El Delta
Arribem al Delta en aquella hora delicada en què el sol regala paisatges pintats en horitzontal. Un cel que havia estat exclusivament blau ara pren tonalitats vermelloses i violetes, que il·luminen camps coberts per espigues d'arròs i d'altres on la collita ja s'ha produït (o s'ha perdut per l'indesitjable caragol poma). Arreu hi ha ocells. Alenteixo la velocitat del cotxe instintivament per mirar de no perdre detall, però m'han d'advertir de que la concentració en la conducció ha de ser total o anirem de pet a algun rec. Faig bondat. Però mirant de cua d'ull.
Desenes de martinets blancs i esplugabous distribuïts aquí i allà en petits grups, acompanyats per solitaris bernats pescaires i per escamots de capons reials. Gavines rialleres i gavians de potes grogues sobrevolant constantment el cel, alguns fumarells carablancs en vol baix sobre els recs. De tant en tant creua la carretera alguna cuereta blanca, migradora o de les que ja es quedaran a hivernar, o un blauet de colors impossibles de descriure a aquella hora. En l'horitzó, planer i inabastable, un estol d'estornells dona vida a un núvol aparentment capritxós amb una coreografia exquisida.
Un cop allotjats ens permetem (frisem per sortir!) fer una curta escapada a la propera platja de Riumar, la qual acaba sent més curta del previst per l'atac massiu i constant dels mosquits. Cap observació ornítica a destacar.
Ocells i arrossos
El familybirder, si vol actuar com a tal, es caracteritza per la seva paciència inesgotable i per prioritzar en paral·lel el benestar familiar i l'observació d'ocells. Havent esmorzat, i d'acord amb la família d'amics que ens acompanyava, decidim anar cap al hemidelta sud, cap a la Tancada i el Trabucador, a prop de la zona on es celebra el Delta Birding Festival, el nostre destí final.
A la Tancada ja hi ha força contingents agrupats d'ànecs (xibecs, collverds, grisets,...) i de fotges. Balses de centenars d'ocells en la llunyania de la làmina d'aigua i fines línies rosades allà on s'agrupen els flamencs. Ens crida l'atenció, però, el gran nombre d'orenetes de ribera que tenim al darrera, entre les dunes de la platja. S'assolellen sobre la sorra prenent banys de sol amb evident plaer i de tant en tant s'envolen uns metres cap a la llacuna a caçar mosquits, acompanyades de miler d'orenetes comuns (vulgars em sona pejoratiu). Al Trabucador no hi ha gaire ocell. Un grapat de xatracs becllargs pescant, un parell de remena-rocs, pigres, corriols camanegres i poca cosa més.
S'acosta l'hora de dinar i la idea era fer-ho a la fira mateix, però hi ha tal quantitat de visitants que la zona d'aparcament està col·lapsada i els cotxes s'alineen a banda i banda de l'estreta carretera. L'aglomeració és previsible a la fira, per la qual cosa enfilem cap a l'Encanyissada per reagrupar-nos i decidir un pla B. Abans hem fet una curta aturada en un marge per discutir-ho, i aprofitar per fer un cop d'ull a les antigues salines i a les làmines d'aigua més properes. Territs menuts, corriols camanegres, gamba verda, xivita i dos xatracs grossos que es dirigeixen en línia recta cap a la fira. Seria remarcable que ningú d'allà els veiés. Acabem dinant variades especialitats d'arrossos al Poblenou del Delta. Tots ells dignes d'elogis diversos.
El Delta Birding Festival
I després de dinar (i de que els nens facin migdiada!), ara sí, cap al Delta Birding Festival a MonNatura. Tot el dia que ho constatem i ho comentem, el Delta està ocupat per ornitòlegs i és agradable veure tanta gent dedicada a l'observació d'ocells, compartint espai, observacions i inquietuds. També és esperançador, ja que és de suposar que la majoria d'ells (no tots, malauradament) seran sensibles a les polítiques de protecció de la natura i les exigiran a qui tingui potestat d'administrar-les. Hi ha expositors de material òptic, d'editorials, d'agències de birding i d'altres productes relacionats amb aquest món, tots amb la legítima intenció de vendre els seus productes. Una fira ben normal, vaja.
Però aquí el que és important és la gent. Deixant de banda les congregacions de gurús, de les vaques sagrades de l'ornitologia, aquesta sembla la fira de l'ocellaire aficionat, del que comença, del que s'emociona veient un estol de flamencs proper i que no té ni puta idea (ni falta que fa) de com és la rectriu externa d'un aligot vesper de 2on any o de si és vàlida o no la descripció d'una nova espècie de gamarús al desert africà. Aquí es ve o s'hauria de venir a descobrir una perspectiva nova de la natura o a relacionar-te amb aquells que som com tu, gent que surt al camp a gaudir i a emocionar-se amb l'observació d'ocells, deixant de banda la competició, les llistes i la cerca frenètica de rareses.
Bon ambient, molts coneguts i retrobaments en aquesta única jornada que hem viscut al DBF.
Tocats de l'ala
I per acabar, el motiu de la nostra visita al DBF: la presentació del nou programa que TV3 dedica als ocells i als ocellaires, 'Tocats de l'ala'.
A priori, qualsevol programa de televisió que es plantegi divulgar la natura més propera ja ha de ser ben rebut, però, si a més, es planteja fer-ho d'una manera didàctica, entenedora i dirigida a tots els públics, ens hem de felicitar. I així és. L'acollida per part dels assistents a la presentació del programa va ratllar l'eufòria col·lectiva, suposo que afavorida per l'immillorable entorn, l'ambient de bon rotllo, el sol, el vi i els arrossos a banda ingerits prèviament.
El programa mostrarà en cada capítol un espai natural diferent, un grapat d'espècies d'ocells característics d'aquest espai i les aventures i desventures d'una sèrie de personatges més o menys aficionats a l'observació d'ocells. A més, hi haurà consells sobre com apropar-se a aquest món de l'ornitologia amateur, cosa que a vegades pot ser dificultós per la visió sovint elitista o massa friki que és té d'aquesta afició.
Algunes crítiques al programa van encaminades cap a la temuda massificació del medi natural i a que les actituds d'alguns nouvinguts a l'afició no es comportin amb el respecte necessari cap als ocells, posant en perill espècies i hàbitats que es troben en situació delicada. Evidentment això seria un perill, però això ja està previst i s'han pres mesures per a que això no passi (hem de tenir en compte que l'Institut Català d'Ornitologia revisa tots i cada un dels capítols).
Proposo mirar-ho des de l'altra vessant. Un programa divulgatiu i on s'estableixin uns valors i una ètica ornitològica pot contribuir a fer pujar una afició que prioritza precisament la conservació de la fauna i dels seus hàbitats. Cal crear escola. L'ornitologia i el naturalisme en general no han de ser excloents, no han de ser vistos com activitats o actituds d'una minoria que no accepta cap intromissió. Seria ridícul. El coneixement de l'entorn natural ha d'anar calant en la societat en general, ha de consolidar-se com una manera de ser i d'actuar, no ha de ser una moda passatgera ni tampoc convertir-se en una ridícula competició per veure qui és més ocellaire que els altres. Aquí no hi ha ídols a seguir, no hi ha campions de curses de muntanya als que voler imitar, convertint-se en una caricatura antipàtica i patètica. Es tracta, simplement, de respectar.
