dilluns, 31 d’octubre del 2011

La rata esquirolera (Glis glis) endarrereix la seva cria al Montnegre


http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=4394

El diumenge 2 d'octubre l'Escola de Natura del Corredor organitzà una passejada pel Montnegre carener, per tal de fer el seguiment de la rata esquirolera. Les pluges de juliol segurament són les causants de l'endarreriment de la cria. Rata esquirolera. Autor: ENC Els investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers no les tenien totes en relació a l'éxit de la recerca que anaven a escometre acompanyats dels nou adults i infants que participaren a la passejada. L'objectiu: fer un seguiment de la cria de la rata esquirolera (o liró gris) als cims del Montnegre. Hom va trobar dues caixes-niu ocupades. En una d'elles, una mare amb 5 cries nascudes el dia anterior i amb només 3,5 grams cadscuna! A l'altre, la família la composaven 4 petits d'una setmana d'edat, amb els seus 15 grams cadascun. La roureda del Montnegre abasteix d'aglans i avellanes aquests rosegadors. La colla d'investigadors -professionals uns i aprenents els altres- van constatar l'endarreriment que enguany pateix la seva cria, probablament per les continuades pluges de juliol i la perllongació de les altes temperatures a la tardor. Font de la informació Escola de Natura del Corredor

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Prats de custodia

Terrenys en custòdia per l'ajuntament de Cassà de la Selva, per afavorir la presència com a nidificant del torlit (Burhinus oedicnemus), i la diversificació florística en els prats de dall, actualment inundats.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Torlit (Burhinus oedicnemus)

Esclet, Cassà de la Selva, 14 individus, diumenge 16 octubre 2011, Gerard Dalmau

Papallones a l'estany de Sils, setembre 2011




·         PAPILIONIDAE
§         Papallona rei o reina de la ruda (Papilio machaon)
§         Papallona zebrada (Iphiclides podalirius feisthamelii)

·         PIERIDAE
§         Papallona de l’alfals (Colias crocea)
§         Blanqueta de bosc (Leptidea sinapis)
§         Papallona de la col (Pieris brassicae)
§         Papallona de la ravenissa (Pieris rapae)
§         Papallona del rave (Pieris napi)

·         LYCAENIDAE
§         Rogeta (Lycaena phlaeas)
§         Blaveta de la ginesta (Lampides boeticus)
§         Blaveta del romaní (Leptotes pirithous)
§         Blaveta comuna o rogeta de l’ugó (Polyommatus icarus)

·         NYMPHALIDAE
o        Nymphalinae
§         Nimfa dels rierols o Papallona atzur (Limenitis reducta)
§         Papallona dels cards (Cynthia cardui)
§         Retallada (Polygonia c-album)
§         Issoria lathonia (Issoria lathonia)
§         Melitaea didyma (Melitaea didyma)
o        Satyrinae
§         Brintesia circe (Brintesia circe)
§         Papallona d’alzinar (Maniola jurtina)
§         Grogueta petita (Coenonympha pamphilus)
§         Papallona del gram o Maculada (Pararge aegeria)
§         Papallona del margall (Lasiommata megera)

·         HESPERIIDAE
§         Pyrgus malvoides (Pyrgus malvoides)
§         Pyrgus armoricanus (Pyrgus armoricanus)
§         Ochlodes venatus (Ochlodes venatus)

diumenge, 16 d’octubre del 2011

La cuereta blanca (Motacilla alba) a l'hivern a Catalunya

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxuYXR1cmFjb21hcmNhc2VsdmF8Z3g6MzI4ZTYyNTA4NjAxNGE2&pli=1

Off topic

" Las decisiones no se basan en un programa político, sino que dependen de mecanismos de poder similares a aquellos de la mafia. Los grupos de presión determinan las decisiones, en sustitución de la ciudadanía, protegiendo los intereses de los más fuertes. Y esta sujeción de la política a la economía y al lobby del poder ha desilusionado a los jóvenes. La política está en manos de las finanzas y los que la representan deciden la atribución de la riqueza y, por ende, decide indirectamente sobre el bienestar o el sufrimiento de la gente en general.
...
"El capitalismo está muriendo por su propia incoherencia, porque no logra resolver los problemas que ha creado. Creo que estos modos de indignación pueden efectivamente acelerar el proceso de decadencia del capitalismo, pero no tienen la fuerza de poner en cuestión todo el sistema económico actual. El sistema se está autodestruyendo simplemente porque se ha convertido en un inmenso casino, donde en una gran sala planetaria la gente se dedica a las apuestas, en lugar de a producir."

Fabrizio Sabelli

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)

Estany de Sils, 1-3 individus, dimecres 12 octubre 2011, Pere Alonso, Antoni Mariné Sanz

Hostalric, 1 individu, dilluns 10 octubre 2011, David Caballé Ferrán

Riells i Viabrea, 4 individus, dilluns 10 octubre 2011, David Caballé Ferrán

Sant Feliu de Buixalleu, 1 individu, dilluns 10 octubre 2011, David Caballé Ferrán

Sant Feliu de Buixalleu, 2 individus, dilluns 10 octubre 2011, David Caballé Ferrán

dijous, 13 d’octubre del 2011

Primers becadells (Gallinago gallinago)

Estany de Sils
2 individus, diumenge 9 octubre 2011, Abel Julien, Raül Calderon, Joan Elias Camprubi
3 individus, divendres 7 octubre 2011, Carles Tobella

La talaia de Sant Llop: Un dejà vu que cansa... i cansa molt!!

Nova agressió als estanys de Sils

La talaia de Sant Llop: Un dejà vu que cansa... i cansa molt!!: Aquesta és l'imatge de la sèquia de Sils convertida en un vulgar desaigua per obra i gràcia  no sé si de l'ACA, de l'ajuntament de Sils o d...

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Pas intens d'Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)

Campllong, 22 individus, dissabte 8 octubre 2011, Gerard Dalmau
Breda, 4 individus, diumenge 9 octubre 2011, David Caballé Ferrán
Estany de Sils, ≥9 individus, diumenge 9 octubre 2011, Abel Julien, Joan Elias Camprubi
Riells i Viabrea, 3 individus, diumenge 9 octubre 2011, David Caballé Ferrán
Sant Feliu de Buixalleu, 8 individus, diumenge 9 octubre 2011, David Caballé Ferrán
Sant Feliu de Buixalleu, 1 individu, diumenge 9 octubre 2011, David Caballé Ferrán

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Milà reial (Milvus milvus)

Abocador de Solius, Llagostera, 1 individu, diumenge 9 octubre 2011, Carlos Alvarez-Cros

Nova repoblació d’anguiles als rius gironins

http://www.selva.cat/selwa/aigua/nova-repoblacio-danguiles-als-rius-gironins/?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter


Aquest mes d’octubre s’ha realitzat una nova reintroducció d’anguiles als rius gironins, desprès de la que va tenir lloc a finals de juliol i de la qual ja us en varem informar amb una notícia del SELWA. Durant aquest any 2011 ja se n’han reintroduït més de 10.000 exemplars, que serviran per garantir la recuperació de les poblacions d’aquests peixos. Concretament, en aquesta darrera operació s’han alliberat 6.323 cries en rius i afluents de les conques del Ter, el Daró i la Muga. Els alliberaments s’emmarquen en les accions d’aplicació dels Plans de Gestió de l’Anguila Europea.

Els animals van ser aportats pels pescadors de les confraries de pescadors de Roses i de l’Estartit com a contribució prevista en el vigent Pla de Gestió. Els exemplars alliberats han passat més de 9 mesos a les instal·lacions de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries que té el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Sant Carles de la Ràpita. Allà, han crescut fins assolir una mida mitjana de 12 cm i s’han deixat en diversos trams de riu en els que l’estat ecològic és prou bo i el cabal d’aigua suficient per garantir la supervivència del major nombre d’exemplars possible.

Arran de l’entrada en vigor del Reglament (CE) 1100/2007 del Consell, de 18 de desembre de 2007, pel qual s’estableixen mesures per a la recuperació de la població d’anguila europea, els estats membres han hagut d’elaborar els corresponents plans d’actuació per garantir la gestió sostenible i la recuperació de les poblacions d’anguila.

A Catalunya s’ha creat una comissió tècnica interdepartamental formada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (direccions generals del Medi Natural, de Pesca i Afers Marítims i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), l’Agència Catalana de l’Aigua, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona. La Comissió ha elaborat la redacció i l’aplicació dels Plans de Gestió de les conques internes catalanes i de la part catalana de la conca compartida del riu Ebre.

La repoblació efectuada avui és la tercera que s’efectua durant aquest 2011 a les conques de Girona i constitueix, conjuntament amb altres mesures de gestió com són la lluita contra depredadors al·lòctons o la millora en la connectivitat dels rius, un dels principals eixos d’actuació que han de garantir la recuperació d’una espècie tan carismàtica del nostres rius com és l’anguila.

Escarabajos en la crisis

Escarabajos en la crisis:

VENTANA DE OTROS OJOS // MIGUEL DELIBES DE CASTRO


Lamentablemente, vivimos en un momento en el que lo que no puede medirse en dinero no cuenta. Si uno dice que el valor de una obra de arte, un resto prehistórico o una especie animal es incalculable, el interlocutor entenderá que no vale nada. Hace unos años me robaron un portafolios donde guardaba el manuscrito de un artículo y muchos datos sobre otros. Cuando la Policía me preguntó por su valor lo estimé en meses de vida, y en consecuencia anotaron: “Sin valor contable”.


Por eso los científicos de la conservación se esfuerzan por estimar en dólares la valía de los servicios que prestan la fauna y la flora. Algunas aproximaciones son curiosas. Por ejemplo, ¿cuánto nos ahorran los escarabajos peloteros? Ya saben que se alimentan de estiércol y hay muchos tipos.  Algunos son auténticos peloteros, pues hacen bolas que transportan rodando y las entierran tras depositar en ellas su huevos, para que las larvas tengan alimento al nacer.


Otros no fabrican pelotas, sino que comen y depositan la puesta directamente en la boñiga de las vacas u otros animales. Pero todos procesan las heces, y al hacerlo mejoran la calidad del pasto, reciclan el nitrógeno y eliminan las condiciones para que proliferen moscas y parásitos. En Estados Unidos hay aproximadamente un millón de cabezas de ganado mayor, y cada una genera unos 9.000 kg (o 21 metros cúbicos) de residuos sólidos por año. Habrían cubierto el país si no se retiraran, y los escarabajos tienen mucho que ver en ello. Tres cuartas partes de esas cabezas pastan en el campo, donde pueden vivir escarabajos (el resto lo hacen estabuladas y hay que limpiar sus heces).

Desafortunadamente, sin embargo, una porción significativa de las vacas es tratada con antiparasitarios que a través de los excrementos matan a los coleópteros coprófagos. Precisamente eso ha permitido la comparación: en pastos de California donde viven vacas tratadas, una boñiga tarda en promedio 28 meses en desaparecer, mientras que en tierras adyacentes donde las vacas no son tratadas, y por tanto hay escarabajos, sólo dura 22 meses.


A partir de estos datos se ha estimado que las “pérdidas evitadas” gracias a los coleópteros son, en Estados Unidos, cercanas a los 380 millones de dólares anuales, de los que 120 corresponderían a la mejora del propio pasto, unos 60 al reciclado del nitrógeno, y 200 a la reducción de moscas y parásitos. Ahora que se habla tanto de reducir gastos, ¿habrá pensado alguien en los escarabajos peloteros, en lugar de obsesionarse con los recortes?

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Pas de limícoles

Corriol gros (Charadrius hiaticula), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 24 setembre 2011, Joan Bernils

Gamba roja pintada (Tringa erythropus), Estany de Sils, 1 individu, diumenge 25 setembre 2011, David Caballé Ferrán

Gamba verda (Tringa nebularia), Estany de Sils, 1 individu, diumenge 25 setembre 2011, David Caballé Ferrán

Valona (Tringa glareola), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2 individus, dissabte 24 setembre 2011, Joan Bernils

Xivitona (Actitis hypoleucos), Estany de Sils, 1 individu, diumenge 25 setembre 2011, David Caballé Ferrán

dissabte, 1 d’octubre del 2011

Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar

  Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...