divendres, 29 de juliol del 2011

El quadern de camp

 L'acompanyant etern del naturalista. L'objecte de desig de tots aquells que miràvem els programes d'en Félix Rodríguez de la Fuente. El quadern de camp d'un naturalista no deixa de ser una font primària, una font de primera mà on registrar la informació que s'obté en el treball de camp. Informació que pot servir per a desenvolupar projectes posteriors o que, la majoria de vegades, quedarà emmagatzemada com a record en paper, productora de futurs moments de nostàlgia. Tot i així, mai deixen de fer un recull molt important de informació. Fet que em fa pensar que no és veritable naturalista aquell que no utilitza assíduament un quadern de camp.

He fet servir moltíssims tipus de quaderns, de totes mides i qualitats diferents. Des que era un infant i fins a l'actualitat. Ara faig servir els Moleskine (són una mica carets). Són uns quaderns pràctics (com la gran majoria, vaja), i pots trobar-ne de diferents qualitats de paper, cosa que va molt bé si el que pretens es fer algun dibuix a llapis o fins i tot amb aquarel·la. A més, no es pot negar que són força macos.

Hi ha qui ha substituït el quadern per aparells electrònics, com ara PDA, iphones, etc., aparells que mai aconseguiran a substituir als veritables quaderns i que no tenen ni de lluny les seves prestacions.





Com a mostra, els quaderns d'ornitòlegs i naturalistes a Doñana:

¿El nuevo ancestro de las aves modernas?


Fuente:
Nature
Autor:
Xing Lida y Liu Yi
Localización:
Asia
Fecha:
27.07.2011
Categoría SINC:
Ciencias Naturales
Unos 150 años después del descubrimiento de Archaeopteryx –el dinosaurio considerado hasta ahora el ave más primitiva y el ancestro de los pájaros–, un equipo de científicos ha hallado en China los restos fósiles de Xiaotingia zhengi, un pequeño dinosaurio de 0,8 kg con plumas que vivió durante el Jurásico superior (hace más de 135 millones años) Según el descubrimiento, publicado en Nature esta semana,Archaeopteryx ya no sería el ancestro de las aves modernas.  
El nuevo terópodo muestra varias características, como largos y robustos antebrazos, que se incluirían dentro del clado de los paravianos, que comprenden a los avialanos –ancestros de las aves– y a un grupo de terópodos llamados deinonychosaurios. El análisis filogenético de Xiaotingia zhengi permite por primera vez desbancar aArchaeopteryx de los avialanos.

dijous, 28 de juliol del 2011

Què s'ha de fer si trobes una espècie exòtica?

 Alliberar-la?

http://www.elpoll.cat/noticies/troben-un-llagardaix-de-dos-quilos-i-70-cm-de-llarg-al-teatre-del-casino

http://www.elpoll.cat/noticies/batuda-sense-exit-per-trobar-el-reptil

Alliberament al riu Ter de 1.300 exemplars d'anguila destinats a la repoblació


http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/convocatoriavw/detall.do?id=47865&idioma=0


L'operació forma part dels plans de gestió de l'anguila europea per garantir la recuperació de les poblacions d'aquesta espècie

El proper dijous, 28 de juliol de 2011, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca Alimentació i Medi Natural, juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona, duran a terme l’alliberament de 1.300 exemplars d’anguila amb marques electròniques destinats a la repoblació. L’operació es farà en un dels afluents del Ter i permetrà fer un seguiment mitjançant la utilització d’antenes detectores i amb la recaptura amb trampes d’alguns dels exemplars marcats.
 
Aquesta repoblació constitueix, juntament amb altres mesures de gestió com ara la lluita contra depredadors al·lòctons o la millora de la connectivitat dels rius, un dels principals eixos d’actuació previstos en els plans de gestió aprovats per la Comissió Europea que han de garantir la recuperació d’una espècie tan emblemàtica del nostres rius com és l’anguila.
 
Nota: el punt de trobada serà Sant Martí de Llémena, al revolt del mig del poble, per sortir en comitiva cap al punt d’alliberament

diumenge, 24 de juliol del 2011

Ciència des de casa: el programa Pernis

 El programa Pernis és un projecte que l'Institut Català d'Ornitologia va engegar fa ja uns quants anys, dirigit a obtenir informació sobre els ocells migradors que creuen el cel català. Enguany, però, presenta una novetat molt important: la flexibilitat metodològica. 

Els seguiments d'ocells es podran fer en qualsevol època de l'any, durant un mínim de 10 hores a repartir durant l'any i des del lloc on trieu. Per exemple, des de casa vostra.

Aquí trobareu tota la informació sobre la metodologia i demés.
http://www.ornitologia.org/monitoratge/pernis4.htm

Animeu-vos. Mai un programa de monitoratge d'ocells havia sigut tan fàcil.

dissabte, 23 de juliol del 2011

Nit de llops a les Gavarres

30 de juliol de 2011 a les 18 h a la rectoria de Fitor (Forallac)

• Benvinguda a càrrec del Sr. Josep Espadalé, president del Consorci de les
Gavarres
• Presentació del llibre El llop i els humans a càrrec del Sr. Xavier Cortadellas i
del seu autor, el Sr. Josep Maria Massip
• Inauguració de l’exposició D’homes i llops
• Lectura teatralitzada i interpretació de llegendes, contes i textos relacionats amb
el llop, a càrrec de l’actriu Olga Cercós
• 21.00 h Cloenda de l’acte
Activitat gratuïta. Es demana confirmar assistència.
Més informació: Consorci de les Gavarres Telf. 972 64 36 95 o mlopez@gavarres.cat

diumenge, 17 de juliol del 2011

LLISTAT DE PAPALLONES DE CAMPLLONG



 juny de 2011

(Noms populars i científics)


ROPALÒCERS O PAPALLONES DIÜRNES


·        PAPILIONIDAE
§         Papallona zebrada (Iphiclides podalirius feisthamelii)

·        PIERIDAE
§         Papallona de l’alfals (Colias crocea)
§         Papallona de la col (Pieris brassicae)
§         Papallona de la ravenissa (Pieris rapae)
§         Papallona de la mostassa (Pieris daplidice)

·        LYCAENIDAE
§         Blaveta de l’heura (Celastrina argiolus)
§         Blaveta comuna o rogeta de l’ugó (Polyommatus icarus)


·        NYMPHALIDAE
o       Nymphalinae
§         Nimfa dels rierols o Papallona atzur (Limenitis reducta)
§         Paó de dia (Inachis io)
§         Papallona reina (Vanessa atalanta)
§         Papallona dels cards (Cynthia cardui)
§         Retallada (Polygonia c-album)
§         Issoria lathonia (Issoria lathonia)
§         Melitaea didyma (Melitaea didyma)
o       Satyrinae
§         Melanargia lachesis (Melanargia lachesis)
§         Brintesia circe (Brintesia circe)
§         Papallona d’alzinar (Maniola jurtina)
§         Papallona del gram o Maculada (Pararge aegeria)
§         Papallona del margall (Lasiommata megera)

·        HESPERIIDAE
§         Blaveta borda (Carcharodus alceae)
§         Ochlodes venatus (Ochlodes venatus)






dissabte, 16 de juliol del 2011

divendres, 15 de juliol del 2011

Sobrepasturatge




 No hi ha dubte que la gestió d'un espai natural és complicada, i que aconseguir l'equilibri entre la conservació dels valors naturals que el fan mereixedor de protecció, els usos tradicionals i l'ús social de l'espai és sempre delicat i difícil.

Una de les mesures que s'acostumen a aplicar en alguns tipus d'espais és el pasturatge. D'aquesta manera s'aconsegueixen espais oberts, regeneració vegetal i diversificació d'hàbitats. Però el que en un principi pot ser una bona eina de gestió pot convertir-se en una amenaça per a l'espai en qüestió si no s'utilitza adequadament.

És el que està succeint en algunes zones de l'Espai Natural del Volcà de la Crosa, com la de l'àrea de les Guilloteres. Es fa difícil passar per la carretera qualsevol dia i no trobar el ramat d'ovelles i cabres que sovinteja la zona. El resultat és un espai obert cada cop més nu, despullat de vegetació, excepte alguns peus solitaris d'espècies que no són desitjades pels animals.

Una àrea acotada com aquesta, relativament tranquil·la (està tancada perimetralment, excepte el dia de celebració de la festa anual, que s'hauria de canviar de data per evitar interferir en la floració i nidificació), amb aquest substrat de materials volcànics, podria ser un indret de presència d'espècies vegetals especialistes i escasses a la comarca. Ara la presència de vegetació és pràcticament nul·la, excepte la presència escassa de vegetació herbàcia de caràcter oportunista que és ràpidament consumida pel ramat. Evidentment, sense vegetació no hi ha fauna, i una zona que podria ser important per a la presència de lepidòpters o alàudids, per exemple, es troba totalment deserta.

No hi ha dubte que el pasturatge és necessari i una eina molt necessària per a la gestió d'espais naturals, però amb mesura i sempre no oblidant que aquestes mesures s'apliquen amb un objectiu clar: conservar i potenciar els valors naturals de la zona.

Corriol petit (Charadrius dubius)

Important concentració a l'estany de Sils

≥35 
individus, dijous 14 juliol 2011Jaume Prat Espelt 

Vanellus vanellus


Estany de Sils, Girona, 

individus, dijous 14 juliol 2011Jaume Prat Espelt

Primers ocells en migració postnupcial

dimecres, 13 de juliol del 2011

Eurydema ornata


Orden : Hemiptera
Suborden :Heteroptera
Infraorden Pentatomorpha
Superfamilia : Pentatomoidea
Familia :Pentatomoidae
Especie : Eurydema ornata


Plana de la Selva, juny de 2011, Antoni Mariné

dimarts, 12 de juliol del 2011

Pyropteron chrysidiformis


Malgrat el seu aspecte, en realitat es tracta d'una arna, o sigui una papallona nocturna. És una espècie poc freqüent, i les larves s'alimenten bàsicament de plantes del gènere Rumex.

Plana de la Selva, juny 2011, Antoni Mariné

dilluns, 11 de juliol del 2011

Cigonya blanca (Ciconia ciconia)

Espècie comuna 2 
individus, dijous 7 juliol 2011, Oscar Bargalló

No-ciencia refrescante

No-ciencia refrescante: "

VENTANA DE OTROS OJOS // MIGUEL DELIBES DE CASTRO


* Profesor de investigación del CSIC


El saber obtenido y difundido al margen de las normas científicas convencionales suele tener mala imagen entre los profesionales de la investigación. Como escribió alguien: “Con displicencia, lo llamamos leyendas o anécdotas, y si presumimos de cultos, conocimiento inductivo”. En muchas ramas de las ciencias naturales, y en particular en la zoología, es lógico que así ocurra, pues a menudo los humanos hemos visto a los animales como nuestros álter egos, atribuyéndoles vicios y virtudes nada científicas. Además, eso distorsiona las observaciones, mezclando hechos con ficción. ¿Cómo tomar en serio un tratado clásico donde se dice que “en el Delfinado de Francia encontró un oso a una mozuela que iba por leña, y cogiéndola en brazos se la llevó a su cueva, donde, dándole abrazos y haciéndole caricias, usaba de ella como si fuera hombre”?


Pero hay notables excepciones a este recelo ante el conocimiento no –o pre–científico. Lo prueba la relativamente nueva, y sin duda boyante, disciplina científica conocida como etnobotánica. Estudia las relaciones de las sociedades humanas con las plantas (comestibles, medicinales, alucinógenas…) y en este caso, como es lógico, el conocimiento acumulado por las sociedades indígenas supone un input imprescindible para los académicos. Sin embargo, no era de plantas de lo que quería escribir hoy. A las puertas de las vacaciones, como despedida temporal de estas páginas, pensaba tratar un tema más fresquito, también relacionado con los saberes primitivos.


En general, los ornitólogos estudian las aves del lejano norte durante el verano, pues en invierno todo está allí helado y oscuro, y entonces trabajan en sus despachos o siguen a las aves que migraron al sur. Sólo los inuit saben lo que ocurre durante la estación fría. Aún así, cuando sugirieron que los censos invernales de éideres (el pato del que se obtiene el plumón de los edredones) de la bahía de Hudson no contaban con los ejemplares que descansaban bajo el hielo en los bordes de las polinias (espacios de agua libre entre hielo marino), los ornitólogos formales pensaron: “¿Aves bajo el hielo? Una leyenda más”. Douglas Nakashima, sin embargo, pensó que merecía la pena confirmar o descartar la aseveración. Acompañó a los inuit y descubrió con ellos que muchas aves pasaban largo tiempo ocultas bajo someras cúpulas de hielo que retenían aire. Es más, eran los propios éideres, con su actividad buceadora, quienes generaban las burbujas que, al acumularse, acababan deformando el hielo y formando su escondrijo. Sin los inuit no lo hubiéramos sabido. ¡Buen verano a todos!


"

Valona (Tringa glareola)

 Estany de Sils, 1 individu, dijous 7 juliol 2011, Oscar Bargalló

Milà negre (Milvus migrans)

Estany de Sils, 4 individus, dijous 7 juliol 2011, Oscar Bargalló

diumenge, 10 de juliol del 2011

El costat fosc de Volswagen



Volswagen està boiquetejant les reduccions d'emissions de CO2, no s'ha de subestimar mai la força d'una gran multinacional com aquesta. Greenpace ha llançat una original campanya per demanar a Volswagen que no faci el burro.

http://vwdarkside.com/es/jedi/alfons-delgado-199122

divendres, 8 de juliol del 2011

Eliminats 560 crancs exòtics del Montseny i de les Guilleries

http://www.ecodiari.cat/noticia/6948/eliminats/560/crancs/exotics/montseny/guilleries

En una acció nocturna realitzada divendres a la riera Major de Sant Sadurní d'Osormort

L'acció nocturna va ser realitzada divendres a la riera Major de Sant Sadurní d'Osormort. Foto: Servei de Premsa DdB.

La nit de divendres passat, voluntaris del Cercle d'Amics dels Parcs Naturals van col·laborar en una acció per eradicar crancs exòtics invasors que es troben en rius del Parc Natural del Montseny i de l'Espai Natural de Guilleries –Savassona i que posen en perill les poblacions de cranc autòcton. Concretament, i en col·laboració amb els tècnics, guardes dels parcs i agents rurals, van capturar 560 crancs senyal a la riera Major de Sant Sadurní d'Osormort per tal d'evitar que no arribessin als torrents més alts, on s'hi conserva el cranc ibèric autòcton.

El Parc Natural del Montseny i l'Espai Natural de Guilleries-Savassona són dos dels pocs indrets de casa nostra on encara hi és present el cranc de riu autòcton, espècie protegida i que té un important paper ecològic en els torrents i rius mediterranis. L'objectiu de l'acció de divendres a la nit era conscienciar a la població en general de la problemàtica que suposen les espècies exòtiques per a la conservació del patrimoni natural.

Les espècies exòtiques i invasores que es troben en aquests dos parcs són el cranc americà (Procambarus clarkii) i el cranc senyal (Pacifastacus leniusculus), que posen en perill les poblacions del cranc autòcton perquè acaba desapareixent, ja que els crancs invasors  porten un fong que els infecta i els mata.

El Pla de la Diputació de Barcelona per eliminar espècies invasores va començar el maig de 2009. Tot i que es fan entre tres i quatre captures a l'any, és difícil valorar-ne els resultats ja que la ràpida reproducció dels crancs invasors fan complicada la seva completa eradicació.

L'acció es fa de nit perquè el cranc senyal només es deixa veure quan es fa fosc. Un cop capturats, s'obtenen mesures biològiques per analitzar-ne estadístiques, valorar l'estat de la població exòtica i extreure'n conclusions per a la seva eradicació. Els crancs capturats són retirats i sacrificats
.

dimecres, 6 de juliol del 2011

Picot negre (Dryocopus martius), nova espècie per a l'Estany de Sils


 El 28 de juny un mínim de dos observadors van poder sentir i observar fugaçment un exemplar de picot negre a l'interior d'una pollancreda. Aquest pícid és un ocell forestal que habita en boscos madurs de caducifolis i pins i que durant els darrers anys sembla trobar-se en expansió. A la Selva hi ha probablement diversos territoris entre el Montseny i les Guilleries, així com a la vall del Llémena, fet que ha propiciat l'observació d'alguns exemplars en indrets de la plana on fins ara no havia estat citat mai, com és el cas de l'Estany de Sils.

Font: www.ornitho.cat

dimarts, 5 de juliol del 2011

Falcó de la reina (Falco eleonorae)

Arbúcies, 
individu, divendres 1 juliol 2011, 
Raúl Bastida Vives

LLISTAT DE PAPALLONES DE L’ESTANY DE SILS, juny de 2011

(Noms populars i científics)


ROPALÒCERS O PAPALLONES DIÜRNES


PAPILIONIDAE

Papallona rei o reina de la ruda (Papilio machaon)

Papallona zebrada (Iphiclides podalirius feisthamelii)



PIERIDAE

Papallona de l’alfals (Colias crocea)

Llimonera (Gonepteryx sp.)

Cleopatra o llimonera taronja (Gonepterix cleopatra)

Blanqueta de bosc (Leptidea sinapis)

Papallona de la col (Pieris brassicae)

Papallona de la ravenissa (Pieris rapae)

Papallona del rave (Pieris napi)



LYCAENIDAE

Papalloneta de l’alzina (Satyrium esculi)

Rogeta (Lycaena phlaeas)

Blaveta del romaní (Leptotes pirithous)

Blaveta de l’heura (Celastrina argiolus)

Rogeta de l’esteperol (Plebejus (=Aricia) cramera)

Blaveta comuna o rogeta de l’ugó (Polyommatus icarus)



NYMPHALIDAE

Nymphalinae

Nimfa dels rierols o Papallona atzur (Limenitis reducta)

Paó de dia (Inachis io)

Papallona reina (Vanessa atalanta)

Papallona dels cards (Cynthia cardui)

Retallada (Polygonia c-album)

Nacarada (Argynnis paphia)

Issoria lathonia (Issoria lathonia)

Melitaea phoebe (Melitaea phoebe)

Melitaea didyma (Melitaea didyma)

Euphydryas aurinia (Euphydryas aurinia) (nius d’erugues)

Satyrinae

Melanargia lachesis (Melanargia lachesis)

Brintesia circe (Brintesia circe)

Papallona d’alzinar (Maniola jurtina)

Grogueta petita (Coenonympha pamphilus)

Papallona del gram o Maculada (Pararge aegeria)

Papallona del margall (Lasiommata megera)



HESPERIIDAE

Pyrgus malvoides (Pyrgus malvoides)

Blaveta borda (Carcharodus alceae)

Ochlodes venatus (Ochlodes venatus)

Thymelicus sylvestris (Thymelicus sylvestris)

Papallona del timó (Thymelicus acteon)


HETERÒCERS O PAPALLONES NOCTURNES


SESIIDAE

Pyropteron chrysidiformis (Pyropteron chrysidiformis) nova


ZYGAENIDAE

Zygaena trifolii (Zygaena trifolii)



ESPHINGIDAE

Bufaforats o borinots moros (Macroglossum stellatarum)



ARCTIIDAE

Coscinia striata (Coscinia (=Spiris) striata)



NOCTUIDAE

Tyta luctuosa (Tyta luctuosa)



NOTODONTIDAE

Lymantria dispar (Lymantria dispar)

dilluns, 4 de juliol del 2011

L'orquídia fantasma


L'orquídia fantasma (Epipogium aphyllum) segurament es tracta de l'orquídia més rara i escassa de tot l'Estat Espanyol. A Catalunya s'en coneixia una població al Pallars amb mitja dotzena de peus, fins fa dos anys que s'en va descobrir una nova població al Montseny a poc més d'un quilómetre de la comarca de la Selva.

Juny de 2011, Josep Barnés


Epipactis muelleri

Municipi de Susqueda, juny de 2011, Josep Barnés

diumenge, 3 de juliol del 2011

Marcòlics

28-5-11, força exemplars de marcòlic (Lylium martagon) florits a la riera Gotarra, Campllong.
Antoni Mariné


dissabte, 2 de juliol del 2011

Tortuga d'estany a Sils

30-5-11, 4 exemplars de tortuga d’estany  (Emys orbicularis) a la sèquia  de Sils, Estany de Sils.
Antoni Mariné


divendres, 1 de juliol del 2011

Empussa

25-5-11, Campllong. Mascle del màntid Empusa pennata atrets per la llum a la nit.
Antoni Mariné

Epipactis palustris

Algunes desenes d'exemplars a la Vall del Ridaura, al terme municipal de Llagostera.
 
Juny de 2011, Josep Barnés

Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar

  Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...