La Natura a la comarca de la Selva: 01/2010

divendres, 29 de gener del 2010

Darreres observacions ornitològiques

Alguns registres d'espècies destacables:

Ànec xiulador (Anas penelope), ≥1 individu, dimarts 26 gener 2010 (David Caballé)

Xarxet comú (Anas crecca), ~80 individus, dimarts 26 gener 2010 (David Caballé)

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), 1 individu, dimarts 26 gener 2010 (David Caballé), juvenil en vol

Esplugabous (Bubulcus ibis), 2 individus, dilluns 25 gener 2010 (Javi Mendoza)

Martinet blanc (Egretta garzetta), 4 individus, dimarts 26 gener 2010 (David Caballé)

Bernat pescaire (Ardea cinerea), 11 individus, dimarts 26 gener 2010 (David Caballé)

Fredeluga (Vanellus vanellus), 2 individus, dimarts 26 gener 2010 (David Caballé)

Becadell comú (Gallinago gallinago), ≥2 individus, dimarts 26 gener 2010, (David Caballé)

Xivita (Tringa ochropus), 1 individu, dimarts 26 gener 2010, (David Caballé)

Grasset de muntanya (Anthus spinoletta), 13 individus, dimarts 26 gener 2010, (David Caballé)

Font: www.ornitho.cat

Darreres observacions ornitològiques

Calàbria agulla (Gavia arctica) davant la desembocadura de la Tordera

Un ocell marí rar al litoral català

http://natura-tordera.blogspot.com/2010/01/calabria-agulla-gavia-arctica-davant-la.html

L´aigua de la Tordera augmenta dos graus en 50 anys pel canvi climàtic

Canvi climàtic

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/01/29/laigua-tordera-augmenta-dos-graus-50-anys-pel-canvi-climatic/384298.html

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/130433-les-temperatures-han-pujat-125-graus-en-50-anys-a-les-conques-del-fluvia-i-la-tordera.html

Un estudi simularà la futura disponibilitat d'aigua per satisfer les necessitats vinculades al riu

BLANES MARTÍ SANTIAGO

En els darrers 50 anys, la temperatura de l'aigua de la conca de la Tordera ha augmentat dos graus durant el període estival. Així ho determinen els resultats del projecte ACCUA eleaborat per Caixa Catalunya i que també se circumscriu a les conques del Fluvià, a les comarques gironines, i del Siurana, a les Terres de l'Ebre.

L'estudi avalua la vulnerabilitat de les conques centrant-se en les característiques territorials d'aquestes zones i tenint en compte tan els efectes del canvi climàtic com els usos del sòl i la gestió del territori. Les conclusions finals no se sabran fins a mitjans de 2011 i tractaran d'establir una projecció del futur biològic de l'espai fins l'any 2030.Aquesta investigació té una durada de tres anys tot i que ara han transcendit els primers resultats. La metodologia d'estui ha consistit en analitzar la temperatura de les conques durant el període 1951-2000 per tal d'observar l'evolució climàtica més recent.

És d'aquestes anàlisis d'on es desprèn que la temperatura mitjana anual de la Tordera s'ha incrementat en gairebé dos graus al llarg de les darreres tres dècades (1979-2008) fins a situar-se en els 13,6 graus centígrads. Cal tenir en compte que els anys 90 van esdevenir el període més càlid dels darrers 150 anys a Catalunya.La disponibilitat d'aiguaEl projecte també té en compte quin ús se li ha donat al sòl de les conques durant el període 1993-2000.

En base a això, s'ha pogut observar com a la Tordera els terrenys forestals han experimentat un canvi important i, per exemple, on abans hi havia un dens arbrat ara hi ha grans espais de matolls. A banda d'això, l'estudi també conclou que l'agrigultura ha patit un important retrocés. En l'aspecte percentual, el sòl de la conca es distribueix en boscos densos que no són de ribera (66,43%), conreus (11,40%), matollars (8,63%), zones urbanitzades (4,56%), plantacions de pollancres (2,35%), prats i herbassars (1,48%) i plantacions de plàtans (1,29%).

Cadascuna d'aquestes dades s'usarà per recrear els escenaris de les properes dècades en els usos del sòl partint d'un context de canvi climàtic. Amb aquestes variables es pretén simular les disponibilitats d'aigua de la Tordera durant les properes dècades considerant que la demanda ha augmentat en els darrers anys a les viles costaneres i s'ha moderat en els municipis de l'interior.El projecte està coordinat pel Centre de Recerca i Aplicacions Forestals i hi participen investigadors universitaris.

El Govern desencalla la variant de Santa Coloma de Farners que enllaça amb Olot

La poca plana agrícola que teniem a Santa Coloma ens diu adéu.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/01/29/govern-desencalla-variant-santa-coloma-farnersque-enllaca-olot/384286.html

GIRONA JOFRE SÁEZ

Entre els veïns de Santa Coloma de Farners se sabia d'un suposat projecte de variant pel municipi però va ser ahir quan el Govern va anunciar un nou pas endavant. Una novetat que significa desencallar un projecte vital per reordenar el trànsit del nucli urbà.
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publicava que se sotmetia a informació pública l'estudi informatiu i d'impacte ambiental de la variant de Santa Coloma de Farners que connectarà amb la carretera que va a Olot.La nova via enllaçaria la C-63 abans d'arribar al nucli de Santa Coloma, procedent de Sils i Riudarenes, i la carretera C-152 de Santa Coloma a Olot, passat el nucli i que connecta amb l'Eix Transversal.Connexió amb l'EixAquesta variant, segons es concreta en l'estudi informatiu, connectarà amb la carretera GI-533 de Girona a Santa Coloma de Farners i amb l'Eix. I és que actualment en creuar el centre del municipi per poder accedir a les diferents carreteres que arriben o surten és complicat pel volum de vehicles que hi passen diàriament i, alhora, dels vehicles pesants que es veuen obligats a travessar-lo. La possibilitat de fer una variant per l'oest sembla, en principi, un opció impossible ja que allà es troba la riera de Santa Coloma, just entre la zona forestal i la part urbana del poble.
Entre els avantatges que té l'opció de variant est hi ha que no s'afecta cap espai d'interés natural, que no hi ha moviments de terres especialment significatius i que no afecta masses forestals, ni es preveuen trobar zones de potencial interès arqueològic.
Entre els inconvenients hi ha l'afectació directa sobre camps de conreu de regadiu i seca, el seu impacte paisatgístic i que passa prop de la riera d'Esplet.

dijous, 28 de gener del 2010

SEO: Celebración del Día Mundial de los Humedales 2010

Celebración del Día Mundial de los Humedales 2010
Se conmemora el 2 de febrero y están previstas actividades por distintos humedales de la geografía española desde el día 28 de enero

Cada 2 de febrero, el Día Mundial de los Humedales marca el aniversario de la firma en 1971 de la Convención Ramsar sobre la conservación de los humedales.

El lema de esta edición es:
"CUIDEMOS DE NUESTROS HUMEDALES-
UNA RESPUESTA AL CAMBIO CLIMÁTICO"

Se realizarán actividades festivas en aquellos humedales que tengan un buen estado de conservación y actos reinvindicativos en humedales con problemas de conservación.

Estará vinculada con Alas sobre agua, la campaña de SEO/BirdLife que pretende que se aproveche el nuevo panorama normativo del siglo XXI, para devolver vida y agua a nuestros humedales.

Programa de Actividades

Este mensaje ha sido enviado desde:

SEO/BirdLife
informacion@seo.org

SEO/BirdLife es la asociación española para el estudio y conservación de las aves y sus hábitats,
y representante de BirdLife International en España.

¿Quieres estar informado de nuestras actividades? Suscríbete al Boletín digital gratuito de SEO/BirdLife.

SEO: Celebración del Día Mundial de los Humedales 2010

Celebración del Día Mundial de los Humedales 2010
Se conmemora el 2 de febrero y están previstas actividades por distintos humedales de la geografía española desde el día 28 de enero

Se realizarán actividades festivas en aquellos humedales que tengan un buen estado de conservación y actos reinvindicativos en humedales con problemas de conservación.

Estará vinculada con Alas sobre agua, la campaña de SEO/BirdLife que pretende que se aproveche el nuevo panorama normativo del siglo XXI, para devolver vida y agua a nuestros humedales.

Programa de Actividades

Este mensaje ha sido enviado desde:

SEO/BirdLife
informacion@seo.org

SEO/BirdLife es la asociación española para el estudio y conservación de las aves y sus hábitats,
y representante de BirdLife International en España.

¿Quieres estar informado de nuestras actividades? Suscríbete al Boletín digital gratuito de SEO/BirdLife.

Quan fracassa un espai natural protegit?

Text enviat a diversos mitjans de comunicació escrits. Veurem quants el publiquen.

" Quan algú qualifica de fracàs la creació d'un parc natural hauria d'argumentar en què es basa per tal de fer aquesta rotunda afirmació. La finalitat primera d'un espai natural protegit és preservar els valors que l'han fet mereixedor d'aquesta protecció. Assolir aquests objectius marcaran l'èxit o el fracàs de l'espai, no el nombre de visitants que rep ni els beneficis econòmics que aporta al territori. S'ha d'entendre que la prioritat d'un parc natural no és la de ser un lloc d'esbarjo, un camp d'esports, o un generador de riquesa econòmica. Això és així i així ho haurien de saber explicar les administracions. Quan no calgui explicar-lo serà perquè ja no hi haurà res a protegir o perquè ja serem una societat madura.

Però això no ha de ser sempre així. El paisatge català actual és el resultat de segles d'interacció entre home i natura, un paisatge modelat per l'activitat antròpica que s'ha de tenir en compte a l'hora de preservar-lo.

L'agricultura, la pagesia i l'aprofitament forestal racionals haurien de ser l'eix vertebrador de la conservació del nostre territori. Aquestes activitats juguen un paper bàsic en la conservació del medi, i com a tal s'han de tenir en compte, no només a l'hora de protegir una àrea de determinada, sinó per tal d'aconseguir l'harmonia necessària que ha de conjuntar la preservació dels paisatges catalans, estiguin o no protegits per llei, i els legítims interessos dels sectors afectats.

Els que s'autoproclamen i denominen defensors del país en realitat utilitzen aquesta denominació per tal de confondre, però, siguem realistes, no enganyen a ningú.

Pagesia, conservacionistes, el món acadèmic i la societat en general haurien d'encapçalar el moviment que tingués prou força com per donar un gir a l'actual política de conservació del territori. Fer obrir els ulls als governants i fer-los entendre que si no segueixen el que la societat reclama seran substituïts. L'economia basada en el totxo i l'asfalt ha demostrat sobradament la seva ineptitud per aconseguir una situació social i econòmica que asseguri una riquesa repartida i sostenible i que no hipotequi el futur dels nostres fills.

La creació del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà ha estat i és un èxit mediambiental i econòmic, probablement no un èxit absolut, però un èxit al cap i a la fi, enfront el fracàs de l'urbanisme especulador."

dimarts, 26 de gener del 2010

L'ocell més petit d'Europa

És el bruel (Regulus ignicapilla). Aquesta diminuta joia alada que guarneix les branques dels arbres és l'ocell més diminut del continent europeu, amb els seus (amb prou feines) 9 cm de longitud.

És una espècie estrictament forestal que habitat en tot tipus de bosc, des d'alzinars i suredes de la terra baixa fins a les pinedes d'alta muntanya. S'alimenta bàsicament de petits invertebrats i les seves postes. A l'hivern és freqüent detectar-los en grups buscant aliment entre les branques dels arbres, sovint acompanyats de mallerengues, mosquiters i raspinells, formant estols mixtes que fan les delícies dels naturalistes.

El reietó (Regulus regulus) és un parent seu que viu als boscos de coníferes de l'alta muntanya. A l'hivern és possible trobar-lo a cotes més baixes, fugint de les inclemències climàtiques. Se'l distingeix del bruel pel fet que li manca la "cella" blanca tan característica.

El bruel és molt abundant i freqüent a la Llémena. La seva veu, un "tsi" suau i sovint repetit, el delata molt abans de que el puguem veure.

Caps d'olla al litoral de la Selva

De tant en tant, una notícia de mamífers marins a la Selva, que també n'hi ha.

http://natura-tordera.blogspot.com/2010/01/dofins-davant-la-desembocadura-del-riu.html

Activitats de Celebració del Dia Mundial de les Zones Humides a l'Estany de Sils

Us informem de dues activitats que tindran lloc a Sils les properes setmanes en motiu de la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides que se celebra el 2 de febrer (vegeu el cartell adjunt).

La primera és una jornada de voluntariat per col·locar suports de fusta a les illetes i marges de l'estany. L'objectiu és que les aus i els amfibis tinguin espais per a reposar lliures de vegetació a la vora de l'aigua. Serà el dia 30 de gener a les 10.30h a la passera d'entrada a l'estany.

La segona és una plantada popular d'arbres de ribera a la riera Vallcanera. Aquesta riera ha estat objecte d'un projecte de restauració que ha comportat l'eliminació de l'abundant flora al·lòctona existent. La plantada popular és amb l'objectiu de reforestar els marges d'un tram de la riera amb vegetació pròpia com són freixes, salzes i gatells. Aquesta activitat és per a tots els públic i edats, hi haurà esmorzar per a tothom però cal inscripció prèvia al 972168285, estany@sils.cat i al Centre Cívic de Sils.

Laia d'Armengol i Catà

Responsable Estany de Sils

Ajuntament de Sils

Centre d'Informació de l'Estany de Sils
Plaça Estació s/n

17410 Sils
Telèfon: 972 16 82 85

Fax: 972 85 36 17

e-mail: estany@sils.cat

Activitats de Celebració del Dia Mundial de les Zones Humides a l'Estany de Sils

Us informem de dues activitats que tindran lloc a Sils les properes setmanes en motiu de la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides que se celebra el 2 de febrer (vegeu el cartell adjunt).

Laia d'Armengol i Catà

Responsable Estany de Sils

Ajuntament de Sils

Centre d'Informació de l'Estany de Sils
Plaça Estació s/n

17410 Sils
Telèfon: 972 16 82 85

Fax: 972 85 36 17

e-mail: estany@sils.cat

Espècies invasores: perdem la guerra

http://www.birdlife.org/news/news/2010/01/aliens.html

Invasive Alien Species, ranging from disease and plants, to rats and goats, are one of the top three threats to life on this planet, according to a new publication coordinated by the Global Invasive Species Programme (GISP), of which BirdLife International is a partner.

Most countries have made international commitments to tackle this threat, but only half have introduced relevant legislation and even fewer are taking adequate action on the ground.

The paper entitled, Global indicators of biological invasion: species numbers, biodiversity impact and policy responses, published in the journal Diversity and distributions, looked at 57 countries and found that, on average, there are 50 non-indigenous species per country which have a negative impact on biodiversity. The number of invasive alien species ranged from nine in Equatorial Guinea to 222 in New Zealand.

A total of 542 species were documented as invasive aliens, including 316 plants, 101 marine organisms, 44 freshwater fish, 43 mammal, 23 bird and 15 amphibian species. According to Professor Melodie McGeoch, lead author on the publication and member of the Centre for Invasion Biology (Stellenbosch University), these numbers are a significant underestimate. "We showed that regions with low development status and little investment in research have lower than expected numbers of invasive aliens." An increase in the number and spread of alien species, which adversely affect the habitats they invade, is nonetheless attributed to a substantial rise in international trade over the past 25 years.

"While some threatened species on the IUCN Red List have improved in status as a result of successful control or eradication of invasive alien species, a growing number are more threatened owing to increasing spread and threats from non-indigenous species", says Dr Stuart Butchart, BirdLife International's Global Research and Indicators Coordinator. "This shows that although we are winning some battles in the fight against invasive species, current evidence suggests that we are losing the war."

"Although we are winning some battles in the fight against invasive species, current evidence suggests that we are losing the war" —Dr Stuart Butchart, BirdLife International

If left uncontrolled, invasive alien species can have a serious impact on native species. Yellowhead Mohoua ochrocephala, a bird endemic to New Zealand, has suffered considerably in recent years due to a surge in the number of rats. Two populations of the Yellowhead are now extinct and three more are significantly falling in number, leading to the species to move up from Vulnerable to Endangered on the IUCN Red List of Threatened Species.

Similarly, the pathogenic chytrid fungus, which was entirely unknown until 1998, is thought to be the cause of the decline and extinction of many amphibian populations around the globe. The disease, caused by the fungus, can be spread by humans and a host of other species, ranging from exotic fish to African Clawed Frogs Xenopus laevis.

But the impact of invasive alien species can be successfully controlled. Black-vented Shearwater Puffinus opisthomelas, a seabird native to Natividad Island off the Pacific coast of Mexico, was under threat from cats, goats and sheep. But since they've been eradicated, the status of the bird has been reduced from Vulnerable to Near Threatened on the IUCN Red List. Similarly, the control of the Red Fox Vulpes vulpes in south-western Australia in the last decade allowed the population of the endemic Western Brush Wallaby Macropus irma to recover sufficiently for it to be downlisted on the IUCN Red List to Least Concern.

"It's likely to be more cost effective to prevent the spread of invasive species in the first place than to tackle the biodiversity crisis once they have become established", says Dr Bill Jackson, IUCN's Deputy Director General and Chairman of GISP. "With sufficient funds and political will, invasive species can be controlled or eradicated. This will allow native species to be saved from extinction, but countries need to dramatically improve the way they deal with the problem."

Tackling alien invasives species is one of 10 Key Actions to prevent bird extinctions that BirdLife has highlighted in its publication, Critically Endangered Birds: a global audit. To read it click here

Presentació llibre fotos "els secans de Lleida" de Jordi Bas

El proper 4 de Febrer, a les 7 del vespre, es presenta a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, a Lleida, el Llibre "Els secans de Lleida". Aquest és un magnífic llibre de fotos d'aquest singular ambient realitzat per Jordi Bas, fotògraf des de fa molts anys afincat a Almacelles i mestre de l'institut d'Almenar, que al marge d'haver estat guardonat dues vegades amb el BBC Wildlife Photographer of the Year, enguany ha estat escollit gaunyador del Foto Nikon 2009 a la millor foto de natura publicada. A http://www.weboryx.com/info/Seleccion_mensual_12_09.html#secans es pots veure una crítica del llibre.

Joan Estrada Bonell
http://joanestradabonell.blogspot.com/

diumenge, 24 de gener del 2010

Jable

Fuerteventura és probablement l'illa canària més ocellarire. S'hi poden trobar espècies endèmiques com el bitxac canari (Saxicola dacotidae) o la huabara (Chlamydotis undulata) i altres espècies interessants com la xurra (Pterocles orientalis), a més d'unes desenes d'espècies migradores, visitants o estiuejants.

El Jable de Gandía és un dels millors indrets per intentar trobar l'hubara i provar sort amb el corredor (Cursorius cursor) i altres espècie típiques tant de fauna com de flora d'aquest autèntic desert enmig de la mar.

Hores i hores divagant per camins de sorra, amb un vent inaturable i tirà i un sol implacable.

A qui no li pot agradar viatjar amb aquest panorama?

Hivern i pit-roig

divendres, 22 de gener del 2010

Llista actualitzada dels ocells de la Baixa Tordera

Accediu clicant aquí.

Horts urbans i periurbans (2a edició)

Novetats editorials - Medi ambient

Horts urbans i periurbans (2a edició)

Departament de Política Territorial i Obres Públiques

EAN 9788439382072, PVP 10 euros

26486x<https://pim.gencat.cat/exchange/publicacions.eadop/Esborranys/RV:%20Horts%20urbans%20i%20periurbans%20(2a%20edici%C3%B3).EML/1_multipart/image001.gif>

Guia de criteris paisatgístics elaborada amb l'objectiu de millorar la qualitat dels horts urbans i periurbans existents i fomentar la creació d'horts socials destinats a l'autoconsum. L'obra es dirigeix als ens locals i entitats que es proposin crear i gestionar horts i als hortolans responsables d'aquests petits paisatges quotidians. Aquesta guia forma part d'una col·lecció de caràcter tècnic i divulgador per promoure la integració d'activitats amb una incidència paisatgística rellevant.

Comprar-lo <http://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=4076>

De venda a les Llibreries de la Generalitat <http://www20.gencat.cat/portal/site/Publicacions/menuitem.952c8724fa8efe9472623b10b0c0e1a0/?vgnextoid=e24b2b9a71a40110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=e24b2b9a71a40110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default> o a la vostra llibreria habitual.

Web de Publicacions de la Generalitat de Catalunya <http://www.gencat.cat/publicacions>

dijous, 21 de gener del 2010

Tallarol de casquet: l'ocell de la boina

No és pas un mal nom per a un ocell amb aquest característic cap. En castellà en diuen curruca capirotada, que tampoc està malament, i en anglès blackcap (barret negre), aquí si que la caguen una mica perquè la femella (com la de les fotografies) té el "barret" de color marró. L'ocell de la boina també estaria prou bé, i segur que li hagués agradat molt a Josep Pla. En fi.

El tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) és un petit ocell típic i comú de boscos, especialment frescos i planifolis, tot i que no defuig les coníferes. Habita en boscos de ribera, jardins, arbredes, fagedes, alzinars i altres boscos que comptin amb un sotabosc més o menys dens, tot i que també els podem trobar en fruiterars i oliverars, si no són gaire eixuts, ja que aquest ocell busca ambients més aviat humits. Durant l'hivern és freqüent observar-lo en àrees on és absent durant l'època de reproducció, en busca d'aliment i essent notablement més abundant degut a la important arribada d'exemplars provinents de l'alta muntanya o del centre d'Europa.

És un insectívor consumat que atrapa les seves preses al vol o les busca coratjosament entre la vegetació, si bé durant els mesos adients és un gran consumidor de fruits i baies, més rarament de llavors. I quan dic fruits no vull dir de que hagin de ser petits, ja que pot aprofitar perfectament des de cireres fins a figues i pomes.

S'acosta a les menjadores, especialment si hi pot trobar pastissos de greix i insectes deshidratats (hi ha pastissos fets amb aquests components, per a ocells, evidentment, ho juro), però és un ocell força tímid i recelòs que acostuma a defugir de la presència humana.

El seu cant és un dels més característics i bells dels ocells que ens són més propers. A mi em recorda en certa manera al cant del rossinyol comú (Luscinia megarhynchos), igual, o més ric i ple de matissos. És un cant molt xiulat que comença amb un refilar notablement potent i que acaba amb una sèrie de xiulets més curts. Durant la primavera el mascle canta incansablement des de les branques d'arbres o arbustos i és un dels sons més freqüents si passegem una tarda d'abril o maig vora un curs d'aigua escortat per arbres. A l'hivern també es deixa sentir aquest cant del mascle, sobretot a primeres hores del matí, però no és tan llarg (sovint callen de cop) ni potent com el de primavera, quan els ocells ja estan entrenats i tenen la veu prou preparada i la seguretat de que ho estan fent bé.

Entre Farners i Sauleda, Santa Coloma de Farners

Dijous, 21-01-10

Tudó (Columba palumbus), ≥50

Picot verd (Picus viridis), ≥5

Picot garser gros (Dendrocopos major), ≥6

Roquerol (Ptyonoprogne rupestris), ~70

Pit-roig (Erithacus rubecula), ≥6

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), 1

Merla (Turdus merula), ≥6

Griva (Turdus viscivorus), ≥1

Tallareta cuallarga (Sylvia undata), ≥12

Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), ≥10

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), ≥15

Bruel (Regulus ignicapilla), ~40

Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), ~50

Mallerenga emplomallada (Parus cristatus), ≥20

Mallerenga blava (Parus caeruleus), ≥12

Mallerenga carbonera (Parus major), ≥14

Pica-soques blau (Sitta europaea), 6

Raspinell comú (Certhia brachydactyla), ≥8

Gaig (Garrulus glandarius), ≥6

Corb (Corvus corax), 1

Pinsà comú (Fringilla coelebs), ≥70

Trencapinyes (Loxia curvirostra), ≥30

Sit negre (Emberiza cia), 3

Observador: Alfons Delgado-Garcia

dimecres, 20 de gener del 2010

Gavina cendrosa (Larus canus) a Blanes

Aquest dillus al vespre, durant el cens d'aus marines, en Xavi Larruy i en Xesco Macià han detectat i identificat una gavina cendrosa (Larus canus) juvenil al Port de Blanes d'entre milers de gavians i gavines...

http://natura-tordera.blogspot.com/2010/01/gavina-cendrosa-larus-canus-al-port-de.html

dilluns, 18 de gener del 2010

Cursos Fundació EMYS 2010

Durant la primavera d'aquest 2010, la Fundació Emys organitza els següents cursos tècnics:

CURS D'INTRODUCCIÓ A L'HERPETOLOGIA · Riudarenes, del 12 al 18 d'abril de 2010
Susceptible de ser convalidat per 2 crèdits de lliure elecció UdG (30 h)

PROGRAMA PROVISIONAL
- Bloc sobre biologia de l'herpetofauna) (5 h teoria)
- Bloc d'identificació d'espècies (5h pràctica)
- Bloc de sistemes de detecció/identificació geogràfica (5 h teoria)
- Bloc de tècniques de gestió i conservació (5 h teoria)
- Bloc de tècniques aplicades (genètica) (5 h teoria)
- Sortida de tècniques d'estudi i conservació (10 h pràctica)

PROFESSORAT
Dr. Gustavo A. Llorente (UB, AHE), Sr. Marc Franch (UB, AHE, Fundació Emys), Dr. Albert Montori (UB), Dr. Dani Villero (UB, AHE, SARE), i Sr. Xavier Santos (UB, AHE, SARE).

CONSULTA DATES D'INSCRIPCIÓ I PREUS DE MATRÍCULA [PDF]

CURS DE BIOLOGIA DE MAMÍFERS I RÈPTILS MARINS · Girona, del 4 al 9 de maig de 2010 (Facultat de Ciències)
Susceptible de ser convalidat per 2 crèdits de lliure elecció UdG (30 h)

PROGRAMA PROVISIONAL
BLOC 1 · Trets generals dels mamífers i rèptils marins (8 h)
BLOC 2 · Problemes de conservació dels mamífers i rèptils marins (14 h)
BLOC 3 · Recerca, conservació i gestió dels mamífers i rèptils marins a Catalunya (ponències · 8 h)
BLOC 4 · Sortida d'avistament de cetacis al Cap de Creus (8 h · opcional)

PROFESSORAT
Dr. Àlex Aguilar (UB), Dr. Lluís Cardona (UB), Dr. Michel André (LAB-UPC), Dr. Manel Gazo (SUBMÓN), Sr. Jordi Sànchez (SUBMON) i Sra. Mari Luz Parga (SUBMÓN)

CONSULTA DATES D'INSCRIPCIÓ I PREUS DE MATRÍCULA [PDF]

Per a més informació i inscripcions, escrivu-nos a infoarrobafundacioemys.com o bé truqueu al 972 16 49 57.

FUNDACIÓ EMYS
Recerca i conservació del patrimoni natural
Ctra. Santa Coloma, 12
17421 RIUDARENES (GIRONA)
Telf.: 972.164.957
web: www.fundacioemys.com

diumenge, 17 de gener del 2010

MELLARENGA BLAVA (aquí no hi ha res!!!)

TEST EXPORTACIO DIRECTE

divendres, 15 de gener del 2010

Darreres novetats ornítiques

Ànec xiulador (Anas penelope), 2 individus, dimarts 12 gener 2010, (Pau Garcia)

Xarxet comú (Anas crecca), 59 individus, dissabte 9 gener 2010, (Miquel Vall-Llosera)

Rascló (Rallus aquaticus), 5 individus, dimarts 12 gener 2010, (Pau Garcia)

Fredeluga (Vanellus vanellus), 4 individus, dimarts 12 gener 2010, (Pau Garcia)

Becadell sord (Lymnocryptes minimus), 3 individus, dissabte 9 gener 2010, (Miquel Vall-Llosera)

Becadell comú (Gallinago gallinago), 9 individus, dimarts 12 gener 2010, (Pau Garcia)

Xivita (Tringa ochropus), 1 individu, dissabte 9 gener 2010, (Miquel Vall-Llosera)

Font: www.ornitho.cat

Darreres novetats ornítiques

dimarts, 12 de gener del 2010

Nits glaçades, menjadores per a ocells

Amb la fred intensa i continuada, els ocells més propers (vertebrats de sang calenta i petit tamany) tenen molts problemes per mantenir la seva temperatura corporal. Necessiten buscar més aliment per tal d'acumular les calories necessàries per tal de sobreviure a les intenses glaçades nocturnes. A més, si estan mal alimentats són més fàcilment depredats.

Ajudem-los omplint les nostres menjadores, col·locant-ne de noves o simplement deixant petites quantitats de menjar en llocs accessibles. Tot ho aprofitaran: grana, fruits secs (no salats), engrunes de pa, ... fins i tot aquells retalls de torrons tous o polvorons que ja no es menjarà ningú poden fer molt de servei.

Fotografia de Chiraphan Markchoo: Pit-roig (Erithacus rubecula)

Nits glaçades, menjadores per a ocells

Fotografia de Chiraphan Markchoo: Pit-roig (Erithacus rubecula)

Nits glaçades, menjadores per a ocells

Fotografia de Chiraphan Markchoo: Pit-roig (Erithacus rubecula)

dilluns, 11 de gener del 2010

VERDUM (encara no les tinc triades)

L'òliba (Tyto alba): l'ombra blanca de la nit

Quantes parelles d'òliba hi ha a la Vall ? El frustat "Atles dels Ocells de la Vall del Llémena" apuntava a un mínim de 5 parelles, que situen els seus territoris entre Sant Gregori i Cartellà i fins al municipi de Sant Aniol de Finestres.

Amant dels espais oberts, preferentment si són agrícoles o dedicats a la pastura, l'òliba és una espècie sovint lligada a la presència humana, ja que fa servir els habitatges i altres construccions humanes per tal de ubicar-hi el niu.

En aquest sentit cal remarcar que acostuma a acceptar amb facilitat les caixes-niu, fet que afavoreix notàblement la seva presència a determinades zones. No hi ha millor equip desratitzador que una parella d'òlibes. Qui no vol tenir aquests aliats a prop de casa?

Les caixes-niu es poden adquirir (n'hi ha de diferents qualitats i preus) però també les podem fer nosaltres mateixos o fins i tot, si es tracta d'un habitatge amb possibilitats, només cal deixar una racó o una habitació amb sortida a l'exterior on estiquin tranquil·les i no siguin molestades.

http://www.brinzal.org/cajasnido.html

http://www.oryxdistribuciones.com/catalog/cajas_nido_agricultura.pdf

http://www.aymarazegers.com/69732/Caja-Nido-Lechuza

P.S.: si teniu previst col·locar alguna caixa niu per a òliba us agrairïem que ens comuniquèssiu si ha tingut èxit, també us agrairïem informació de la presència d'òlibes a la Vall (aquestes dades val més que ens ho comuniqueu privadament)

Mort a la carretera

L'hivern és una època dura per a la majoria de la fauna. Durant les nits glaçades els afamats carnívors s'acosten temeràriament a les carreteres, buscant els insectes i els petits vertebrats morts durant el dia. Evidentment, aquesta és una actuació de risc, que sovint acaba tràgicament.

També desprès de l'època de cria és habitual trobar joves mamífers i ocells morts a la carretera, desconeixedors del perill que suposen.

A la fotografia s'observa un gorjablanc o fagina (Martes foina) mort a la Vall.

Cens aus hivernants 2010: més ànecs i limícoles i menys espècies pescadores

Els resultats preliminars del cens d'aus aquàtiques hivernants, realitzat a l'estany de Sils aquest darrer cap de setmana, evidencia com l'assecament de la llacuna que fins a l'agost romania permanentment inundada no ha comportat gaires canvis en la composició del poblament avifaunístic hivernal. Augmenten els efectius d'anàtides i sobretot es dispara el de limícols, si bé les espècies especialitzades en la captura de peixos han disminuït.

Dades: 2009, 2010

Oca vulgar (Anser anser) 3, 0
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 186 ,144
Xarxet (Anas crecca) 31, 59
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 1, 0
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 10, 5
Martinet blanc (Egretta garzetta) 2, 0
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 3, 5
Aligot comú (Buteo buteo) 6, 9
Xoriguer comú (Falco tinnunculus) 3, 0
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 11, 9
Rascló (Rallus aquaticus) 7, 5
Fotja (Fulica atra) 6, 0
Fredeluga (Vanellus vanellus) 6 168
Becadell sord (Lymnocriptes minimus) 0, 3
Becadell (Gallinago gallinago) 34, 87
Blauet (Alcedo atthis) 0, 1

Dades facilitades per Joan Ventura

Cens aus hivernants 2010: més ànecs i limícoles i menys espècies pescadores

Fred i ocells

El darrer temporal de fred i precipitacions ha escombrat importants contingents d'ocells del centre i nord d'Europa cap a les nostres latituds.

Ahir, diumenge 10, en un curt trajecte per la plana de la Selva:

- Fredeluga (Vanellus vanellus), >200 a Can Gras, entre Vilobí i Riudellots, >110 a l'entrada de Riudellots, i >115 als veïnats de Serinyà i d'Esclet a Cassà

- Arpella pàl·lida (Circus cyaneus), un mascle al veïnat de Serinyà

- Esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus), encara un exemplar entre Serinyà i Esclet

- Esmerla (Falco columbarius), un mascle al veïnat de Serinyà

També centenars de pinsans (Fringilla coelebs), i grups nombrosos d'aloses (Alauda arvensis), cotxes fumades (Phoenicurus ochruros), passerells (Carduelis cannabina), caderneres (Carduelis carduelis), i presència de pardals de bardissa (Prunella modularis), pit-roig (Erithacus rubecula), etc.

divendres, 8 de gener del 2010

Fundació Emys signa 4 acords de custòdia sobre zones humides de la Selva

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/01/08/fundacio-emys-signa-4-acords-custodia-sobre-zones-humides-selva/379624.html

Aquests permetran la protecció d'espais naturals de Riudarenes i Santa Coloma de Farners

RIUDARENES DDG

La Fundació Emys ha tancat l'any 2009 amb la signatura de quatre nous acords de custòdia que permetran protegir diverses zones humides a Riudarenes i Santa Coloma de Farners. Un acord de custòdia és un contracte voluntari entre el propietari i una entitat per tal protegir i conservar el patrimoni natural d'una finca. L'últim dels acords signats durant l'any 2009 ha permès incloure la bassa de l'Escola de Capacitació Agrària i Forestal (ECAF )de Santa Coloma de Farners dins d'aquesta xarxa d'espais protegits. L'espai, propietat del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, permetrà que els alumnes de l'ECAF puguin realitzar diverses activitats de millora ambiental de la bassa amb l'assessorament dels tècnics de la Fundació Emys.Amb aquests nous acords, Fundació Emys disposa d'un total de nou acords de custòdia, alguns dels quals tenen més de 25 anys d'antiguitat, i que posen en custòdia prop de 100 ha d'espais naturals. Durant aquest any es faran diverses tasques de manteniment de les finques i potenciar-ne la connexió amb la resta d'espais humits.

Griva cerdana (Turdus pilaris)

Dos exemplars a Riells del Montseny el 07-01-10, observats per en David Caballé.

Font: www.ornitho.cat

Fredelugues (Vanellus vanellus)

Una setantena d'exemplars en vol sobre els camps de Can Gras, a Vilobí d'Onyar, indret típic d'hivernada d'aquesta espècie, el 06-01-10.

Observadors: Alfons Delgado-Garcia i Maite Garrigós

dijous, 7 de gener del 2010

2010, Any Internacional de la Diversitat Biològica, és a dir, la fira de les vanitats?

http://www.un.org/es/events/biodiversity2010/index.shtml

dimarts, 5 de gener del 2010

Acaben el drenatge i la neteja de la sèquia

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/01/05/comarques-acaben-drenatge-neteja-sequia/379047.html

SILS DDG

L'Ajuntament de Sils i l'Agència Catalana de l'Aigua han finalitzat la primera fase de manteniment i neteja de la sèquia de Sils, que ha consistit a estassar la vegetació arbustiva, podar els arbres i treure els sediments de la llera en un tram de 1.500 metres aigües amunt del pont sense baranes del veïnat de Massabé. D'altra banda, a causa de la presència de tortugues, el dragatge es va haver de fer en trams de 500 metres i prèviament, es van capturar una quarantena de tortugues per tram. Es preveu realitzar la neteja de tot el tram previst inicialment de cara a aquest 2010.

Acaben el drenatge i la neteja de la sèquia

dilluns, 4 de gener del 2010

Cigonya negra (Ciconia nigra)

Caldes de Malavella (SEL), 1 individu, dilluns 28 desembre 2009, [Antonio Saez], volant pel Golf.

Font: www.ornitho.cat

Darreres observacions ornitológiques

Ànec xiulador (Anas penelope), 1 individu femella, dijous 24 desembre 2009, (Antoni Mariné)

Xarxet comú (Anas crecca), ≥56 individus, dijous 24 desembre 2009, (Antoni Mariné)

Ànec griset (Anas strepera), 1 individu, dijous 24 desembre 2009, (Antoni Mariné)

Rascló (Rallus aquaticus), ≥4-8 individus, dissabte 26 desembre 2009, (Oscar Bargalló, David Caballé), mínim 5 a la sèquia, mínim 3 a a la llacuna temporal

Grua (Grus grus), 22 individus, dijous 24 desembre 2009, (Antoni Mariné), estol en formació típica de vol cap a l'oest, volant baix sobre l'estany temporal

Fredeluga (Vanellus vanellus), 7 individus, dijous 24 desembre 2009, (Antoni Mariné)

Becadell comú (Gallinago gallinago), 4 individus, dimarts 29 desembre 2009, (Antoni Mariné)

Becut (Numenius arquata), 4 individus, dijous 24 desembre 2009, (Antoni Mariné), volant baix en direcció oest sobre l'estany temporal

Xivita (Tringa ochropus), 2 individus, dijous 24 desembre 2009, (Antoni Mariné)

Font: www.ornitho.cat

Darreres observacions ornitológiques

El PP demana protegir el delta de la Tordera i fer-hi un lloc d´observació d´aus

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/12/25/pp-demana-protegir-delta-tordera-hi-lloc-dobservacio-daus/377619.html

http://natura-tordera.blogspot.com/search?q=Lillo

L'entitat que conserva la riba esquerra del riu indica que no ha arribat a cap acord amb Blanes

MARTÍ SANTIAGO

El grup del Partit Popular, a instàncies del regidor de Medi Ambient de Blanes, Celestino Lillo (PP), va presentar unes esmenes als pressupostos de la Generalitat demanant una partida econòmica per recuperar i millorar l'espai fluvial del delta de la Tordera en el seu tram final, en passar per la vila.Es dóna la particularitat que l'entitat naturalista Orchis ha arribat a un acord de custòdia amb el propietari del càmping La Tordera, a la riba esquerra del riu, que forma part de Malgrat de Mar, al Maresme, per tal de mantenir en condicions la llera fluvial. Però, en canvi, a la banda dreta, que correspon a Blanes, no pot actuar-hi perquè no ha arribat a cap tipus d'acord amb l'Ajuntament.

Lillo indica que des de la seva àrea s'estudiarà la proposta d'Orchis que consisteix, a grans trets, a marcar passos de ruta, instal·lar una torre d'observació d'aus per impedir que les persones s'endinsin dins la llacuna per veure els ànecs, reforestar i netejar l'espai, així com instal·lar una tanca de protecció al voltant dels canyars per protegir la nidificació dels ocells durant la primavera.Lillo ha indicat que no descarta aconseguir, en un futur, que aquest espai acabi convertint-se en un punt d'observació d'aus "com ho és el delta de l'Ebre". Fins i tot, ha assegurat que hi hauria la possibilitat de sol·licitar protegir el delta amb la figura d'un PEIN.

El portaveu d'Orchis, Javier Romera, ha posat en dubte l'entusiasme del regidor afirmant que, a dia d'avui, no s'ha reunit amb l'associació i que, a més, pel que fa a l'opció de declarar el delta com a PEIN, és un aspecte difícil atès que l'espai ja està integrat dins "el catàleg de zones humides de Catalunya i la xarxa natura 2000". Romera apunta que des de Blanes ningú no s'ha posat en contacte amb ells ni els ha informat de cap col·laboració i afegeix que aquesta situació s'hauria de resoldre ja que, per exemple, quan l'entitat conservacionista faci les netejes del riu "no pot centrar-se només en la meitat esquerra".Actualment, Orchis està empleant recursos propis per dur a terme actuacions de millora en l'espai, fomentar l'estudi del delta i treballar per fer-ne una zona d'interpretació. Això sí, de moment, tan sols a la riba esquerra perquè és l'única que pot custodiar gràcies a l'acord amb el càmping.

Per part seva, Lillo ha indicat que es posarà en concacte amb l'Ajuntament de Malgrat de Mar per negociar la protecció de l'entorn.

Pàgines

divendres, 29 de gener del 2010

dijous, 28 de gener del 2010

dimarts, 26 de gener del 2010

diumenge, 24 de gener del 2010

divendres, 22 de gener del 2010

dijous, 21 de gener del 2010

dimecres, 20 de gener del 2010

dilluns, 18 de gener del 2010

diumenge, 17 de gener del 2010

divendres, 15 de gener del 2010

dimarts, 12 de gener del 2010

dilluns, 11 de gener del 2010

divendres, 8 de gener del 2010

dijous, 7 de gener del 2010

dimarts, 5 de gener del 2010

dilluns, 4 de gener del 2010