Blog personal d'Alfons Delgado Garcia. Ornitologia i zoologia en general, botànica, literatura de Natura, viatges i altres temàtiques naturalistes.
dijous, 31 de març del 2011
Antimarató Empordanesa
dimecres, 30 de març del 2011
dimarts, 29 de març del 2011
Becadell sord (<em>Lymnocryptes minimus<em>)
Becadell sord (<em>Lymnocryptes minimus<em>)
Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)
Estany de Sils, 2 individus, dissabte 26 març 2011, Antoni Mariné Sanz
Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)
Estany de Sils, 2 individus, dissabte 26 març 2011, Antoni Mariné Sanz
dilluns, 28 de març del 2011
Arpella pàl·lida (Circus cyaneus)
Vilobí d'Onyar, 1 individu, dissabte 26 març 2011, Òscar Juárez
Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)
Becadell sord (Lymnocryptes minimus)
Milà reial (Milvus milvus)
Flamenc (Phoenicopterus roseus)
Oreneta de ribera (Riparia riparia)
Estany de Sils, 1 individu, dissabte 26 març 2011, Antoni Mariné Sanz
Oreneta de ribera (Riparia riparia)
Estany de Sils, 1 individu, dissabte 26 març 2011, Antoni Mariné Sanz
Oreneta de ribera (Riparia riparia)
dissabte, 26 de març del 2011
Gavina corsa (Larus audouinii)
divendres, 25 de març del 2011
Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)
Agró roig (Ardea purpurea)
Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
Valona (Tringa glareola)
Valona (Tringa glareola)
Gamba verda (Tringa nebularia)
Gamba verda (Tringa nebularia)
Valona (Tringa glareola)
Gamba verda (Tringa nebularia)
Lluer (Carduelis spinus)
Sant Feliu de Buixalleu, ~15 individus, divendres 18 març 2011, David
Caballé Ferrán
Verderola (Emberiza citrinella)
dilluns, 21 de març del 2011
Gralla (Corvus monedula)
Carlos Alvarez-cros
Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
Gavina corsa (Larus audouinii)
2011, Enric Badosa
Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)
Servidor d’Informació d’Amfibis y Rèptils d’Espanya
Asociación Herpetológica Española
http://siare.herpetologica.es/
Actualment la “Associación Herpetológica Española” (AHE) ha desenvolupat un servidor d'informació herpetològica (SIARE), que intenta ser un sistema de seguiment que pugui detectar la pèrdua de biodiversitat en l'herpetofauna espanyola.
El SIARE compta amb tres aplicacions complementàries. La primera és una base de dades herpetològica d'uns 200.000 registres d'amfibis i rèptils del territori espanyol. Aquesta aplicació està disponible en línia i permet consultar i / o aportar dades de distribució puntuals fent clic sobre el mapa d'Espanya. Aquestes dades es van acumulant en una base particular de l'observador i, alhora, a la base de dades general una vegada acceptades. L'usuari pot descarregar la seva base de dades particular en format Excel en qualsevol moment. Funciona per tant, com una base de dades personal accessible des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet i alhora, participa en un projecte global a nivell nacional. Lògicament, les dades que els usuaris incorporin es visualitzen geogràficament en format de presència a quadricula 10x10, però només seran descarregables pel propi usuari. Els usuaris que ho desitgin sempre podran demanar dades de quadrícules 10x10 que els interessen per a realitzar algun estudi (veure sol·licitud de dades a la web de l'AHE (http://www.herpetologica.org/). L'objectiu d'aquesta aplicació és poder detectar canvis en la distribució de les espècies al llarg del temps.
Una altra aplicació en línia disponible és el AHEnuario. Aquesta és una aplicació similar a l'anterior però adreçada a introduir observacions fenològiques (postes, cants, larves, galanteig, ...). Igual que la base de dades permet introduir i gestionar les observacions d'amfibis i rèptils pròpies i al mateix temps permet exportar-les per incorporar a la base de dades general. L'objectiu d'aquesta aplicació serà detectar els possibles canvis fenològics en les espècies.
Finalment, El SARE (Seguiment d'Amfibis i Rèptils d'Espanya) és un programa de voluntariat que pretén implicar tots els naturalistes, tècnics, biòlegs i gestors que ho vulguin en el seguiment a llarg termini de les poblacions d'amfibis i rèptils per obtenir sèries llargues que permetin determinar l'evolució de les poblacions. Al mateix temps permetrà determinar quins són els indicadors més fiables de cara a detectar possibles declivis o canvis en les comunitats.
.
Esperem i us agrairem la vostra participació
AHE
Arpella pàl·lida (Circus cyaneus)
Agró blanc (Egretta alba)
1-2 individus, dissabte 19 març 2011, Raül Calderon, Domènec Anguera Vidal
≥1-5 individus, divendres 18 març 2011, Alba Casals, Jaume Prat
Espelt, Freddy Rivas
Cuereta groga (Motacilla flava)
Estany de Sils, 1 individu, divendres 18 març 2011, Freddy Rivas
Milà negre (Milvus migrans)
Riells i Viabrea, 1 individu, divendres 18 març 2011, David Caballé Ferrán
El hambre de Audrey Hepburn
VENTANA DE OTROS OJOS // MIGUEL DELIBES DE CASTRO
* Profesor de investigación del CSIC
Resulta difícil escribir de nada que no sea Japón, y tampoco está uno, ni por formación ni por ánimo, para perorar sobre fuentes potenciales de energía u otros asuntos que hoy ocupan los medios. Pensaba en nuestra paradójica condición de seres capaces de entender y cambiar el mundo, para bien o para mal, y animalitos casi inermes ante la fuerza de nuestro entorno. Imaginaba a los habitantes de Sendai helados de frío, sin luz ni comida, a los de Fukushima, además, asustados sin saber qué esperar.
Y en esas he recordado lo que me llamó la atención, hace algún tiempo, un estudio en el que se comparaban, en poblaciones humanas y animales, los efectos a largo plazo de las hambrunas (TREE 2002; 17: 141-147). Se sabe bien que entre los mamíferos silvestres un año malo acarrea muchas consecuencias.
Los individuos nacidos en un periodo de escasez crecen más despacio y alcanzan menor tamaño, suelen ser menos longevos, y generalmente tardan más en reproducirse y tienen menos hijos. Las condiciones en que fueron gestados y empezaron a crecer, por tanto, influyen largo tiempo después de que se dieran. Es más, tales efectos se manifiestan en generaciones posteriores. En condiciones experimentales, incluso alimentados ad libitum, los hamsters nacidos de hembras que pasaron hambre tendrán camadas pequeñas y con crías de poco peso (es uno de los ejemplos habituales al tratar de epigenética).
Pues bien, en los humanos ocurre otro tanto. Uno de los casos mejor estudiados corresponde a la hambruna holandesa al final de la Segunda Guerra Mundial. Con parte del país liberado por los aliados, los alemanes decretaron el bloqueo terrestre de la porción que aún controlaban y el duro invierno hizo imposible aprovisionar a la población desde el mar. No había comida, en consecuencia, y la ingesta media de kilocalorías cayó a menos de 1.000 por cabeza y día, pese a que los campesinos devoraron entonces hasta los bulbos de sus tulipanes. Los niños concebidos en aquel periodo pesaron al nacer un 7% menos que los nacidos antes, padecieron más enfermedades, y sus hijos (nietos de las madres hambrientas) experimentaron una tasa de mortalidad infantil superior a la media.
Audrey Hepburn no nació en aquellas circunstancias, pues tenía 15 años cuando sufrió la hambruna en la Holanda ocupada. Parte de sus problemas de salud posteriores, sin embargo, que ni siquiera desayunando con diamantes pudo remediar, se han atribuido a malnutrición en su adolescencia.
"Temporada d'orquídies !!!
Imatges de Himantoglossum robertianum (Barlia robertiana) i Ophrys arachnitiformis de Josep Barnés i captades aquests dies a la plana de la Selva i Bonmatí.
diumenge, 20 de març del 2011
Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
dissabte, 19 de març del 2011
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
divendres, 18 de març del 2011
Base de dades d'amfibis i rèptils
Us envio informació sobre el servidor d'informació que ha posat a punt la
AHE.
Si teniu dades en format excel o access ens les podeu enviar i nosaltres ens
encarregarem d'entrar-les a la BDD.
Si no sempre podeu utilitzar la web per crear i mantenir la vostra base de
dades, tant de cites com fenològica.
Esperu que us agradi i en feu difussió.
Moltes gràcies
Albert Montori
--
Albert Montori
Dept. Biologia Animal
Fac. Biologia
Univ. Barcelona
Av. Diagonal 645
08028 Barcelona, Spain.
Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)
dijous, 17 de març del 2011
Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
Valona (Tringa glareola)
Esclet, Cassà de la Selva, 1 individu, dimecres 16 març 2011, Miguel Angel Fuentes, Gerard Dalmau i Ponç Feliu
Les Ferreries, Campllong, 1 individu, dimecres 16 març 2011, Ponç Feliu
Oreneta de ribera (Riparia riparia)
Blanes, 5 individus, dimarts 15 març 2011, Enric Badosa
Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
Esclet, Cassà de la Selva, 3 individus, dijous 17 març 2011, Antoni Mariné Sanz
8 individus, dimecres 16 març 2011, Ponç Feliu
Becut (Numenius arquata)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Esclet, Cassà de la Selva, 12 individus, dimecres 16 març 2011, Miguel Angel Fuentes i Gerard Dalmau
Territ menut (Calidris minuta)
Esclet, Cassà de la Selva, 2 individus, dimecres 16 març 2011, Miguel Angel Fuentes i Gerard Dalmau
Cames llargues (Himantopus himantopus)
Camps de la Gotarra, 1 individu, dimecres 16 març 2011, Miguel Angel Fuentes i Gerard Dalmau
Esclet, Cassà de la Selva, 3 individus, dijous 17 març 2011, Antoni Mariné Sanz
17 individus, dimecres 16 març 2011, Miguel Angel Fuentes, Gerard Dalmau i Ponç Feliu ]
Esmerla (Falco columbarius)
Arpella pàl·lida (Circus cyaneus)
Ànec griset (Anas strepera)
Ànec cuallarg (Anas acuta)
dimecres, 16 de març del 2011
PREMI DE LA ‘RSPB’ A LA MILLOR GRANJA SOSTENIBLE.
L’idea del premi és per aquells que implementen tècniques que milloren el habitats naturals que els envolten a la vegada que porten endavant una empresa econòmicament viable, que permeti que els grangers treballin com ambaixadors del medi ambient en les comunitats rurals.
dimarts, 15 de març del 2011
Cigonya blanca (Ciconia cinonia)
Ànec cullerot (Anas clypeata)
2011, Enric Badosa
Ballester (Apus melba)
Maçanet de la Selva, 1 individu, diumenge 13 març 2011, Carlos Grande
Blanes, 25 individus, dilluns 14 març 2011, Enric Badosa
Corriol petit (Charadrius dubius)
Enric Badosa
Consum responsable i saludable: peixos
http://www.greenpeace.org/raw/content/espana/reports/gu-a-de-consumo-responsable-de.pdf
http://salutipeix.udg.edu/ca/inici.html
Per saber més sobre consum responsanble consulteu l'agenda de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona:
http://natura-ateneu.blogspot.com/2011/03/consum-conscient-cicle-de-debats-sobre.html
dilluns, 14 de març del 2011
Milà negre (Milvus migrans)
Torna el llop?
Viatjar amb guia
Los enemigos del pueblo
EL ELECTRÓN LIBRE / MANUEL LOZANO LEYVA
Los políticos, sobre materias puramente técnicas, hacen a menudo más caso a la opinión pública que a la de los científicos e ingenieros porque, al fin y al cabo, en una democracia la ocupación del cargo de cada uno de ellos depende del pueblo. Además, casi nunca indagan sobre quiénes han formado esa opinión popular y con qué intereses. Normalmente, a lo que conduce esta actitud de los políticos es a un desastre económico.
Valgan dos ejemplos. Los científicos asesores del presidente Reagan desaconsejaron el desarrollo de lo que hoy se llama Estación Espacial Internacional basándose en unos argumentos físicos sencillos y meridianos. Pero aquella nueva “conquista del espacio” se hizo muy popular (con anuncios de televisión pagados por el principal contratista
aeroespacial) y el resultado a la vista está tres décadas después: no se sabe qué hacer con semejante tinglado tras haber gastado y hecho gastar a los países que atrajeron a participar en aquella quimera ingentes cantidades de dinero. Por supuesto, tal como predijeron los expertos, el resultado científico es prácticamente nulo.
Los políticos españoles, como segundo ejemplo, sin hacer el más mínimo caso a los técnicos, se embargaron en una aventura energética basada en mitos populares (contra la nuclear) y fantásticas imprecisiones (las renovables) de la que ahora no saben cómo salir y, cuando lo hagan, el desvarío tendrá un balance económico estremecedor.
El mayor problema de los dislates técnicos de los políticos es cuando sus decisiones pueden tener consecuencias más trágicas que las económicas, en particular al hacer suyos negacionismos que surgen, normalmente por inducción y siempre por ignorancia, a cada momento. El último es el de los efectos beneficiosos de la vacunación. Surgió en la campaña electoral de Obama y McCain. El primero dijo que la vacuna triple A podía provocar autismo, el segundo le dio la razón y los científicos comprobaron, con estupor, que se habían basado en el eco de campanas tañidas por el interés monetario. Y ya tenemos a todos los catetos ilustrados del mundo rico clamando contra las vacunas.
Si los científicos arguyen más o menos tímidamente contra esto, los políticos les acusan de todo, por lo que antes de ocupar su cargo deberían leer la obra de Ibsen El enemigo del pueblo, ya que al final, cuando se hacen encuestas, resulta que los más fiables para las personas son los científicos y los que menos, los políticos.
"diumenge, 13 de març del 2011
Migrants
divendres, 11 de març del 2011
Paràsit gros (Stercorarius skua)
JORNADA SOBRE LA PROBLEMÀTICA DELS SENGLARS EN ENTORNS RURALS
AL LOCAL SOCIAL DE SANT ESTEVE DE LLÉMENA
A les 10h: TAULA RODONA
LLUÍS SUNYER, Unió de Pagesos (La Garrotxa)
JOSEP M. ARNAU (JARC)
CARME ROSSELL, Biòloga i directora de Minuartia
RAMON A. ALTURO, Responsable de Biodiversitat del Departament d'Agricultura,
de la Generalitat
NITU OLIVERAS, President Colla de Caçadors de Sant Aniol de Finestres
A les 11:30 cafè break
A les 12 h. Conferència de MARTÍ BOADA, naturalista, Dr. Ciències Ambientals
i col·laborador del programa Espai Terra de TV3
Organitza associació Salvem Sant Aniol i Colla de Caçadors de Sant Aniol
Col.labora Ajuntament de Sant Aniol de Finestres i Departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat*
Associació Salvem Sant Aniol
http://xa.yimg.com/kq/groups/18203977/1050192196/name/CARTELL%20SENGLAR.pdf
dijous, 10 de març del 2011
Jardí de bons endreços: Per afavorir les abelles...
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Arpella vulgar (Circus aeruginosus)
Gavina corsa (Larus audouinii)
Mosques grosses
Peus florits de l'orquídia mosques grosses (Himantoglossum robertianum), comarca de la Selva. Fotografies de Josep Barnés.
Cames llargues (Himantopus himantopus)
Resum ornitològic: febrer 2011
Ànec blanc (Tadorna tadorna), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 11 febrer 2011, Enric Badosa
Ànec mandarí (Aix galericulata), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 4 febrer 2011, Enric Badosa
Ànec cullerot (Anas clypeata), Estany de Sils, ≥5 individus, dimecres 2 febrer 2011, Pedro Bescós, Sebastian Fanlo Bellosta
Ànec griset (Anas strepera), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 2 febrer 2011, Enric Badosa, 1 mascle
Xarrasclet (Anas querquedula), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2 individus, divendres 25 febrer 2011, Enric Badosa
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 3 individus, dimecres 16 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Pantà de Susqueda, 2 individus, diumenge 20 febrer 2011, Fran Trabalon
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 5 febrer 2011, Òscar Juárez
Pantà de Susqueda, 2 individus, dimecres 9 febrer 2011, Freddy Rivas
Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, diumenge 6 febrer 2011, Jaume Prat Espelt
Mascarell (Morus bassanus), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 6 individus, dimecres 23 febrer 2011, Enric Badosa
Agró blanc (Egretta alba)
Fogars de Tordera, 1 individu, dijous 17 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Hostalric, 1 individu, dilluns 14 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Observatori Vell, Sils, 1 individu, dimecres 2 febrer 2011, Benet Dalmases Brugueras
Riu Tordera Can Simó - Rocassa / Fogars de la Selva, 1 individu, dimarts 8 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
Vilablareix, 4 individus, diumenge 27 febrer 2011, Alfons Delgado-Garcia, En vol direcció N.
Aigües amunt de Can Perxistor / Sant Feliu de Buixalleu, 13 individus, dijous 24 febrer 2011, David Caballé Ferrán, rumb nord i buscant lloc per passar la nit
Estany de Sils, 1 individu, diumenge 27 febrer 2011, Miquel Vall-Llosera Camps
Riells i Viabrea, 4 individus, dilluns 14 febrer 2011, David Caballé Ferrán, passen la nit a la xemeneia de l'antiga peperera
Vidreres, 1 individu, diumenge 13 febrer 2011, basses obres A-2,observador : Dolors Ferrán
Vilobí d'Onyar, 1 individu, dimarts 1 febrer 2011, Josep Moreno
Àguila marcenca (Circaetus gallicus), Blanes, 1 individu, divendres 11 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Corriol gros (Charadrius hiaticula), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 23 febrer 2011, Enric Badosa
Tètol cuanegre (Limosa limosa), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dilluns 28 febrer 2011, David Usero Lopez
Paràsit gros (Stercorarius skua)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 23 febrer 2011, Enric Badosa
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 16 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Gavià argentat de potes roses (Larus argentatus), Abocador de Solius, Llagostera, 1 individu, dissabte 26 febrer 2011, Carlos Alvarez-Cros
Gavià caspi (Larus cachinnans), ≥2 individus, dissabte 12 febrer 2011, Carlos Alvarez-Cros
Picot negre (Dryocopus martius), Arbúcies, 1 individu, diumenge 27 febrer 2011, Andrés García Ródenas
Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
Fogars de Tordera, 1 individu, dijous 24 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Pantà de Susqueda, 1 individu, dimecres 9 febrer 2011, Freddy Rivas
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
Hostalric, dissabte 12 febrer 2011, Desenes d'exemplars en vol. Observador: Marc Franch
Santa Coloma de Farners, ≥2 individus, dimecres 16 febrer 2011, Alfons Delgado-Garcia
Gralla (Corvus monedula), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 5 febrer 2011, Pedro Plans
Pardal roquer (Petronia petronia), Riudarenes, ~31 individus, divendres 25 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Font: http://www.ornitho.cat/ i dades pròpies
--
Enviat per Coach a La Natura a la comarca de la Selva el 3/09/2011 09:47:00 AM
dimecres, 9 de març del 2011
Resum ornitològic: febrer 2011
Ànec blanc (Tadorna tadorna), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 11 febrer 2011, Enric Badosa
Ànec mandarí (Aix galericulata), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 4 febrer 2011, Enric Badosa
Ànec cullerot (Anas clypeata), Estany de Sils, ≥5 individus, dimecres 2 febrer 2011, Pedro Bescós, Sebastian Fanlo Bellosta
Ànec griset (Anas strepera), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 2 febrer 2011, Enric Badosa, 1 mascle
Xarrasclet (Anas querquedula), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2 individus, divendres 25 febrer 2011, Enric Badosa
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 3 individus, dimecres 16 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Pantà de Susqueda, 2 individus, diumenge 20 febrer 2011, Fran Trabalon
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 5 febrer 2011, Òscar Juárez
Pantà de Susqueda, 2 individus, dimecres 9 febrer 2011, Freddy Rivas
Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, diumenge 6 febrer 2011, Jaume Prat Espelt
Mascarell (Morus bassanus), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 6 individus, dimecres 23 febrer 2011, Enric Badosa
Agró blanc (Egretta alba)
Fogars de Tordera, 1 individu, dijous 17 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Hostalric, 1 individu, dilluns 14 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Observatori Vell, Sils, 1 individu, dimecres 2 febrer 2011, Benet Dalmases Brugueras
Riu Tordera Can Simó - Rocassa / Fogars de la Selva, 1 individu, dimarts 8 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
Vilablareix, 4 individus, diumenge 27 febrer 2011, Alfons Delgado-Garcia, En vol direcció N.
Aigües amunt de Can Perxistor / Sant Feliu de Buixalleu, 13 individus, dijous 24 febrer 2011, David Caballé Ferrán, rumb nord i buscant lloc per passar la nit
Estany de Sils, 1 individu, diumenge 27 febrer 2011, Miquel Vall-Llosera Camps
Riells i Viabrea, 4 individus, dilluns 14 febrer 2011, David Caballé Ferrán, passen la nit a la xemeneia de l'antiga peperera
Vidreres, 1 individu, diumenge 13 febrer 2011, basses obres A-2,observador : Dolors Ferrán
Vilobí d'Onyar, 1 individu, dimarts 1 febrer 2011, Josep Moreno
Àguila marcenca (Circaetus gallicus), Blanes, 1 individu, divendres 11 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Corriol gros (Charadrius hiaticula), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 23 febrer 2011, Enric Badosa
Tètol cuanegre (Limosa limosa), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dilluns 28 febrer 2011, David Usero Lopez
Paràsit gros (Stercorarius skua)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 23 febrer 2011, Enric Badosa
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 16 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Gavià argentat de potes roses (Larus argentatus), Abocador de Solius, Llagostera, 1 individu, dissabte 26 febrer 2011, Carlos Alvarez-Cros
Gavià caspi (Larus cachinnans), ≥2 individus, dissabte 12 febrer 2011, Carlos Alvarez-Cros
Picot negre (Dryocopus martius), Arbúcies, 1 individu, diumenge 27 febrer 2011, Andrés García Ródenas
Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
Fogars de Tordera, 1 individu, dijous 24 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Pantà de Susqueda, 1 individu, dimecres 9 febrer 2011, Freddy Rivas
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
Hostalric, dissabte 12 febrer 2011, Desenes d'exemplars en vol. Observador: Marc Franch
Santa Coloma de Farners, ≥2 individus, dimecres 16 febrer 2011, Alfons Delgado-Garcia
Gralla (Corvus monedula), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 5 febrer 2011, Pedro Plans
Pardal roquer (Petronia petronia), Riudarenes, ~31 individus, divendres 25 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Font: http://www.ornitho.cat/ i dades pròpies
El llop i els humans
dimarts, 8 de març del 2011
Paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus)
Pedro Plans
Paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus)
Pedro Plans
dilluns, 7 de març del 2011
Himantoglossum robertianum
Flors i orquídies silvestres de Begur
Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
Xot (Otus scops)
David Caballé Ferrán
Paràsits
Corriol petit (Charadrius dubius)
Ànec blanc (Tadorna tadorna)
Broceño, Joaquim Ball-Llosera
Errors perillosos a l'hora de triar parella
* Profesor de investigación del CSIC
Pues no, siento decepcionarles, esta columna no se ocupa de las fiestas del magnate italiano ni va de jovencitas marroquíes. Hablo de batracios, de ranas, y lo cierto es que a las ranas macho (porque ranos suena muy feo) les gustan las hembras bien grandes, cuanto más grandes mejor (dentro de un orden, como veremos).
Evolutivamente les ha ido bien así, pues las hembras más grandes ponen más huevos y, en consecuencia, los machos que se aparean con ellas, si todo lo demás es igual, tienen mayor éxito reproductor. ¿Por qué razón, entonces, hablo de sexo con menores? El asunto surge cuando al país de las ranas normales accede una especie gigante foránea. Tal monstruo de más de medio kilo de peso es la rana toro, que vivía originalmente en América del Norte al este de las Rocosas y ha sido introducida desde hace un par de siglos en el oeste. Cuando en una charca del oeste se extirpan las ranas toro introducidas, la abundancia de anfibios nativos se multiplica por cuatro.
Los machos de la rana de patas rojas de California, una especie más pequeña, evitan a las grandes ranas toro porque, si pueden, estas se los comen. Las ranas toro juveniles de ambos sexos, en cambio, son tan sólo un poco mayores que las hembras de patas rojas y, en consecuencia, resultan para los machos aún más atractivas que sus parejas naturales. Como resultado, la frecuencia de cópulas (que en los batracios se llaman amplexos y consisten en abrazar con fuerza a la hembra por detrás esperando a que ponga, pues la fertilización es externa) de los machos de patas rojas es mucho más alta con la rana equivocada.
Cabe señalar que tal error no es muy raro, pues las ranas macho suelen ser poco selectivas en cuanto a especie y sexo, e intentan copular casi con cualquier otra rana. Sin embargo, los adultos a los que intentan forzar emiten un sonido que mueve al macho a darse cuenta de su equivocación y soltarlos. Las ranas toro jovencitas, en cambio, aún no han desarrollado el grito de suelta y tampoco pueden poner huevos, de modo que su única opción es esperar pacientemente a que su pareja abandone. Como es lógico, el amplexo con la rana toro “menor de edad”, que ocupa el tiempo y la energía de los machos de patas rojas, no origina descendencia, por eso la estudiosa Antonia D’Amore lo ha propuesto como un ejemplo de trampa evolutiva (escoger hembras grandes, que antes de la invasión de la rana toro era adaptativo, se ha vuelto ahora perjudicial).
"
divendres, 4 de març del 2011
El muntanyista sense presses
- els que van a muntanya a cavall de sinistres motoritzats que ho esguerren TOT: silenci, camí, medi, tranquil·litat, harmonia
- els que veuen la muntanya com un terreny de joc o com un enèmic a batre (quants escaladors i alpinistes no parlen amb un to de guerra quan parlen de les seves fites i èxits?)
- als que van a la muntanya sense saber què tenen al davant (en una ocasió un reconegudíssim i suposadament sapientíssim intel·lectual català, amant de l'excursionisme, va dir que a ell li era igual no saber quina fauna podia trobar a la muntanya que caminava i que se li enfotia saber el nom de les floretes o plantetes que hi havia al camí; a partir de llavors aquest senyor és per a mi un dels tios més burros i ignorants de Catalunya)
dijous, 3 de març del 2011
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
dimecres, 2 de març del 2011
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Jornada sobre la problemàtica dels senglars en entorns rurals i zones boscoses
Els darrers anys l'increment de l'agricultura extensiva de blat de moro, de gira-sol, etc.
l'augment de l'espai ocupat pels boscos han permès l'increment de la població de
senglars, uns animals que s'adapten fàcilment a d'altres hàbits i que han aconseguit fins i
tot acostumar-se a la presència humana en alguns indrets del país.
Tanmateix l'increment d'exemplars en zones de la comarca de la Garrotxa i concretament
a la Vall del Llémena ha comportat un augment dels danys en conreus i en boscos a
banda d'augmentar el risc d'accidents de trànsit degut a aquests animals. Els pagesos
reclamen solucions i els caçadors es queixen de les limitacions que suposen algunes
normatives per regular la caça del senglar.
Per parlar d'aquesta problemàtica a la Garrotxa i a la Vall del Llémena des de l'Associació
Salvem Sant Aniol s'ha organitzat pel dissabte 12 de març una taula rodona i una
conferència.
A la taula rodona hi participaran Lluís Sunyer, responsable a la Garrotxa d'Unió de
Pagesos, Josep Maria Arnau del Jarc, Carme Rosell, doctora en biologia i directora de
Minuartia i Nitu Oliveres president de la Colla de caçadors de Sant Aniol.
La conferència anirà a càrrec del naturalista i Doctor en Ciències Ambientals Martí Boada
sota el títol: "Catalunya, un país de boscos sense saber-ho".
També hi és convidat a participar a la jornada el Conseller d'Agricultura Josep Maria
Pelegrí. L'acte compte amb el suport de l'Ajuntament de Sant Aniol de Finestres, el
Consell Comarcal de la Garrotxa i del Departament d'Agricultura.
Data: 12 de març
Lloc: Local Social Sant Esteve de Llémena C/ Escoles S/N
Hora dʼinici: a les 10:00 amb la Taula rodona
Jornada sobre la problemàtica dels senglars en entorns rurals i zones boscoses
Els darrers anys l'increment de l'agricultura extensiva de blat de moro, de gira-sol, etc.
l'augment de l'espai ocupat pels boscos han permès l'increment de la població de
senglars, uns animals que s'adapten fàcilment a d'altres hàbits i que han aconseguit fins i
tot acostumar-se a la presència humana en alguns indrets del país.
Tanmateix l'increment d'exemplars en zones de la comarca de la Garrotxa i concretament
a la Vall del Llémena ha comportat un augment dels danys en conreus i en boscos a
banda d'augmentar el risc d'accidents de trànsit degut a aquests animals. Els pagesos
reclamen solucions i els caçadors es queixen de les limitacions que suposen algunes
normatives per regular la caça del senglar.
Per parlar d'aquesta problemàtica a la Garrotxa i a la Vall del Llémena des de l'Associació
Salvem Sant Aniol s'ha organitzat pel dissabte 12 de març una taula rodona i una
conferència.
A la taula rodona hi participaran Lluís Sunyer, responsable a la Garrotxa d'Unió de
Pagesos, Josep Maria Arnau del Jarc, Carme Rosell, doctora en biologia i directora de
Minuartia i Nitu Oliveres president de la Colla de caçadors de Sant Aniol.
La conferència anirà a càrrec del naturalista i Doctor en Ciències Ambientals Martí Boada
sota el títol: "Catalunya, un país de boscos sense saber-ho".
També hi és convidat a participar a la jornada el Conseller d'Agricultura Josep Maria
Pelegrí. L'acte compte amb el suport de l'Ajuntament de Sant Aniol de Finestres, el
Consell Comarcal de la Garrotxa i del Departament d'Agricultura.
Data: 12 de març
Lloc: Local Social Sant Esteve de Llémena C/ Escoles S/N
Hora dʼinici: a les 10:00 amb la Taula rodona
Discoglossus
1 de març Mark Franch: Amfibis 01/03/2011
Bassa Gran de l'Esplet, Riudarenes: 6 postes de Discoglossus pictus més varis exemplars adults reproductius dins aigua
dimarts, 1 de març del 2011
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
Els efectes del canvi climàtic en la biodiversitat de la Selva
Des del mes d'octubre del 2010 i fins al mes de novembre d'aquest any, una exposició itinerant dóna a conèixer la biodiversitat de les zones humides de la Selva i l'efecte que el canvi climàtic provoca en la seva biodiversitat.
Són deu panells informatius i plens de dades que en algunes poblacions s'instal·len en els centres d'ensenyament. Totes les poblacions de la comarca de la Selva s'hi han apuntat, excepte Tossa de Mar, Fogars i Massanes, que no han ni tan sols contestat a l'oferta que els ha fet la fundació Emys, organitzadors de l'exposició i que es va fer conjuntament amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de la legislatura passada.
De la implicació de la fundació amb el Medi Ambient en deixa prou constància el seu nom: Emys, que correspon a l'espècie de tortuga “Emys orbicularis”, autòctona de Catalunya, molt present a les zones humides de la Selva com Tordera, Sils o Riudarenes, i en perill d'extinció.
Precisament, a la comarca de la Selva hi ha una de les zones humides més importants de Catalunya per la seva biodiversitat de plantes i animals.
Cadascun dels panells que conformen l'exposició fa referència a les espècies vegetals, d'animals invertebrats, d'amfibis i mamífers aquàtics com la llúdriga o la rata d'aigua. En un s'explica la importància de zones humides com l'estany de Sils, els prats de Caldes de Malavella o la xarxa de basses de Riudarenes. En un altre, la flora aquàtica amb espècies com el canyís o el lliri groc. També s'explica la importància del bosc de ribera com refugi d'animals i com l'escalfament i les pluges, cada cop més imprevisibles, afecten els costums i hàbitats de les espècies autòctones.
Finalment, es fa una crida a aportar cadascú els petits gestos que ajudin a preservar el medi. Valgui com exemple el fet que moltes persones adquireixen mascotes, com ara tortugues de fora. Hi ha qui es pensa que ajuda la natura deixant-les en llibertat quan se'n cansen. Paradoxalment, el mal es multiplica, i hi ha una proliferació de tortugues de Florida que, com que són més grosses, i es troben fora del seu espai habitual es converteixen en espècie invasora en detriment de les autòctones.
Font: El Punt
I perquè Tossa no ha volgut aquesta exposició, i ni tan sols ha contestat a la oferta? "
Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar
Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...
-
CLASSE MAMMALIA ORDRE INSECTIVORA Família Soricidae Musaranya cua-quadrada ( Sorex araneus ) Espècie de requeriments eurosiberians. La seva ...
-
És el bruel ( Regulus ignicapilla ). Aquesta diminuta joia alada que guarneix les branques dels arbres és l'ocell més diminut del cont...
-
Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...