dijous, 31 de març del 2011

Orchis picta

 Caldes de Malavella, març de 2011, fotografies de Josep Barnés

Antimarató Empordanesa

* L’Antimarató Empordanesa és una jornada d’observació intensiva d’ocells en plena primavera i arreu de l’Empordà, organitzada i compartida per ornitòlegs d’afició i vocació, oberta a tothom. No hi ha equips que competeixin entre ells. Les citacions generades per tots els participants es comptabilitzen en una llista única. Enguany se’n celebra la 4a edició.



dimarts, 29 de març del 2011

Fem cas dels científics... si el que diuen ens agrada: Opinió dels experts sobre l’actualitat en ciència, tecnologia i innovació

Fem cas dels científics... si el que diuen ens agrada: Opinió dels experts sobre l’actualitat en ciència, tecnologia i innovació

Becadell sord (<em>Lymnocryptes minimus<em>)

Estany de Sils, 1 individu, dissabte 26 març 2011, Antoni Mariné Sanz

Becadell sord (<em>Lymnocryptes minimus<em>)

Estany de Sils, 1 individu, dissabte 26 març 2011, Antoni Mariné Sanz

Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)


Estany de Sils, 2 individus, dissabte 26 març 2011, Antoni Mariné Sanz

Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)


Estany de Sils, 2 individus, dissabte 26 març 2011, Antoni Mariné Sanz

dilluns, 28 de març del 2011

Torlit (Burhinus oedicnemus)

Estany de Sils, 2 individus, dissabte 26 març 2011, Antoni Mariné Sanz

Torlit (Burhinus oedicnemus)

Estany de Sils, 2 individus, dissabte 26 març 2011, Antoni Mariné Sanz

Arpella pàl·lida (Circus cyaneus)

Esclet, Cassà de la Selva, 2 individus, dissabte 26 març 2011, Jordi Vives, Sergi Castillo Izquierdo

Vilobí d'Onyar, 1 individu, dissabte 26 març 2011, Òscar Juárez

Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)

Estany de Sils, 2 individus, dissabte 26 març 2011, Antoni Mariné Sanz

Becadell sord (Lymnocryptes minimus)

Estany de Sils, 1 individu, dissabte 26 març 2011, Antoni Mariné Sanz

Milà reial (Milvus milvus)

Riells i Viabrea, 1 individu, dissabte 26 març 2011, David Caballé Ferrán

Flamenc (Phoenicopterus roseus)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 62 individus, dissabte 26 març 2011, Joan Bernils, direcció nord sobre el mar a baixa alçada.

Oreneta de ribera (Riparia riparia)


Estany de Sils, 1 individu, dissabte 26 març 2011, Antoni Mariné Sanz

Oreneta de ribera (Riparia riparia)


Estany de Sils, 1 individu, dissabte 26 març 2011, Antoni Mariné Sanz

Oreneta de ribera (Riparia riparia)

Estany de Sils, 1 individu, dissabte 26 març 2011, Antoni Mariné Sanz

Milà negre (Milvus migrans)

Estany de Sils, 2 individus, dissabte 26 març 2011, Antoni Mariné Sanz

Milà negre (Milvus migrans)

Estany de Sils, 2 individus, dissabte 26 març 2011, Antoni Mariné Sanz

divendres, 25 de març del 2011

Xot (Otus scops)

Cassà de la Selva, 1 individu, dilluns 21 març 2011, Joaquim Ball-llosera

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)

Maçanet de la Selva, 1 individu, dimarts 22 març 2011, David Caballé Ferrán

Agró roig (Ardea purpurea)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 23 març 2011, Enric Badosa

Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)

Sant Feliu de Buixalleu, ≥2 individus, dimecres 23 març 2011, David Caballé Ferrán

Falciot negre (Apus apus)

Riudarenes, 4 individus, dilluns 21 març 2011, Joaquim Ball-llosera

Valona (Tringa glareola)

Estany de Sils, 1 individu, dimecres 23 març 2011, Josep Bernatallada Serrat

Valona (Tringa glareola)

Estany de Sils, 1 individu, dimecres 23 març 2011, Josep Bernatallada Serrat

Gamba verda (Tringa nebularia)

Estany de Sils, 1 individu, dimecres 23 març 2011, Josep Bernatallada Serrat

Gamba verda (Tringa nebularia)

Estany de Sils, 1 individu, dimecres 23 març 2011, Josep Bernatallada Serrat

Valona (Tringa glareola)

Estany de Sils, 1 individu, dimecres 23 març 2011, Josep Bernatallada Serrat

Gamba verda (Tringa nebularia)

Estany de Sils, 1 individu, dimecres 23 març 2011, Josep Bernatallada Serrat

Lluer (Carduelis spinus)

Estany de Sils, 2 individus, divendres 18 març 2011, Jaume Prat Espelt

Sant Feliu de Buixalleu, ~15 individus, divendres 18 març 2011, David
Caballé Ferrán

Verderola (Emberiza citrinella)

Esclet, Cassà de la Selva, 1 individu, diumenge 20 març 2011, Ponç Feliu

dilluns, 21 de març del 2011

Gralla (Corvus monedula)

Abocador de Solius, Llagostera, 2 individus, dissabte 19 març 2011,
Carlos Alvarez-cros

Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)

Estany de Sils, 1 individu, divendres 18 març 2011, Freddy Rivas

Gavina corsa (Larus audouinii)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 3 individus, divendres 18 març
2011, Enric Badosa

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)

Breda, 1 individu, divendres 18 març 2011, David Caballé Ferrán

Servidor d’Informació d’Amfibis y Rèptils d’Espanya

(SIARE)

Asociación Herpetológica Española

http://siare.herpetologica.es/

Actualment la “Associación Herpetológica Española” (AHE) ha desenvolupat un servidor d'informació herpetològica (SIARE), que intenta ser un sistema de seguiment que pugui detectar la pèrdua de biodiversitat en l'herpetofauna espanyola.

El SIARE compta amb tres aplicacions complementàries. La primera és una base de dades herpetològica d'uns 200.000 registres d'amfibis i rèptils del territori espanyol. Aquesta aplicació està disponible en línia i permet consultar i / o aportar dades de distribució puntuals fent clic sobre el mapa d'Espanya. Aquestes dades es van acumulant en una base particular de l'observador i, alhora, a la base de dades general una vegada acceptades. L'usuari pot descarregar la seva base de dades particular en format Excel en qualsevol moment. Funciona per tant, com una base de dades personal accessible des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet i alhora, participa en un projecte global a nivell nacional. Lògicament, les dades que els usuaris incorporin es visualitzen geogràficament en format de presència a quadricula 10x10, però només seran descarregables pel propi usuari. Els usuaris que ho desitgin sempre podran demanar dades de quadrícules 10x10 que els interessen per a realitzar algun estudi (veure sol·licitud de dades a la web de l'AHE (http://www.herpetologica.org/). L'objectiu d'aquesta aplicació és poder detectar canvis en la distribució de les espècies al llarg del temps.

Una altra aplicació en línia disponible és el AHEnuario. Aquesta és una aplicació similar a l'anterior però adreçada a introduir observacions fenològiques (postes, cants, larves, galanteig, ...). Igual que la base de dades permet introduir i gestionar les observacions d'amfibis i rèptils pròpies i al mateix temps permet exportar-les per incorporar a la base de dades general. L'objectiu d'aquesta aplicació serà detectar els possibles canvis fenològics en les espècies.

Finalment, El SARE (Seguiment d'Amfibis i Rèptils d'Espanya) és un programa de voluntariat que pretén implicar tots els naturalistes, tècnics, biòlegs i gestors que ho vulguin en el seguiment a llarg termini de les poblacions d'amfibis i rèptils per obtenir sèries llargues que permetin determinar l'evolució de les poblacions. Al mateix temps permetrà determinar quins són els indicadors més fiables de cara a detectar possibles declivis o canvis en les comunitats.

.

Esperem i us agrairem la vostra participació

AHE

Arpella pàl·lida (Circus cyaneus)

Riells i Viabrea, 1 individu, divendres 18 març 2011, David Caballé Ferrán

Agró blanc (Egretta alba)

Estany de Sils
1-2 individus, dissabte 19 març 2011, Raül Calderon, Domènec Anguera Vidal
≥1-5 individus, divendres 18 març 2011, Alba Casals, Jaume Prat
Espelt, Freddy Rivas

Cuereta groga (Motacilla flava)

Estany de Sils, 1 individu, divendres 18 març 2011, Freddy Rivas

Cuereta groga (Motacilla flava)

Estany de Sils, 1 individu, divendres 18 març 2011, Freddy Rivas

Cuereta groga (Motacilla flava)

Esclet, Cassà de la Selva, 1 individu, diumenge 20 març 2011, Ponç Feliu

Estany de Sils, 1 individu, divendres 18 març 2011, Freddy Rivas

Milà negre (Milvus migrans)

Estany de Sils, 1 individu, divendres 18 març 2011, Freddy Rivas

Milà negre (Milvus migrans)

Estany de Sils, 1 individu, divendres 18 març 2011, Freddy Rivas

Milà negre (Milvus migrans)

Estany de Sils, 1 individu, divendres 18 març 2011, Freddy Rivas

Riells i Viabrea, 1 individu, divendres 18 març 2011, David Caballé Ferrán

El hambre de Audrey Hepburn

El hambre de Audrey Hepburn: "

VENTANA DE OTROS OJOS // MIGUEL DELIBES DE CASTRO


* Profesor de investigación del CSIC


Resulta difícil escribir de nada que no sea Japón, y tampoco está uno, ni por formación ni por ánimo, para perorar sobre fuentes potenciales de energía u otros asuntos que hoy ocupan los medios. Pensaba en nuestra paradójica condición de seres capaces de entender y cambiar el mundo, para bien o para mal, y animalitos casi inermes ante la fuerza de nuestro entorno. Imaginaba a los habitantes de Sendai helados de frío, sin luz ni comida, a los de Fukushima, además, asustados sin saber qué esperar.


Y en esas he recordado lo que me llamó la atención, hace algún tiempo, un estudio en el que se comparaban, en poblaciones humanas y animales, los efectos a largo plazo de las hambrunas (TREE 2002; 17: 141-147). Se sabe bien que entre los mamíferos silvestres un año malo acarrea muchas consecuencias.


Los individuos nacidos en un periodo de escasez crecen más despacio y alcanzan menor tamaño, suelen ser menos longevos, y generalmente tardan más en reproducirse y tienen menos hijos. Las condiciones en que fueron gestados y empezaron a crecer, por tanto, influyen largo tiempo después de que se dieran. Es más, tales efectos se manifiestan en generaciones posteriores. En condiciones experimentales, incluso alimentados ad libitum, los hamsters nacidos de hembras que pasaron hambre tendrán camadas pequeñas y con crías de poco peso (es uno de los ejemplos habituales al tratar de epigenética).


Pues bien, en los humanos ocurre otro tanto. Uno de los casos mejor estudiados corresponde a la hambruna holandesa al final de la Segunda Guerra Mundial. Con parte del país liberado por los aliados, los alemanes decretaron el bloqueo terrestre de la porción que aún controlaban y el duro invierno hizo imposible aprovisionar a la población desde el mar. No había comida, en consecuencia, y la ingesta media de kilocalorías cayó a menos de 1.000 por cabeza y día, pese a que los campesinos devoraron entonces hasta los bulbos de sus tulipanes. Los niños concebidos en aquel periodo pesaron al nacer un 7% menos que los nacidos antes, padecieron más enfermedades, y sus hijos (nietos de las madres hambrientas) experimentaron una tasa de mortalidad infantil superior a la media.


Audrey Hepburn no nació en aquellas circunstancias, pues tenía 15 años cuando sufrió la hambruna en la Holanda ocupada. Parte de sus problemas de salud posteriores, sin embargo, que ni siquiera desayunando con diamantes pudo remediar, se han atribuido a malnutrición en su adolescencia.

"

Temporada d'orquídies !!!

 Comença la temporada, apassionant, per als freakes (altrament dit "estudiosos") de les orquídies silvestres.

Imatges de Himantoglossum robertianum (Barlia robertiana) i Ophrys arachnitiformis de Josep Barnés i captades aquests dies a la plana de la Selva i Bonmatí.

divendres, 18 de març del 2011

Base de dades d'amfibis i rèptils

Hola

Us envio informació sobre el servidor d'informació que ha posat a punt la
AHE.

Si teniu dades en format excel o access ens les podeu enviar i nosaltres ens
encarregarem d'entrar-les a la BDD.

Si no sempre podeu utilitzar la web per crear i mantenir la vostra base de
dades, tant de cites com fenològica.

Esperu que us agradi i en feu difussió.

Moltes gràcies

Albert Montori


--
Albert Montori
Dept. Biologia Animal
Fac. Biologia
Univ. Barcelona
Av. Diagonal 645
08028 Barcelona, Spain.

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)

Esclet, Cassà de la Selva, 1 individu, dijous 17 març 2011, Gerard Dalmau

dijous, 17 de març del 2011

Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)

Esclet, Cassà de la Selva, 1 individu, dimecres 16 març 2011, Miguel Angel Fuentes i Gerard Dalmau

Valona (Tringa glareola)

Camps de la Gotarra, Campllong, 1 individu, dimecres 16 març 2011, Miguel Angel Fuentes

Esclet, Cassà de la Selva, 1 individu, dimecres 16 març 2011, Miguel Angel Fuentes, Gerard Dalmau i Ponç Feliu 

Les Ferreries, Campllong, 1 individu, dimecres 16 març 2011, Ponç Feliu

Oreneta de ribera (Riparia riparia)

Esclet, Cassà de la Selva, 3 individus, dimecres 16 març 2011, Ponç Feliu

Blanes, 5 individus, dimarts 15 març 2011, Enric Badosa

Gamba roja vulgar (Tringa totanus)

Camps de la Gotarra, Campllong, 1 individu, dimecres 16 març 2011, Miguel Angel Fuentes i Gerard Dalmau

Esclet, Cassà de la Selva, 3 individus, dijous 17 març 2011, Antoni Mariné Sanz
                                        8 individus, dimecres 16 març 2011, Ponç Feliu

Becut (Numenius arquata)

Fornells de la Selva, 8 individus, dimecres 16 març 2011, Miguel Angel Fuentes

Latest records

http://natura-selva.blogspot.com/

Batallaire (Philomachus pugnax)

Campllong, 1 individu, dimarts 15 març 2011, Antoni Mariné Sanz

Esclet, Cassà de la Selva, 12 individus, dimecres 16 març 2011, Miguel Angel Fuentes i Gerard Dalmau

Territ menut (Calidris minuta)

Camps de la Gotarra, Campllong, 1 individu, dimecres 16 març 2011, Miguel Angel Fuentes i Gerard Dalmau 

Esclet, Cassà de la Selva, 2 individus, dimecres 16 març 2011, Miguel Angel Fuentes i Gerard Dalmau

Cames llargues (Himantopus himantopus)

Campllong, 1 individu, dimarts 15 març 2011, Antoni Mariné Sanz

Camps de la Gotarra, 1 individu, dimecres 16 març 2011, Miguel Angel Fuentes i Gerard Dalmau

Esclet, Cassà de la Selva, 3 individus, dijous 17 març 2011, Antoni Mariné Sanz

17 individus, dimecres 16 març 2011, Miguel Angel Fuentes, Gerard Dalmau i Ponç Feliu ]

Esmerla (Falco columbarius)

Esclet, Cassà de la Selva, 1 individu, dimecres 16 març 2011, Ponç Feliu

Arpella pàl·lida (Circus cyaneus)

Esclet, Cassà de la Selva, 1-2 individus, dimecres 16 març 2011, Miguel Angel Fuentes, Gerard Dalmau i Ponç Feliu

Agró blanc (Egretta alba)

Can Dionís, Campllong, 1 individu, dimecres 16 març 2011, Ponç Feliu

Ànec griset (Anas strepera)

Esclet, Cassà de la Selva, 2 individus, dimecres 16 març 2011, Miguel Angel Fuentes i Gerard Dalmau

Xarrasclet (Anas querquedula)

Campllong, 1 individu, dimecres 16 març 2011, Ponç Feliu

Ànec cuallarg (Anas acuta)

Esclet, Cassà de la Selva, 14 individus, dimecres 16 març 2011, Miguel Angel Fuentes

dimecres, 16 de març del 2011

PREMI DE LA ‘RSPB’ A LA MILLOR GRANJA SOSTENIBLE.

PREMI DE LA ‘RSPB’ A LA MILLOR GRANJA SOSTENIBLE.: "

Calling curlew
Foto: Nigel Blake

La RSPB (The Royal Society for the Protection of Birds) organitza per aquest 2011 un premi anomenat ‘Nature of Farming Award’ el premi són 1000 lliures esterlines al millor granger o grangera sostenible. Aquest premi vol reconèixer el treball que fan els grangers per la vida natural.

L’idea del premi és per aquells que implementen tècniques que milloren el habitats naturals que els envolten a la vegada que porten endavant una empresa econòmicament viable, que permeti que els grangers treballin com ambaixadors del medi ambient en les comunitats rurals.


Al 2011, també hi participan el The Telegraph, Plantlife i Butterfly Conservation per trobar les millors a la Gran Bretanya . El premi esta fundat per EU Life+ Programa, per salvaguardar el futur dels ocells de granges sota la directiva EU Birds Directive.
Per més informació teniu els següents enllaços:


"

dimarts, 15 de març del 2011

Cigonya blanca (Ciconia cinonia)

4 exemplars en vol SudOest to NordEst, Can Falqués, Riudarenes: 15/03/2011, Pere Franch

Ànec cullerot (Anas clypeata)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 25 individus, dilluns 14 març
2011, Enric Badosa

Ballester (Apus melba)

Brunyola, ≥15 individus, diumenge 13 març 2011, Alfons Delgado-garcia

Maçanet de la Selva, 1 individu, diumenge 13 març 2011, Carlos Grande

Blanes, 25 individus, dilluns 14 març 2011, Enric Badosa

Corriol petit (Charadrius dubius)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 7 individus, dijous 10 març 2011,
Enric Badosa

Consum responsable i saludable: peixos

 Feu-hi un cop d'ull (o més):

http://www.greenpeace.org/raw/content/espana/reports/gu-a-de-consumo-responsable-de.pdf


http://salutipeix.udg.edu/ca/inici.html
 
Per saber més sobre consum responsanble consulteu l'agenda de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona:
http://natura-ateneu.blogspot.com/2011/03/consum-conscient-cicle-de-debats-sobre.html

dilluns, 14 de març del 2011

Milà negre (Milvus migrans)

Abocador de Solius, Llagostera, 1 individu, diumenge 13 març 2011, Carlos Alvarez-cros

Torna el llop?

Torna el llop?: "
Interesant article a l´Avui sobre la possible tornada del llop als boscos gironins, també a determinades zones de la nostra comarca. Aquí podeu llegir l´ article complet. Coneguts científics i naturalistes avalen l´estudi.


"

Viatjar amb guia

Ara que s'acosta (per fi!) la Setmana Santa, segur que molts dels naturalistes que, com jo, planifiqueu les sortides principalment amb finalitats d'obervació de fauna, flora i paisatges, segur que trobareu interessant aquesta proposta.


Los enemigos del pueblo

Los enemigos del pueblo: "

EL ELECTRÓN LIBRE / MANUEL LOZANO LEYVA


Los políticos, sobre materias puramente técnicas, hacen a menudo más caso a la opinión pública que a la de los científicos e ingenieros porque, al fin y al cabo, en una democracia la ocupación del cargo de cada uno de ellos depende del pueblo. Además, casi nunca indagan sobre quiénes han formado esa opinión popular y con qué intereses. Normalmente, a lo que conduce esta actitud de los políticos es a un desastre económico.


Valgan dos ejemplos. Los científicos asesores del presidente Reagan desaconsejaron el desarrollo de lo que hoy se llama Estación Espacial Internacional basándose en unos argumentos físicos sencillos y meridianos. Pero aquella nueva “conquista del espacio” se hizo muy popular (con anuncios de televisión pagados por el principal contratista

aeroespacial) y el resultado a la vista está tres décadas después: no se sabe qué hacer con semejante tinglado tras haber gastado y hecho gastar a los países que atrajeron a participar en aquella quimera ingentes cantidades de dinero. Por supuesto, tal como predijeron los expertos, el resultado científico es prácticamente nulo.


Los políticos españoles, como segundo ejemplo, sin hacer el más mínimo caso a los técnicos, se embargaron en una aventura energética basada en mitos populares (contra la nuclear) y fantásticas imprecisiones (las renovables) de la que ahora no saben cómo salir y, cuando lo hagan, el desvarío tendrá un balance económico estremecedor.

El mayor problema de los dislates técnicos de los políticos es cuando sus decisiones pueden tener consecuencias más trágicas que las económicas, en particular al hacer suyos negacionismos que surgen, normalmente por inducción y siempre por ignorancia, a cada momento. El último es el de los efectos beneficiosos de la vacunación. Surgió en la campaña electoral de Obama y McCain. El primero dijo que la vacuna triple A podía provocar autismo, el segundo le dio la razón y los científicos comprobaron, con estupor, que se habían basado en el eco de campanas tañidas por el interés monetario. Y ya tenemos a todos los catetos ilustrados del mundo rico clamando contra las vacunas.


Si los científicos arguyen más o menos tímidamente contra esto, los políticos les acusan de todo, por lo que antes de ocupar su cargo deberían leer la obra de Ibsen El enemigo del pueblo, ya que al final, cuando se hacen encuestas, resulta que los más fiables para las personas son los científicos y los que menos, los políticos.

"

diumenge, 13 de març del 2011

Migrants

Pas avui 13-03 de ballesters, orenetes vulgars i algun xoriguer. Brunyola, dia de sol radiant després de la intensa pluja.

divendres, 11 de març del 2011

Paràsit gros (Stercorarius skua)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 9 març 2011, Freddy Rivas

JORNADA SOBRE LA PROBLEMÀTICA DELS SENGLARS EN ENTORNS RURALS

DISSABTE 12 DE MARÇ

AL LOCAL SOCIAL DE SANT ESTEVE DE LLÉMENA

A les 10h: TAULA RODONA

LLUÍS SUNYER, Unió de Pagesos (La Garrotxa)
JOSEP M. ARNAU (JARC)
CARME ROSSELL, Biòloga i directora de Minuartia
RAMON A. ALTURO, Responsable de Biodiversitat del Departament d'Agricultura,
de la Generalitat
NITU OLIVERAS, President Colla de Caçadors de Sant Aniol de Finestres

A les 11:30 cafè break

A les 12 h. Conferència de MARTÍ BOADA, naturalista, Dr. Ciències Ambientals

i col·laborador del programa Espai Terra de TV3

 Organitza associació Salvem Sant Aniol i Colla de Caçadors de Sant Aniol

 Col.labora Ajuntament de Sant Aniol de Finestres i Departament

d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat*

Associació Salvem Sant Aniol


http://xa.yimg.com/kq/groups/18203977/1050192196/name/CARTELL%20SENGLAR.pdf

dijous, 10 de març del 2011

Jardí de bons endreços: Per afavorir les abelles...

Jardí de bons endreços: Per afavorir les abelles...: "és recomanable plantar diversitat de plantes, de forma que n'hi hagi de florides durant tot l'any. D'acord, segons on visquem això és difíci..."

Corriol gros (Charadrius hiaticula)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, ≥4 individus, dimecres 9 març 2011, Freddy Rivas

Arpella vulgar (Circus aeruginosus)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 9 març 2011, Freddy Rivas

Gavina corsa (Larus audouinii)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2 individus, dimecres 9 març 2011, Freddy Rivas

Mosques grosses


Peus florits de l'orquídia mosques grosses (Himantoglossum robertianum), comarca de la Selva. Fotografies de Josep Barnés.

Cames llargues (Himantopus himantopus)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 9 març 2011, Freddy Rivas

Resum ornitològic: febrer 2011

 
Ànec blanc (Tadorna tadorna), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 11 febrer 2011, Enric Badosa

Ànec mandarí (Aix galericulata), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 4 febrer 2011, Enric Badosa

Ànec cullerot (Anas clypeata), Estany de Sils, ≥5 individus, dimecres 2 febrer 2011, Pedro Bescós, Sebastian Fanlo Bellosta

Ànec griset (Anas strepera), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 2 febrer 2011, Enric Badosa, 1 mascle

Xarrasclet (Anas querquedula), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2 individus, divendres 25 febrer 2011, Enric Badosa

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 3 individus, dimecres 16 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Pantà de Susqueda, 2 individus, diumenge 20 febrer 2011, Fran Trabalon

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 5 febrer 2011, Òscar Juárez
Pantà de Susqueda, 2 individus, dimecres 9 febrer 2011, Freddy Rivas

Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, diumenge 6 febrer 2011, Jaume Prat Espelt

Mascarell (Morus bassanus), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 6 individus, dimecres 23 febrer 2011, Enric Badosa

Agró blanc (Egretta alba)
Fogars de Tordera, 1 individu, dijous 17 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Hostalric, 1 individu, dilluns 14 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Observatori Vell, Sils, 1 individu, dimecres 2 febrer 2011, Benet Dalmases Brugueras
Riu Tordera Can Simó - Rocassa / Fogars de la Selva, 1 individu, dimarts 8 febrer 2011, David Caballé Ferrán

Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
Vilablareix, 4 individus, diumenge 27 febrer 2011, Alfons Delgado-Garcia, En vol direcció N.
Aigües amunt de Can Perxistor / Sant Feliu de Buixalleu, 13 individus, dijous 24 febrer 2011, David Caballé Ferrán, rumb nord i buscant lloc per passar la nit
Estany de Sils, 1 individu, diumenge 27 febrer 2011, Miquel Vall-Llosera Camps
Riells i Viabrea, 4 individus, dilluns 14 febrer 2011, David Caballé Ferrán, passen la nit a la xemeneia de l'antiga peperera
Vidreres, 1 individu, diumenge 13 febrer 2011, basses obres A-2,observador : Dolors Ferrán
Vilobí d'Onyar, 1 individu, dimarts 1 febrer 2011, Josep Moreno

Àguila marcenca (Circaetus gallicus), Blanes, 1 individu, divendres 11 febrer 2011, David Caballé Ferrán

Corriol gros (Charadrius hiaticula), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 23 febrer 2011, Enric Badosa

Tètol cuanegre (Limosa limosa), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dilluns 28 febrer 2011, David Usero Lopez

Paràsit gros (Stercorarius skua)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 23 febrer 2011, Enric Badosa
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 16 febrer 2011, David Caballé Ferrán

Gavià argentat de potes roses (Larus argentatus), Abocador de Solius, Llagostera, 1 individu, dissabte 26 febrer 2011, Carlos Alvarez-Cros

Gavià caspi (Larus cachinnans), ≥2 individus, dissabte 12 febrer 2011, Carlos Alvarez-Cros

Picot negre (Dryocopus martius), Arbúcies, 1 individu, diumenge 27 febrer 2011, Andrés García Ródenas

Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
Fogars de Tordera, 1 individu, dijous 24 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Pantà de Susqueda, 1 individu, dimecres 9 febrer 2011, Freddy Rivas

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
Hostalric, dissabte 12 febrer 2011, Desenes d'exemplars en vol. Observador: Marc Franch
Santa Coloma de Farners, ≥2 individus, dimecres 16 febrer 2011, Alfons Delgado-Garcia

Gralla (Corvus monedula), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 5 febrer 2011, Pedro Plans

Pardal roquer (Petronia petronia), Riudarenes, ~31 individus, divendres 25 febrer 2011, David Caballé Ferrán

Font: http://www.ornitho.cat/ i dades pròpies

--
Enviat per Coach a La Natura a la comarca de la Selva el 3/09/2011 09:47:00 AM

dimecres, 9 de març del 2011

Resum ornitològic: febrer 2011

 Tot i que encara són presents la gran majoria d'espècies hivernants, arriben els primers exemplars de migradors transaharians.


Ànec blanc (Tadorna tadorna), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 11 febrer 2011, Enric Badosa

Ànec mandarí (Aix galericulata), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 4 febrer 2011, Enric Badosa

Ànec cullerot (Anas clypeata), Estany de Sils, ≥5 individus, dimecres 2 febrer 2011, Pedro Bescós, Sebastian Fanlo Bellosta

Ànec griset (Anas strepera), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 2 febrer 2011, Enric Badosa, 1 mascle

Xarrasclet (Anas querquedula), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2 individus, divendres 25 febrer 2011, Enric Badosa

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 3 individus, dimecres 16 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Pantà de Susqueda, 2 individus, diumenge 20 febrer 2011, Fran Trabalon

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 5 febrer 2011, Òscar Juárez
Pantà de Susqueda, 2 individus, dimecres 9 febrer 2011, Freddy Rivas

Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, diumenge 6 febrer 2011, Jaume Prat Espelt

Mascarell (Morus bassanus), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 6 individus, dimecres 23 febrer 2011, Enric Badosa

Agró blanc (Egretta alba)
Fogars de Tordera, 1 individu, dijous 17 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Hostalric, 1 individu, dilluns 14 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Observatori Vell, Sils, 1 individu, dimecres 2 febrer 2011, Benet Dalmases Brugueras
Riu Tordera Can Simó - Rocassa / Fogars de la Selva, 1 individu, dimarts 8 febrer 2011, David Caballé Ferrán

Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
Vilablareix, 4 individus, diumenge 27 febrer 2011, Alfons Delgado-Garcia, En vol direcció N.
Aigües amunt de Can Perxistor / Sant Feliu de Buixalleu, 13 individus, dijous 24 febrer 2011, David Caballé Ferrán, rumb nord i buscant lloc per passar la nit
Estany de Sils, 1 individu, diumenge 27 febrer 2011, Miquel Vall-Llosera Camps
Riells i Viabrea, 4 individus, dilluns 14 febrer 2011, David Caballé Ferrán, passen la nit a la xemeneia de l'antiga peperera
Vidreres, 1 individu, diumenge 13 febrer 2011, basses obres A-2,observador : Dolors Ferrán
Vilobí d'Onyar, 1 individu, dimarts 1 febrer 2011, Josep Moreno

Àguila marcenca (Circaetus gallicus), Blanes, 1 individu, divendres 11 febrer 2011, David Caballé Ferrán

Corriol gros (Charadrius hiaticula), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 23 febrer 2011, Enric Badosa

Tètol cuanegre (Limosa limosa), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dilluns 28 febrer 2011, David Usero Lopez

Paràsit gros (Stercorarius skua)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 23 febrer 2011, Enric Badosa
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 16 febrer 2011, David Caballé Ferrán

Gavià argentat de potes roses (Larus argentatus), Abocador de Solius, Llagostera, 1 individu, dissabte 26 febrer 2011, Carlos Alvarez-Cros

Gavià caspi (Larus cachinnans), ≥2 individus, dissabte 12 febrer 2011, Carlos Alvarez-Cros

Picot negre (Dryocopus martius), Arbúcies, 1 individu, diumenge 27 febrer 2011, Andrés García Ródenas

Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
Fogars de Tordera, 1 individu, dijous 24 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Pantà de Susqueda, 1 individu, dimecres 9 febrer 2011, Freddy Rivas

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
Hostalric, dissabte 12 febrer 2011, Desenes d'exemplars en vol. Observador: Marc Franch
Santa Coloma de Farners, ≥2 individus, dimecres 16 febrer 2011, Alfons Delgado-Garcia

Gralla (Corvus monedula), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 5 febrer 2011, Pedro Plans

Pardal roquer (Petronia petronia), Riudarenes, ~31 individus, divendres 25 febrer 2011, David Caballé Ferrán

Font: http://www.ornitho.cat/ i dades pròpies

El llop i els humans


Arola Editors es complau a convidar-vos a
la presentació del llibre
L’acte tindrà lloc el 18 de març a les 19h
a l’Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona
Plaça Hospital, 6

El llop i els humans
Passat i present a Catalunya
de Josep Maria Massip i Gibert

La presentació anirà a càrrec de l'escriptor i fotògraf Ernest Costa i Savoia
i de l’autor del llibre, Josep Maria Massip i Gibert

dilluns, 7 de març del 2011

Himantoglossum robertianum

07/03/2011, Primeres localitzacions al TM de Riudarenes. Dos peus en flor a la Carretera de l'Esparra (Zona del trencant de Can Maidó - Recta de Can Xifra). Fins a data d'avui, mai cap exemplar s'havia localitzat a la zona. Marc Franch.

Flors i orquídies silvestres de Begur



CENTRE CULTURAL
C/ Bonaventura Carreras, 11
17255 BEGUR
cultura@begur.cat
HORARIS
Dijous de 17 a 20h
Divendres i dissabte de 16 a 20h

Inaguració i vernissatge:
Dissabte 9 d’abril a les 18,30h
SALA MUNICIPAL D’EXPOSICIONS
Ajuntament de Begur
BEGUR

Del 7 al 23 d’abril de 2011
FRANCISCO COBOS
AMB LA COL·LABORACIÓ DE SUSANA COBOS

Oreneta vulgar (Hirundo rustica)

Estany de Sils, ~4 individus, divendres 4 març 2011, Joaquim Ball-Llosera

Xot (Otus scops)

EIN Estany de Cal Raba, Tordera, 1 individu, dissabte 5 març 2011,
David Caballé Ferrán

Paràsits

 
Paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2  individus, dissabte 5 març 2011, Toni Alonso Jardí
 
Paràsit gros (Stercorarius skua), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2  individus, dissabte 5 març 2011, Toni Alonso Jardí
 
 
 

Corriol petit (Charadrius dubius)

Estany de Sils, 3 individus, diumenge 6 març 2011, Toni Sánchez Broceño

Torlit (Burhinus oedicnemus)

Campllong, 7 individus, dissabte 5 març 2011, Antoni Mariné Sanz

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

Estany de Sils, 1 individu, diumenge 6 març 2011, Toni Sánchez
Broceño, Joaquim Ball-Llosera

Errors perillosos a l'hora de triar parella

VENTANA DE OTROS OJOS // MIGUEL DELIBES DE CASTRO

* Profesor de investigación del CSIC

Pues no, siento decepcionarles, esta columna no se ocupa de las fiestas del magnate italiano ni va de jovencitas marroquíes. Hablo de batracios, de ranas, y lo cierto es que a las ranas macho (porque ranos suena muy feo) les gustan las hembras bien grandes, cuanto más grandes mejor (dentro de un orden, como veremos).

Evolutivamente les ha ido bien así, pues las hembras más grandes ponen más huevos y, en consecuencia, los machos que se aparean con ellas, si todo lo demás es igual, tienen mayor éxito reproductor. ¿Por qué razón, entonces, hablo de sexo con menores? El asunto surge cuando al país de las ranas normales accede una especie gigante foránea. Tal monstruo de más de medio kilo de peso es la rana toro, que vivía originalmente en América del Norte al este de las Rocosas y ha sido introducida desde hace un par de siglos en el oeste. Cuando en una charca del oeste se extirpan las ranas toro introducidas, la abundancia de anfibios nativos se multiplica por cuatro.

Los machos de la rana de patas rojas de California, una especie más pequeña, evitan a las grandes ranas toro porque, si pueden, estas se los comen. Las ranas toro juveniles de ambos sexos, en cambio, son tan sólo un poco mayores que las hembras de patas rojas y, en consecuencia, resultan para los machos aún más atractivas que sus parejas naturales. Como resultado, la frecuencia de cópulas (que en los batracios se llaman amplexos y consisten en abrazar con fuerza a la hembra por detrás esperando a que ponga, pues la fertilización es externa) de los machos de patas rojas es mucho más alta con la rana equivocada.

Cabe señalar que tal error no es muy raro, pues las ranas macho suelen ser poco selectivas en cuanto a especie y sexo, e intentan copular casi con cualquier otra rana. Sin embargo, los adultos a los que intentan forzar emiten un sonido que mueve al macho a darse cuenta de su equivocación y soltarlos. Las ranas toro jovencitas, en cambio, aún no han desarrollado el grito de suelta y tampoco pueden poner huevos, de modo que su única opción es esperar pacientemente a que su pareja abandone. Como es lógico, el amplexo con la rana toro “menor de edad”, que ocupa el tiempo y la energía de los machos de patas rojas, no origina descendencia, por eso la estudiosa Antonia D’Amore lo ha propuesto como un ejemplo de trampa evolutiva (escoger hembras grandes, que antes de la invasión de la rana toro era adaptativo, se ha vuelto ahora perjudicial).
"

divendres, 4 de març del 2011

El muntanyista sense presses

 Reconec que n'he fet unes quantes (no masses?), de curses de muntanya. Reminiscència, suposo, de les meves èpoques juvenils en que dedicava part del temps a l'atletisme, i fruit de la necessitat vital de fer exercici i de Natura. Tot i així, fins i tot immers en una suposada competició, no he dubtat mai en aturar-me en plena cursa davant la perspectiva inusual d'un paisatge, el moviment furtiu de la fauna o la veu d'un ocell. Cosa que sorprenia a la majoria dels altres corredors (gens als meus companys d'equip, cosa que no vol dir que els agradés). Malgrat això, el 99,999999% de les vegades que he anat a muntanya ha estat sense cap mena de pressa (excepte quan s'havia de córrer per fugir de les inclemències).

A la muntanya s'hi ha d'anar amb tranquil·litat i a peu, si és físicament possible, deixant-se endur per aquella sensació tan agradable de sentir-se encara en una Natura que es troba en un estat proper a la Natura primitiva, coneixedors de que estem entrant en un regne de vida salvatge. Ens hem de deixar captivar per la profunditat dels boscos madurs, per la sensació de llibertat dels espais oberts propers als cims, assolellats i d'aire verge i fresc, per l'emoció de la troballa possible d'una espècie animal o vegetal que únicament podrem trobar allà i només si la sort ens acompanya.

Per això no entenc a:
  • els que van a muntanya a cavall de sinistres motoritzats que ho esguerren TOT: silenci, camí, medi, tranquil·litat, harmonia
  • els que veuen la muntanya com un terreny de joc o com un enèmic a batre (quants escaladors i alpinistes no parlen amb un to de guerra quan parlen de les seves fites i èxits?)
  • als que van a la muntanya sense saber què tenen al davant (en una ocasió un reconegudíssim i suposadament sapientíssim intel·lectual català, amant de l'excursionisme, va dir que a ell li era igual no saber quina fauna podia trobar a la muntanya que caminava i que se li enfotia saber el nom de les floretes o plantetes que hi havia al camí; a partir de llavors aquest senyor és per a mi un dels tios més burros i ignorants de Catalunya)
La muntanya no tindria perquè patir carreteres, ni estacions d'esquí, ni telefèrics, ni urbanitzacions, ni cap totxo ni ciment, ni sorolls de motor, ni diòxid de carboni escapat; però tampoc no hauria de patir les nostres neures, ni el nostre estrès, ni les ànsies d'oblidar les nostres frustacions a base de competicions poc respectuoses, i sobretot, sobretot, no hauria de patir la nostra ignorància. Tot això ho deixeu a casa, no ho carregueu a la motxila.

Si no voleu anar així, no hi aneu, collons! Se m'ha acabat la paciència.


Picot negre (Dryocopus martius)

Arbúcies, 1 individu, dijous 3 març 2011, Alex Omedes Salinas

dimecres, 2 de març del 2011

Tètol cuanegre (Limosa limosa)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dilluns 28 febrer 2011, David Usero Lopez

Jornada sobre la problemàtica dels senglars en entorns rurals i zones boscoses

Jornada sobre la problemàtica dels senglars en entorns rurals i zones boscoses

Els darrers anys l'increment de l'agricultura extensiva de blat de moro, de gira-sol, etc.
l'augment de l'espai ocupat pels boscos han permès l'increment de la població de
senglars, uns animals que s'adapten fàcilment a d'altres hàbits i que han aconseguit fins i
tot acostumar-se a la presència humana en alguns indrets del país.

Tanmateix l'increment d'exemplars en zones de la comarca de la Garrotxa i concretament
a la Vall del Llémena ha comportat un augment dels danys en conreus i en boscos a
banda d'augmentar el risc d'accidents de trànsit degut a aquests animals. Els pagesos
reclamen solucions i els caçadors es queixen de les limitacions que suposen algunes
normatives per regular la caça del senglar.

Per parlar d'aquesta problemàtica a la Garrotxa i a la Vall del Llémena des de l'Associació
Salvem Sant Aniol s'ha organitzat pel dissabte 12 de març una taula rodona i una
conferència.

A la taula rodona hi participaran Lluís Sunyer, responsable a la Garrotxa d'Unió de
Pagesos, Josep Maria Arnau del Jarc, Carme Rosell, doctora en biologia i directora de
Minuartia i Nitu Oliveres president de la Colla de caçadors de Sant Aniol.
La conferència anirà a càrrec del naturalista i Doctor en Ciències Ambientals Martí Boada
sota el títol: "Catalunya, un país de boscos sense saber-ho".

També hi és convidat a participar a la jornada el Conseller d'Agricultura Josep Maria
Pelegrí. L'acte compte amb el suport de l'Ajuntament de Sant Aniol de Finestres, el
Consell Comarcal de la Garrotxa i del Departament d'Agricultura.

Data: 12 de març
Lloc: Local Social Sant Esteve de Llémena C/ Escoles S/N
Hora dʼinici: a les 10:00 amb la Taula rodona


Jornada sobre la problemàtica dels senglars en entorns rurals i zones boscoses

Jornada sobre la problemàtica dels senglars en entorns rurals i zones boscoses

Els darrers anys l'increment de l'agricultura extensiva de blat de moro, de gira-sol, etc.
l'augment de l'espai ocupat pels boscos han permès l'increment de la població de
senglars, uns animals que s'adapten fàcilment a d'altres hàbits i que han aconseguit fins i
tot acostumar-se a la presència humana en alguns indrets del país.

Tanmateix l'increment d'exemplars en zones de la comarca de la Garrotxa i concretament
a la Vall del Llémena ha comportat un augment dels danys en conreus i en boscos a
banda d'augmentar el risc d'accidents de trànsit degut a aquests animals. Els pagesos
reclamen solucions i els caçadors es queixen de les limitacions que suposen algunes
normatives per regular la caça del senglar.

Per parlar d'aquesta problemàtica a la Garrotxa i a la Vall del Llémena des de l'Associació
Salvem Sant Aniol s'ha organitzat pel dissabte 12 de març una taula rodona i una
conferència.

A la taula rodona hi participaran Lluís Sunyer, responsable a la Garrotxa d'Unió de
Pagesos, Josep Maria Arnau del Jarc, Carme Rosell, doctora en biologia i directora de
Minuartia i Nitu Oliveres president de la Colla de caçadors de Sant Aniol.
La conferència anirà a càrrec del naturalista i Doctor en Ciències Ambientals Martí Boada
sota el títol: "Catalunya, un país de boscos sense saber-ho".

També hi és convidat a participar a la jornada el Conseller d'Agricultura Josep Maria
Pelegrí. L'acte compte amb el suport de l'Ajuntament de Sant Aniol de Finestres, el
Consell Comarcal de la Garrotxa i del Departament d'Agricultura.

Data: 12 de març
Lloc: Local Social Sant Esteve de Llémena C/ Escoles S/N
Hora dʼinici: a les 10:00 amb la Taula rodona

Discoglossus

1 de març Mark Franch: Amfibis 01/03/2011

Bassa Gran de l'Esplet, Riudarenes: 6 postes de Discoglossus pictus més varis exemplars adults reproductius dins aigua

dimarts, 1 de març del 2011

Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)

Mínim tres exemplars en vol direcció est a Sta. Coloma, 28-02-11

Els efectes del canvi climàtic en la biodiversitat de la Selva

Els efectes del canvi climàtic en la biodiversitat de la Selva: "
La fundació Emys des de l'octubre passat i fins al proper mes de novembre exposa per tota la comarca de la Selva els efectes del canvi climàtic en la biodiversitat

Des del mes d'octubre del 2010 i fins al mes de novembre d'aquest any, una exposició itinerant dóna a conèixer la biodiversitat de les zones humides de la Selva i l'efecte que el canvi climàtic provoca en la seva biodiversitat.

Són deu panells informatius i plens de dades que en algunes poblacions s'instal·len en els centres d'ensenyament. Totes les poblacions de la comarca de la Selva s'hi han apuntat, excepte Tossa de Mar, Fogars i Massanes, que no han ni tan sols contestat a l'oferta que els ha fet la fundació Emys, organitzadors de l'exposició i que es va fer conjuntament amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de la legislatura passada.

De la implicació de la fundació amb el Medi Ambient en deixa prou constància el seu nom: Emys, que correspon a l'espècie de tortuga “Emys orbicularis”, autòctona de Catalunya, molt present a les zones humides de la Selva com Tordera, Sils o Riudarenes, i en perill d'extinció.

Precisament, a la comarca de la Selva hi ha una de les zones humides més importants de Catalunya per la seva biodiversitat de plantes i animals.

Cadascun dels panells que conformen l'exposició fa referència a les espècies vegetals, d'animals invertebrats, d'amfibis i mamífers aquàtics com la llúdriga o la rata d'aigua. En un s'explica la importància de zones humides com l'estany de Sils, els prats de Caldes de Malavella o la xarxa de basses de Riudarenes. En un altre, la flora aquàtica amb espècies com el canyís o el lliri groc. També s'explica la importància del bosc de ribera com refugi d'animals i com l'escalfament i les pluges, cada cop més imprevisibles, afecten els costums i hàbitats de les espècies autòctones.

Finalment, es fa una crida a aportar cadascú els petits gestos que ajudin a preservar el medi. Valgui com exemple el fet que moltes persones adquireixen mascotes, com ara tortugues de fora. Hi ha qui es pensa que ajuda la natura deixant-les en llibertat quan se'n cansen. Paradoxalment, el mal es multiplica, i hi ha una proliferació de tortugues de Florida que, com que són més grosses, i es troben fora del seu espai habitual es converteixen en espècie invasora en detriment de les autòctones.

*La primera exposició es va fer a Caldes de malavella el mes d'octubre passat i recorrerà gairebé totes les poblacions de la Selva

Font: El Punt


I perquè Tossa no ha volgut aquesta exposició, i ni tan sols ha contestat a la oferta?
"

Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar

  Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...