dijous, 30 de setembre del 2010

Comença la brama

Cérvol mascle. Llapissos i aquarel·la.


La tardor ens depara uns dels espectacles més esperats i corprenedors dels nostres boscos: la brama del cérvol.


Amb les pluges de finals d'estiu arriba el zel dels cérvols (Cervus elaphus) , que assoleix la màxima intensitat durant el setembre. Sembla que en alguns llocs de la península s'ha avançat la brama del cèrvol, però a les nostres latituds s'espera un màxim d'activitat durant les primeres setmanes de setembre.

En ple estiu, cap al juliol, s'han aparellat els cabirols (Capreolus capreolus), espècie cada cop més freqüent a la comarca, (fins i tot observada ja en alguns retalls de bosc de la plana), i a l'octubre ho faran les daines (Dama dama).

A Catalunya, un dels millors indrets per tal de gaudir d'aquest espectacle probablement sigui la serra de Boumort, on la densitat de cérvol i el fet comptar amb paratges tranquils i ferèstecs fa que l'activitat d'aquesta espècie sigui fàcilment detectable i comparable a la d'alguns indrets de la península on és una espècie comuna (Andalusia, Extremadura, Castella i Lleó).

A la Selva el cérvol és una espècie ocasional que només es presenta de forma esporàdica al nord de la comarca.

Indrets propers per a observar o sentir la brama del cèrvol són el Berguedà, la Garrotxa i sobretot el Ripollès.

A la serra de Montgrony (per sobre de Gombrèn) és relativament fàcil escoltar els mascles durant l'època de zel. La millor manera de fer-ho és esperar cap al tard en un indret elevat a que els cèrvols sortin de l'interior del bosc on han passat el dia. A mitja tarda ja és freqüent escoltar els brams dels mascles, i l'activitat es va intensificant a mesura que s'acosta el vespre.

A més, aquesta serralada ofereix altres atractius naturals. La barreja entre el bosc madur de pi roig i els caducifolis dibuixa paisatges d'alt atractiu cromàtic, i en el seu interior són molt abundants els fongs i les molses.

La presència d'aus rupícoles (gralla de bec vermell, falcó peregrí, voltor comú, merla roquera,...) en els cingles és també un valor afegit, així com la facilitat de trobar tritó pirinenc i la possibilitat d'un encontre més que probable amb picot negre. Cal afegir, a més, l'atractiu de trobar-se en una zona de gall fer.

dimecres, 29 de setembre del 2010

dimarts, 28 de setembre del 2010

Fumarell negre, un migrador escàs

Fumarell negre (Chlidonias niger), 1 individu, dissabte 25 setembre 2010, Xavier Ruiz
Font: www.ornitho.cat

Una espècie escassa a la comarca, sempre observada durant les migracions.

Fumarell negre, un migrador escàs

Fumarell negre (Chlidonias niger), 1 individu, dissabte 25 setembre 2010, Xavier Ruiz
Font: www.ornitho.cat

Una espècie escassa a la comarca, sempre observada durant les migracions.

Algunes observacions destacables de rapinyaires en pas

Milà reial (Milvus milvus), Sant Feliu de Buixalleu, 1 individu, dissabte 25 setembre 2010, David Caballé Ferrán, en vol baix fent cercles sobre el poligon de Gaserans

Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Riells i Viabrea, 1 individu, dissabte 25 setembre 2010, David Caballé Ferrán
Sant Feliu de Buixalleu, 1 individu, dissabte 25 setembre 2010, David Caballé Ferrán, al poligon de Gaserans

Font: www.ornitho.cat

Plana de la Selva / Selva's plain


Ver mapa más grande

Estany de Sils / Google maps


Ver mapa más grande

dilluns, 27 de setembre del 2010

Confirmada la reproducció del teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) a la desembocadura del riu Tordera 25/9/10

Confirmada la reproducció del teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) a la desembocadura del riu Tordera 25/9/10: "
Jove i mascle de teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) anellats a la desembocadura de la Tordera aquest dissabte. Fotografies d'Ignasi Toranzo.
.
Aquest dissabte a la jornada matinal d'anellament a la desembocadura del riu Tordera a càrrec del Grup d'anellament PARUS, s'han anellat 3 teixidors capnegres (Ploceus melanocephalus) ... un mascle adult, una femella amb placa incobatriu activa, i un jove nascut enguany.
.
Teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) mascle...
.
.
teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) femella...
..
teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) jove...
.

.
jove i mascle...
.
.
Es confirma la reproducció amb èxit d'aquesta espècie exòtica un any més a la desembocadura del riu Tordera des de l'any 2007 , i desprès que es tornesin a detectar enguany.
Tornen a la categoria de espècie exòtica reproductora actual confirmada a la
Llista actualitzada dels ocells de la Baixa Tordera .

"

Múnia roig (Amandava amandava) a la desembocadura del riu Tordera 25/9/10

Múnia roig (Amandava amandava) a la desembocadura del riu Tordera 25/9/10: "
Múnia roig (Amandava amandava) anellat aquest dissabte a la desembocadura de la Tordera. Fotografies d'Ignasi Toranzo.
.
Aquest dissabte durant la jornada d'anellament del Grup PARUS a la desembocadura de la Tordera, s'ha capturat i anellat un mascle de múnia roig (Amandava amandava), primera cita de l'espècie a la desembocadura de la Tordera, i segona cita a la Baixa Tordera.
.
Algunes imatges de la cara, pit, cua i ala...
.

.


El múnia roig (Amandava amandava) és una espècie exòtica originària del sud d'Àsia, amb algunes cites a Catalunya del delta del Llobregat des de 1979 fins fa poc, on ja no es veu, un grup a Cabrera de Mar (Maresme) que ja no està, i algunes cites aïllades (Vallès Oriental, Girona,...). A altres indrets de la Península Ibèrica s'ha establert i aclimatat, però no a Catalunya.

"

La ciencia atacada

La ciencia atacada: "

EL ELECTRÓN LIBRE // MANUEL LOZANO LEYVA


* Catedrático de Física atómica, molecular y nuclear en la Universidad de Sevilla


Desde la época de Giordano Bruno y Galileo, los ataques más furibundos a la ciencia han provenido de la Iglesia, en particular aunque no únicamente, de la católica. Sin embargo, últimamente los enemigos se están diversificando. Causa escalofríos que se esté organizando un congreso mundial de espiritología en Valencia; nos llena de estupor que en las farmacias se anuncie la venta de productos homeopáticos y nos inquieta que esta patraña, la homeopatía, se esté considerando introducirla en la Seguridad Social; sin embargo nada de lo anterior nos provoca sorpresa porque venían prosperando desde hace tiempo.


La novedad ha surgido del ataque mucho más violento y bien organizado que ha sufrido el Panel Internacional sobre el Cambio Climático. Una comunidad de miles de científicos que han trabajado intensamente sobre uno de los problemas globales más apasionantes de diagnosticar y tratar, se ha visto colocada en el punto de mira de un periódico tan serio como The New York Times. Se sospecha fundadamente que tal arma ha estado montada y cargada por corporaciones y grupos de intereses enormes y muy bien definidos. Consideran, con razón, que se verán fuertemente perjudicados por las medidas que habrá que tomar para paliar las consecuencias del calentamiento de la atmósfera. Periodistas, políticos, científicos, hackers informáticos y espías profesionales han sido convencidos o contratados para el asalto en toda regla que ha sufrido el panel de la ONU.


¿Qué ha de hacer la comunidad científica en estos casos? Defenderse como pueda, sin duda, pero teniendo en cuenta lo aprendido con los ataques eclesiásticos y de las pseudociencias: que esas batallas están perdidas de antemano, pero que la victoria en la guerra contra el oscurantismo es segura. O sea, que la ciencia ha de hacer su trabajo y poco más. De nada sirve demostrar que la homeopatía no puede ser más que efecto placebo, de nada sirve atacar el ocultismo y el poder de los espíritus, de nada sirve clamar que Dios no es necesario para explicar el universo. Lo que vale, por ejemplo, es manipular genéticamente unos embriones para que una madre sencilla de Huelva conciba un chaval que salvará a su hermano de una muerte segura terminando ambos saludables y unidos por vínculos seguramente más fuertes que los fraternales. Y, además, llevada a cabo la obra maestra de forma gratuita en la Seguridad Social. Esos padres están ganados para siempre en la guerra de la ciencia contra la ignorancia y los intereses bastardos. Ese es el camino.

"

dilluns, 20 de setembre del 2010

Granota pintada (Discoglossus pictus)


Diumenge 19/09 trobem un exemplar adult mort, aparentment intacte, prop de la riera de Santa Coloma.

Cigonyes i tigres

Ahir diumenge 19/09 vam fer una agradable passejada en paral·lel a la riera de Santa Coloma. Notable presència de pit-roig (Erithacus rubecula), fet que fa pensar en una arribada ja d'exemplars migrants. Encara una marcenca (Circaetus gallicus) sobre el turó de les Gatoses, molt a prop d'on creuen dos falcons de la reina (Falco eleonorae).
Un exemplar de granota pintada (Discoglosus pictus) mort a prop de la riera.
A la tarda, un grupet de vint-i-cinc cigonyes blanques (Ciconia ciconia) sobrevolant Santa Coloma. Fan intenció de baixar durant una bona estona però acaben enlairant-se molt alt.
A casa, segon exemplar de mosquit tigre (Aedes albopictus) que trobem.

Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)

Un exemplar en vol crepuscular i sorprenentment acrobàtic sobre la carretera a Aiguaviva, a l'alçada de Can Mitjà, el 18-09-10.

Observador: Alfons Delgado-Garcia

In memoriam


No li feien por ni els fatxes ni els tirans. I ens ha deixat el seu esperit de lluita.

divendres, 17 de setembre del 2010

Somien els herpetòlegs amb lluerts a la plana?


El lluert occidental (Lacerta bilineata), (recentment separat de l'espècie oriental L. viridis), és un llangardaix que al nostre país es distribueix per la Catalunya humida i la serralada pirinenca, en hàbitats amb presència de boscos caducifolis i vegetació de caire eurosiberià, tot i que defuig de l'interior de les masses forestals i es troba en els marges d'aquestes i en les clarianes on hi hagi una cobertura herbàcia o arbustiva prou densa per a servir-los de refugi. Són especialment adients per a l'espècie les zones de pastura i els prats de dall de muntanya.

A la Selva es relativament freqüent trobar-lo a les principals serralades d'interior, Collsacabra, Guilleries i Montseny, allà on troba les condicions necessàries als seus requeriments ecològics.

Però, només apareix a l'interior de la comarca? La plana de la Selva es caracteritza per tenir unes condicions climàtiques i ecològiques que la fan especialment particular i que la diferencïa d'altres planes properes, com ara la de l'Empordà. Les zones humides en forma d'aiguamoixos, estanys i petites llacunes (tots ells, antigament més abundants), la pluviositat, les freqüents boires, la presència de boscos planifolis com ara les rouredes humides, les freixenedes i altres formacions de ribera conformen un hàbitat adient per a no poques espècies de fauna i flora que són pròpies d'ecosistemes eurosiberians i gens representatives dels hàbitat mediterranis. A aquesta llista d'espècies "fora de lloc" hi podem afegir al llangardaix verd, lluert o vírbola (com és conegut a la muntanya de la Selva). Recents observacions d'aquesta mateixa primavera d'exemplars d'aquesta espècie al voltant de Caldes de Malavella, així ho confirmen.

Era aquest llangardaix més freqüent i abundant fa algunes dècades, quan l'hàbitat no es trobava tan degradat i tan diluit en el paisatge de la plana, com és ara??? Probablement sí, de la mateixa manera que tot el conjunt d'aquestes espècies eurosiberianes presents cada cop es trobem més localitzades, arraconades, podriem dir, a uns pocs punts. Sigui com sigui, la presència (redescoberta?) d'aquesta espècie afegeix un valor més a la rica diversitat biològica present a la malmesa i menystinguda plana selvatana.




Fotografia J. Ara Cajal / CENEAM-MMA






Quan arribaran les grues?

Per seguir, "a grosso modo", la migració de les grues sobre Europa podeu fer-ho des d'aquí
http://champagne-ardenne.lpo.fr/grues/point_sur_la_migration.htm

De moment està tot força endarrerit. Tot just es comencen a veure al centre de França.
Caldrà estar atents.

dijous, 16 de setembre del 2010

Més rapinyaires en migració

Dimecres 15 de setembre, a la tarda, una femella d'esparver (Accipiter nisus) ciclejant sobre Santa Coloma de Farners i creant pànic entre els coloms domèstics.

Observadors: Alfons Delgado i Maite Garrigós

Colibrís



La papallona colibrí (Macroglossum stellatarum), també es coneguda vulgarment com bufafurats o borinot i el seu vol recorda molt al dels petits ocells tropicals dels quals rep el nom. És un vol rapidíssim i espectacularment precís.

És realment una papallona, i no pas un himenòpter (vespes o abelles), per tant és completament inofensiva, i és una espècie d'hàbits diürns, fet inusual en aquest grup (els esfingids). És migradora, passant els mesos més freds en hivernació, tot i que pot trobar-se activa cercant aliment durant els dies atemperats.

dimecres, 15 de setembre del 2010

Algunes novetats ornítiques

Ànec blanc (Tadorna tadorna), Estany de Sils, 2 individus, dissabte 11 setembre 2010, David Caballé Ferrán, un als prats dels cavalls i l'altre a la llacuna permanent

Cabusset (Tachybaptus ruficollis), Estany de Sils, ≥12-13 individus, dissabte 11 setembre 2010, David Caballé Ferrán i Antoni Mariné Sanz

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), Estany de Sils, 1 individu, dissabte 11 setembre 2010, David Caballé Ferrán i Antoni Mariné Sanz

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus), Estany de Sils, 1 individu de morfo clar, dissabte 11 setembre 2010, David Caballé Ferrán i David Butterfield

Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida), Estany de Sils, 2 individus, dissabte 11 setembre 2010, Antoni Mariné Sanz

Font: www.ornitho.cat

Algunes novetats ornítiques

Ànec blanc (Tadorna tadorna), Estany de Sils, 2 individus, dissabte 11 setembre 2010, David Caballé Ferrán, un als prats dels cavalls i l'altre a la llacuna permanent

Cabusset (Tachybaptus ruficollis), Estany de Sils, ≥12-13 individus, dissabte 11 setembre 2010, David Caballé Ferrán i Antoni Mariné Sanz

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), Estany de Sils, 1 individu, dissabte 11 setembre 2010, David Caballé Ferrán i Antoni Mariné Sanz

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus), Estany de Sils, 1 individu de morfo clar, dissabte 11 setembre 2010, David Caballé Ferrán i David Butterfield

Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida), Estany de Sils, 2 individus, dissabte 11 setembre 2010, Antoni Mariné Sanz

Font: www.ornitho.cat

Sortida del camí de Vilobí al camí ral de Sta. Coloma

Un passeig per la plana, abans no comenci la temporada de caça. És una bona oportunitat per observar ocells en migració i les darreres floracions de l'estiu.
 

Sortida del camí de Vilobí al camí ral de Sta. Coloma

Data: 18 de setembre de 2010
Lloc trobada: LA FRATERNITAT DE STA CLARA (Vilobí)
Hora trobada: 2/4 de nou del mati
Descripció: Sortida matinal. 4 hores de caminada.
Comentaris: Lluís Ball-llosera.
El recorregut será el següent: LES CLARISSES per camí est-VILOBÍ-SALITJA-LES FONTS DE SALITJA-SANT DALMAI-L\'EMPALME -LES CLARISSES per urb. Tarré.

En LLUÍS BALL.LLOSERA presentarà una explicació de cada ermita per les que passem.
Es podran visitar les 4 esglèsies i el convent de les Clarisses; i es podrà recollir el segell de les mateixes al full de ruta del camí de Sant Jaume.

Organitza: Xavi Masso - 972190130



dimarts, 14 de setembre del 2010

L'informe 2009 de la Qualitat ecològica dels rius ja està disponible en línia

http://ecobill.diba.cat/

Amb les dades de l'any 2009, l'informe del Programa de la qualitat ecològica dels rius ja és el quinzè any que s'edita. Des de 2006 que la web d'aquest programa d'estudi de la qualitat ecològica dels rius recull i sintetitza les dades sobre l'estat ecològic dels cinc rius de la província de Barcelona: el Llobregat, el Besòs, el Foix, el Ter i la Tordera, tant en el seu curs principal com d'alguns dels seus afluents. En aquesta mateixa web, l'usuari també es pot descarregar la base de dades històrica (1994-2009) i consultar els antics informes disponibles en línia.

L'aplicació permet veure l'informe dels rius del darrer any en format mapa i text. L'usuari pot afegir les capes ambientals que desitgi (depuradores, espais protegits, cobertes del sòl...) així com canviar el fons (topogràfic o ortofotomapa). Per cada conca es mostren 12 fitxes de paràmetres químics, d'entorn i de la qualitat biològica. Uns cercadors permeten localitzar ràpidament el punt de mostreig, el municipi, la comarca o la conca desitjada.

En la mateixa pàgina, s'ofereix informació sobre els diferents índexs i paràmetres que s'usen per caracteritzar l'estat ecològic dels rius. També es mostren fotografies, dibuixos i claus d'identificació dels insectes aquàtics usats per caracteritzar l'estat ecològic dels rius. Aquest any 2009 el percentatge de punts amb estat pèssim és el més baix de tot l'estudi (5%). També cal destacar en el 2009 l'augment de punts amb una qualitat de l'aigua bona o molt bona (60%). Aquesta millora general també s'observa a les cinc conques per separat.

La novetat d'aquest informe és la inclusió de l'apartat Evolució de la qualitat dels rius que s'ha inclòs amb l'ànim de sintetitzar de forma gràfica la tendència de la qualitat de l'aigua dels rius de la província en el temps. Així, observant l'històric de la qualitat de l'aigua s'observa que el percentatge de punts de qualitat pèssima també disminueix en el temps.La iniciativa ha estat promoguda per la Diputació de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acció Territorial de l'Àrea d'Espais Naturals i l'ha portat a terme el Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona amb la col•laboració de diverses institucions.

Aquests estudis van iniciar-se l'any 1994 i es van editar en paper fins l'any 2000. Per facilitar la seva consulta i interactivitat, l'any 2001 es van començar a editar en Cd-Rom. I des de l'any 2006 fins ara, s'ha fet un pas més per apropar la informació a la ciutadania i s'ha penjat a la web de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.

Font de la informació
Xarxa de Parcs Naturals

SEO/BirdLife celebra que Cataluña se convierta en la primera comunidad autónoma en proteger de manera expresa a las aves cantoras

http://www.seo.org/sala_detalle.cfm?idSala=5084&CFID=56992762&CFTOKEN=68236714&jsessionid=aa30531ae82045b34225

• Una orden de la Generalitat prohibirá la captura en vivo, la tenencia y la exhibición pública de estas aves
• Cataluña será la primera comunidad autónoma que respetara plenamente la legislación comunitaria y estatal sobre estas aves

El Departamento de Medio Ambiente y Vivienda de la Generalitat de Cataluña ha elaborado una orden que prohíbe la captura en vivo, la tenencia y la exhibición pública de aves fringílidas (pequeñas aves cantoras), que son las empleadas tradicionalmente como pájaros cantores para exhibiciones y concursos. La captura de estas aves esta prohibida en la Europa Comunitaria desde 1979, aunque la totalidad de las comunidades autónomas, hasta esta fecha, han venido incumpliendo la legislación europea, autorizando las capturas por razones "tradicionales" y acogiéndose al régimen de excepción de la normativa que protege a las aves. Las instituciones comunitarias se han mostrado contrarias a estas capturas y existe una considerable jurisprudencia del Tribunal de Luxemburgo, que ha servido de base al Gobierno Catalán para la preparación de esta norma.

El borrador de orden de la Generalidad reconoce que son posibles otras soluciones satisfactorias sin necesidad de sacar a las aves de su estado natural, como se comprueba con la experiencia de otros Estados miembros en los cuales desde hace decenas de años no existe derecho alguno a capturar aves.

La futura Orden catalana anima a SEO/BirdLife en su actividad de defensa de estas aves. Juan Carlos Atienza, coordinador del Área de Conservación de SEO/BirdLife ha declarado que "nos proponemos ser inflexibles a partir de ahora con las administraciones autonómicas que permitan la captura de estas aves protegidas. Los silvestristas no precisan de la captura de estas especies para mantener su actividad y continuar autorizándolas no es propio de sociedades avanzadas y es ilegal desde hace treinta años. Una tras otra, llevaremos a los Tribunales a cada administración autonómica que mantenga autorizadas estas practicas".

divendres, 10 de setembre del 2010

Astor (Accipiter gentilis) en migració?

Dijous 9 de setembre de 2010 un exemplar ciclejant alt sota un cel gris. En els controls de migració d'ocells planejadors que fèiem fa uns anys era un rapinyaire que apareixia en comptades ocasions durant la migració de tardor.
Observador: Alfons Delgado-Garcia

dijous, 9 de setembre del 2010

Per què odïo als gats domèstics deixats anar o no controlats?

Gats lliures = ocells morts: "

Aquesta primavera han nascut diversos pollets a casa. Una parella de pitroig va ser de les primeres a criar; durant uns dies rèiem veient els polls volanders perseguint el seu pare pidolant menjar, i fent petits vols pel jardí. El seu pare venia cap a nosaltres cada cop que sortíem al jardí, i sovint era obsequiat amb molles de pa, cucs, trossets de formatge...
Per motius mèdics he d'estar uns dies en repòs a Barcelona, a casa de la meva mare, i m'he endut la gossa. Només han calgut 2 dies d'absència de gos al jardí per que un gat assilvestrat hagi entrat a casa, i els pollets han desparegut. També hem trobat sargantanes mortes.

Quina ràbia he sentit, quina tristesa per aquesta mort inútil de 3 éssers, després de que els seus pares dediquessin setmanes a la construcció del niu, a covar els ous, a alimentar els pollets... tot aquest esforç per a que acabin menjats per un gat. Qui no ha vist l'esforç d'un ocell per pujar les seves cries potser no ho podrà entendre.

Amb tot això, vull induir a una reflexió sobre el greu problema de les colònies de gats lliures i feréstecs, animals que no pertanyen als ecosistemes, si no que han estat creats i afavorits per l'home. Les colònies de gats provoquen la mort de milers, milions, de petits animals (ocells, rèptils, petits mamífers com ratolins i mussaranyes...) cada any, sobretot a parcs, pobles i zones suburbanes. Els estudis recents estimen que, només al Regne Unit, els cats maten cada any uns 275 milions de preses, 55 milions de les quals són ocells. Els més vulnerables són els polls volanders.
















Si estimem els animals (com és el meu cas) hauríem de ser coherents i estimar tots els animals sense favoritismes (almenys els vertebrats!).

Mentre hi hagi abandonaments de gats, aquests animals haurien d'estar en protectores, i no hauríem de permetre que proliferin lliurement, de la mateixa manera que fem amb els gossos. Més que alimentar els gats del carrer, caldria buscar-los refugis i pares adoptius. Les esterilitzacions són només una part de la solució, doncs sovint només serveixen per perpetuar el problema. No em serveix de res l'afirmació de que 'pobret, un gat pateix en una protectora'. Els gossos de les protectores també pateixen. I un ocell a qui li han mort els pollets, pateix encara més.

Qui estigui en contra d'aquestes afirmacions, haurà d'assumir que per salvar gats lliures a tota costa, indirectament estarà matant altres animals, que no tenen cap culpa. És la pura veritat.
Si nosaltres posseïm un gat i ens agrada que volti pel jardí o el carrer, hi ha una sèrie de mesures recomanades per a disminuir o evitar que caci altres animals. Més informació:

'Sylvester i Tweeter poden viure junts' recomanacions de la RSPB per a propietaris de gats.

Informació sobre l'impacte que poden tenir els gats sobre els ocells de jardí, i idees per a reduir aquest impacte (en anglès, website del RSPB)

Gats i ocells en ambients urbans (document redactat per l'Institut Català d'Ornitologia, si algú el vol li puc enviar)

Yard Cats and Birds (pàgina del Cornell Lab of Ornithology)









"

Blauet (Alcedo atthis) a Cassà de la Selva



Fotografies d'Alba Zapata

On van els milans?

Els milans negres (Milvus migrans) són ocells migradors que arrigen a casa nostra per nidificar i que després marxen cap a l'Àfrica subsahariana, on passen l'hivern.

A la Selva el milà negre és un nidificant escàs, del qual es coneixen unes poques parelles a la plana.

Aquestes dades facilitades per en Gabriel de Jesús corresponen a un exemplar anellat com a poll a l'Empordà, i recapturat un any i mig més tard a Càdis, probablement de camí cap a les zones d'hivernada.



DATOS DE ANILLAMIENTO __________________________________________________________
Número de Anilla ..................: .7097297 ESI - ICONA
Especie .................................:Milvus migrans Sexo .....: Desconocido
Milano negro Edad .....: Pollo. Aún incapaz de volar
Fecha de Anillamiento ..........: 31/05/2008 - En el día
Lugar de Anillamiento ...........:VERGES MILANS, VERGES
GIRONA
ESPAÑA
Coordenadas ........................: 42.17N 03.03E
Anillador ................................: I.C.O.
Datos Biométricos .................:Ala: Peso: Grasa: F8: Músculo:
Observaciones ......................:
DATOS DE RECUPERACIÓN _________________________________________________________
Especie .................................:Milvus migrans
Sexo .....: Desconocido
Milano negro Edad .....: Ave en su segundo año de vida
Fecha de Recuperación .......: 30/08/2009 - En el día
Lugar de Recuperación ........: EL POZUELO, TARIFA
CADIZ
ESPAÑA
Coordenadas ........................: 36.07N 05.40W
Condición ..............................:Liberada por un anillador
Circunstancias ......................: Trampeada, capturada (no con escopeta)
Recuperador .........................:GRUPO DE ANILLAMIENTO MIGRES
Datos Biométricos .................:Ala: 421 Peso: 880 Grasa: F8: 90 Músculo:
Observaciones ......................:
____________________________________________________________________________________________________
Distancia: 1015 Km Dirección: 230 grados(WSW ) Tiempo: 456 días
_____________________________________________________________________________________________

dimecres, 8 de setembre del 2010

Ocells de tempesta


Ahir, dimarts 07-09-10, sembla ser que tot el país va ser recorregut en totes les direccions per nuclis de tempesta que van crèixer en topar la massa d'aire fred provinent del nord amb la massa d'aire calenta pròpia d'aquesta època que regna sobre la Mediterrània. Les precipitacions van ser més o menys fortes arreu.

Un fenòmen meteorològic d'aquesta mena en aquesta època de l'any empeny i mou no pas pocs ocells que es troben en plena migració. Des de casa vam poder observar moviments d'abellerols (Merops apiaster) i hirundínids en vol baix. També eren molt freqüents els ballesters (Apus melba) acompanyats d'algun falciot, suposadament negre, (Apus apus), que anava despistat o amb retard. Algun rapinyaire solitari, probablement aligots vespers (Pernis apivorus) o comuns (Buteo buteo), i grupets de bernats pescaires (Ardea cinerea) amb un vol aparentment erràtic.

A la imatge, el mapa de llamps de la jornada. Força impressionant.




dimarts, 7 de setembre del 2010

Vespers amb comptagotes

Dissabte 4 de setembre un aligot vesper (Pernis apivorus) en vol baix sobre Santa Coloma de Farners.

Observadors: Alfons Delgado, Maite Garrigós i Farners Delgado

divendres, 3 de setembre del 2010

Anellament d'ocells: Corbs

DATOS DE ANILLAMIENTO __________________________________________________________
Número de Anilla ..................: .7097326 ESI - ICONA
Especie .................................:Corvus corax Sexo .....: Desconocido
Cuervo Edad .....: Pollo. Aún incapaz de volar
Fecha de Anillamiento ..........: 30/04/2007 - En el día
Lugar de Anillamiento ...........:CASTANYET
GIRONA
ESPAÑA
Coordenadas ........................: 41.53N 24.02E
Anillador ................................: I.C.O.
Datos Biométricos .................:Ala: Peso: Grasa: F8: Músculo:
Observaciones ......................:
DATOS DE RECUPERACIÓN _________________________________________________________
Especie .................................:Corvus corax Sexo .....: Desconocido
Cuervo Edad .....: Edad desconocida
Fecha de Recuperación .......: 28/12/2009 - En el día
Lugar de Recuperación ........: CENTELLES
BARCELONA
ESPAÑA
Coordenadas ........................: 41.47N 02.13E
Condición ..............................:Mantenida en cautividad
Circunstancias ......................: Cazada para proteger cosechas, especies cinegéticas, ...
Recuperador .........................: I.C.O.
Datos Biométricos .................:Ala: Peso: Grasa: F8: Músculo:
Observaciones ......................:CR TORREFERRUSSA
____________________________________________________________________________________________________
Distancia: 18 Km Dirección: 234 grados(WSW ) Tiempo: 973 días
____________________________________________________________________________________________________

Butlletí naturalista ?

 
 Amics,
 
 Haureu constatat que el darrer butlletí naturalista s'està endarrerint més del que acostuma a fer. La qüestió és que m'he quedat sense temps per fer segons quines coses. La raó és el neixement del meu segon fill fa escassament un mes. Els que en teniu, sabeu que un segon fill no és el doble de feina, és moltíssima feina més (10 vegades més?) !!! Una feina, però, que es fa amb molta il·lusió (tot i ser esgotadora!).
 
Mentre intento organitzar-me i prioritzar tasques, he de pensar seriosament si continuo o no editant el butlletí i altres projectes que tenia. Ara les prioritats estan canviant força i tinc moltes ganes de dedicar més temps a la família i a mi mateix. Els nens creixen d'un dia per l'altre i cada moment és irrepetible.
 
Mentretant, podeu anar visitant els meus blogs, els quals, més o menys, intentaré anar actualitzant amb un esforç considerable. Potser d'aquí a un temps he après a administrar millor les feines i el temps i recupero projectes aparcats. Ara per ara, però, bàsicament no faig res més que improvitzar.  
Que acabeu de passar un bon estiu i gràcies pel seguiment, l'ajuda i els ànims rebuts durant tots aquests anys.
 
Una abraçada i fins aviat.
 
Salut.
 
            Alfons
 

dijous, 2 de setembre del 2010

Resum ornitològic agost 2010

Intens moviment de limícols a les principals zones humides (les més visitades pels ornitòlegs) i d'alguns migradors postnupcials típics. Es detecta cert moviment d'exemplars en dispersió postnupcial. També a destacar la presència destacada de joves nascuts aquesta temporada. Cap dada de reproducció tardana.

Ànec cullerot (Anas clypeata)
Estany de Sils, ~7 individus, dilluns 23 agost 2010, Toni Sánchez Broceño

Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, >50 individus, divendres 20 agost 2010, Javier Romera Cabrera, Joan Bernils

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 5 individus, diumenge 29 agost 2010, Joan Bernils

Mascarell (Morus bassanus)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2 individus, divendres 20 agost 2010, Javier Romera Cabrera

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
Sant Feliu de Buixalleu, 6 individus, dissabte 14 agost 2010, David Caballé Ferrán, en vol cap el sud, 1ª citació postnupcial

Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Estany de Sils, 1 individu, dimarts 10 agost 2010, Hubert Mas

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
Estany de Sils, 3 individus, dissabte 28 agost 2010, David Caballé Ferrán

Agró blanc (Egretta alba)
Estany de Sils, 2 individus, dilluns 23 agost 2010, Toni Sánchez Broceño

Agró roig (Ardea purpurea)
Estany de Sils, 1 individu, dimarts 31 agost 2010, Antoni Mariné Sanz

Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
Lloret de Mar, 3 individus, dijous 5 agost 2010, Jordi Faus, 3 individus volant alts direcció sud, sobre el mar, prop de les 14:00 hores

Aligot vesper (Pernis apivorus)
Sant Feliu de Buixalleu, 2 individus, divendres 6 agost 2010, David Caballé Ferrán, semblen migrants

Milà negre (Milvus migrans)
Abocador de Solius, Llagostera, 1 individu de primer any, diumenge 15 agost 2010, Carlos Alvarez-Cros

Milà reial (Milvus milvus)
Abocador de Solius, Llagostera, 1 individu, dijous 5 agost 2010, Guillem Saguer Parés

Astor (Accipiter gentilis)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu de primer any, diumenge 1 agost 2010, Javier Romera Cabrera

Falcó mostatxut (Falco subbuteo)
Hostalric, 1 individu, dilluns 30 agost 2010, David Caballé Ferrán

Falcó de la reina (Falco eleonorae)
Estany de Sils, 1 individu, dimarts 17 agost 2010, Toni Saez
Maçanet de la Selva, 1 individu, dimarts 31 agost 2010, David Caballé Ferrán

Fotja vulgar (Fulica atra)
Estany de Sils, 1 individu, dimecres 18 agost 2010, Jordi Erra Pagès

Cames llargues (Himantopus himantopus)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimarts 3 agost 2010, Javier Romera Cabrera

Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Estany de Sils, 1 individu, diumenge 8 agost 2010, Eva Bravo Barrera

Torlit (Burhinus oedicnemus)
El Veïnat Gros, Fornells de la Selva, 3 individus, dissabte 28 agost 2010, Antoni Mariné Sanz, 1 adult / 2 immadurs

Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 3 individus, dimecres 18 agost 2010, Javier Romera Cabrera, 1ers en pas postnupcial

Fredeluga (Vanellus vanellus)
Estany de Sils, 2 individus, dimecres 4 agost 2010, Joan Ventura

Territ tresdits (Calidris alba)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 4 individus, divendres 20 agost 2010, Javier Romera Cabrera
2 individus, dimecres 11 agost 2010 a la mateixa localitat, Javier Romera Cabrera

Territ menut (Calidris minuta)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 20 agost 2010, Javier Romera Cabrera
2 individus, dimecres 11 agost 2010 allà mateix, Javier Romera Cabrera

Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 7 individus, dimecres 11 agost 2010, Javier Romera Cabrera

Territ variant (Calidris alpina)
Desembocadura de la Tordera, Blanes:
2 individus, dimarts 17 agost 2010, Javier Romera Cabrera
5 individus, dimecres 11 agost 2010, Javier Romera Cabrera
3 individus, dimarts 3 agost 2010, Javier Romera Cabrera

Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimarts 3 agost 2010, Javier Romera Cabrera

Gamba verda (Tringa nebularia)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 11 agost 2010, Javier Romera Cabrera
Estany de Sils, 1 individu, dimecres 4 agost 2010, Joan Ventura, 1 individu, dilluns 2 agost 2010, Oscar Bargalló

Xivita (Tringa ochropus)
Desembocadura de la Tordera, Blanes
1 individu, diumenge 29 agost 2010, Joan Bernils
2 individus, dimarts 3 agost 2010, Javier Romera Cabrera
Estany de Sils, ≥4 individus, dissabte 14 agost 2010, Xavi Larruy, Laura Puyol i Rafa Puyol

Valona (Tringa glareola)
1 individu, Estany de Sils, dilluns 2 agost 2010, Oscar Bargalló

Xivitona (Actitis hypoleucos)
Fornells de la Selva, 1 individu, dilluns 16 agost 2010, PonÇ Feliu
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 3 individus, diumenge 29 agost 2010, Joan Bernils

Gavina corsa (Larus audouinii)
Abocador de Solius, Llagostera, 1 individu de primer any, dissabte 21 agost 2010, Carlos Alvarez-Cros
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 8 individus, dimarts 3 agost 2010, Javier Romera Cabrera

Xatrac gros (Sterna caspia)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2 individus, dimecres 11 agost 2010, Javier Romera Cabrera, Volant ran d'aigua costa amunt direcció Blanes

Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)
Estany de Sils
1 individu, dimecres 18 agost 2010, Jordi Erra Pagès
1 individu, diumenge 8 agost 2010, Eva Bravo Barrera

Agapornis de Fischer (Agapornis fischeri)
Riells i Viabrea, 1 individu, diumenge 1 agost 2010, David Caballé Ferrán, fa dos dies que volta per la zona

Xot (Otus scops)
Pla de Sant Martí, Sant Martí de Llémena, 2 individus, dimecres 25 agost 2010, PonÇ Feliu

Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
Fornells de la Selva, 1 individu, dilluns 16 agost 2010, PonÇ Feliu

Falciot negre (Apus apus)
Hostalric, nombre no determinat, dilluns 30 agost 2010, David Caballé Ferrán

Falciot pàl·lid (Apus pallidus)
Panedes, Llagostera, 1 individu, dijous 19 agost 2010, PonÇ Feliu

Gaig blau (Coracias garrulus)
Estany de Sils, 2 individus, dimarts 10 agost 2010, Hubert Mas

Colltort (Jynx torquilla)
Pla de Sant Martí, Sant Martí de Llémena, 1 individu, dimecres 25 agost 2010, PonÇ Feliu

Boscaler pintat gros (Locustella naevia)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 20 agost 2010, Javier Romera Cabrera, 1era observació postnupcial

Papamosques gris (Muscicapa striata)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 11 agost 2010, Javier Romera Cabrera

Falcó de la reina (Falco eleonorae)

Maçanet de la Selva, 1 individu, dimarts 31 agost 2010, observador: David Caballé Ferrán

Font: www.ornitho.cat

Àguila pescadora (Pandion haliaetus)

Hostalric, 1 individu, dimecres 1 setembre 2010, observador: David Caballé Ferrán

Font: www.ornitho.cat

II Jornadas Internacionales de Conservación de Anfibios: Bufo calamita

 

El Observatorio de Herpetología de la Sociedad de Ciencias Aranzadi está organizando las II Jornadas Internacionales de Conservación de Anfibios: Bufo calamita, que se celebrarán en Donostia-San Sebastián, País Vasco (España), el 17 y 18 de diciembre de 2010.

 

Estas Jornadas pretenden ser un lugar de encuentro y un referente en las investigaciones relacionadas con Bufo calamita, aglutinando a los especialistas más representativos de Europa. Se plantea como objetivo el intercambio científico entre los participantes y dar a conocer los diferentes proyectos de conservación realizados sobre la especie.

 

            En dichas Jornadas participarán 19 ponentes invitados y se podrán presentar sólo comunicaciones escritas o paneles. La fecha límite de inscripción y entrega de resúmenes para las Jornadas es el 31 de octubre de 2010.

 

Para mayor información: www.aranzadi-herpetologia.org

 

Falcó de la reina (Falco eleonorae)


Un exemplar observar el dimarts 17 d'agost per en Toni Saez (http://www.ornitho.cat/ ). Es tracta d'una espècie estival que hiverna a l'arxipèlag Malgaix i que nidifica en illes i illots de la Mediterrània, com ara les Balears i les Columbrets.

És habitual que no pocs exemplars es desplacin fins la península en busca d'aliment, especialment grans coleòpters, abans no comencin la criança dels polls, en ple setembre, aprofitant el flux migratori de passeriformes i altres petits ocells sobre els quals depreda.
Fotografia: J.L. Perea, CENEAM - MMA

Falcó de la reina (Falco eleonorae)


Un exemplar observar el dimarts 17 d'agost per en Toni Saez (http://www.ornitho.cat/ ). Es tracta d'una espècie estival que hiverna a l'arxipèlag Malgaix i que nidifica en illes i illots de la Mediterrània, com ara les Balears i les Columbrets.

És habitual que no pocs exemplars es desplacin fins la península en busca d'aliment, especialment grans coleòpters, abans no comencin la criança dels polls, en ple setembre, aprofitant el flux migratori de passeriformes i altres petits ocells sobre els quals depreda.
Fotografia: J.L. Perea, CENEAM - MMA

dimecres, 1 de setembre del 2010

Estany de Sils: Bird List

Códigos de estatus / Status code

R = residente / resident
r = residente escaso / scarce resident
I = invernante / winter visitor
i = invernante escaso / scarce winter visitor
E = estival / summer visitor
e = estival escaso / scarce summer visitor
M = migrante / migrant
m = migrante escaso / scarce migrant
A = accidental / vagrant
Ex = extinguida recientemente / recently extinguished



Tadorna ferruginea - A
Tadorna tadorna - i, m
Aix galericulata - A
Anas penelope - i, m
Anas strepera - i, m, r
Anas crecca - I, M
Anas discor - A
Anas platyrhynchos - R
Anas acuta - i
Anas querquedula - M
Anas clypeata - i, m
Netta rufina - m
Aythya ferina - m
Aythya fuligula - m
Alectoris rufa - r
Phasianus colchicus - r
Coturnix coturnix - e
Tachybaptus ruficollis - r
Podiceps nigricollis - m
Podiceps cristatus - m
Phalacrocorax carbo - I
Botaurus stellaris - m
Ixobrychus minutus - e
Ardeola ralloides - M
Nycticorax nycticorax - E, M
Bubulcus ibis - I, M
Egretta garzetta - I, M
Egretta garzetta x gularis - A
Casmerodius albus - m
Ardea cinerea - I, r
Ardea purpurea - r, M
Ciconia nigra - m
Ciconia ciconia - m
Platalea leucorodia - A
Milvus milvus - m
Milvus migrans - m
Gyps fulvus - A
Pandion haliaetus - m
Hieraaetus pennatus - m
Circaetus gallicus - m
Circus aeruginosus - i, m
Circus cyaneus - i
Circus pygargus - m
Accipiter gentilis - i, m
Accipiter nisus - r
Buteo buteo - R
Buteo lagopus - A
Pernis apivorus - m
Falco tinnunculus - r, i
Falco columbarius - i, m
Falco subbuteo - r, m
Falco peregrinus - i, m
Falco eleonorae - m
Rallus aquaticus - R, I
Porzana pusilla - m
Porzana parva - m
Porzana porzana - m
Gallinula chloropus - R
Porphyrio porhyrio - m
Fulica atra - i, m
Grus grus - m
Tetrax tetrax - E
Himantopus himantopus - e, M
Recurvitrostra avoceta - m
Burhinus oedicnemus - i, m
Glareola pratincola - m
Charadrius hiaticula - m
Charadrius dubius - r, M
Charadrius alexandrinus - m
Charadrius morinellus - m
Pluvialis squatorola - m
Pluvialis apricaria - m
Vanellus gregarius - A
Vanellus vanellus - m
Calidris minuta - m
Calidris temminckii - m
Calidris ferruginea - m
Calidris canutus - m
Calidris alpina - m
Philomachus pugnax - m
Lymnocriptes minimus - m
Gallinago gallinago - I, m
Gallinago media - A
Scolopax rusticola - A
Limosa limosa - m
Limosa lapponica - A
Numenius arquata - m
Tringa erythropus - M
Tringa totanus - M
Tringa nebularia - M
Tringa ochropus - I, M
Tringa glareola - m
Actitis hypoleucos - I, M
Larus genei - A
Lanus ridibundus - i
Larus michahellis - I
Chlidonias hybrida - m
Chlidonias niger - m
Gelochelidon nilotica - m
Sterna albifrons - A
Columba livia (domestica ) - R
Columba oenas - m
Columba palumbus - R
Streptopelia turtur - r, M
Streptopelia risoria - E
Sreptopelia decaoto - R
Clamator glandarius - e, Ex ?
Cuculus canorus - E
Tyto alba - r
Otus scops - E
Athene noctua - r
Strix aluco - r
Asio otus - r
Asio flammeus - m
Caprimulgus ruficollis - Ex
Caprimulgus europaeus - E
Apus apus - E
Apus pallidus - m
Tachymarptis melba - m
Alcedo athis - R, I
Merops apiaster - M
Puput - r, i
Psittacula krameri - A
Jynx torquilla - E
Picus viridis - R
Dendrocopos major - R
Dendrocopos minor - r
Melanocorhypha calandra - Ex
Galerida cristata - R
Lullula arborea - r
Alauda arvensis - I, r
Riparia riparia - m
Hirundo rustica - E, M
Hirundo daurica - m
Delichon urbicum - E, M
Ptyonoprogne rupestris - i
Anthus richardi - A
Anthus campestris - m
Anthus trivialis - M
Anthus pratensis - M
Anthus spinoletta - I
Motacilla flava - M
Motacilla cinerea - r
Motacilla alba - R
Troglodytes troglodytes - R
Prunella modularis - i
Erithacus rubecula - R, I
Luscinia megarhynchos - E
Luscinia svecica - m
Phoenicurus phoenicurus - m
Phoenicurus ochruros - i
Saxicola rubetra - m
Saxicola torquata - R
Oenanthe oenanthe - m
Oenanthe hispanica - m
Turdus torquatus - A
Turdus merula - R
Turdus philomelos - R
Turdus iliacus - i
Turdus viscivorus - r
Turdus pilaris - i
Cettia cetti - R
Cisticola juncidis - R
Locustella naevia - m
Locustella luscinoides - m
Acrocephalus arundinaceus - E
Acrocephalus melanopogon - m
Acrocephalus scirpaceus - E
Acrocephalus shoenobaenus - m
Hippolais polyglota - E
Sylvia borin - m
Sylvia comunis - m
Sylvia undata - i
Sylvia cantillans - r, m
Sylvia melanocephala - r, i
Sylvia atricapilla - R
Phylloscopus bonelli - e
Phylloscopus collybita - r, I
Phylloscopus trochilus - m
Regulus regulus - i
Regulus ignicapillus - R
Muscicapa striata - r, m
Ficedula hypoleuca - m
Panurus biarmicus - A
Aegithalos caudatus - R
Parus ater - i
Parus caeruleus - R
Parus major - R
Sitta europaea - r
Certhia brachydactyla - R
Remiz pendulinus - r
Oriolus oriolus - E
Lanius senator - e
Lanius meridionalis - r, i
Garrulus glandarius - R
Pica pica - R
Corvus monedula - r, Ex
Corvus frugileus - A
Corvus corax - i
Corvus corone - R
Sturnus vulgaris - R
Sturnus unicolor - R
Euplectes afer - A

Estrilda astrid - A
Passer domesticus - R
Passer montanus - R
Petronia petronia - r
Fringilla coelebs - R, I
Fringilla montifringilla - i
Pyrrhula pyrrhula - i
Coccothraustes coccothraustes - r, i
Loxia curvirostra - i
Serinus serinus - R
Carduelis chloris - R
Carduelis carduelis - R
Carduelis spinus - i
Carduelis cannabina - r, i
Emberiza citrinella - i
Emberiza cirlus - R
Emberiza cia - i
Emberiza hortulana - m
Emberiza schoeniclus - I
Emberiza calandra - R, I

Estanys de Sils: localización / location

Distancias a / Distances to

Santa Coloma de Farners - 11 km.
Lloret de Mar - 15 km.
Girona - 22 km.
Perpignan - 116 km.
Barcelona - 81 km.


Sils, comarca de la Selva, Girona, Cataluña

Sils, la Selva county, Girona, Catalonia


(clicka sobre la imagen / click on the image)

Estany de Sils: itinerario por la laguna permanente / level constant pond itinerary

Se trata de un circuito alrededor de la laguna de régimen permanente y a lo largo del canal (acequia). Este recorrido nos permitirá visitar zonas permanentemente inundadas, así como campos de inundación temporal, choperas y bosques de ribera, además de pequeños canales y lagunas. En parte del recorrido se podrán observar los espacios abiertos ganados a las plantaciones de chopos y que están siendo recuperados para favorecer los prados de cárex y de vegetación helofítica. Es la zona dónde se pueden observar con más comodidad y probabilidad de éxito la mayoría de aves acuáticas que frecuentan este espacio.
Hay una amplia zona de aparcamiento justo enfrente de la estación de tren. Desde allí nos dirigiremos en dirección sur por el Passeig dels Estanys y a los pocos metros encontraremos una pista sin asfaltar a la izquierda que nos lleva al punto de partida.
Es recomendable realizar primero el recorrido alrededor de la laguna, para luego regresar al mismo punto por el camino paralelo al canal. Cruzaremos la acequia por el pequeño puente peatonal que hay nada más empezar el recorrido, al lado del cartel informativo y dejando a la derecha la pista paralela al canal.

Este punto nos brinda una buena oportunidad para observar rálidos, especialmente gallineta de agua y rascón, más fácilmente observable en invierno. Tampoco resulta raro sorprender aquí al martín pescador. El ruiseñor bastardo también está presente, así como el mosquitero común y el escribano palustre, dos especies invernantes comunes.

Nada más cruzar el pequeño puente nos dirigiremos hacia la derecha, en paralelo a la acequia. Al poco ya se adivina la presencia de la laguna a la izquierda, con el mirador elevado en primer término. Si subimos, podemos contemplar una extensa panorámica de la laguna permanente y podremos hacernos una idea del recorrido que nos espera.

Desde aquí se pueden observar ya algunas de las aves más típicas de estos ambientes. Los azulones, zampullines y las gallinetas son frecuentes en el agua y en los margenes de las pequeñas isletas, y en los troncos de los chopos muertos resulta fácil localizar garcetas, garzas reales y cormoranes grandes.

Siguiendo por esta pista, con la laguna a nuestra derecha, atravesamos una zona de cárex a lado y lado dónde es fácil detectar al escribano palustre, especie muy abundante en toda la zona durante el invierno. Al poco llegaremos a la zona de humedales de depuración, a la izquierda, donde si la vegetación lo permite, se puede sorprender alguna ardeida o limícola y no es infrecuente descubrir alguna comadreja cruzando el camino .

Una vez dejamos atrás los humedales de depuración el itinerario se desvía a la izquierda (hay un cartel indicador) y llegamos al primer observatorio. Desgraciadamente, éste y los otros observatorios son objeto frecuente de vandalismo, por lo que es posible que en alguna ocasión no reúnan los requisitos necesarios para una observación cómoda.

Estos observatorios son los mejores lugares para observar la mayoría de especies de aves típicas de los ambientes acuáticos. El número y las especies varían bastante según la época del año. En primavera se reúnen una mayor diversidad de aves, desde anátidas y ardeidas hasta rapaces. Los limícolas suelen frecuentar los campos inundados y aguas más someras de los alrededores, si bien es muy probable observar varias especies en los márgenes de la laguna, que no ofrece un nivel adecuado para sus técnicas de alimentación. No obstante, es fácil observarlos desde el segundo y el tercer observatorio que encontraremos en nuestro recorrido, más alejados del camino principal y cercanos a las orillas con pendientes menos pronunciadas.
Es conveniente inspeccionar con atención las pequeñas isletas, ya que en primavera y sobretodo en verano se pueden observar garzas imperiales, avetorillos y martinetes. Estos últimos son más frecuentes a últimas horas de la tarde, cuando se desplazan a la charca para pescar. Durante los dos pasos migratorios, especialmente en abril y en noviembre, hay que poner más esmero a la hora de rastrear estas zona, para intentar descubrir al avetoro, una especie escasa pero regular en la zona, al igual que la garceta grande, mucho más llamativa y menos tímida. Durante la primavera no resulta nada complicado observar a uno o varios ejemplares de aguilucho lagunero occidental deambulando por la zona.
No es raro observar algún visón americano cruzando la laguna, situación mucho más infrecuente si nos referimos a la nútria. Sí que son frecuentes los galápagos, tanto en la laguna como en el canal principal. Se pueden observar tanto al galápago europeo como al galápago leproso, pero desgraciadamente las más frecuentes son las tortugas de Florida. La zona de los Estanys de Sils y alrededores está propuesta para ser incluida dentro del catálogo nacional de "Áreas de interés para los anfibios y reptiles de España", siendo el principal bastión para el galápago europeo de todo el nordeste peninsular.

En los troncos muertos de los chopos que se encuentran en el interior de la laguna hay nidos de pico menor, especie frecuente en toda la zona de los Estanys, por lo que es conveniente estar atentos a las idas y venidas de los pajarillos. Estos troncos, y los álamos cercanos, suelen ser posaderos de milanos y de águilas pescadoras, relativamente frecuentes entre marzo y abril.

Una vez hayamos finalizado el recorrido alrededor de la laguna, y justo después del último observatorio, encontraremos una pasarela de madera que cruza el canal principal. Es aconsejable hacer un alto en este punto, ya que ofrece un buen punto de observación para intentar descubrir especies dificilmente detectables como los rálidos, entre ellos las esquivas polluela bastarda y la polluela chica, si bien es la polluela pintoja la que ofrecerá mejores oportunidades de observación. Durante todo el año es fácil detectar el ruiseñor bastardo, en primavera y verano se puede encontrar tanto carricero tordal como carricero común, y durante el otoño, tanto aquí como en los márgenes de la laguna, es posible observar al pechiazul.

Una vez crucemos el canal tenemos dos posibilidades: si nos dirigimos hacia la derecha volveremos al punto de partida, si seguimos hacia la izquierda, además de aumentar las posibilidades de observación en el propio canal, cruzaremos una zona interesante de cárex, bosques de ribera y carrizales.

Si optamos por la segunda posibilidad, seguiremos con la acéquia a nuestra izquierda, y detrás de ella, una extensa plantación de chopos que ofrecen una buena oportunidad para intentar descubrir aves forestales, entre las que destacan el pico menor, el picapinos y el pito real. También son refugio de algunas rapaces, como el gavilán, más bien escaso, y el busardo ratonero, mucho más frecuente.

Durante la migración prenupcial, especialmente en días de lluvia, es fácil observar gran número y diversidad de paseriformes sedimentados descansando en los árboles y en la vegetación de ribera. En estas riberas se pueden encontrar algunas plantas más bien escasas, como el galanto o campanilla de nieve, que florece en pleno invierno, y la azucena silvestre, que lo hace en primavera.

Un centenar de metros más adelante encontraremos una zona de cárex y carrizo que está siendo gestionada mediante pastoreo con caballos de la Camarga. Esta zona es especialmente interesante si se encuentra inundada, pues nos ofrecerá ocasiones inmejorables para observar limícolas y ardeidas. En primavera son frecuentes las lavanderas boyeras, y en invierno los bisbitas alpinos y los comunes. En verano estas zonas abiertas son utilizadas como cazaderos por los abejarucos y los alcotanes.
El recorrido por esta pista que transcurre en paralelo al canal se puede alargar tanto como se desee, si bien va perdiendo interés naturalista a medida que se aleja de la zona protegida. Recomendamos continuar hasta la siguiente pasarela sobre el canal, mucho más estrecha. Justo a esa altura se une a la pista principal otra que encontramos a nuestra derecha.

Si la seguimos llegaremos al observatorio más viejo de la zona (ahora reconvertido en plataforma elevada por las continuas agresiones vandálicas). Para ello seguiremos por esta pista hasta llegar a un pequeño robledal mixto que se encuentra justo al lado del paso elevado sobre la vía del tren. Nos adentraremos en el bosquecillo hasta llegar a la zona del observatorio, lugar tranquilo y de cierto encanto por encontrarse rodeado de arboledas y con una zona de prados de siega y de carrizales que nos ofrecerán nuevas oportunidades de observar aves acuáticas, sobretodo si se encuentran parcialmente inundados.

Es en esta zona donde más posibilidades tendremos de observar a la lechuza campestre durante los pasos migratorios, especialmente durante el postnupcial. En las pequeñas manchas arboladas de los alrededores son abundantes las pequeñas aves forestales, entre las que destacan diversos páridos, además del pico menor, el mosquitero papialbo, el papamoscas común, el zorzal charlo y el picogordo. En los anocheceres estivales es muy fácil observar al chotacabras europeo cazando en la zona.

Para regresar al punto de partida desharemos el camino andado o seguiremos la pista que cruza la vía. Una vez cruzado el puente nos dirigiremos hacia la izquierda y luego, sin dejar el camino, cruzaremos una zona de choperas y huertas hasta llegar a otra pista que se nos cruza. Si la tomamos hacia la derecha nos llevará directamente hasta el pueblo. Cualquiera de las dos opciones nos acercará a la granja que hay adosada a la iglesia. Aquí se pueden observar paloma bravía domestica, gorrión común, gorrión molinero y los estorninos pinto y negro. Más raramente se puede observar algun mochuelo común o algún grupo de grajillas, especie ésta muy escasa en la comarca que cuenta con un pequeño núcleo reproductor en la vecina localidad de Maçanet de la Selva.



English version

This itineray starts on the train station parking. We have to go walking in South direction (to the church), by the street Passeig dels Estanys. In a few meters we will find a track without asphalting at left. There is an informative poster next to a small bridge. This is a a good place for moorhen, water rail, kingfisher and chifchaff and reed bunting, very commons everywhere in winter. Cross the bridge and turn right.

You will perceive the pond immediately, with the high platform at left. At the top, we can watch all the marsh extension. The species vary depending on the seasons, being the spring the best time. It is possible to observe common species like Grey heron, Little egret, Cormorant, Mallard, Moorhen and Little grebe.

Folllow the track. At left you will find little marshes, here is possible to watch herons and shorebirds. Next, we turn right (it's indicated), and found the first hidden viewpoint (hides). These viewpoints are good places for watching most of the birds. You can watch the small islands, where there are Purple heron, Little bittern and Night heron (at evening). Bittern and Great white egret are more frequent in autumn. It deserves special attention to watch the trunks of dead trees looking for the Lesser Spotted Woodpecker, common also in the woods of the surrounding area. These trunks also serve as innkeeper to Cormorants, Kites and Osprey.

American mink are common, but Otter is very scarce. During the spring is easy watch Europen pond terrapin, Spanish terrapin and the very common Red-eared Turtle.

When we have finalized the route around the lagoon, we will find a wood footbridge. This is a good place to try to watch Baillon's Crake, Little Crake and Spotter Crake (most frequent), in spring. In summer, Reed Warbler and Great Reed Warbler, and Bluethroat in autumn (also on pond vegetation).

Once we have passed the bridge we have thwo options: we can go rigth and return to the beggining, and if we go left we will rise the possibility of watching birds in the canal and find an interesting marsh area.

If we choose the second option we will continue walking at the right of the canal. Behind it we will see a large poplar area wherre we can find some forest birds like the Lesser Spotted Woodpecker, the Great Spotted Woodpecker and Green Woodpecker. This forestal area is also a refuge for some raptors like Sparrowhawk, scarce, and Buzzard, more frequent.

During the spring migration, specially raining days, it's easy to find a lot of passerine birds resting in the trees branches or in the riverside vegetation. In these rivesides we can find some interesting species like Galanthus nivalis (flowering in winter) and Lilium martagon (flowering in spring).

About a hundred meters behind we will find an interesting Carex area managed by shepherding with Camarga's horses. This area, specially when it's flooded, will offer us very good opportunities to watch herons and shorebirds. In the spring time are common Yellow Wagtail, and in winter Meadow Pipit and Water Pipit. In the summer time these areas are used as feeding areas by Bee-eater and Hobby.

The walk by the canal can be as long as you want, but it looses naturalist interest while we move farther away from the protected area. We recomend to follow since meeting a narrow foodbridge over the canal. At this point you will find a track at right.

If we follow that track we will find the eldest hide in the area (now turned into a platform due to the continous vandalism actions). We will follow the track since arribing to little oak tree wood sited next to bridge over the train railway. We will go through the little wood to the platform site. This is a quite and charming place because it's surrounded by trees and harvest meadows, where we will have more opportunities to watch water birds, specially when the meadows are flooded.

This is the better area to watch Short-eared Owl, while the migration, specially during the autumn migration. In the little woods of the area are abundant the forest birds, finding frequently Tits and Lesser Spotted Woodpecker, Bonelli's Warbler, Mistle Thrush, Spotted Flycatcher and Hawfinch. In the summer evenings it's easy to watch the Nightjar hunting.

To return to the beginning we will walk back following the same track or we can cross the bridge over the train railway. Once crossed the bridge we will turn left and we will follow the same track crossing a poplar and vegetable gardens area since we arribe to another track. If we take this track to the right, it will lead us to the town. The two options will bring us near the farm next to the church. Here we can watch Rock Dove, House Sparrow, Tree sparrow, Starling and Spotless Starling. Rarely we will find Little Owl or Jackdaw, witch is a very rare species in the region, that have a little nesting group in the neighbour town of Massanet de la Selva.

La Selva: Bird List


Códigos de estatus / Status code

R = residente / resident
r = residente escaso / scarce resident
I = invernante / winter visitor
i = invernante escaso / scarce winter visitor
E = estival / summer visitor
e = estival escaso / scarce summer visitor
M = migrante / migrant
m = migrante escaso / scarce migrant
A = accidental / vagrant
Ex = extinguida recientemente / recently extinguished
D = Divagante o visitante ocasional/ Digressing or occasional visitor

Total especies: 249

Anser anser - m
Tadorna tadorna m
Tadorna ferruginea - A
Aix galericulata - m
Anas penelope - M
Anas discors - A
Anas strepera - r, m
Anas crecca - I, M
Anas platyrhynchos - R, I, M
Anas acuta - m
Anas querquedula - M
Anas clypeata - I, M
Aythya ferina - m
Mergus merganser - i, m
Alectoris rufa - R
Coturnix coturnix - R
Phasianus colchicus - r
Gavia arctica - i
Gavia immer - i
Tachybaptus ruficollis - R, I, M
Podiceps cristatus - r, I, M
Calonectris diomedea - E
Puffinus yelkouan - I, e
Puffinus mauretanicus - I, e
Hydrobates pelagicus - i
Morus bassanus - I, M
Phalacrocorax carbo - I, M
Phalacrocorax aristotelis - r, I
Botaurus stellaris - m
Ixobrychus minutus - r, m
Nycticorax nycticorax - r, M
Bubulcus ibis - I, M
Ardeola ralloides - M
Egretta garzetta - I, M
Egretta alba - m
Ardea cinerea - r, I, M
Ardea purpurea - r, M
Ciconia ciconia - M
Ciconia nigra - M
Elanus caeruleus - A
Pernius apivorus - R, M
Milvus migrans - M
Milvus milvus - i, m
Gyps fulvus - D
Neophron percnopterus - r, m, D
Circaetus gallicus - E, M
Circus aeruginosus - M
Circus pygargus - r, m
Circus cyaneus - i, m
Accipiter gentilis - R, i, m
Accipiter nisus - R, I, M
Buteo buteo - R, I, M
Aquila chrysaetos - D
Hieraaetus pennatus - e, M
Hieraaetus fasciatus - m
Pandion haliaetus - m
Falco naumanni - m
Falco tinnunculus - R, I, M
Falco columbarius - i, m
Falco subbuteo - R, M
Falco peregrinus - R, i, m
Rallus aquaticus - R, I, M
Porzana porzana - m
Porzana pusilla - m
Porzana parva - m
Gallinula chloropus - R
Porphyrio porphyrio - D
Fulica atra - r, i, M
Grus grus - i, m
Tetrax tetrax - Ex
Himantopus himantopus - r, M
Recurvirostra avosseta - m
Burhinus oedicnemus - r, I, M
Charadrius dubius - e, M
Charadrius hiaticula - M
Charadrius alexandrinus - r
Pluvialis apricaria - i
Pluvialis squatarola - i, m
Vanellus gregarius - A
Vanellus vanellus - I, M
Arenaria interpres - m
Gallinago gallinago - I, M
Gallinago media - A
Lymnocriptes minutus - m
Scolopax rusticola - r, I
Calidris minutus - m
Calidris ferruginea - m
Calidris alpina - m
Phylomachus pugnax - m
Limosa limosa - m
Numenius arquata - m
Tringa erythyopus - M
Tringa totanus - M
Tringa nebularia - M
Tringa glareola - M
Tringa ochropus - M
Actitis hypoleucos - M
Stercorarius parasiticus - i, m
Stercorarius=Catharactas skua - i, m
Larus melanocephalus - I, M
Larus minutus - i, m
Larus ridibundus - I, M
Larus audouinii - m
Larus fuscus - i, m
Larus michahellis - R, I
Gelochelidon niloticus - m
Sterna sandvicensis - I, m
Sterna hirundo - M
Sterna albifrons - m
Sterna caspia - m
Chlidonias hybridus - M
Chlidonias leucopterus - m
Chlidonias niger - m
Uria aalgae - A
Alca torda - I
Fratercula arctica - i
Columba livia domestica - R
Columba oenas - m
Columba palumbus - R, I, M
Streptopelia decaoto - R
Streptopelia turtur - E, M
Myiopsitta monachus - r
Clamator glandarius - e
Cuculus canorus - R, M
Tyto alba - R
Otus scops - R
Bubo bubo - r
Athene noctua - R
Strix aluco - R
Asio otus - R
Asio flammeus - m
Caprimulgus europaeus - E
Caprimulgus ruficollis - e
Apus=Tachymarptis melba - r, M
Apus apus - R, M
Apus pallidus - r, m
Alcedo athis - R, I, M
Merops apiaster - E, M
Coracias garrulus - e, m
Upupa epops - R
Jynx torquilla - r, m
Picus viridis - R
Dryocopus martius - D, r?
Dendrocopos major - R
Dendrocopos minor - R
Alauda arvensis - r, I
Galerida cristata - R
Melanocorypha callandra - Ex
Lullula arborea - R, I
Hirundo rustica - E, M
Hirundo daurica - r, m
Delichon urbicum - E, M
Ptyonoprogne rupestris - r, i
Riparia riparia - m
Anthus trivialis - M
Anthus richardi - A
Anthus pratensis - I, M
Anthus spinoletta - i, m
Motacilla flava - e, M
Motacilla cinerea - R, I
Motacilla alba - R, I, M
Cinclus cinclus - r
Troglodytes troglodytes - R
Prunella modularis - i
Prunella collaris - i
Erithacus rubecula - R, I, M
Luscinia megarhynchos - E, M
Phoenicuros ochruros - R, I, M
Phoenicuros phoenicuros - r, M
Saxicola rubetra - M
Saxicola torquata - R
Oenanthe oenanthe - M
Oenanthe hispanica - m
Monticola saxatilis - e
Monticola solitarius - R
Turdus torquatus - i
Turdus merula - R, I, M
Turdus pilaris - i
Turdus philomelos - R, I, M
Turdus iliacus - i
Turdus viscivorus - R, I
Cettia cetti - R
Cisticola juncidis - R
Locustella naevia - m
Locustella luscinoides - m
Acrocephalus melanopogon - m
Acrocephalus schoenobaenus - m
Acrocephalus scirpaceus - r, m
Acrocephalus arundinaceus - r, m
Hippolais polyglotta - R, M
Sylvia undata - R, i
Sylvia cantillans - E, M
Sylvia communis - e, m
Sylvia melanocephala - R, I
Sylvia hortensis - e
Sylvia atricapilla - R, I
Sylvia borin - E, M
Phylloscopus collybita - R, I, M
Phylloscopus bonelli - E, M
Phylloscopus trochilus - m
Regulus ignicapillus - R, I
Regulus regulus - r, i
Muscicapa striata - R, M
Ficedula hypoleuca - M
Aegithalus caudatus - R
Parus caeruleus - R
Parus major - R
Parus palustris - r
Parus cristatus - R
Parus ater - R
Remiz pendulinus - r
Sitta europaea - R
Certhia brachydactyla - R
Trichodoma muraria - i
Lanius senator - e, m
Lanius collurio - e, m
Lanius meridionalis - r, i
Oriolus oriolus - E
Garrulus glandarius - R
Cyanopica cyaneus - A
Pica pica - R
Corvus corone - R
Corvus corax - r
Corvus monedula - r
Pyrrhocorax pyrrhocorax - D
Sturnus vulgaris - R, I
Sturnus unicolor - R, I
Passer domesticus - R
Passer montanus - R
Petronia petronia - r
Montifringilla nivalis - i
Quelea quelea - r?
Vidua macroura - D?
Vidua chalybeata - D?
Amandava amandava - D?
Fringilla coelebs - R, I, M
Fringilla montifringilla - I
Serinus serinus - R
Serinus citrinella - i
Serinus dorsostriatus - A
Carduelis chloris - R
Carduelis carduelis - R
Carduelis spinus - I
Carduelis cannabina - r, i
Loxia curvirostra - r, i
Pyrrhula pyrrhula - R, i
Coccothrauestes coccothraustes - r, i
Emberiza calandra - R, I
Emberiza schoeniclus - r?, I
Emberiza citrinella - i
Emberiza cirlus - R
Emberiza cia - R
Emberiza hortulana - m

Plana de la Selva: localización / location

Distancias desde Cassà de la Selva a / Distances from Cassà de la Selva to

Santa Coloma de Farners - 22 km.

Castell Platja d'Aro - 20 km.

Girona - 14 km.

Perpignan - 110 km.

Barcelona - 106 km.





(clicka sobre la imagen / clik on the image)

Estany de Sils: Información de interés / Interest information

Vías principales / Main routes : AP 7 , N II, C 63

La población de Sils cuenta con estación de tren, siendo parada habitual de los trenes de cercanías. En el mismo edificio de la estación se encuentra el punto de información y centro de interpretación de los Estanys. El aeropuerto fde Vilobí d'Onyar se encuentra a 14 kilómetros.
Existen diversos establecimientos dónde podremos comer y dormir, pero la oferta es más bien limitada.

The train stops regularly. In the train station there is a point of information and interpretation of the Estanys. 14 kilometers from Vilobí d'Onyar airport.
There are diverse establishments where we will be able to eat and to sleep, but the supply rather is limited.

Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar

  Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...