Fotografia: http://www.panoramio.com/photo/48794932
No hi ha dubte que la gestió d'un espai natural és complicada, i que aconseguir l'equilibri entre la conservació dels valors naturals que el fan mereixedor de protecció, els usos tradicionals i l'ús social de l'espai és sempre delicat i difícil.
Una de les mesures que s'acostumen a aplicar en alguns tipus d'espais és el pasturatge. D'aquesta manera s'aconsegueixen espais oberts, regeneració vegetal i diversificació d'hàbitats. Però el que en un principi pot ser una bona eina de gestió pot convertir-se en una amenaça per a l'espai en qüestió si no s'utilitza adequadament.
És el que està succeint en algunes zones de l'Espai Natural del Volcà de la Crosa, com la de l'àrea de les Guilloteres. Es fa difícil passar per la carretera qualsevol dia i no trobar el ramat d'ovelles i cabres que sovinteja la zona. El resultat és un espai obert cada cop més nu, despullat de vegetació, excepte alguns peus solitaris d'espècies que no són desitjades pels animals.
Una àrea acotada com aquesta, relativament tranquil·la (està tancada perimetralment, excepte el dia de celebració de la festa anual, que s'hauria de canviar de data per evitar interferir en la floració i nidificació), amb aquest substrat de materials volcànics, podria ser un indret de presència d'espècies vegetals especialistes i escasses a la comarca. Ara la presència de vegetació és pràcticament nul·la, excepte la presència escassa de vegetació herbàcia de caràcter oportunista que és ràpidament consumida pel ramat. Evidentment, sense vegetació no hi ha fauna, i una zona que podria ser important per a la presència de lepidòpters o alàudids, per exemple, es troba totalment deserta.
No hi ha dubte que el pasturatge és necessari i una eina molt necessària per a la gestió d'espais naturals, però amb mesura i sempre no oblidant que aquestes mesures s'apliquen amb un objectiu clar: conservar i potenciar els valors naturals de la zona.
2 comentaris:
Dés de l'ajuntamemt de Bescanó (propietari del terreny)primer, i dés del Consorci de la Crosa desprès, es porta més d'una dècada intentant com a mínim regular la pastura a aquest indret. Finalment s'ha pràcticament desistit per evitar mals majors. En tot cas, el Consorci de la Crosa ha treballat els darrers mesos en el manteniment i la creació d'espais oberts amb l'objectiu de diversificar l'entorn i afavorir espècies pròpies d'aquests ambients, al mateix temps que s'eliminaven plantacions exòtiques. La prudència aconsella que les Guilloteres hauran d'esperar. Es podria pèrdre molt més.
Gràcies per la informació, Lluís. Ja dèiem que l'equilibri sempre és difícil.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada