dilluns, 31 de gener del 2011

Tord ala-roig (Turdus iliacus)

Aigües amunt de Can Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, ≥75 individus, divendres 28 gener 2011, David Caballé Ferrán

Paràsit gros (Stercorarius skua)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, diumenge 30 gener 2011, Toni Alonso Jardí

Arpella vulgar (Circus aeruginosus)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 29 gener 2011, Miquel Pons

Xixella (Columba oenas)

Camps de la Júria, Sils, 1 individu en vol sobre l'autopista, diumenge
30 gener 2011, Georges Olioso

Ànec cullerot (Anas clypeata)

Estany de Sils, 3 individus, dissabte 29 gener 2011, Freddy Rivas

El llop camuflat

S'ajorna la plantada per al proper diumenge 6/2/11. ORCHIS

S'ajorna la plantada per al proper diumenge 6/2/11. ORCHIS: "Per la pluja, ajornem la plantada de tamarius per al proper diumenge 6/2/11.
"

Les plantes mediterrànies no són brutícia

Les plantes mediterrànies no són brutícia: "
Un bon jardiner hauria de conèixer la vegetació pròpia de la regió, que diu coses sobre la climatologia, el sòl, el règim hídric... de l'entorn.
El poble on visc, Cabrils, és situat a la terra baixa mediterrània, i el substrat és fruit de la meteorització del granit, el conegut sauló. La vegetació està situada dins el domini de l'alzinar litoral amb brolles, màquies i garrigues, que són formacions arbustives denses.
Les plantes que trobem a l'àrea mediterrània presenten adaptacions a la manca d'aigua durant l'estiu, com l' esclerofil·lia: l'enduriment de les fulles per un alt contingut de fenols, lignines i ceres, que actua com una barrera contra les pèrdues d'aigua.
Algunes plantes fotografiades durant passejades pel Turó d'en Cirers:

El marfull (Viburnum tinus) sovint creix al sotabosc de les alzines. Fa unes inflorescències blanques molt boniques, i els seus fruits de color blau metàl·lic nodreixen als ocells frugívors durant l'hivern (veure post anterior).














La mata o llentiscle (Pistacia lentiscus) és un arbust preciós, que pertany a la família del festuc. El mateix nom de Mataró prové del terme “mata”. Els seus fruits rojos també són menjats pels ocells.



L’arítjol (Smilax aspera) és una liana que s’enfila en altres plantes amb els seus circells. Té les fulles en forma de cor, i també fa uns fruits vermells. És la coneguda “zarzaparrilla” dels barrufets.
L’arboç (Arbutus unedo) és un arbust-arbre que pot atènyer alçades considerables (hi ha magnífics exemplars al Turó de Cirers). Els seus fruits carnosos són les populars “cireretes d’arboç”.

Les estepes (Cistus sp.) : són plantes típiques de les nostres brolles, fan unes flors espectaculars a la primavera. Les estepes estan especialitzades a colonitzar espais cremats: les seves llavors germinen amb la calor fortíssima del foc.















I davant de tota aquesta bellesa, els ignorants continuen dient que el sotabosc és brutícia.

"

divendres, 28 de gener del 2011

Fredelugues (Vanellus vanellus)

Prop d'un centenar d'exemplars als camps de Can Gras, entre Vilobí i Riudellots. Agrupats, probablement per la pluja. Avui, 28-01-11.

Griva cerdana (Turdus pilaris)

Riells i Viabrea, 2 individus a Riells de Montseny, dijous 27 gener 2011, David Caballé Ferrán

http://www.ornitho.cat/

Plantada popular a l'Estany de Sils: Nova Data!


Benvolguts i benvolgudes,

Per causa de la pluja s'ha ajornat la plantada popular a l'Estany de Sils
fins el dijous 6 de febrer.

Per tant, us convidem a la plantada popular d'arbres que tindrà lloc el
diumenge 6 de febrer a 2/4 d'11 h del matí a l'estany en motiu del Dia de les
Zones Humides. El lloc de trobada serà la sèquia de Sils, al cantó de la
zona dels cavalls (vegeu mapa adjunt).

És una activitat per a totes les edats i hi haurà esmorzar per a tothom. És
necessària inscripció prèvia al Centre cívic de Sils, al 972 16 82 85 o a
estany@sils.cat fins el dijous 3 de febrer.

Atentament,

Laia d'Armengol i Catà
Tècnica de l'Estany de Sils
Ajuntament de Sils

Centre d'Informació de l'Estany de Sils
Plaça Estació s/n · 17410 Sils
972 16 82 85 · estany@sils.cat


Plantada popular a l'Estany de Sils: Nova Data!


Benvolguts i benvolgudes,

Per causa de la pluja s'ha ajornat la plantada popular a l'Estany de Sils
fins el dijous 6 de febrer.

Per tant, us convidem a la plantada popular d'arbres que tindrà lloc el
diumenge 6 de febrer a 2/4 d'11 h del matí a l'estany en motiu del Dia de les
Zones Humides. El lloc de trobada serà la sèquia de Sils, al cantó de la
zona dels cavalls (vegeu mapa adjunt).

És una activitat per a totes les edats i hi haurà esmorzar per a tothom. És
necessària inscripció prèvia al Centre cívic de Sils, al 972 16 82 85 o a
estany@sils.cat fins el dijous 3 de febrer.

Atentament,

Laia d'Armengol i Catà
Tècnica de l'Estany de Sils
Ajuntament de Sils

Centre d'Informació de l'Estany de Sils
Plaça Estació s/n · 17410 Sils
972 16 82 85 · estany@sils.cat


dijous, 27 de gener del 2011

Òliba i garses

 L'altre dia vaig retrobar-me amb un dibuix fet fa força anys als Aigüamolls de l'Empordà. Un dia gris en que una òliba va ser descoberta a plena llum del dia per un grup de garses en una arbreda de les que envolten les closes.

Falcó pelegrí (Falco peregrinus)

 
Santa Coloma de Farners, 1 ex. mascle en vol amb presa a les urpes, primera hora del matí, Alfons Delgado-Garcia
 
 

El Mundo i National Geographic venen fauna protegida

http://www.agentesforestales.net/index.php?option=com_kunena&Itemid=5&func=view&catid=11&id=49145

Per protestar contra aquesta campanya pudeu enviar correus aquí
atencionallector@elmundo.es

I una resposta/opinió per orientar-nos:

"Queridos socios y amigos:


En el año de los Bosques y depués del año 2010 dedicado a la Biodiversidad, la falta de sensibilidad para la conservación de los seres vivos sigue siendo patética en España. ... El periódico Mundo en colaboración nada menos que con National Geographic anuncia como una especial "contribución" que a partir del próximo 23 de enero se va a dedicar a comercializar animales mediante una colección que se podrá hacer domingo tras domingo. Este descabellado comercio de especies emprendido por El MUndo y National GEOgraphic nos ofrece coleccionar arrtópodos con un desprecio total hacia los programas de conservación de la biodiversidad y de educación ambiental.

http://www.elmundo.es/promociones/bichos/index2.html

Creo que desde el mundo de la conservación se debería dar una respuesta contundente a este despropósito que demuestra la falta de sensibilidad de estos medios de comunicación y un desprecio hacia lo que significa conservar la Biodiversidad y del papel que desempeñan los artrópodos en los ecosistemas. Esta iniciativa además está incentivando la captura de animales y su contemplación como objetos de colección. Por último la autoridades competentes debieran exigir los ppertinentes certificados de procedencia de los ejemplares donde se ahga constar al menos que no han sido capturados en la Naturaleza. ¿Alguien hará algo para evitar que en nuestro país siga la impunidad con estos temas?

Yo lo he comunicado a todos los miembros del Comité español de UICN. Creo que entre todos podemos parar este despropósito. Los que esteis en redes sociales os ruego que difundais la noticia para ver si alguien reacciona y pone un poco de cordura.

Un saludo

Eduardo Galante

Dr. Eduardo Galante Patiño
Catedrático de Zoología
Director del CIBIO
Centro Iberoamericano de la Biodiversidad
Universidad de Alicante

Aquest diumenge 30/1/11 hi ha plantada a la desembocadura de La Tordera. ORCHIS

L'associació Orchis farà una plantada d'arbres aquest diumenge vinent a la desembocadura de la Tordera.
Animeu-vos a participar !!!


Aquest diumenge 30/1/11 hi ha plantada a la desembocadura de La Tordera. ORCHIS: " .
Aquest diumenge al matí fem la plantada de tamarius al voltant de la torre d'observació.
.
Plantarem els arbres a l'espai que va quedar pendent per les obres d'adequació del camí, i entre la torre i el riu fent pantalla visual per evitar molèsties a l'interior de la desembocadura quan es puja.
.
Si vols donar un cop de mà, ens veiem als peus de la torre a partir de les 10 del matí i fins aproximadament fins a l'1 del migdia. Allà tindrem els tamarius, eines, guants, aigua per regar, i a mig matí farem un pica-pica per a tots els assistents.
.
Per a qualsevol consulta, podeu posar-vos en contacte a l'adreça orchis.naturalistes@gmail.com
.
Aquesta actuació forma part de l'Acord de Custòdia entre la propietat-Càmping La Tordera S.L. i Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, per a la protecció, millora i difusió dels valors naturals de la desembocadura del riu Tordera a la riba de Malgrat de Mar.
.
Fins diumenge!!!
"

dimecres, 26 de gener del 2011

NO a la carretera pel Serengeti

http://www.salvalaselva.org/mailalert/664/no-a-la-carretera-por-el-serengeti?sms_ss=twitter&at_xt=4d3f40fd67dafe7b,0

La necessitat de progrés econòmic a la zona és evident, però no crec que aquesta carretera vingui a ajudar, més aviat al contrari. Els espais naturals són un importantíssima font d'ingressos per a aquests països.

Queridos difuntos

Queridos difuntos: "

VENTANA DE OTROS OJOS // MIGUEL DELIBES DE CASTRO


Hace unos años, estudiando al lince en Doñana, descubrimos el denso lentiscal en que una hembra mantenía a sus jóvenes cachorros. Suelen hacerlo así. Durante una o dos semanas la madre, cuando va a cazar, escoge un lugar protegido para dejar a sus hijos, demasiado pequeños y revoltosos para acompañarla, volviendo luego a compartir con ellos el botín. Cuando encontrábamos una de estas guarderías esperábamos a que la familia la abandonara y entrábamos a ver qué había. Pueden imaginarlo: pieles y huesos de conejos, algunas plumas, a veces excrementos de las crías. En una ocasión, sin embargo, descubrimos un modesto túmulo de arena con las marcas inconfundibles de las uñas del lince adulto. Hurgamos y el hallazgo me sobrecogió: era un cachorrito muerto al que la madre había dado tierra, en sentido literal, cuidadosamente.


He de aceptar que mi conmoción fue del todo irracional. Los linces entierran a veces sus excrementos, y también tapan a menudo, de forma descuidada, los restos de las presas que no terminan de una sentada. El descubrimiento, por tanto, no significaba nada, aunque aparentara ser una muestra de respeto al pequeño fallecido. Días pasados lo he recordado al leer que una perra, en Ávila, había permanecido casi dos semanas inmovilizada en una cuneta al lado de su compañero atropellado por un coche. ¿Acaso no parece que estos animales sientan, como nosotros, el vacío de la pérdida del ser querido?


Los naturalistas se han interesado poco por la conducta animal ante la muerte, pero han reportado observaciones sobre cetáceos y primates, no en vano los mamíferos con cerebro más desarrollado. Aristóteles ya mencionó el caso de un delfín que transportaba el cuerpo de una cría, lo que se ha vuelto a ver en numerosas ocasiones. Las hembras de distintas especies de monos acarrean a veces pequeños momificados, incluso sin ser sus hijos, durante semanas. Los científicos, que rehúyen hablar de amor o compasión, consideran estas conductas como una extensión del comportamiento “epimelético”, que se refiere al cuidado de los congéneres necesitados.


Entre chimpancés cautivos, sin embargo, se han observado comportamientos más perturbadores. James Anderson vio a tres individuos acompañando y cuidando a una vieja hembra moribunda, que una vez fallecida fue velada por su hija mayor durante toda la noche y limpiada al día siguiente. Tras el deceso, los supervivientes se acariciaron más entre sí, como consolándose, y durante semanas mostraron apatía y tristeza y evitaron el lugar donde dormía la muerta, como si estuvieran de luto. Anderson piensa que hay mucho que aprender en la tanatología animal.

"

dimarts, 25 de gener del 2011

Fred intens


 La enèssima onada de fred d'aquest hivern que es preveu sec, però molt fred i llarg. Glaçades arran de costa i temperatures mínimes molt per sota de zero a cotes altes i en algunes raconades de les Guilleries. Els ocells es passen totes les hores de llum a prop de les menjadores el pati.

Aquí els valors registrats aquests dies a Santa Coloma de Farners:
http://www.meteoscfarners.com/indexnou.htm

El leopardo nebuloso de Sunda captado en cámara

Leopardo

Vea las imágenes capturadas en la reserva malaya en este video de BBC Mundo.

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/01/110124_video_sunda_leopardo_malasia_med.shtml


El leopardo nebuloso sunda captado en cámara

En 2010, un equipo de científicos que investigaba en la Reserva de la selva de Dermakot en Malasia publicaron las primeras imágenes de video del leopardo nebuloso en su hábitat natural.

Poco interesado en los focos de luz que lo iluminaban, el felino se pasea a la vera de un camino frente a los investigadores, liderados por Andreas Wilting del Instituto para la Zoología y la Vida Salvaje de Berlín, Alemania.

Ahora Wilting y sus colegas han publicado las conclusiones de sus investigaciones, revelando que esta misteriosa y escurridiza especie se subdivide en dos.

Lea tambien: El felino descubierto más recientemente tiene dos formas

dilluns, 24 de gener del 2011

El 55% d'amfibis i rèptils corren perill d'extinció

Del blog "El temps a Palamós"

El 55% d'amfibis i rèptils corren perill d'extinció: "

Llangardaix ocel.lat (Timon lepidus).
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Llangardaix_ocel%C2%B7lat


A finals del segle XXI, el 55% d'amfibis i rèptils de Catalunya poden estar en perill d'extinció, segons un estudi del CTFC.

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, amb el suport de la Fundación Biodiversidad, impulsa un projecte sobre els impactes del canvi global sobre amfibis i rèptils al nostre país.

Segons el projecte CAMBIARÉ? que lidera el CTFC, si no es corregeix la tendència actual, a causa del canvi global, el 55% dels amfibis i rèptils de la Península Ibèrica poden veure reduïda a menys de la meitat la seva àrea de distribució, fet que suposa un deteriorament molt important de l'estat de conservació de moltes espècies que pot conduir a l'extinció de fins a una tercera part de la comunitat d'amfibis i rèptils de la Península Ibèrica. Per a la realització d'aquest estudi, s'ha comptat amb l'ajuda de la Asociación Herpetológica Española.
El projecte té com a principal objectiu identificar els impactes del canvi global sobre 70 espècies d'amfibis i rèptils, i segons les prediccions obtingudes amb tècniques de modelització de la biodiversitat, l'any 2020 es produirà una pèrdua del 6% d'àrees climàticament adequades per a amfibis i rèptils, del 20% per a l'any 2050 i del 55% per a l'any 2080.

Segons aquest estudi, entre els amfibis més amenaçats, destaquen la granota pirinenca (Rana pyrenaica) i el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), ambdues actualment en perill d'extinció, mentre que altres espècies, com el tritó palmat (Triturus helveticus) o la granota camallarga (Rana iberica), no es veuran pràcticament afectades. Entre els rèptils, la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) i la sargantana de batueca (Iberolacerta martinezricai) són espècies actualment molt amenaçades que patiran els impactes negatius del canvi global.

A la pàgina web de CAMBIARÉ? es presenten els resultats de l'anàlisi amb fitxes descriptives de les espècies i mapes interactius d'idoneïtat climàtica actual i de l'índex d'idoneïtat climàtica futura de les espècies, i es proposen una sèrie d'activitats per participar activament en la conservació dels amfibis i rèptils i en la reducció dels efectes del canvi global.

Amfibis i rèptils es troben en l'actualitat en un procés global de pèrdua de diversitat, provocada per la degradació dels hàbitats, les malalties emergents i les espècies invasores i l'escalfament global.

Per més informació: http://cambiare.ctfc.es/index.php

"

divendres, 21 de gener del 2011

Griva cerdana (Turdus pilaris)

Sant Feliu de Buixalleu, 1 individu, dijous 20 gener 2011, David Caballé Ferrán

Producto recomendado en Tundra Producciones

"Tundra Ediciones", sempre tan originals en les seves produccions, acaben d'editar un manual que té la intenció de servir de guia a tots aquells naturalistes no professionals que algun cop ens hem plantejat publicar els nostres coneixements.

http://www.tundraediciones.es/index.php?page=shop.product_details&product_id=104&option=com_virtuemart&Itemid=1

Cómo evitar que se electrocuten las aves

Águila imperial ibérica


http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/01/110118_aves_electrocucion_lp.shtml


Cómo evitar que se electrocuten las aves

Laura Plitt

BBC Mundo, Medio Ambiente


Tendido eléctrico

Las aves que más se ven afectadas por los tendidos eléctricos son las de mediano y gran tamaño.

La electrocución es una de las principales causas de mortalidad en las aves, especialmente entre las más amenazadas por el peligro de extinción.

Y esta clase de accidente -que se produce cuando un ave de mediano o gran tamaño se posa a descansar en un poste de electricidad, o cuando sus patas entran en contacto con dos conductores- está causando estragos en las aves que habitan regiones en donde existe un tendido eléctrico. Es decir, en casi todo el mundo.

A simple vista, corregir esta situación parece una tarea relativamente sencilla: el problema se resolvería reemplazando las torres más peligrosas por otras de un diseño más moderno.

Sin embargo, modificar todos los tendidos eléctricos no es sólo una empresa monumental, sino también, excesivamente costosa. Y, además, innecesaria.

Águila imperial ibérica
El águila imperial ibérica es una de las tantas que perece a causa de la electrocución.

Por lo menos eso afirma un equipo de investigadores españoles que diseñó un modelo matemático que permitiría reducir hasta en un 70% la mortalidad de las aves amenazadas modificando tan sólo el 6% de los apoyos eléctricos de mayor riesgo.

"Con unas simples correcciones, las torres peligrosas se vuelven inocuas", le dijo a BBC Mundo Joan Real Orti, del Departamento de Biología Animal de la Universidad de Barcelona, en España, y líder del proyecto.

"No hay que cambiar todas. Nuestro estudio permite optimizar los recursos, seleccionando aquellas que conviene alterar", añadió el investigador.



Datos clave

Lo que el modelo toma en cuenta son, en líneas generales, tres factores: las características técnicas del soporte (si es de metal, hormigón o madera), el hábitat en el que está emplazado y la distribución de las aves en dicha región.

"No hay que cambiar todas (las torres). Nuestro estudio permite optimizar los recursos porque permite seleccionar aquellas que conviene cambiar."
Joan Real Orti, Universidad de Barcelona

Ingresando todos estos datos, el modelo permite predecir qué probabilidades de riesgo tiene cada apoyo, y así se facilita la tarea de seleccionar a aquellos más peligrosos.

En Cataluña -donde se llevó a cabo el estudio y donde existen cerca de mil soportes diferentes, con distintos grados de peligrosidad para las aves- la electrocución es la es la primera causa de mortalidad del águila perdicera (Aquila fasciata). Y en el resto de la península ibérica, afecta en especial a la amenazada águila imperial ibérica (Aquila adalberti), además de otras especies de gran valor ecológico.

En otras regiones del mundo la situación es similar. "Es un fenómeno global, sobre todo donde hay fluido eléctrico y aves de gran tamaño. En Estados Unidos, Sudáfrica, Argentina y Chile, por ejemplo, hay muchas águilas y aguilillas del género buteo que sufren a raíz de la electrocución", explicó Real Orti.

Si bien el modelo se basa en estudios realizados en Cataluña, puede aplicarse con éxito en cualquier sistema mediterráneo, dicen los investigadores.

Y, si se le hacen las modificaciones pertinentes, puede probarse en otras zonas del planeta.


Colisión

Otro de los problemas que presentan los tendidos eléctricos es el de la colisión. Esta clase de accidente tiene lugar a lo largo de toda la red de transporte de energía de alta tensión.

Torre

Los tendidos de alta tensión tienen un cable muy fino que las aves no pueden ver y suelen chocarse con él.

Estos tendidos -que llevan una gran carga de electricidad desde los centros de producción, como puede ser una central nuclear o térmica, hacia las centrales de distribución- son los más peligrosos, ya que cuentan con un cable a tierra que corre en paralelo, y que es mucho más delgado que los otros cables.

La mayoría de las veces las aves no los ven, y perecen tras chocar con ellos en pleno vuelo.

La situación puede remediarse colocando visualizadores en algunos tramos del tendido, para que las aves puedan detectarlo.

Y, aquí también, el modelo creado por los investigadores de Barcelona es una herramienta extremadamente útil para determinar cuáles son los tramos más peligrosos de los tendidos de alta tensión que requieren correción, y, en el caso de que vaya a construirse una red nueva, cuál es el itinerario que menos perjudica a las aves de la región.

dijous, 20 de gener del 2011

Falcons


 Fa ja uns quants anys era habitual observar falcons pelegrins durant les nostres sortides juvenils entre Santa Coloma de Farners i Riudarenes. Durant alguns hiverns vam tenir la sort de trobar-nos de tant en tant amb una enorme femella que vam batejar amb el nom de Mariona (en aquell temps teniem aquest costum). Probablement es tractava d'un exemplar hivernant de procedència nòrdica, o això vam suposar nosaltres, ja que era d'una mida especialment gran i durant la resta de la temporada no es deixava veure per enlloc.

Un cop la vam trobar prop de l'Esparra, en un camp llaurat, a terra i plomant un colom domèstic. Aquesta escena va propiciar una aquarel·la que no vaig acabar mai.

Afortunadament els falcons pelegrins encara volen per la zona. De fet, els puc observar pràcticament a diari sobrevolant casa nostra, al mig del nucli urbà, de vegades regalant-nos uns terrorífics i llargs picats sobre els aterrits coloms domèstics.

Políticamente incorrecto

Del blog "Naturaleza Cantábrica"

Políticamente incorrecto: "

Allí estaba la corneja tirada en una tierra recién arada, con varios agujeros de perdigones en la cabeza y en el cuerpo. Como la milana de Azarías seguramente un cazador frustrado la había matado porque el día no le fue bien y no consiguió cazar ni una perdiz, ni una paloma, ni un zorzal. Le pegó un tiro a bocajarro porque volaba cerca y se quitó el mono de encima.

Desde siempre he escuchado al eterno debate sobre la caza, sobre si es buena o si es mala, incluso sobre si es necesaria. Desde que tengo recuerdos he oído frases sobre cazadores y pescadores que respetaban la naturaleza mas que nadie, que eran conservacionistas y amantes del campo y del río. He oído esas opiniones al mismo tiempo que esas mismas personas tachaban de mojigatos, pisaverdes y 'ecologistas de salón' a los que no opinábamos lo mismo, a los que no entendíamos como se puede conservar y respetar la naturaleza con una escopeta al hombro.

Mientras veía a la corneja muerta me vinieron a la cabeza muchas de las justificaciones que he oído durante estos años, como la de la superpoblación de algunas especies como ciervos y jabalíes, que deben ser controlados porque sino sus poblaciones crecerían de tal forma que acabarían con todo. Después de que hemos eliminado a los depredadores naturales de estas especies porque competían con nosotros (y de seguir eliminándolos hoy en día, incluso dentro de los espacios protegidos), de haber cambiado el paisaje favoreciendo a las especies generalistas, después de haber destrozado los montes y llenarlo todo de asfalto y hormigón, en vez de intentar arreglar el desaguisado, ahora resulta que tienen que venir los cazadores a echarnos una mano. E incluso nos intentan convencer de que cazan por altruismo y por amor a la naturaleza.

Agotados tras un día protegiendo la naturaleza

Como reza el título de esta entrada, no pretendo ser políticamente correcto, ni intentaré justificar lo que desde mi humilde punto de vista no es justificable, tampoco tengo intención de discutir sobre el tema. Hace tiempo que ya no somos una sociedad de cazadores y recolectores, ya nadie tiene la necesidad de cazar para comer, y el que sale al monte con una escopeta lo hace porque le gusta matar a un animal, así de sencillo. A mi no me gusta tener que darme la vuelta cuando camino por un monte público porque hay una batida y me juego el pellejo si sigo allí, o ir a un espacio protegido como el Cabu Peñes y ver a gente pegando tiros a las avefrías y a los zorzales y enterarme luego de que esta permitido cazar.

Es cierto que mientras la caza sea una actividad legal poco podemos hacer, pero sólo hace falta ver a la corneja de la foto (cuya caza es también legal, por cierto) para comprender el amor y el respeto del que le pegó un tiro.
"

La ciencia de tu vida: La venganza de Pelée


La ciencia de tu vida


La venganza de Pelée

Posted: 19 Jan 2011 07:27 AM PST

El 2 de febrero de 1902 los habitantes de la ciudad caribeña de Le Prêcheur, en la isla de Martinica, empezaron a percibir un olor a azufre cada vez más penetrante. A medida que avanzaba el mes, los vapores provenientes del cercano volcán Pelée, la Montaña de Fuego, empezaron a provocar la muerte por asfixia de los pájaros.

El 23 de abril, a las 8 de la mañana, un terremoto sacudió la cercana ciudad de St Pierre y otros pueblos vecinos. Al día siguiente se escuchó un fuerte ruido, como un gran choque, al que le siguió una serie de ruidos más apagados, como si vinieran del interior de la Tierra. La mañana del 25 amaneció nublada y con el cielo totalmente oscurecido, como si se hubiera producido un inesperado eclipse de Sol. Entonces se escuchó un cañonazo y el cielo se encendió. Durante horas cenizas incandescentes llovieron sobre los pueblos de los alrededores del volcán. A las 10 de la noche un terremoto sacudió la isla.

A las once y media de la noche del 2 de mayo la ciudad de St Pierre fue despertada por una serie de sordas detonaciones mientras una enorme columna de cenizas y material incandescente se formó sobre la cima de la montaña. Fragmentos de piedra pómez y cenizas fueron empujadas por el viento hasta una distancia de 32 kilómetros. La población, presa del pánico, buscó consuelo en las iglesias. Bloques de roca volaban por los cielos alcanzando los dos kilómetros de distancia, las gentes de St Pierre respiraban con dificultad en una atmósfera era sofocante y la ciudad pronto se cubrió de una fina capa de cenizas. Al día siguiente el gentió acudió a la catedral buscando la absolución.

El 7 de mayo, aprovechando un descenso en la actividad del Pelée, las autoridades difundieron un comunicado para calmar a la población: «La intensidad de la erupción está disminuyendo palpablemente». Un profesor de ciencias naturales del instituto de St Pierre afirmó que «el monte Pelée no representa una amenaza mayor que el Vesubio para Nápoles». Pero los habitantes de la ciudad, a siete kilómetros del volcán, no se tranquilizaron y empezaron a construir barricadas. En este estado de cosas el gobernador decidió visitar St Pierre para tranquilizar a la población.

Esa noche se escucharon nuevas detonaciones mientras una lluvia torrencial se desató sobre la isla. A las cuatro de la madrugada el volcán se calmó. El amanecer saludó a la ciudad con un cielo limpio y las calles lavadas por la lluvia. Era el día de la Ascensión y la campana del Ángelus estaba sonando. Los habitantes de St Pierre, apiñados en la iglesia, rezaban por su salvación. Y a las ocho menos diez el temido final llegó. Una terrible explosión se escuchó en el flanco oeste del volcán y la montaña pareció rajarse de arriba abajo. Una oscura nube ardiente se deslizó a 160 km/h por la ladera del volcán y llegó a St Pierre. Dos minutos después la nube cubrió la ciudad, abrasando y matando todo a su paso. Murieron 28.000 personas.

Cuando los equipos de rescate llegaron a la ciudad encontraron un paisaje desolador. Un fétido olor a carne en descomposición se mezclaba con el acre de los cuerpos quemados. Contra todo pronóstico, hallaron a un único superviviente, Augustus Cyparis. Había sido encarcelado por participar en una riña callejera y había sido vuelto a encarcelar por escaparse antes de cumplir toda condena. El calabozo, casi un refugio contra bombardeos, le había salvado la vida.


 

dimecres, 19 de gener del 2011

Plantada popular a l'Estany de Sils


Us convidem a la plantada popular d'arbres que tindrà lloc el diumenge 30 de
gener a 2/4 d'11 h del matí a l'estany en motiu del Dia de les Zones
Humides. El lloc de trobada serà la sèquia de Sils, al cantó de la zona dels
cavalls.

És una activitat per a totes les edats i hi haurà esmorzar per a tothom. És
necessària inscripció prèvia al Centre cívic de Sils, al 972 16 82 85 o a
estany@sils.cat.

En cas de pluja el mateix dia o l'anterior, l'activitat es farà el diumenge
6 de febrer.

Atentament,

Laia d'Armengol i Catà
Tècnica de l'Estany de Sils
Ajuntament de Sils

Centre d'Informació de l'Estany de Sils
Plaça Estació s/n · 17410 Sils
972 16 82 85 · estany@sils.cat

Plantada popular a l'Estany de Sils


Us convidem a la plantada popular d'arbres que tindrà lloc el diumenge 30 de
gener a 2/4 d'11 h del matí a l'estany en motiu del Dia de les Zones
Humides. El lloc de trobada serà la sèquia de Sils, al cantó de la zona dels
cavalls.

És una activitat per a totes les edats i hi haurà esmorzar per a tothom. És
necessària inscripció prèvia al Centre cívic de Sils, al 972 16 82 85 o a
estany@sils.cat.

En cas de pluja el mateix dia o l'anterior, l'activitat es farà el diumenge
6 de febrer.

Atentament,

Laia d'Armengol i Catà
Tècnica de l'Estany de Sils
Ajuntament de Sils

Centre d'Informació de l'Estany de Sils
Plaça Estació s/n · 17410 Sils
972 16 82 85 · estany@sils.cat

Presentació de les noves activitats de 2011: El Raspinell

 
Des d'El Raspinell ens plau presentar-vos els cursos i sortides programades per als mesos de febrer, març, abril, maig i juny de 2011.

Les activitats s'adrecen a tots els públics: estudiants i no estudiants.
 
A part es reconeixen crèdits de lliure elecció per als estudiants de les facultats d'Educació i Psicologia, de Lletres, de Ciències, de Dret, de Ciències Econòmiques i Empresarials, de Turisme i de l'Escola Politècnica Superior de la UdG.
 
Novetats Cursos

dimarts, 18 de gener del 2011

dilluns, 17 de gener del 2011

Camí de Vallclara, Sant Hilari Sacalm, 16-01-11

3 Tudons (Columba palumbus)


2 Picots garsers grossos (Dendrocopos major)

1 Cotoliu (Lullula arborea), dels pocs contactes a la zona

3 Cargolets (Troglodytes troglodytes)

3 Pit-rojos (Erithacus rubecula)

2 Merles (Turdus merula)

23 Bruels (Regulus ignicapilla)

8 Mallerengues cuallargues (Aedithalos caudatus)

9 Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)

46 Mallerengues petites (Periparus ater)

6 Mallerengues carboneres (Parus major)

4 Pica-soques blaus (Sitta europaea)

5 Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)

3 Gaigs (Garrulus glandarius)

15 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)

30 Lluers (Carduelis spinus)

5 Trencapinyes (Loxia curvirostra)

3 Pinsans borroners (Pyrrhula pyrrhula)

9 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)

Observadors: Alfons Delgado, Maite Garrigós, Farners Delgado i Alfons Delgado jr.

Resultat cens aquàtiques hivernants 2011

Ànec griset Anas strepera 2

Xarxet comú Anas crecca 83

Ànec collverd Anas platyrhynchos 45

Ànec cullerot Anas clypeata 6

Cabusset Tachybaptus ruficollis 1

Corb marí gros Phalacrocorax carbo 24

Bitó comú Botaurus stellaris 2

Esplugabous Bubulcus ibis 181

Martinet blanc Egretta garzetta 15

Agró blanc Egretta alba 2

Bernat pescaire Ardea cinerea 10

Esparver vulgar Accipiter nisus 2

Aligot comú Buteo buteo 3

Xoriguer comú Falco tinnunculus 1

Rascló Rallus aquaticus 4

Polla d'aigua Gallinula chloropus 9

Fotja vulgar Fulica atra 1

Fredeluga Vanellus vanellus 256

Becadell comú Gallinago gallinago 11

Xivita Tringa ochropus 1

Gavià argentat Larus michahellis 10

TristCisticola juncidis2

 
Informació facilitada per Joan Ventura
 
 

Resultat cens aquàtiques hivernants 2011

Ànec griset Anas strepera 2

Xarxet comú Anas crecca 83

Ànec collverd Anas platyrhynchos 45

Ànec cullerot Anas clypeata 6

Cabusset Tachybaptus ruficollis 1

Corb marí gros Phalacrocorax carbo 24

Bitó comú Botaurus stellaris 2

Esplugabous Bubulcus ibis 181

Martinet blanc Egretta garzetta 15

Agró blanc Egretta alba 2

Bernat pescaire Ardea cinerea 10

Esparver vulgar Accipiter nisus 2

Aligot comú Buteo buteo 3

Xoriguer comú Falco tinnunculus 1

Rascló Rallus aquaticus 4

Polla d'aigua Gallinula chloropus 9

Fotja vulgar Fulica atra 1

Fredeluga Vanellus vanellus 256

Becadell comú Gallinago gallinago 11

Xivita Tringa ochropus 1

Gavià argentat Larus michahellis 10

TristCisticola juncidis2

 
Informació facilitada per Joan Ventura
 
 

Cigonya blanca (Ciconia ciconia)

Fogars de Tordera, 2 individus, divendres 14 gener 2011, David Caballé Ferrán, primera citació prenupcial

Las otras ciencias

Las otras ciencias: "

EL ELECTRÓN LIBRE // MANUEL LOZANO LEYVA


* Catedrático de Física atómica, molecular y nuclear en la Universidad de Sevilla



Hace unas décadas se dio un fenómeno curioso en las universidades españolas: infinidad de estudios antecedieron su denominación con la palabra ciencias. Ciencias del Turismo, del Trabajo, del Seguro, de la Actividad Física y el Deporte y cosas así. Todos científicos; nada o poco que objetar. Sin embargo, las más tradicionales de estas ciencias sí que merecen reflexión aparte. Me refiero a Ciencias Económicas y Empresariales, Ciencias de la Educación y Ciencias Políticas. Léase el resto de la columna con ánimo distendido y admitiendo el carácter respetuoso del autor.


La Ciencia de la Economía tiene hasta su premio Nobel, por muy sucedáneo que sea. Esto implica que tiene grandes figuras internacionalmente reconocidas y por tanto también gurús. El más glorioso de los últimos tiempos se llama Alan Greenspan. Todo el mundo le rendía pleitesía, y ese mundo lo formaban nada menos que los directivos de los grandes bancos planetarios, los ministros de Economía, los consejos de administración de las multinacionales más portentosas y de todos ellos para abajo. El oráculo no dio ni una en las predicciones y recetas que nos importaban a la mayoría, o sea, que ni se enteró de que se avecinaba una crisis histórica.


Nadie debe sorprenderse de que las miríadas de licenciados en Economía que hay en este país despierten poca confianza cuando se atreven a vaticinar, de manera que provocan más indiferencia que otra cosa. Las huestes de sus colegas científicos, los de empresariales, fascinan aún más en un país donde en torno al 90% del sistema productivo lo forman microempresas que no tienen ninguna necesidad de ellos. Y las grandes forman a sus ejecutivos por cuenta propia.


Los científicos de la educación, también llamados pedagogos, se definen como aquellos que cultivan el arte de enseñar a enseñar. Tienen un problema que quizá sea menor, no sé, pero es que la inmensa mayoría de ellos sólo se han dado clases a ellos mismos. Todos los ministros del ramo les han dado gran cancha durante la democracia, por lo que quizá tengan cierta responsabilidad en la aciaga situación de la instrucción pública. Quizá, no: seguro.


Los científicos de la política brillan por su ausencia entre la clase política. Clara paradoja. Parece que hay más en los estudios radiofónicos a modo de tertulianos que en los parlamentos y ministerios. En cualquier caso, lo que está claro es que si los científicos del método de Galileo falláramos como estos otros científicos, estábamos todos en el paro cuando no en prisión. No se enfade el lector si es uno de ellos: todo lo anterior es broma.

"

diumenge, 16 de gener del 2011

Més blogs, més Natura (VII)

 Voleu aprendre sobre vegetació i botànica? No ho dubteu gens ni mica
http://selvadetossa.blogspot.com/

No us deixeu enganyar pel títol del blog. El que hi trobareu són un munt de coneixements i interessantíssims assajos que tracten des de la forma dels arbres fins a les espècies aclimatades o les orquídies presents a la zona.

S'hi aprèn molt, de veritat. O com a mínim jo he après molt.

Més blogs, més Natura (VI)

 La pedagogia meteorològica, en tots els seus vessants, feta blog. http://tempspalamos.blogspot.com/
De lectura diària imprescindible.

dissabte, 15 de gener del 2011

Més blogs, més Natura (V)

 Amb l'autora d'aquests blogs comparteixo dues aficions (a banda de força ideologia): la seguretat de que casa nostra pot ser un bon lloc per tenir un bon hort i un bon indret per refugiar Natura (tema del que ella en sap més que jo) i la necessitat de dibuixar (tema del que ella en sap MOLT més que jo, només cal que ho comproveu).

http://canroldors.blogspot.com/

http://www.alouettelulu.com/

divendres, 14 de gener del 2011

Més blogs, més Natura (IV)

 Em sembla que no calen presentacions per al blog d'en Xavi Romera. En pocs anys s'ha convertit en un blog de referència i de consulta obligada per a tots els que volem estar informats i seguir el dia a dia d'un territori tan ric com maltractat.

En Xavi és un naturalista en majúscules, un naturalista però també un conservacionista pur i dur, un lluitador nat i compromés sense por i amb una capacitat de treball envejable. I sense pèls a la llengua, una qualitat que avui dia és difícil difícil de trobar.

Segur que us interessarà el seu blog, no en tinc cap dubte.

Darreres observacions ornitològiques d'interès

Bitó comú (Botaurus stellaris), Estany de Sils, 1 individu, dijous 13 gener 2011, Antoni Mariné Sanz
Agró blanc (Egretta alba), Estany de Sils, 2 individus, dijous 13 gener 2011, Antoni Mariné Sanz
Fotja vulgar (Fulica atra), Estany de Sils, 1 individu, dijous 13 gener 2011, Antoni Mariné Sanz
Blauet (Alcedo atthis), Estany de Sils, 2 individus, dijous 13 gener 2011, Antoni Mariné Sanz

Font: http://www.ornitho.cat/

Darreres observacions ornitològiques d'interès

Bitó comú (Botaurus stellaris), Estany de Sils, 1 individu, dijous 13 gener 2011, Antoni Mariné Sanz
Agró blanc (Egretta alba), Estany de Sils, 2 individus, dijous 13 gener 2011, Antoni Mariné Sanz
Fotja vulgar (Fulica atra), Estany de Sils, 1 individu, dijous 13 gener 2011, Antoni Mariné Sanz
Blauet (Alcedo atthis), Estany de Sils, 2 individus, dijous 13 gener 2011, Antoni Mariné Sanz

Font: http://www.ornitho.cat/

El corredor de l'alba

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/01/110114_dinosaurio_argentina_depredador_lr.shtml

Descubren al tatarabuelo del Tiranosaurio Rex en Argentina

Redacción

BBC Mundo

Eodromaeus
Los científicos tardaron 14 años en recomponer el esqueleto del Eodromaeus.

Pequeño, de unos 5 kilos de peso y poco más de 1,2 metros de alto, rápido y carnívoro, el Eodromaeus o "corredor del alba" vivió hace 230 millones de años en Argentina. Los científicos que acaban de descubrir este dinosaurio creen que podría ser el antecesor del voraz Tiranosaurio Rex.

Un grupo de paleontólogos halló los primeros restos de esta criatura en 1996, en el Valle de la Luna, en el nororeste de Argentina, como explican en un artículo publicado en la revista Science. Por fin, 14 años después, han conseguido recomponerlos.

El animal pertenece al Triásico tardío y, según explican los investigadores, es uno de los dinosaurios más antiguos hallado hasta ahora, cuya evolución en la familia de los terópodos, es probable que culminase en temibles depredadores como el Tiranosaurio Rex y el Velocirraptor.

Su nombre: "corredor el alba", señaló el experto en Ciencia de la BBC, Neil Bowdler, hace referencia a que la aparición de este espécimen se sitúa en "el alba de la aparición de los dinosaurios".

"Muy cerca del origen"

"Está muy cerca del origen de los dinosaurios" explicó el responsable del equipo de científicos que llevó a cabo el descubrimiento, Paul Sereno, de la Universidad de Chicago.

Es un animal muy cercano al primer carnívoro, el primero en la línea de los terópodos que eventualmente evolucionaría y adquiriría tamaños tan enormes como el del Tiranosauro Rex

Paul Sereno, investigador de la Universidad de Chicago: "Era un animal de dos patas y pequeño. Era ágil, lo sabemos por el pequeño tamaño de sus extremidades, y tenía manos con capacidad de agarrar cosas con garras muy poderosas".

"Fue un depredador, lo sabemos por sus manos, pero especialmente por sus dientes curvos y largos. Era un carnívoro especializado y en muchos aspectos es un animal muy cercano al primer carnívoro, el primero en la línea de los terópodos que eventualmente evolucionaría y adquiriría tamaños tan enormes como el del Tiranosaurio Rex", indicó el experto.

Los huesos fosilizados del Eodromaeus aparecieron en unas rocas próximas a los Andes. La mayoría estaban recubiertos de incrustaciones de hierro y ha sido necesario un minucioso trabajo para recomponerlos en moldes y reconstruir el esqueleto completo.

Como explicó Bowdler, en la época en la que vivió esta criatura, los dinosaurios no eran ni por asomo los seres dominantes. "En ese entonces, criaturas que se asemejaban a cocodrilos podían tragárselos de un bocado", señaló.

Sin embargo, añadió, "una casualidad, tal vez una catástrofe ambiental, dicen los investigadores, allanó el camino para que animales como éste y sus descendientes tomaran el control".


Esqueleto del Eodromaeus


El animal, que era un experto y ágil depredador, medía 1,2 metros y pesaba entre 4 y 6 kilos.

dijous, 13 de gener del 2011

Més blogs, més Natura (III)

 Aquest blog aviat semblarà un d'aquells fòrums de fotografia on els participants, sense cap sentit del pudor, s'ensabonen els uns als altres i es tiren continuament floretes i altres mostres d'afecte més semblants a certes pràctiques sexuals que al reconeixement seriòs i crític del treball aliè.

M'és igual. La veritat és que no és pas aquesta la intenció, ni molt menys. Simplement busco publicitar allò que crec que mereix ser reconegut, i no espero res a canvi, i espero que la majoria dels que visiteu aquest blog (i sobretot els autors dels blogs) així ho entengueu.

Fotografiar la Natura respectant-la sempre m'ha semblat un art admirable. El que és capaç de captar amb la imatge allò que té davant i a sobre ho comparteix mereix tot el meu respecte i admiració (i una certa enveja, humanament comprensible).

http://cossentinia.blogspot.com/, les paraules que acompanyen a les imatges ens fan sentir fins i tot les condicions ambientals que devien envoltar la captura d'aquestes. Dies d'espera, hores passades escrutant el cel nocturn, seguint la pista de constel·lacions, mapant el planisferi celeste o captant l'essència d'un racó de natura amb una sensibilitat poc usual.

No hi ha cap blog de fotografia, que jo conegui, que superi a aquest en tendresa i delicadesa http://fotosussss.blogspot.com/. L'exquisidesa de les fotografies deu ser fruit de la dedicació, de la paciència infinita i d'un especial sensibilitat que permet mostrar allò que per a molts és invisible, petits éssers que tenim als peus o retalls de natura que es troben a la cantonada, al costat de casa.

Territ tresdits (Calidris alba)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2 individus, dilluns 10 gener 2011, Enric Badosa

dimecres, 12 de gener del 2011

Cotxa blava (Luscinia svecica)

Blanes, 1 individu, dimecres 12 gener 2011, Javier Romera Cabrera

Sobre els comentaris en els meus blogs


 Aquest blog és meu, és casa meva, i com a tal, el penso tractar. Hi sou tots benvinguts, però heu de saber comportar-vos. Estic una mica fart dels comentaris (anònims la majoria, per tant, cobards), que sembla que únicament busquen fer mal o criticar de manera barroera, maleducada i sovint insultant, digne d'éssers amb activitat cerebral mínima. A casa dels altres s'hi entra amb educació envers tothom. 

Em fa feliç que la gent hi deixi la seva opinió i que facin comentaris, però fa temps que vaig decidir habilitar la moderació d'aquests, per tant censuro i em carrego sense cap remordiment aquells que em semblen fora de to, que són insultants o que acusen sense fonament. 

Avisats esteu. I ara, a continuar llegint, si us dona la gana, i si no és així, bon vent. 


Calàbria agulla (Gavia arctica)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 12 gener 2011, Javier Romera Cabrera

Heu compensat les vostres emissions de CO2?

 
 Sabeu quant CO2 va produir la vostra activitat particular durant l'any passat?
 
Va. Dediqueu-hi uns minuts i un grapadet d'euros. Sigueu conseqüents.
 
 
Salut.
 
           Alfons
 
 

Heu compensat les vostres emissions de CO2?

 
 Sabeu quant CO2 va produir la vostra activitat particular durant l'any passat?
 
Va. Dediqueu-hi uns minuts i un grapadet d'euros. Sigueu conseqüents.
 
 
Salut.
 
           Alfons
 
 

Heu compensat les vostres emissions de CO2?

 
 Sabeu quant CO2 va produir la vostra activitat particular durant l'any passat?
 
Va. Dediqueu-hi uns minuts i un grapadet d'euros. Sigueu conseqüents.
 
 
Salut.
 
           Alfons
 
 

Consum de CO2

 Us heu preguntat mai quina quantitat de diòxid de carboni genera la vostra comfortabilitat i la vostra activitat diària?

Doncs aquí ho podreu saber, i el que és més important, podreu compensar les emissions de CO2 que heu generat durant l'any passat, per exemple, fent a l'instant una donació a un projecte de conservació o restauració. La donació serà proporcional a les vostre emissions del gas tòxic.

http://www.ceroco2.org/Cat/Default.aspx

2011, Any Internacional dels Boscos

Del blog "El temps a Palamós"

2011, Any Internacional dels Boscos: "

Logo de l'Any Internacional dels Boscos. Font: http://www.unesco.org/new/en/unesco/

L'Assemblea General de Nacions Unides, va declarar aquest 2011, com a Any Internacional dels Boscos (i també Any Internacional de la Química). Aquesta declaració té com a finalitat afavorir la sensibilització, sobre la gestió i el desenvolupament sostenible de tot tipus de boscos, juntament amb la seva conservació.

Els boscos proporcionen refugi, són una font d'aliments, medicines i aigua potable, i ofereixen una àmplia gamma de serveis ambientals, inclosa la conservació de la biodiversitat, l'abastament d'aigua, la captura de carboni, el control d'inundacions i protecció contra l'erosió del sòl i la desertificació. Tenen un paper vital pel manteniment d'un clima estable i pel medi ambient mundial. Els boscos són vitals per a la supervivència i el benestar de les persones.

Una font de vida

S'estima que 1,6 milions de persones, incloent les més de 2.000 cultures indígenes, depenen dels boscos per a la seva subsistència. A més de menjar i refugi, els boscos ofereixen una àmplia gamma de fusta comercial i productes no fustaners, com ara fusta, llenya, fruites i plantes medicinals. El 2004, els productes forestals van representar al voltant del 3,7% del comerç internacional de productes bàsics. Els boscos són un dels ecosistemes terrestres més productius. Això fa que siguin atractius tant per a la mitigació del canvi climàtic com pels usos agrícoles. La desforestació, en l'actualitat, té un alt índex de propagació a les regions tropicals i subtropicals, això provoca gairebé una quarta part de les emissions antropogèniques de CO2.

Els refugis de la biodiversitat

L'àmplia varietat de tipus de boscos a les zones tropicals, subtropicals, mediterrànies, temperades i boreals, representen dos terços de totes les ecorregiones terrestres.
Aquests boscos són la llar de milions d'espècies de plantes, animals i insectes: el 80% de la biodiversitat del Planeta depen dels ecosistemes forestals sans.
Els boscos tropicals són particularment rics en espècies. Al mateix temps que cobreixen només el 10% de la superfície terrestre total, són la llar de més del 60% de tota la biodiversitat terrestre i d'aigua dolça.

Embornals del carboni

Els boscos tenen un paper vital en el cicle mundial del carboni: actuen com a dipòsits de carboni, absorbint els gasos d'efecte hivernacle i eviten la seva emissió a l'atmosfera.
A escala global, els ecosistemes forestals s'estima que contenen prop del 80% de CO2 sobre la seva superfície i el 40% del CO2 per sota del sòl. En l'actualitat, hi ha més carboni emmagatzemat en els boscos que a l'atmosfera terrestre (220%), i la seva funció com a reserves de carboni, ha guanyat més atenció en el debat sobre el canvi climàtic. No obstant això, al voltant del 20% de totes les emissions de CO2 procedeixen d'activitats relacionades amb la desforestació i la degradació forestal. Aquesta xifra supera la contribució total del sector del transport mundial. Segons la FAO, les principals amenaces per als boscos tropicals són el ràpid creixement demogràfic i la necessitat associada de terres de cultiu i pasturatge.

El manteniment dels ecosistemes forestals pot ajudar a augmentar la nostra resistència al canvi climàtic. Les àrees protegides (per exemple, les reserves de la biosfera i els parcs nacionals) són considerats una de les opcions més eficients i rendibles per a la conservació dels boscos.
"

Més blogs, més Natura (II)

 Aquest nou any m'he fet el propòsit de publicitar el que em sembla que és meritori i necessari de compartir. Aquells projectes que ja hem dit que, malgrat que poc reconeguts, reunexien molta saviesa i coneixements, aquelles petites empreses sovint molt locals i, per tant, molt importants.

En aquesta ocasió us voldria aconpanyar al blog d'en Màrius Domingo http://mariusdomingo.blogspot.com/, un batec diari d'allò que envolta al seu autor, no només dels fets naturals més propers sino de tot allò que li causa empremta. Aquest és un blog on, al contrari del meu, les imatges que l'autor té la sort de captar són tan documentals i descriptives com els propis textos.

dimarts, 11 de gener del 2011

Puffinus no identificat (Puffinus sp.)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, ~250 individus, divendres 7 gener 2011, Javier Romera Cabrera

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 3 individus, dilluns 10 gener 2011, Enric Badosa

Paràsit gros (Stercorarius skua)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, ≥4 individus, diumenge 9 gener 2011, Òscar Juárez

Resum ornitològic: desembre 2010

 L'oca pradenca, el pas extraordinàriament tardà d'aligots vespers i sobretot la descoberta d'una cotxa cuablava hivernant són les notícies ornitològiques més destacables d'aquest passat mes de desembre.
De la majoria d'anàtids, ardèids i ocells marins només se'n destaquen les primeres citacions o aquelles que destaquen pel nombre d'exemplars observats.

Oca pradenca (Anser fabalis fabalis)
Riells i Viabrea, 1 individu, dimarts 14 desembre 2010, David Caballé Ferrán

Oca vulgar (Anser anser)
4 individus, diumenge 5 desembre 2010, Enric Pàmies Pallisé

Ànec blanc (Tadorna tadorna)
Desembocadura de la Tordera, Blanes
7 individus, divendres 10 desembre 2010, Javier Romera Cabrera
4 individus, diumenge 5 desembre 2010, Òscar Juárez 
3 individus, dissabte 4 desembre 2010, Òscar Juárez

Ànec xiulador (Anas penelope)
Desembocadura de la Tordera, Blanes
7 individus, dijous 30 desembre 2010, Òscar Juárez

Ànec cullerot (Anas clypeata)
Desembocadura de la Tordera, Blanes

≥4 individus, diumenge 26 desembre 2010, Josep Ramoneda 
1 individu, divendres 3 desembre 2010, Javier Romera Cabrera
Estany de Sils
6 individus, dijous 2 desembre 2010, Antoni Mariné Sanz 
1 individu, dimecres 1 desembre 2010, Jaume Prat Espelt

Ànec griset (Anas strepera)
1 individu, dilluns 6 desembre 2010, Òscar Juárez

Xarrasclet (Anas querquedula)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 11 desembre 2010, Santiago Guallar Rivero, Anna Gallés, Jose Manuel Martinez Maldonado

Morell de cap roig (Aythya ferina)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2 individus, dilluns 27 desembre 2010, Toni Alonso Jardí

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 10 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
Desembocadura de la Tordera, Blanes
6 individus, dimecres 29 desembre 2010, Javier Romera Cabrera
3 individus, dissabte 18 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan)
Blanes, >100 individus, diumenge 19 desembre 2010, Miquel Pons

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)
Desembocadura de la Tordera, Blanes
~130 individus, dilluns 27 desembre 2010, Toni Alonso Jardí
≥300 individus, diumenge 26 desembre 2010 [ Josep Ramoneda


Mascarell (Morus bassanus)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, ≥15 individus, dilluns 27 desembre 2010, Òscar Juárez

Bitó comú (Botaurus stellaris)
Estany de Sils

2 individus, dimecres 29 desembre 2010, Antoni Mariné Sanz
1 individu, dimarts 28 desembre 2010, Toni Sánchez Broceño

Aligot vesper (Pernis apivorus)
Santa Coloma de Farners, 5 individus, dimarts 7 desembre 2010, Alfons Delgado-Garcia

Milà reial (Milvus milvus)
Vilablareix, 1 individu, dijous 30 desembre 2010, Miguel Angel Fuentes

Arpella pàl·lida (Circus cyaneus)
Esclet, Cassà de la Selva, 1 individu, dimecres 29 desembre 2010, Rafel Mariné

Grua (Grus grus)
Estany de Sils, 12 individus, diumenge 19 desembre 2010, Joan Ventura

Territ variant (Calidris alpina)
Desembocadura de la Tordera, Blanes

1 individu, dilluns 13 desembre 2010, David Caballé Ferrán
3 individus, divendres 3 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

Paràsit gros (Stercorarius skua)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 4 desembre 2010, Òscar Juárez

Gavinot (Larus marinus)
Abocador de Solius, Llagostera, 1 individu, diumenge 12 desembre 2010, Carlos Alvarez-Cros

Gavot (Alca torda)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 10 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

Cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus)
Sant Feliu de Buixalleu, 1 individu femella, diumenge 26 desembre 2010 [David Caballé Ferrán ]

Un nou blog. Més Natura.

 Sempre és agradable descobrir noves aportacions individuals i desinteressades al coneixement de la Natura més propera, la que ens envolta i que sovint tenim molt descuidada, malauradament. Massa vegades aquestes aportacions altruïstes queden en l'anonimat, malgrat els amplíssims coneixements i dades que s'hi poden trobar i malgrat l'important esforç personal que suposa mantenir un projecte d'aquestes característiques.

En aquest cas es tracta d'un blog dedicat a la Natura empordanesa, probablement la més rica de les terres gironines, creat per en Narcís Macau. Us convido a seguir-lo.

dilluns, 10 de gener del 2011

Reietó (Regulus regulus)

Estany de Sils, 1 individu, dissabte 8 gener 2011;Santiago Guallar Rivero;Anna Gallés;Jose Manuel Martinez Maldonado i Oriol Baena Crespo

Cercavores (Prunella collaris)

El Far, Amer, 1 individu, dimarts 4 gener 2011, Albert Petit Saludes i Jordi Cebrian

Citacions atemporals?

 
 Dijous dia 6 de gener alguns microquiròpters en vol a Santa Coloma de Farners. Ahir diumenge 9, un altre exemplar en vol a la muralla de Tossa però a ple dia. Al vespre, un exemplar actiu de dragó (Tarentola mauritanica) en un edifici davant de casa.

Rata cellarda al gener

Del blog "La Natura al meu jardí"


Ocells típics i molta suavitat. La sorpresa: una rata cellarda: "Doncs això, dia totalment primaveral, molt suau per estar al mes de gener (10-20ºC) amb vent constant i ratxes de fins a 44 km/h.
El dia s'ha caracteritzat per el vol constant de les darreres fulles dels roures i per l'abundositat dels fríngil·lids (altre cop) , que tot i la bonança segueixen baixant en bon nombre a les menjadores. La gran sorpresa del dia... una rata cellarda o 'lirón careto' en castellà, de la qual en parlem al seguent pàrragraf.


Com he dit, començem amb la gran sorpresa o novetat de la jornada; la rata cellarda o "lirón careto".
Just arribar, a les 22:00, vam decidir omplir part de les menjadores perquè els ocells a primera hora poguessin estrenar-les, com és costum estàven totes buides. Al enfocar amb la llinterna a la menjadora de cacahuets, que es troba més amunt del roure, un moviment brusc la va moure. Tot i el vent fort que hi feia vam veure clar que aquest no era el causant. Al mirar amb més detall observàrem un petit mamífer que corría branca amunt. Seguint-lo amb la llinterna el vam descobrir inmòvil entre dues branques, les últimes prou gruixudes per aguantar-lo. Vam flanquejar l'arbre per descobrir de quina especie es podia tractar i en veure-li la cara no varem tenir cap dubte (tenia el típic antifaç de l'especie). Llàstima de no portar la càmera.

L'observació és molt destacable ja que:

- L'espai on es troba el jardí està bastant urbanitzat amb moltes cases als voltants i als costats.
- Es tracte d'una especie amb una gran període de letargia (octubre-maig), i estem a ple mes de gener!

És una especie amb hàbits nocturns, amb una punt màxim d'activitat cap a mitja-nit. Normalment es localitza sobre els arbres en tot tipus de terrenys arbrats incluint parcs i jardins (esporàdicament). Es pot trobar des de el nivell de mar fins asl 2500m d'altitud. Es caracteritza per la seva llarga letàrgia que va desde el primers freds fins ben entrada la primavera, en Estius llargs i secs té la costum de tornar a fer una petita letàrgia anomenada 'estiuització'. Dorm aproximadament el 50% dels dies de l'any.

Fotografia extreta del google:


-----


Els ocells, com he comentat, tot i la suavitat segueixen entrant a les menjadores en bon nombre. No s'ha vist cap especie rara o molt destacable.
Les mallerengues carboneres, emplomallades i blaves són molt abundants i enriqueixen el jardí amb els seus lluents colors cada segon del dia.
Els tords comuns (3-4 exemplars) i les merles (4-5 exemplars) segueixen presents però en nombre molt més baix. S'ha vist, però, un tord al camp de gespa més proper a la casa i una merla intentant agafar alguna cosa de la menjadora plana i picotejant les baies de les coníferes nanes.
Els pinsans vulgars (mínim 15 exemplars), segueixen buscant i menjant les llavors per totes les zones del jardí. Els lluers han tornat, i de quina manera! N'he contat mínim 30 exemplars i ben segur que n'hi han més. S'han acumulat fins a 16 exemplars junts a la menjadora i es mostren extremadament confiats.
El pardal de bardissa visita les menjadores en solitari, solitari com el rapinell comú que ha estat cantant al jardí durant bona part del matí.
S'ha deixat veure un grup de 8 caderneres en vol i buscant aliment pels camps de les parcel·les que encara queden verdes.
Tan sols hem rebut una sola visita frustrada del pica-soques blau, quan encara no haviem posat les pipes (el seu aliment preferent).
Els tudons han baixat el nombre i alguns començen a impressionar les femelles amb els seu caracterísic soroll
Encara es deixa veure la parella de tallarols de casquet 'hivernants' al jardí.
Un fet, també, molt destacable és l'escassetat del pardal xarrec. En anys anteriors dominavem les menjadores durant totes les estacions i mesos de l'any. Aquest any només en rebem visites de curta durada i de grups reduits.


Entrant en el tema de la 'vegetació';
Les fulles ja són escasses als roures i formen una frondosa catifa marronosa a les zones arreserades del vent.
A la troanella (Ligustrum Ovalifum) tampoc li queden, casi bé, fulles per restar totalment pelada. Els demés arbres caducifolis resten completament pelats.
Hem decidit comprar un arbre de 'caqui o palosanto' d'1,5m que ha estat plantat al costat de la prunera. La idea és que l'any que ve els seus fruits poguin atraure a les merles, tords, tallarols... A veure com evoluciona.

Comentar també que hem comprat una estació meteorològica més completa amb pluvíometre, anemòmetre... Amb la qual podrem saber la pluja exacte recollida i moltes més dades amb molta més fiabilitat.

La próxima setmana que hi pugem, prometo fer fotografies!

Ocells: Lluer, Cadernera, Pinsà vulgar, Pardal de bardissa, Pardal xarrec, Pardal comú, Estornell vulgar, Pit-roig, Pica-soques blau, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Rapinell comú, Tallarol de casquet, Garsa, Tudó, Merla, Tord comú, Cotxa fumada
"

Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar

  Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...