L'acompanyant etern del naturalista. L'objecte de desig de tots aquells que miràvem els programes d'en Félix Rodríguez de la Fuente. El quadern de camp d'un naturalista no deixa de ser una font primària, una font de primera mà on registrar la informació que s'obté en el treball de camp. Informació que pot servir per a desenvolupar projectes posteriors o que, la majoria de vegades, quedarà emmagatzemada com a record en paper, productora de futurs moments de nostàlgia. Tot i així, mai deixen de fer un recull molt important de informació. Fet que em fa pensar que no és veritable naturalista aquell que no utilitza assíduament un quadern de camp.
He fet servir moltíssims tipus de quaderns, de totes mides i qualitats diferents. Des que era un infant i fins a l'actualitat. Ara faig servir els Moleskine (són una mica carets). Són uns quaderns pràctics (com la gran majoria, vaja), i pots trobar-ne de diferents qualitats de paper, cosa que va molt bé si el que pretens es fer algun dibuix a llapis o fins i tot amb aquarel·la. A més, no es pot negar que són força macos.
Hi ha qui ha substituït el quadern per aparells electrònics, com ara PDA, iphones, etc., aparells que mai aconseguiran a substituir als veritables quaderns i que no tenen ni de lluny les seves prestacions.
Com a mostra, els quaderns d'ornitòlegs i naturalistes a Doñana:
2 comentaris:
Aquest dibuix es teu??? quina envejaaa, jo no sé dibuixar, snif.
És difícil ser un artista total. No pots tenir-ho tot !! ;-)
Publica un comentari a l'entrada