La Natura a la comarca de la Selva

Las hojas muertas

2012-01-31T02:24:00.000-06:00

VENTANA DE OTROS OJOS // MIGUEL DELIBES DE CASTRO

Hace ya tiempo que acabó el otoño, pero desde octubre ando queriendo escribir una columna relacionada con el bello colorido del follaje en aquella estación, cuando, como escribió Neruda, hay que dejar caer “todas las hojas de todos los árboles de todos los países (…) como si fueran pájaros amarillos”. ¿Por qué se tornan rojas, o amarillas, las hojas que van a perderse?

Los científicos se habían preocupado poco por este asunto, y en todo caso lo despachaban con una explicación sencilla: las hojas verdes lo son porque están llenas de clorofila, necesaria para la fotosíntesis; cuando en otoño bajan las temperaturas y disminuyen las horas de luz, la clorofila se torna incapaz de cumplir su función, hasta el punto de que, para la planta, es más rentable degradarla y reutilizar sus componentes que mantenerla; desaparecida la clorofila de las hojas, los pigmentos amarillos o pardos que hasta entonces permanecían ocultos bajo el verde, se dejan ver.

En ciencia, inevitablemente, tienden a cuestionarse las explicaciones simples, así que han surgido algunas dudas. Los carotenoides, que dan tintes amarillos, sí están enmascarados en las hojas por la clorofila verde, pero las antocianinas, que proporcionan colores rojos, no suelen hacerlo, de forma que tienen que ser sintetizadas en el otoño, poco antes de que las hojas caigan. ¿Por qué invertir recursos en tintar de rojo una estructura destinada a desaparecer de la planta en breve plazo? Existen ingeniosas propuestas fisiológicas y ecológicas, pero ninguna definitiva.

Las antocianinas actúan como filtros solares, absorbiendo los fotones excedentes cuando, debido a las bajas temperaturas, la clorofila no es capaz de hacerlo. De esta manera funcionan indirectamente como antioxidantes, mitigando el riesgo de daños en la planta. Eso explicaría que en muchos arces las hojas más expuestas al sol se vuelvan rojas, en tanto las menos expuestas sean amarillas. Pero, además, las antocianinas eliminan directamente radicales libres, incrementando de esta manera su papel reductor del estrés oxidativo.

¿Es sólo eso? Muchos pulgones, y seguramente otros parásitos, colonizan en otoño las plantas donde reproducirse al año siguiente, y al parecer seleccionan el color de sus hospedadores de una forma no azarosa. Diversas observaciones sugieren que evitarían el rojo, prefiriendo el verde y el amarillo. Ahora bien, ¿lo harán por el color en sí o porque a los colores están asociados compuestos volátiles u otros factores que los pulgones detectan? Se sigue trabajando, pero no me negarán que las hojas muertas (en este caso, moribundas) pueden dar mucho juego (como mostró Yves Montand, en otro contexto).

Paràsit gros (Stercorarius skua)

2012-01-23T18:00:00.000-06:00

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2 individus, dijous 19 gener 2012, Enric Badosa

Cens d'ocells a l'estany de Sils: resultats

2012-01-18T17:00:00.000-06:00

Data de cens: 14-01-2011
Font: ornitho.cat
Agraïments a Joan Ventura, Miquel Vall·llosera i als participants en el cens d'enguany

Xarxet comú (Anas crecca), 94 individus
Ànec collverd (Anas platyrhynchos), 134 individus
Ànec cullerot (Anas clypeata), 1 individu
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), 2 individus
Esplugabous (Bubulcus ibis), 200 individus
Martinet blanc (Egretta garzetta), 6 individus
Agró blanc (Egretta alba), 2 individus
Bernat pescaire (Ardea cinerea), 9 individus
Esparver vulgar (Accipiter nisus), 1 individu
Aligot comú (Buteo buteo), 2 individus
Rascló (Rallus aquaticus), 4 individus
Polla d'aigua (Gallinula chloropus), 5 individus
Fredeluga (Vanellus vanellus), 3 individus
Becadell sord (Lymnocryptes minimus), 1 individu
Becadell comú (Gallinago gallinago), 61 individus
Xivita (Tringa ochropus), 1 individu
Gavià argentat (Larus michahellis), 3 individus
Blauet (Alcedo atthis), 2 individus
Picot verd (Picus viridis), 3 individus
Picot garser gros (Dendrocopos major), 1 individu
Picot garser petit (Dendrocopos minor), 1 individu
Titella (Anthus pratensis), 2 individus
Grasset de muntanya (Anthus spinoletta), 2 individus
Cuereta torrentera (Motacilla cinerea), 3 individus
Merla (Turdus merula), 3 individus
Tord comú (Turdus philomelos), 2 individus
Rossinyol bord (Cettia cetti), 10 individus
Corb (Corvus corax), 1 individu
Cruixidell (Emberiza calandra), 10 individus

La barroera programació de la cadena Cuatro

2012-01-11T19:30:00.000-06:00

La Asociación Herpetológica Española denuncia el uso sensacionalista y recreativo que se hace de los animales en el programa emitido por la cadena de televisión Cuatro “La Selva en Casa”

http://www.herpetologica.es/actualidad/notas-de-prensa/1747-critica-al-programa-de-television-la-selva-en-casa

Cens d'aus aquàtiques hivernants 2012

2012-01-05T20:30:00.000-06:00

El proper dissabte 14 de gener es durà a terme el cens anual d'ocells aquàtics a l'estany de Sils i la plana de la Selva.

Les persones interessades en participar-hi poden fer-ho escrivint a l'adreça:
estanydesils@gmail.com

Animeu-vos a participar !

Becadell sord (Lymnocryptes minimus)

2012-01-04T20:30:00.000-06:00

Els tres ponts, Sils, ≥1 individu, dimecres 28 desembre 2011, Alba Casals

Arpella vulgar (Circus aeruginosus)

2012-01-04T18:30:00.000-06:00

Arbúcies, 1 individu, divendres 30 desembre 2011, Josep Bernatallada Serrat

Teixidor (Remiz pendulinus)

2012-01-04T17:00:00.000-06:00

Els tres ponts, Sils, ≥1 individu, dimecres 28 desembre 2011, Alba Casals

Gavot (Alca torda)

2012-01-03T22:30:00.000-06:00

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 11 individus, dimarts 27 desembre 2011, Freddy Rivas

Agró blanc (Egretta alba)

2012-01-03T19:30:00.000-06:00

Estany de Sils, 1 individu, dilluns 2 gener 2012, Josep Bernatallada Serrat

Ànec cullerot (Anas clypeata)

2012-01-03T17:30:00.000-06:00

Estany de Sils, 2 individus, dimecres 28 desembre 2011, Antoni Mariné Sanz

2012: siempre positivos

2012-01-02T05:30:00.000-06:00

2012: siempre positivos:

VENTANA DE OTROS OJOS // MIGUEL DELIBES DE CASTRO

Un entrenador holandés de fútbol, que hablaba castellano con fuerte acento y escasa corrección, fue objeto de burlas tras una impulsiva regañina a los periodistas que lo entrevistaban: “Ustedes siempre negativos, nunca positivos”, les dijo enfadado. Lo he recordado ahora porque creo que nunca antes, de cara a un nuevo año, había recibido tantas invitaciones al espíritu positivo, al gramsciano optimismo de la voluntad, a la urgencia de oponerse activamente a cuanto no nos gusta (¡y son tantas cosas!). Científicos de muy diferentes ámbitos no parecen ajenos a esa tendencia.

Marc Bekoff, actualmente profesor emérito en la Universidad de Colorado, ha publicado numerosos libros sobre la vida emocional de los animales y los aspectos morales que rigen su conducta. Para mantener la esperanza y la fe en tiempos difíciles Bekoff propone, así como suena, “resilvestrar” nuestro corazón, recuperar al animal humano, conectar el cerebro con las emociones, ensayando nuevos puentes con otros humanos, otros animales y la naturaleza toda. Podríamos creer, sugiere, que el mundo que hemos creado es tan complejo, desde el punto de vista social y tecnológico, que resulta imposible controlarlo; pero no es cierto, son artificios. Formamos parte del conjunto de lo vivo igual que nuestros antepasados. Hemos de mantener la confianza y luchar tan duro como podamos por realizar nuestro sueño de un futuro mejor para el conjunto del planeta.

El propio Bekoff cita a Erle Ellis, geógrafo de la universidad de Maryland, que incita al optimismo desde posiciones muy críticas. “Es verdad “, dice Ellis, “que hemos transformado la Tierra más allá de cualquier retorno posible. La madre naturaleza ya no cuidará más de nosotros, tendremos que cuidar nosotros de ella. El Holoceno ha terminado y en el actual Antropoceno los humanos debemos gestionar el mundo de un modo sostenible. Es fácil ver lo que hemos destrozado, pero también que nunca fueron tan grandes nuestro conocimiento y nuestra capacidad para cambiar la manera de actuar”.

No hace mucho, la revista Nature se hizo eco de un estudio prolongado durante cerca de 90 años, siguiendo el devenir de varios millares de personas desde su infancia hasta su muerte. Lo midieron casi todo de todas ellas, y la conclusión final, que sorprendió a la comunidad científica, fue que el mejor predictor de longevidad era la actitud positiva ante la vida. Si eres feliz vivirás más, aseguraba Nature. Sirvan estas líneas para desear a todos en 2012 el optimismo preciso para intentar cambiar las cosas.

Cotxa blava (Luscinia svecica)

2011-12-29T21:33:00.000-06:00

Estany de Sils, 1 individu, divendres 23 desembre 2011, Bernat Aicart

Gavot (Alca torda)

2011-12-27T14:21:00.001-06:00

Desembocadura de la Tordera, Blanes: 11 individus, dimarts 27 desembre 2011, Freddy Rivas 4 individus, dissabte 24 desembre 2011, Miquel Vall-Llosera Camps

Natura Urbana

2011-12-22T22:00:00.000-06:00

Naturaurbana vol serel punt de trobada de tothom qui tingui sensibilitat per la natura i vulgui compartirobservacions, informació, impressions i reflexions sobre la flora i la fauna deles nostres viles i ciutats. No cal que sigueu especialistes, ni molt menys, n’hiha prou amb tenir ganes de mirar al vostre voltant, deixar-se seduir per la granquantitat de formes de vida que tan sovint passen desapercebudes, i voler-hocomunicar.

La nostra històriacomença a Twitter a través del hashtag #naturaurbana. Durant uns mesos s’han succeïtun fil de piulades sobre l’arbrat viari, les plantes espontànies i plantades al’espai públic i a les terrasses i balcons de cadascú, els ocells, elsinsectes, els ratpenats... nosaltres, empesos per aquesta activitat i sobretotper la passió per la natura, i convençuts que el patrimoni natural de lesciutats és fràgil però notable, hem volgut portar l’etiqueta de Twitter unamica més enllà. Per això hem creat el perfil @naturaurbana.

L’objectiu principalés difondre els valors de la natura urbana. Donar a conèixer la diversitat deplantes i animals que conviuen a la nostra ciutat és, al nostre parer, unaforma de protegir-los i sense cap mena de dubte, de millorar les condicions devida de les persones que habitem la ciutat. Com a espai de trobada,naturaurbana és obert a la participació de tots:

a) MitjançantTwitter, amb l’etiqueta#naturaurbana us animem a piular les vostres observacions de flora i fauna, ambfotos i situació si és possible. També hi caben les opinions, reflexions i totala informació que considereu valuosa per compartir.

b) En aquestbloc hi abocarem tota la informacióque necessiti més de 140 caràcters i on us convidem a participar. Envieu-nosels vostres escrits relacionats amb la natura urbana i els publicarem.

c) Perenriquir el debat també hem impulsat una plataforma d’informació, Scoop.it: http://www.scoop.it/t/naturaurbana.Podeu llegir-la, seguir-la, compartir-la i suggerir-nos continguts.

Participeu al punt detrobada dels naturalistes urbans!

Gavot (Alca torda)

2011-12-21T20:00:00.000-06:00

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimarts 20 desembre 2011, Freddy Rivas

Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan)

2011-12-21T18:30:00.000-06:00

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimarts 20 desembre 2011, Freddy Rivas

Becadell sord (Lymnocryptes minimus)

2011-12-14T20:00:00.000-06:00

Les Ferreries, Campllong, 4 individus, dilluns 12 desembre 2011, Gerard Dalmau, Gerard Carbonell

Rosmarinus officinalis 'Sappho'

2011-12-13T18:30:00.000-06:00

Plantes per a un jardí mediterrani

http://canroldors.blogspot.com/2011/12/rosmarinus-officinalis-sappho.html

Agró blanc (Casmerodius albus)

2011-12-11T13:00:00.000-06:00

Un exemplar observat i fotografiat per Narcís Turón a Riudellots de la Selva, probablement el mateix que va ser observat el 07-12-11 per Cesc Compte a Esclet, Cassà de la Selva.

Agraïments a Núria Ribas i Joan Ventura.

Dades d'una recuperació de merla (Turdus merula) a Sils

2011-12-10T05:46:00.000-06:00

DATOS DE ANILLAMIENTO __________________________________________________________
Número de Anilla ..................: .3316553 ESI - ICONA
Especie .................................: Turdus merula Sexo .....: Hembra
Mirlo comun Edad .....: Ave en su segundo año de vida
Fecha de Anillamiento ..........: 02/01/2009 - En el día
Lugar de Anillamiento ...........: OBSERVATORI VELL, SILS
GIRONA
ESPAÑA
Coordenadas ........................: 41.48N 02.43E
Anillador ................................:I.C.O.
Datos Biométricos .................:Ala: Peso: Grasa: F8: Músculo:
Observaciones ......................:

DATOS DE RECUPERACIÓN _________________________________________________________
Especie .................................: Turdus merula Sexo .....: Desconocido
Mirlo comun Edad .....: Ave tot. crecida, no excluye el presente año
Fecha de Recuperación .......: 06/11/2011 - En el día
Lugar de Recuperación ........: PUBLY, JURA
FRANCIA
FRANCIA
Coordenadas ........................: 46.38N 05.38E
Condición ..............................:Muerta recientemente
Circunstancias ......................: Cazada con escopeta
Recuperador .........................: PARIS, C.R.B.P.O.
Datos Biométricos .................:Ala: Peso: Grasa: F8: Músculo:
Observaciones ......................:
____________________________________________________________________________________________________
Distancia: 585 Km Dirección: 22 grados(NNE ) Tiempo: 1038 días
_____________________________________________________________

Cotxa blava (Luscinia svecica)

2011-12-09T16:00:00.000-06:00

Els tres ponts, Sils, 1 individu, dissabte 3 desembre 2011, Raül Calderon

Cercavores (Prunella collaris)

2011-12-08T03:25:00.000-06:00

El Far, Amer, 1 individu, dilluns 5 desembre 2011, Joan Bohigas

Becadell sord a Sils

2011-12-07T17:30:00.000-06:00

El 04-12-11 l'Alba Casals va capturar per a anellament científic un becadell sord (Lymnocryptes minimus) a l'estany de Sils.

Una invasió més

2011-12-06T07:53:00.000-06:00

Ja tenim a la Selva una altra espècie exòtica. En aquest cas es tracta de la Marieta arlequinada (Armonia axyridis). En Joan Ventura en trobà centenars el 03-12-11 a Brunyola, refugiant-se en un edifici públic.

Més informació sobre l'espècie aquí.

Ocellets engarjolats

2011-12-05T20:00:00.000-06:00

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/481992.html

Oca vulgar (Anser anser)

2011-12-01T22:00:00.000-06:00

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimarts 29 novembre 2011, Freddy Rivas

Territ tresdits (Calidris alba)

2011-12-01T00:42:00.000-06:00

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimarts 29 novembre 2011, Freddy Rivas

SEO/BirdLife informa als diputats catalans_captura d'ocells fringíl.lids va en contra de legislació

2011-11-29T05:31:00.001-06:00

SEO/BirdLife informa als diputats catalans que la ratificació del decret sobre la captura d'ocells fringíl·lids va en contra de directives europees i de la legislació estatal bàsica

El text remés compta amb el suport de nombroses entitats ambientals *

Barcelona, 29/11/2011. SEO/BirdLife ha remès als diputats del Parlament un informe en el qual es detallen els aspectes en què el DECRET LLEI 2/2011 sobre captura d'ocells fringíl·lids, contravé la Directiva d'Ocells (92/43/CEE) i la Llei 42/2007 de Patrimoni Natural i Biodiversitat.

El text, enviat per SEO/BirdLife, i que compta amb el suport de nombroses entitats ambientals*, informa de manera clara als 135 membres del Parlament, sobre la impossibilitat que les administracions autoritzin la captura d'ocells fringíl·lids per a ser engabiats i inclou informes oficials, emesos el 2010, dels propis tècnics de caça de la Generalitat i de la Secretaria General Tècnica del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, que es pronuncien en aquest sentit. També s'inclou dues sentències del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, que ratifiquen la il·legalitat d'aquest tipus d'autoritzacions.

Aquest Decret Llei va ser publicat el passat 21 de novembre al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, el Decret Llei pel qual la Generalitat pretén modificar la Llei de protecció dels animals i en el qual s'estableix un règim de captura en viu i possessió d'ocells fringíl·lids (pinsà, verdum, cadernera i passerell) adreçat a la cria en captivitat, durant l'any 2011. La Generalitat va aprovar per llei aquest Decret, sense que hi hagués opció a la participació pública, per tal d'evitar possibles al·legacions o recursos en els tribunals per part de les ONG, ja que són normes contràries al medi ambient.

En aquest sentit, la mateixa Generalitat va fer una consulta a la Comissió Europea, que va ser contestada el 20 de juliol de 2008, en què li especificava que havent la possibilitat d'obtenir exemplars d'aquests ocells provinents de la cria en captivitat no hi havia possibilitat d'autoritzar la captura de més exemplars silvestres.

Per a més informació:

Cristina Sánchez. Delegada de SEO/BirdLife a Catalunya; catalunya@seo.org; Tel.: 932 89 22 84

*Entitats ambientals: ADENC-EdC, Associació de Naturalistes de Girona-EdC, CEPA-EdC, DEPANA, Ecologistes en Acció de Catalunya (EeAC), Ecologistes de Catalunya (EdC), Grup de Defensa del Ter-EdC, Grup Naturalistes d'Osona, IAEDEN-EdC, IPCENA-EdC, SEO/BirdLife, WWF.

Carmen Fernández

Prensa y Webmaster

Área de Comunicación

C/ Melquiades Biencinto, 34 - 28053 Madrid

Telf. (+34) 91 434 09 10 / Fax (+34) 91 434 09 11

E-mail: prensa@seo.org / Web www.seo.org

SEO/BirdLife Catalunya

c/ Múrcia 2-8, local 13. 08026 Barcelona Telf./Fax: 932892284 catalunya@seo.org

Ànec xiulador (Anas penelope)

2011-11-28T15:37:00.000-06:00

Estany de Sils, 2 individus, dijous 24 novembre 2011, Ricard Busquets

2011-11-26T13:27:00.000-06:00

Fa setmanes que és a la zona. Dorm refugiat a la propera pollancreda, una massa de color cendra camuflada entre els grisos de l'hivern i de les branques nues. A primera hora del matí s'estira i estarrufa el plomatge amb postures inversemblants.

Quan els primers raigs de sol espavilen l'herba, es decideix a abandonar la seva perxa nocturna. Baixa en un vol planer, aturant-se lluny de la bassa del prat, cap a on es va acostant amb pas parsimoniós, sense presses, amb caminar i postures heretades de llunyans parents cretàcics.

Pràcticament ha fet net de la població de gripaus corredors, que pul·lulaven arreu posseïts per un frenesí reproductor indomable. D'aquests, només han pogut aconseguir la seva fita els més noctàmbuls. Alguns fins i tot han pogut escapar i retornar als seus refugis, després del buidatge de gens que buscarà crear noves generacions d'amfibis que ara tenen forma de llargs collarets de perles negres.

Ara busca altres preses. Inspecciona cada racó del prat amb la mirada aguda, interceptant els moviments furtius dels talpons que s'afanyen a restaurar les seves galeries malmeses per l'aigua i la humitat conseqüent. S'atansa als solells buscant els darrers herbívors invertebrats que es resisteixen a sucumbir a la baixa de temperatures, i fins i tot farà un cop d'ull, si la gana estreny, a les mates d'arç i als esbarzers per mirar de sorprendre algun ocellet incaut.

Si els caçadors no emprenyen gaire i hi ha prou menjar, hi restarà unes setmanes més, les més fredes, transformat en l'aparença sòlida de les boires perennes de la plana.

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)

2011-11-25T19:15:00.000-06:00

Aiguaviva, 1 individu, dimecres 23 novembre 2011, Ponç Feliu

Oca egípcia (Alopochen aegyptiaca)

2011-11-24T13:14:00.000-06:00

Esclet, Cassà de la Selva, 4 individus, dimecres 23 novembre 2011, Edgar Rufo

Caenoplana coerulea, Nova espècie al·lòctona

2011-11-24T11:16:00.000-06:00

Caenoplana coerulea és una planària que es va començar a detectar a
l'estat aquesta primavera en hàbitats alterats amb moviments de terres i/o replantacions associades a construcció de noves infraestructures. S'observa en superfície quan la humitat és alta o sota pedres. Si disposeu d'informació agrairia comuniqueu la troballa a Eduardo Mateos de la UB emateos(arroba)ub(punt)edu. Passo enllaç amb fotos d'un parell d'individus trobats al voltant de l'eix Vic-Olot per Bracons a la Vall d'en Bas (Garrotxa).

http://www.flickr.com/photos/xbe/sets/72157628096020477/

Gràcies!

Xavier Bejar

Captura de fringíl·lids

2011-11-24T09:02:00.000-06:00

Nota de premsa

Les entitats ambientals consideren molt greu en contingut i formes el decret llei que regula la captura d'ocells fringíl·lids a Catalunya

· Considera el govern català que l'autorització de la captura de 60.000 exemplars, en els dos mesos que resten de l'any 2011, està ben justificada?

Barcelona (24/11/11) - Dilluns passat va sortir publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el Decret Llei pel qual es modifica el text refós de la Llei de protecció dels animals. Aquest nou decret estableix un règim provisional de captura en viu i possessió d'ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat, dirigida a l'activitat tradicional de cant, durant aquest any 2011.

Al marge de l'estat poblacional de les espècies afectades per aquest decret llei, els informes tècnics que van elaborar el 2010 la Secretaria General Tècnica del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí i els tècnics de la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, coincideixen que la legislació europea és clara en aquest assumpte, no permetent la captura d'aquestes aus. Això suposa que si la Generalitat autoritza aquest tipus de pràctiques, estaria permetent una activitat no permesa per la legislació europea i en contra dels informes elaborats pels propis tècnics de la Generalitat.

Aquest anunci, de forma independent a l'opinió que els diferents sectors afectats puguin tenir (caçadors, entitats representants de la societat civil, etc), posa en evidència la manca de diàleg per part del govern de la Generalitat, i en definitiva la manca de sensibilitat cap al medi natural. Per a les entitats ambientals el més greu és la forma en què aquest decret llei ha estat aprovat, sense permetre l'opinió de la societat civil ni haver procedit a la consulta sobre el mateix a les entitats ambientals que la representen.

El passat mes de juny, en el paquet de normativa a modificar de l'anomenada llei òmnibus, ja incorporava una part d'aquesta proposta, a la qual es van presentar al·legacions i va tenir un important ressò a la premsa escrita catalana. Posteriorment el govern va passar aquest paquet de propostes al Parlament de Catalunya, on estava ja dividit en diversos projectes de llei diferents, sense donar opció a la societat civil en la seva discussió. Però finalment, i després d'haver estat anunciat que es discutiria al Parlament, ha estat mitjançant un acord de govern el 15 de novembre, sense estar publicat en les actes dels acords de govern del dia, com finalment s'ha tramitat. D'aquesta manera, per un decret llei que afecta a la conservació d'una part del patrimoni natural de Catalunya, per mantenir unes pràctiques que poden beneficiar només uns 5.000 caçadors, el Govern ha deixat fora de debat als ens representants de la societat i la resta de forces polítiques.

És significatiu que s'hagi silenciat aquesta aprovació, a 5 dies de les eleccions i que l'anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya hagi estat publicat just el dia posterior a les eleccions. Les entitats ambientals considerem del tot inacceptable la forma d'aprovació d'aquest decret llei i l'ocultació de tota aquesta tramitació.

El decret elimina quatre espècies de la llista d'espècies protegides (pinsà, verdum, cadernera i passerell); prohibeix el vesc aprovant només com a mètodes de captura d'aus aquells que estiguin previstos a la normativa comunitària i la legislació bàsica estatal, i autoritza la captura de femelles d'aquestes 4 espècies amb l'objectiu d'aconseguir una població captiva.

Però la modificació de la Llei de protecció dels animals per treure de l'annex d'espècies protegides a aquestes espècies, no es fonamenta en criteris científics ja que verdums, caderneres i passerells tenen tendències poblacionals molt negatives a Catalunya, que en tot cas són les que haurien d'explicar aquesta desprotecció. ¿Quin sentit té haver declarat fa molts anys (1988) aquestes espècies com a protegides i ara quan les seves poblacions estan molt pitjor deixar-les de protegir? Però és que a més permetre la seva captura segueix vulnerant la legislació europea. Ja que aquestes espècies a nivell europeu no estan a l'annex d'espècies cinegètiques que són les que es poden capturar o caçar, i per tant la seva autorització s'ha de fer segons l'article 9 que marca les excepcions, s'ha de fer en petites quantitats, ha d'estar ben justificada i ha de demostrar que no hi ha mètodes alternatius (com és la cria en captivitat).

Per a més informació

Cristina Sánchez. delegada de SEO / BirdLife en Cataluña catalunya@seo.org Tel.. 932892284

Toni Altaió. ADENC taltaio@adenc.cat Tel.937171887

Entitats ambientals:

SEO/BirdLife, ADENC, IPCENA, DEPANA, Ecologistes en Acció de Catalunya, IAEDEN, CEPA; Grup de Defensa del Ter.

COL·LOQUI DE TARDOR ELS PEIXOS DE LES CONQUES INTERNES DEL NORD-EST DE CATALUNYA. Gestió i conservació

2011-11-23T11:07:00.000-06:00

Banyoles, 2 de desembre de 2011

ORGANITZEN

Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles

Universitat de Girona. Institut d'Ecologia Aquàtica i Dept. de Ciències Ambientals

Consorci de l'Estany

Benvolgut/s

Us enviem informació del Col·loqui de Tardor del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles dedicat aquest 2011 a: "ELS PEIXOS DE LES CONQUES INTERNES DEL NORD-EST DE CATALUNYA. Gestió i conservació".

L'estat de les poblacions de peixos continentals de les comarques gironines, molt desconegut fins fa pocs dies, ha estat motiu d'estudi intensiu en els darrers 15 anys i particularment ara hi ha diversos projectes engegats al respecte. A les problemàtiques ja existents de la contaminació dels rius, la barrera física que suposen les infraestructures hidràuliques per algunes espècies i la manca d'aigua, cal afegir avui dia una amenaça molt important: la presència d'espècies exòtiques invasores. Aquestes suposen un perill per a les espècies i els ecosistemes locals, que ja es trobaven abans en una situació delicada. La presència conscient i documentada de peixos al·lòctons, sovint introduïts pels humans amb finalitats piscícoles, és un fet ja centenari a les nostres aigües continentals, com ho prova el mateix estany de Banyoles. Un altre exemple d'introducció, en aquest cas recent, de conseqüències imprevisibles és el del silur.

Actualment, hi ha alguns projectes i plans dedicats a la conservació de les espècies de peixos autòctons i a la gestió dels ecosistemes aquàtics. Per tot això, des del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles (CECB), la Universitat de Girona (UdG) i el Consorci de l'Estany (CE) hem pensat que seria oportú dedicar la divuitena edició dels Col·loquis de Tardor a la gestió i conservació dels peixos de les conques internes del nord-est de Catalunya.

Arribada d'anàtides

2011-11-21T10:31:00.000-06:00

Ànec xiulador (Anas penelope)
Estany de Sils
~8 individus, diumenge 20 novembre 2011, Antoni Abad
2 individus, divendres 18 novembre 2011, Ricard Busquets

Xarxet comú (Anas crecca)
Estany de Sils≥8-17 individus, diumenge 20 novembre 2011, Antoni Abad, Raül Calderon
2 individus, dissabte 19 novembre 2011, Carles Tobella
nombre indeterminat, divendres 18 novembre 2011, Antoni Mariné Sanz

Ànec cullerot (Anas clypeata)
Estany de Sils, ~1 individu, diumenge 20 novembre 2011, Antoni Abad, Raül Calderon

Ànec griset (Anas strepera)Estany de Sils, ~1-2 individus, diumenge 20 novembre 2011, Antoni Abad, Raül Calderon

L'ahir i el demà del llop a Catalunya. Una visió actual

2011-11-18T04:11:00.001-06:00

Dissabte 19 novembre.

Es realitzarà una conferència-col.loqui sobre el passat i el futur del llop (Canis lupus), a càrrec de Josep Maria Massip, naturalista i autor del llibre “El llop i els humans. Passat i present a Catalunya”.
L'acte el presentarà en Jordi Sargatal, membre fundador de la IAEDEN.

Hora i lloc: a les 7 de la tarda al Museu del Joguet (Figueres).

Organitza: IAEDEN i Museu del Joguet de Catalunya.

Aprovat el Catàleg d'espècies invasores

2011-11-16T10:51:00.000-06:00

http://www.marm.es/es/prensa/ultimas-noticias/notas-de-prensa-din.aspx?tcm=tcm:7-181444-16

Arriben els repicatalons a Sils

2011-11-15T18:00:00.000-06:00

Repicatalons (Emberiza schoeniclus)Estany de Sils, ≥15 individus, divendres 11 novembre 2011, Alba CasalsEls tres ponts, Sils, nombre sense determinar, dissabte 12 novembre 2011, Joan VenturaEstany de Sils, ≥30 individus, diumenge 13 novembre 2011, Raül Calderon

Teixidor (Remiz pendulinus)

2011-11-15T14:00:00.000-06:00

Estany de Sils, 1 individu, dissabte 12 novembre 2011, Gabriel de Jesús Pinho

Pluja i aquàtiques

2011-11-15T10:39:00.000-06:00

La segona meitat de la tardor està sent plujosa. Centenars de m3 d'aigua estan caient sobre la comarca de forma més o menys pausada i sense causar gaire estralls. Aquests dies tornen les pluges, per acabar d'omplir o inundar, en alguns casos, camps, rieres, basses i recs.La plana de la Selva recupera una mica aquella aparença primitiva que va tenir fa alguns segles, on els estanys i aiguamoixos dominaven el paisatge.És una bona oportunitat per als ocells aquàtics, que troben refugi i aliment en aquests ambients temporals, ja sigui per descansar durant algunes jornades en el seu trànsit migratori com per, en el millor dels casos, romandre algunes setmanes o mesos de la hivernada.Aquesta dispersió dels indrets idonis afavorirà també la dispersió dels efectius de les diferents espècies, fet que els ajudarà a esquivar als caçadors, dificultant-ne la localització i al seva captura.

Imatge: prats de Cassà de la Selva, novembre de 2011, Maite Garrigós

Lluer (Carduelis spinus)

2011-11-14T12:30:00.000-06:00

Riells i Viabrea, 1 individu, diumenge 13 novembre 2011, Arnau T.Primera localització de la temporada d'hivern.

Grues en migració

2011-11-14T10:49:00.000-06:00

Un estol de no menys de 60 ex. de grues (Grus grus) en formació sobre l'estany de Sils, el 13-11-11. Observadors: Alfons Delgado i Maite Garrigós

Reietó (Regulus regulus)

2011-11-14T00:45:00.000-06:00

Arbúcies, 2 individus, divendres 11 novembre 2011, Josep Bernatallada Serrat

Rare Birds in Spain Blog: Report on rare birds in Spain 2009 in print [Obser...

2011-11-12T14:52:00.000-06:00

Rare Birds in Spain Blog: Report on rare birds in Spain 2009 in print [Obser...: The 26th official annual report of rare birds in Spain as published regularly in the scientific journal Ardeola is already in print. As us...

Gavina corsa (Larus audouinii)

2011-11-10T22:00:00.000-06:00

Desembocadura de la Tordera, Blanes, no especificat el nº d'exemplars, dimecres 9 novembre 2011, Carles Tobella

Còlit gris (Oenanthe oenanthe)

2011-11-10T16:51:00.000-06:00

Abocador de Solius, Llagostera, 1 individu, dissabte 5 novembre 2011, Carlos Alvarez-cros

Agró blanc (Egretta alba)

2011-11-09T15:41:00.000-06:00

Riells i Viabrea, 2 individus al riu, dimarts 1 novembre 2011, David Caballé Ferrán Estany de Sils, 6 individus, diumenge 30 octubre 2011, David Caballé FerránVilobí d'Onyar, 1 individu, divendres 4 novembre 2011, David Caballé Ferrán

Fredeluga (Vanellus vanellus)

2011-11-08T10:48:00.000-06:00

Fornells de la Selva, ≥200 individus, dimarts 1 novembre 2011, David Caballé Ferrán

Griva cerdana (Turdus pilaris)

2011-11-07T20:53:00.000-06:00

Hostalric, 1 individu, dilluns 31 octubre 2011, David Caballé Ferrán

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)

2011-11-07T10:43:00.000-06:00

Tordera, 1 individu, dimarts 1 novembre 2011, David Caballé FerránHostalric, 1 individu, diumenge 30 octubre 2011, David Caballé FerránRiells i Viabrea, 4 individus, diumenge 30 octubre 2011, David Caballé Ferrán

Chiles picantes defensivos

2011-11-07T03:10:00.000-06:00

Chiles picantes defensivos:

VENTANA DE OTROS OJOS // MIGUEL DELIBES DE CASTRO

Cuando ustedes lean esto, uno andará en el desierto mexicano de Baja California buscando lagartijas. Otro día les cuento para qué. El caso es que tengo que escribir esta columna antes de iniciar el viaje (a donde vamos no hay electricidad ni cobertura telefónica) y la perspectiva de enfrentarme a la riquísima comida mexicana me ha traído a la mente los chiles picantes, y con los chiles he recordado, aunque les sorprenda, a los elefantes…

A medida que la humanización del campo avanza, incluso en las zonas más salvajes, los conflictos entre los humanos y la fauna silvestre se incrementan. Con frecuencia, los elefantes penetran en los campos cultivados, produciendo severas pérdidas económicas y en ocasiones, incluso, pérdidas humanas. Más pronto que tarde ello acaba dando lugar a la muerte de los propios paquidermos. Científicos y responsables del manejo de fauna se esfuerzan por encontrar métodos que permitan reducir los perjuicios que generan estos animales a la agricultura. Justamente ahí es donde aparecen los chiles.

En las proximidades del parque nacional de Way Kambas, en Indonesia, tradicionalmente los ganaderos se organizan para vigilar la llegada de los elefantes y tratar, mediante ruidos, antorchas, gritos y otros procedimientos sencillos, de evitar que penetren en los campos. En los últimos tiempos, sin embargo, se han añadido a los métodos convencionales las sirenas y las vallas periféricas untadas con capsaicina, el componente activo de los chiles picantes. La capsaicina es un metabolito secundario de los pimientos, útil para defenderlos de los ataques de los fitófagos, así que cabría imaginar que con los elefantes funcionara.

Para mi decepción, los estudios realizados por Simon Hedges y Donny Gunaryadi (Oryx, 2010, 44: 139-146) entre 2005 y 2007 no probaron la utilidad de este producto. Separados en dos grupos, cada uno con un tratamiento diferente (uso de procedimientos tradicionales o de estos más vallas con capsaicina y sirenas), los campesinos fueron capaces en ambos casos de rechazar a los elefantes en el 90% de sus intentos para acceder a los cultivos. La conclusión fue que los procedimientos de toda la vida eran más eficaces, pues a igualdad de resultados, costaban menos dinero y se evitaba tener que implementarlos. Los científicos, sin embargo, proponen una solución drástica: ¿por qué no dedicar el terreno a cultivar chiles, que tienen buena salida en el mercado y disgustan a los elefantes?

Bona crescuda de les rieres gavarrenques

2011-11-01T10:29:00.000-06:00

http://tempspalamos.blogspot.com/2011/10/bona-crescuda-de-les-rieres.html

La rata esquirolera (Glis glis) endarrereix la seva cria al Montnegre

2011-10-31T10:29:00.000-06:00

http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=4394

El diumenge 2 d'octubre l'Escola de Natura del Corredor organitzà una passejada pel Montnegre carener, per tal de fer el seguiment de la rata esquirolera. Les pluges de juliol segurament són les causants de l'endarreriment de la cria.Rata esquirolera. Autor: ENCEls investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers no les tenien totes en relació a l'éxit de la recerca que anaven a escometre acompanyats dels nou adults i infants que participaren a la passejada. L'objectiu: fer un seguiment de la cria de la rata esquirolera (o liró gris) als cims del Montnegre. Hom va trobar dues caixes-niu ocupades. En una d'elles, una mare amb 5 cries nascudes el dia anterior i amb només 3,5 grams cadscuna! A l'altre, la família la composaven 4 petits d'una setmana d'edat, amb els seus 15 grams cadascun. La roureda del Montnegre abasteix d'aglans i avellanes aquests rosegadors. La colla d'investigadors -professionals uns i aprenents els altres- van constatar l'endarreriment que enguany pateix la seva cria, probablament per les continuades pluges de juliol i la perllongació de les altes temperatures a la tardor.Font de la informacióEscola de Natura del Corredor

Prats de custodia

2011-10-30T08:39:00.000-06:00

Terrenys en custòdia per l'ajuntament de Cassà de la Selva, per afavorir la presència com a nidificant del torlit (Burhinus oedicnemus), i la diversificació florística en els prats de dall, actualment inundats.

Botxí meridional (Lanius meridionalis)

2011-10-29T05:55:00.000-06:00

Maçanet de la Selva, 1individu, dimecres 26 octubre 2011, David Caballé Ferrán

Agró blanc (Egretta alba)

2011-10-28T09:41:00.000-06:00

Riells i Viabrea, 1 individu, dijous 27 octubre 2011, David Caballé Ferrán

Les orquídies de la comarca de la Selva

2011-10-27T20:10:00.000-06:00

Fotografies de Josep Barnés.

Mascarell (Morus bassanus)

2011-10-26T10:56:00.000-06:00

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 4 individus, diumenge 23 octubre 2011, Enric Badosa

Torlit (Burhinus oedicnemus)

2011-10-19T09:56:00.000-06:00

Esclet, Cassà de la Selva, 14 individus, diumenge 16 octubre 2011, Gerard Dalmau

Papallones a l'estany de Sils, setembre 2011

2011-10-19T09:10:00.000-06:00

· PAPILIONIDAE

§ Papallonarei o reina de la ruda (Papilio machaon)

§ Papallonazebrada (Iphiclidespodalirius feisthamelii)

· PIERIDAE

§ Papallonade l’alfals (Colias crocea)

§ Blanquetade bosc (Leptideasinapis)

§ Papallonade la col (Pieris brassicae)

§ Papallonade la ravenissa (Pieris rapae)

§ Papallonadel rave (Pierisnapi)

· LYCAENIDAE

§ Rogeta(Lycaena phlaeas)

§ Blavetade la ginesta (Lampides boeticus)

§ Blavetadel romaní (Leptotes pirithous)

§ Blavetacomuna o rogeta de l’ugó (Polyommatus icarus)

· NYMPHALIDAE

o Nymphalinae

§ Nimfadels rierols o Papallona atzur (Limenitis reducta)

§ Papallonadels cards (Cynthia cardui)

§ Retallada(Polygonia c-album)

§ Issoria lathonia (Issoria lathonia)

§ Melitaea didyma (Melitaea didyma)

o Satyrinae

§ Brintesia circe (Brintesia circe)

§ Papallonad’alzinar (Maniolajurtina)

§ Groguetapetita (Coenonymphapamphilus)

§ Papallonadel gram o Maculada (Pararge aegeria)

§ Papallonadel margall (Lasiommata megera)

· HESPERIIDAE

§ Pyrgus malvoides (Pyrgus malvoides)

§ Pyrgus armoricanus (Pyrgus armoricanus)

§ Ochlodes venatus (Ochlodes venatus)

Mussol emigrant (Asio flammeus)

2011-10-17T09:33:00.000-06:00

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, diumenge 16 octubre 2011, Carles Tobella

Agró blanc (Egretta alba)

2011-10-17T09:30:00.000-06:00

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, diumenge 16 octubre 2011, Carles Tobella

La cuereta blanca (Motacilla alba) a l'hivern a Catalunya

2011-10-16T04:55:00.000-06:00

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxuYXR1cmFjb21hcmNhc2VsdmF8Z3g6MzI4ZTYyNTA4NjAxNGE2&pli=1

Off topic

2011-10-16T04:34:00.001-06:00

" Las decisiones no se basan en un programa político, sino que dependen de mecanismos de poder similares a aquellos de la mafia. Los grupos de presión determinan las decisiones, en sustitución de la ciudadanía, protegiendo los intereses de los más fuertes. Y esta sujeción de la política a la economía y al lobby del poder ha desilusionado a los jóvenes. La política está en manos de las finanzas y los que la representan deciden la atribución de la riqueza y, por ende, decide indirectamente sobre el bienestar o el sufrimiento de la gente en general.
...
"El capitalismo está muriendo por su propia incoherencia, porque no logra resolver los problemas que ha creado. Creo que estos modos de indignación pueden efectivamente acelerar el proceso de decadencia del capitalismo, pero no tienen la fuerza de poner en cuestión todo el sistema económico actual. El sistema se está autodestruyendo simplemente porque se ha convertido en un inmenso casino, donde en una gran sala planetaria la gente se dedica a las apuestas, en lugar de a producir."

Fabrizio Sabelli

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)

2011-10-15T08:35:00.000-06:00

Estany de Sils, 1-3 individus, dimecres 12 octubre 2011, Pere Alonso, Antoni Mariné Sanz

Hostalric, 1 individu, dilluns 10 octubre 2011, David Caballé Ferrán

Riells i Viabrea, 4 individus, dilluns 10 octubre 2011, David Caballé Ferrán

Sant Feliu de Buixalleu, 1 individu, dilluns 10 octubre 2011, David Caballé Ferrán

Sant Feliu de Buixalleu, 2 individus, dilluns 10 octubre 2011, David Caballé Ferrán

Cigonya negra (Ciconia nigra)

2011-10-14T08:34:00.000-06:00

Riells i Viabrea, 9 individus, dimarts 11 octubre 2011, David Caballé Ferrán

Primers becadells (Gallinago gallinago)

2011-10-13T09:52:00.000-06:00

Estany de Sils
2 individus, diumenge 9 octubre 2011, Abel Julien, Raül Calderon, Joan Elias Camprubi
3 individus, divendres 7 octubre 2011, Carles Tobella

La talaia de Sant Llop: Un dejà vu que cansa... i cansa molt!!

2011-10-13T03:41:00.001-06:00

Nova agressió als estanys de Sils

La talaia de Sant Llop: Un dejà vu que cansa... i cansa molt!!: Aquesta és l'imatge de la sèquia de Sils convertida en un vulgar desaigua per obra i gràcia no sé si de l'ACA, de l'ajuntament de Sils o d...

Àguila pescadora (Pandion haliaetus)

2011-10-12T09:50:00.000-06:00

Riells i Viabrea, 1 individu, diumenge 9 octubre 2011, David Caballé Ferrán

Pas intens d'Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)

2011-10-11T09:46:00.002-06:00

Campllong, 22 individus, dissabte 8 octubre 2011, Gerard Dalmau
Breda, 4 individus, diumenge 9 octubre 2011, David Caballé Ferrán
Estany de Sils, ≥9 individus, diumenge 9 octubre 2011, Abel Julien, Joan Elias Camprubi
Riells i Viabrea, 3 individus, diumenge 9 octubre 2011, David Caballé Ferrán
Sant Feliu de Buixalleu, 8 individus, diumenge 9 octubre 2011, David Caballé Ferrán
Sant Feliu de Buixalleu, 1 individu, diumenge 9 octubre 2011, David Caballé Ferrán

Milà reial (Milvus milvus)

2011-10-10T09:45:00.000-06:00

Abocador de Solius, Llagostera, 1 individu, diumenge 9 octubre 2011, Carlos Alvarez-Cros

Nova repoblació d’anguiles als rius gironins

2011-10-10T09:16:00.000-06:00

http://www.selva.cat/selwa/aigua/nova-repoblacio-danguiles-als-rius-gironins/?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter

Aquest mes d’octubre s’ha realitzat una nova reintroducció d’anguiles als rius gironins, desprès de la que va tenir lloc a finals de juliol i de la qual ja us en varem informar amb una notícia del SELWA. Durant aquest any 2011 ja se n’han reintroduït més de 10.000 exemplars, que serviran per garantir la recuperació de les poblacions d’aquests peixos. Concretament, en aquesta darrera operació s’han alliberat 6.323 cries en rius i afluents de les conques del Ter, el Daró i la Muga. Els alliberaments s’emmarquen en les accions d’aplicació dels Plans de Gestió de l’Anguila Europea.

Els animals van ser aportats pels pescadors de les confraries de pescadors de Roses i de l’Estartit com a contribució prevista en el vigent Pla de Gestió. Els exemplars alliberats han passat més de 9 mesos a les instal·lacions de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries que té el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Sant Carles de la Ràpita. Allà, han crescut fins assolir una mida mitjana de 12 cm i s’han deixat en diversos trams de riu en els que l’estat ecològic és prou bo i el cabal d’aigua suficient per garantir la supervivència del major nombre d’exemplars possible.

Arran de l’entrada en vigor del Reglament (CE) 1100/2007 del Consell, de 18 de desembre de 2007, pel qual s’estableixen mesures per a la recuperació de la població d’anguila europea, els estats membres han hagut d’elaborar els corresponents plans d’actuació per garantir la gestió sostenible i la recuperació de les poblacions d’anguila.

A Catalunya s’ha creat una comissió tècnica interdepartamental formada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (direccions generals del Medi Natural, de Pesca i Afers Marítims i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), l’Agència Catalana de l’Aigua, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona. La Comissió ha elaborat la redacció i l’aplicació dels Plans de Gestió de les conques internes catalanes i de la part catalana de la conca compartida del riu Ebre.

La repoblació efectuada avui és la tercera que s’efectua durant aquest 2011 a les conques de Girona i constitueix, conjuntament amb altres mesures de gestió com són la lluita contra depredadors al·lòctons o la millora en la connectivitat dels rius, un dels principals eixos d’actuació que han de garantir la recuperació d’una espècie tan carismàtica del nostres rius com és l’anguila.

Escarabajos en la crisis

2011-10-10T02:48:00.000-06:00

Escarabajos en la crisis:

VENTANA DE OTROS OJOS // MIGUEL DELIBES DE CASTRO

Lamentablemente, vivimos en un momento en el que lo que no puede medirse en dinero no cuenta. Si uno dice que el valor de una obra de arte, un resto prehistórico o una especie animal es incalculable, el interlocutor entenderá que no vale nada. Hace unos años me robaron un portafolios donde guardaba el manuscrito de un artículo y muchos datos sobre otros. Cuando la Policía me preguntó por su valor lo estimé en meses de vida, y en consecuencia anotaron: “Sin valor contable”.

Por eso los científicos de la conservación se esfuerzan por estimar en dólares la valía de los servicios que prestan la fauna y la flora. Algunas aproximaciones son curiosas. Por ejemplo, ¿cuánto nos ahorran los escarabajos peloteros? Ya saben que se alimentan de estiércol y hay muchos tipos. Algunos son auténticos peloteros, pues hacen bolas que transportan rodando y las entierran tras depositar en ellas su huevos, para que las larvas tengan alimento al nacer.

Otros no fabrican pelotas, sino que comen y depositan la puesta directamente en la boñiga de las vacas u otros animales. Pero todos procesan las heces, y al hacerlo mejoran la calidad del pasto, reciclan el nitrógeno y eliminan las condiciones para que proliferen moscas y parásitos. En Estados Unidos hay aproximadamente un millón de cabezas de ganado mayor, y cada una genera unos 9.000 kg (o 21 metros cúbicos) de residuos sólidos por año. Habrían cubierto el país si no se retiraran, y los escarabajos tienen mucho que ver en ello. Tres cuartas partes de esas cabezas pastan en el campo, donde pueden vivir escarabajos (el resto lo hacen estabuladas y hay que limpiar sus heces).

Desafortunadamente, sin embargo, una porción significativa de las vacas es tratada con antiparasitarios que a través de los excrementos matan a los coleópteros coprófagos. Precisamente eso ha permitido la comparación: en pastos de California donde viven vacas tratadas, una boñiga tarda en promedio 28 meses en desaparecer, mientras que en tierras adyacentes donde las vacas no son tratadas, y por tanto hay escarabajos, sólo dura 22 meses.

A partir de estos datos se ha estimado que las “pérdidas evitadas” gracias a los coleópteros son, en Estados Unidos, cercanas a los 380 millones de dólares anuales, de los que 120 corresponderían a la mejora del propio pasto, unos 60 al reciclado del nitrógeno, y 200 a la reducción de moscas y parásitos. Ahora que se habla tanto de reducir gastos, ¿habrá pensado alguien en los escarabajos peloteros, en lugar de obsesionarse con los recortes?

El rascló (Rallus aquaticus) a Catalunya durant l'hivern

2011-10-06T09:44:00.000-06:00

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxuYXR1cmFjb21hcmNhc2VsdmF8Z3g6MmNhMDA0ODFjZmYwZWNlMA&pli=1

Pardal roquer (Petronia petronia)

2011-10-05T09:35:00.000-06:00

Maçanet de la Selva, 3 individus, dilluns 26 setembre 2011, David Caballé Ferrán

Picot negre (Dryocopus martius)

2011-10-04T09:32:00.000-06:00

Sant Aniol de Finestres, 1 individu, dimarts 27 setembre 2011, Fran Trabalon

Pas de limícoles

2011-10-03T09:29:00.000-06:00

Corriol gros (Charadrius hiaticula), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 24 setembre 2011, Joan Bernils

Gamba roja pintada (Tringa erythropus), Estany de Sils, 1 individu, diumenge 25 setembre 2011, David Caballé Ferrán

Gamba verda (Tringa nebularia), Estany de Sils, 1 individu, diumenge 25 setembre 2011, David Caballé Ferrán

Valona (Tringa glareola), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2 individus, dissabte 24 setembre 2011, Joan Bernils

Xivitona (Actitis hypoleucos), Estany de Sils, 1 individu, diumenge 25 setembre 2011, David Caballé Ferrán

Falcó de la reina (Falco eleonorae)

2011-10-02T09:27:00.000-06:00

La Crosa, Bescanó, 1 individu, dimarts 27 setembre 2011, Miguel Angel Fuentes

Falcó mostatxut (Falco subbuteo)

2011-10-01T09:24:00.000-06:00

Camps de la Gotarra, Campllong, 1 individu, dilluns 26 setembre 2011, Antoni Mariné Sanz
Caçant i mentjant-se un ocell de la mida d'una cogullada

Agró blanc (Egretta alba)

2011-10-01T04:24:00.000-06:00

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimarts 27 setembre 2011, Pau Garcia Campderròs

Martinet menut (Ixobrychus minutus)

2011-09-30T09:22:00.001-06:00

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimarts 27 setembre 2011, Pau Garcia Campderròs

Cigonya negra (Ciconia nigra)

2011-09-30T09:22:00.000-06:00

Tordera, 1 individu, dilluns 26 setembre 2011, Francesc Dalmau

Baldrigues a la desembocadura de la Tordera

2011-09-29T20:19:00.001-06:00

Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), 10 individus
Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), 12 individus
Baldriga balear (Puffinus mauretanicus), 8 individus

dissabte 24 setembre 2011, Joan Bernils

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)

2011-09-28T09:17:00.000-06:00

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 24 setembre 2011, Joan Bernils

La xivita (Tringa ochropus) a Catalunya durant l'hivern

2011-09-26T09:02:00.000-06:00

Text en pdf de l'Atlas dels ocells de Catalunya a l'hivern corresponent a la xivita.

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxuYXR1cmFjb21hcmNhc2VsdmF8Z3g6NzBkZDM3ZDhkYjk0NDA4OQ&pli=1

Es busquen col·laboradors per al seguiment de papallones a Sils

2011-09-25T05:15:00.001-06:00

http://www.estanydesils.cat/index.php?module=noticies&id=77b3756c282157c5ee709d5982dd909f&lang=cat

Notícies

Busquem col·laboradors per al seguiment de les papallones de l'estany

Es busquen col·laboradors del seguiment de papallones diürnes de l'estany de Sils. Aprendràs a distingir les diferents papallones que hi ha a l'estany de Sils i a fer servir la metodologia de seguiment del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme).

No implica cap obligació ni compromís i s'hi pot apuntar qualsevol persona amb ganes d'aprendre sobre les papallones.
Si t'interessa posa't en contacte amb en Toni Mariné (antoni.marine@gmail.com).

Cigonyes negres a l'Estany de Sils

2011-09-24T14:13:00.001-06:00

Dos exemplars observats i fotografiats el passat 22 de setembre.

Agraïments a Francesc Nonó per la informació i les imatges.

Cotxa blava (Luscinia svecica)

2011-09-24T10:44:00.000-06:00

Estany de Sils, 1 individu, diumenge 18 setembre 2011, Oscar Bargalló

Gaig blau (Coracias garrulus)

2011-09-23T09:42:00.000-06:00

Campllong, 1 individu, divendres 16 setembre 2011, Antoni Mariné Sanz

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)

2011-09-22T11:55:00.000-06:00

Tordera, 1 individu, dilluns 19 setembre 2011, David Caballé Ferrán
Massanes, 1 individu, dimarts 20 setembre 2011, David Caballé Ferrán

Àguila pescadora (Pandion haliaetus)

2011-09-22T09:35:00.000-06:00

Sant Aniol de Finestres, 1 individu, dissabte 17 setembre 2011, Josep Ramoneda

Agró blanc (Egretta alba)

2011-09-21T01:33:00.000-06:00

Estany de Sils, 1 individu, diumenge 18 setembre 2011, Hubert Mas

Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)

2011-09-20T09:31:00.000-06:00

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 5 individus, dissabte 17 setembre 2011, Joan Bernils

Maniquí puntejat (Lonchura punctulata)

2011-09-19T10:49:00.000-06:00

Riu Tordera Can Simó - Rocassa, Fogars de la Selva, 1 individu, dissabte 17 setembre 2011, David Caballé Ferrán

Primera citació coneguda a la comarca d'aquesta espècie exòtica de distribució asiàtica, relativament comú com a ocell de gàbia.

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)

2011-09-19T09:30:00.000-06:00

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 17 setembre 2011, Joan Bernils

Territ pectoral (Calidris melanotos)

2011-09-19T04:39:00.000-06:00

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 17 setembre 2011, Joan Bernils

Espècie distribuïda com a nidificant per Sibèria i Amèrica del Nord, de presència molt rara a Europa. Primera citació coneguda a la comarca.

LLISTAT DE PAPALLONES DE L’ESTANY DE SILS Agost de 2011

2011-09-18T03:37:00.000-06:00

ROPALÒCERS O PAPALLONES DIÜRNES

· PAPILIONIDAE

§ Papallona rei o reina de la ruda (Papilio machaon)

§ Papallona zebrada (Iphiclides podalirius feisthamelii)

· PIERIDAE

§ Papallona de l’alfals (Colias crocea)

§ Cleopatra o llimonera taronja (Gonepterix cleopatra)

§ Blanqueta de bosc (Leptidea sinapis)

§ Papallona de la col (Pieris brassicae)

§ Papallona de la ravenissa (Pieris rapae)

· LYCAENIDAE

§ Rogeta (Lycaena phlaeas)

§ Blaveta del romaní (Leptotes pirithous)

§ Papallona dels geranis (Cacyreus marshalli)

§ Blaveta de l’heura (Celastrina argiolus)

§ Rogeta de l’esteperol (Plebejus (=Aricia) cramera)

§ Blaveta comuna o rogeta de l’ugó (Polyommatus icarus)

· NYMPHALIDAE

o Nymphalinae

§ Nimfa dels rierols o Papallona atzur (Limenitis reducta)

§ Paó de dia (Inachis io)

§ Papallona reina (Vanessa atalanta)

§ Papallona dels cards (Cynthia cardui)

§ Retallada (Polygonia c-album)

§ Nacarada (Argynnis paphia)

§ Issoria lathonia (Issoria lathonia)

§ Melitaea phoebe (Melitaea phoebe)

§ Melitaea didyma (Melitaea didyma)

o Satyrinae

§ Hipparchia statilinus (Hipparchia (=Neohipparchia) statilinus)

§ Brintesia circe (Brintesia circe)

§ Papallona d’alzinar (Maniola jurtina)

§ Grogueta (Pyronia cecilia)

§ Grogueta petita (Coenonympha pamphilus)

§ Papallona del gram o Maculada (Pararge aegeria)

§ Papallona del margall (Lasiommata megera)

· HESPERIIDAE

§ Pyrgus malvoides (Pyrgus malvoides)

§ Blaveta borda (Carcharodus alceae)

§ Ochlodes venatus (Ochlodes venatus)

HETERÒCERS O PAPALLONES NOCTURNES

· ESPHINGIDAE

§ Bufaforats o borinots moros (Macroglossum stellatarum)

· GEOMETRIDAE

§ Opisthograptis luteolata (Ophistograptis luteolata), nova espècie per a la zona

· NOCTUIDAE

§ Catocala nupta (Catocala nupta), nova espècie per a la zona

· NOTODONTIDAE

§ Lymantria dispar (Lymantria dispar)

Informació facilitada per Antoni Mariné

Cyrtarachne ixoides

2011-09-17T03:33:00.002-06:00

Nova espècie per a Sils, en aquesta ocasió d'un aràcnid força rar.

http://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/details.php?image_id=264774

http://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/details.php?image_id=264769

Informació facilitada per Antoni Mariné