oberts i frescos d'ecotó.
Musaranya d'aigua mediterrània (Neomys anomalus)
Se'n desconeixen amb certesa la seva distribució a la comarca. Ha estat trobada al Montseny (Arrizabalaga, et al. 1986).
Musaranya comuna (Crocidura russula)
Freqüent i àmpliament distribuïda a tota la comarca. Es tracta probablement del representant de la seva família més abundant. Tot i que assoleix densitats més elevades als ambients mediterranis, arriba fins a les serralades de l'interior, on es localitza a les vessants més assolellades.
Musaranya nana (Suncus etruscus)
Espècie de requeriments mediterranis present a tota la comarca, si bé escasseja o es troba absent d'algunes valls humides de l'interior. Abundant en els paisatges en mosaic de la plana, on s'alternen els camps de conreu amb marges, pinedes i alzinars.
Família Talpidae
Talp (Talpa europaea)
Present a tota la comarca, si bé és més freqüent a les serralades de l'interior, on són més freqüents els boscos humits (rouredes i fagedes) i els prats de pastura. També és present en alguns sectors de la plana i rareja a la franja litoral, on sembla que només és present a les valls més humides.
Família Erinaceidae
Eriçó fosc (Erinaceus europaeus)
Espècie àmpliament distribuïda a la comarca, present tant al litoral com a la muntanya interior,
si bé les majors densitats sembla assolir-les a la plana, on l'estructura del paisatge en mosaic (espais agrícoles, boscos illa i petits turons) constitueix un hàbitat idoni. Pateix una considerable mortalitat degut a causes antròpiques, especialment atropellaments, i una regressió distribucional deguda a l'alteració de l'hàbitat.
Eriçó clar (Athelerix algirus)
Molt més escàs i localitzat que l'eriçó fosc. Es troba present en baix nombre a tota la franja litoral, patint especialment la pèrdua d'hàbitat deguda a l'alta antropització d'aquest espai.
Bibliografia:
ARRIZABALAGA, A. MONTAGUD, E. & GONSÀLBEZ, J. (1986). Introducció a la
biologia i zoogeografia dels petits mamífers (Insectívors i Rosegadors) del Montseny
(Catalunya). Ed. Generalitat de Catalunya, CIRIT, Barcelona.
Text: Alfons Delgado
Fotografies: Javier Romera
ORDRE INSECTIVORA
Família Soricidae
Musaranya cua-quadrada (Sorex araneus)
Espècie de requeriments eurosiberians. La seva àrea de distribució a la Selva sembla restringida a alguns sectors del Montseny i les Guilleries més humides, en ambients frescos propers a rouredes i fagedes.
Musaranya menuda (Sorex minutus)
Escassa i molt localitzada en cotes altes del Montseny, en ambients oberts i frescos d'ecotó.
Musaranya d'aigua mediterrània (Neomys anomalus)
Se'n desconeixen amb certesa la seva distribució a la comarca. Ha estat trobada al Montseny (Arrizabalaga, et al. 1986).
Musaranya comuna (Crocidura russula)
Freqüent i àmpliament distribuïda a tota la comarca. Es tracta probablement del representant de la seva família més abundant. Tot i que assoleix densitats més elevades als ambients mediterranis, arriba fins a les serralades de l'interior, on es localitza a les vessants més assolellades.
Musaranya nana (Suncus etruscus)
Espècie de requeriments mediterranis present a tota la comarca, si bé escasseja o es troba absent d'algunes valls humides de l'interior. Abundant en els paisatges en mosaic de la plana, on s'alternen els camps de conreu amb marges, pinedes i alzinars.
Família Talpidae
Talp (Talpa europaea)
Present a tota la comarca, si bé és més freqüent a les serralades de l'interior, on són més freqüents els boscos humits (rouredes i fagedes) i els prats de pastura. També és present en alguns sectors de la plana i rareja a la franja litoral, on sembla que només és present a les valls més humides.
Família Erinaceidae
Eriçó fosc (Erinaceus europaeus)
Espècie àmpliament distribuïda a la comarca, present tant al litoral com a la muntanya interior,
si bé les majors densitats sembla assolir-les a la plana, on l'estructura del paisatge en mosaic (espais agrícoles, boscos illa i petits turons) constitueix un hàbitat idoni. Pateix una considerable mortalitat degut a causes antròpiques, especialment atropellaments, i una regressió distribucional deguda a l'alteració de l'hàbitat.Eriçó clar (Athelerix algirus)
Molt més escàs i localitzat que l'eriçó fosc. Es troba present en baix nombre a tota la franja litoral, patint especialment la pèrdua d'hàbitat deguda a l'alta antropització d'aquest espai.
Bibliografia:
ARRIZABALAGA, A. MONTAGUD, E. & GONSÀLBEZ, J. (1986). Introducció a la
biologia i zoogeografia dels petits mamífers (Insectívors i Rosegadors) del Montseny
(Catalunya). Ed. Generalitat de Catalunya, CIRIT, Barcelona.
Text: Alfons Delgado
Fotografies: Javier Romera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada